diumenge, 1 de setembre de 2013

Bruxisme

M'agradaria parlar d'un hàbit que probablement tots coneixem, però no pel nom que té. El bruxisme és un acte inconscient que consisteix en serrar les dents de manera continuada. El fregament de les dues parts de la mandíbula afecta, a la llarga, a tot l'aparell mastegador, esmalt de les dents, músculs, articulació de la mandíbula i genives, que estan sotmeses a una pressió molt gran i desacostumada. La tensió muscular de la zona fins i tot pot produir mal de cap i malestar. Les causes d'aquest hàbit solen ser períodes de tensió o concentració, o situacions d'estrès i ansietat prolongades.

El pitjor del cas és que es fa difícil de controlar i no ens n'adonem fins que la zona està adolorida, senyal que portem serrant les dents força temps. Patim només de les conseqüències que provoca, però no podem aturar les causes, és una manifestació física de determinats estats mentals. I per estrany que sembli, una manera de pal·liar-lo no és mossegar altres coses que no siguin les dents, com ara un xiclet. Es tracta de reduir l'esforç, no de substituir-lo. Per tractar-lo es proposen tècniques de relaxació i també fèrules dentals que se solen portar mentre es dorm, moment en que el fregament arriba a ser sorollós i tot.

Com en tot, hi ha diferents graus i en els pitjors casos no hi ha manera de parar-ho, la persona ho passa molt malament, n'he conegut algun així. Per sort, també es pot donar en menor mesura i desaparèixer per si sol quan la persona en pren consciència o quan passa la temporada de nervis de punta. Em sembla que és un problema més comú del que sembla entre la població, i a jutjar per la crispació general, crec que serrar les dents està ben a l'ordre del dia.

29 comentaris:

  1. Puajjjjj, jo ja he trencat dues ferules i m'aixeco amb les barres que em fan mal. També tanco fort les mans quan dormo. O sigui que... ho tinc magre!

    ResponElimina
  2. Ni t'explico la quantitat de gent que ho paeix... mira aquí mateix dos exemples! Un munt de gent. Jo de moment, toco fusta!!!

    ResponElimina
  3. Jo no el patisc, la qual cosa equlibra la estadística, de moment.

    ResponElimina
  4. Jo ho vaig patir a una època molt concreta, una mala època. Superada la història, superat el nyiquinyic de les dents.

    ResponElimina
  5. Jo també ho vaig patir una temporada...les estadístiques pugen!! Feliç setmana!!!

    ResponElimina
  6. Jo faig baixar l'estadística, potser perquè quan dormo penso en altres matèries.........però conec gent que ho pateix.
    I ostres quin perill dormir amb la Zel....ho apreta tot...... :-)

    ResponElimina
  7. mmm, sóc l'única que mentre llegia ho ha provat? certament, fer-ho inconcient i durant tot el dia, ha de ser molt anguniós.

    ResponElimina
  8. Doncs potser seria una bona idea que repartissin fèrules d'aquestes a tota la població, donada la crispada general, perquè em sembla que ens quedem tots sense dents a causa de tant serrar-les...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Doncs jo sóc una de les noves incorporacions, aquest últim any he començat (correlació positiva amb el grau d'estrès patit, no cal dir-ho). No faig soroll mentre dormo ni aquestes coses, però sí que de sobte te n'adones que tens la mandíbula carregada, com si haguessis estat mastegant una cosa durant molta estona, i veus que apretes les dents sense motiu aparent. No sé si ho faig durant tot el dia o no, no m'hi fixo (és la gràcia de que sigui inconscient). Així que no sé, hauré de prendre mesures dràstiques...

    ResponElimina
  10. Detallada descripció d'una realitat, cada poc més frequüent. Fa un temps m'ho van diagnosticar pel un dolor a la mandíbula persistent, però resulta que era una super càries amagada! :-S Dentistes! (espero que no n'hi hagi cap a la sala :-S)..., que poc m'agradar haver-hi d'anar!. Per ara, toco fusta.

    Bona setmana!

    ResponElimina
  11. Quin nom tan lleig, no?
    Doncs jo, sóc una nova incorporació, com diu la Laia... Juntament amb tots els altres transtorns de la son que he començat a patir. Despertar-me molt sovint per la nit, clapar-me durant el dia. Parlar molt per la nit (sortosament, diu en Josep Lluís que el que dic no indica patiment ni res... l'altre dia, per exemple, deia "mama, mamaaa agafa la paella" (¿?)

    la "gràcia" està que faig els "concerts" de nit i ho sé perquè en Josep Lluís m'ho diu, però no noto CAP dels símptomes aquests que surten a la Wiki:

    - Nota sorolls en obrir i tancar la boca
    - Té dolor a la mandíbula o se li eixampla el rostre per un engrandiment dels músculs
    - Les dents i les genives s'han tornat més sensibles
    - Té desgast de l'esmalt dental i les dents no encaixen correctament com abans (NOTA: A mi les dents mai m'han encaixat bé, el que no sé és com ho faig mentre dormo per serrar-les, perquè ho intento fer ara i em costa moltíssim!)
    - Acostuma a tenir mal de cap i dolor a les cervicals (Qualsevol dolor de cervicals o mal de cap que pugui tenir, és per passar massa hores davant de l'ordinador o per cosir i/o brodar massa... fent una mica de bondat es passa. Res a veure amb que sigui bruixeta)
    - S'aixeca pel matí amb malestar o molèsties a la zona bucal
    - Li han dit que durant la nit fa sorolls en fregar les dents
    - Se li ha trencat alguna dent o queixal o li cauen les fundes i empastaments
    - Es mossega la llengua amb freqüència i nota mobilitat a les dents
    - Es queixa de mal d'orella o de sorolls al seu interior.

    En fi... curiós el tema, eh? ;-))

    ResponElimina
  12. jo dec viure en una bombolla de felicitat, perquè a mi no em passa ni conec ningú que m'hagi explicat que li passi

    ResponElimina
  13. M'he quedat de pedra!! Fins al moment de llegir el teu post sempre he cregut (o m'han fet creure, des de petita) que aquests símptomes són deguts a l'aparició de cucs (paràsits intestinals). El remei era oli de ricí (egs!) o posar-se durant unes quantes nits un parell d'alls a les calces o calçotets.
    No és el meu cas, però si que el meu fill en va patir de petit i quan dormia semblava un trencanous.

    Curiós, molt curiós!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  14. Jo també utilitzo una fèrula per les nits.... però sol me la poso quan hi penso i no sé si és pitjor el remei que la malaltia perquè quan m'aixeco tinc les genives inflades i no sé si és perquè serro molt les dents i la fèrula m'apreta o què.... però anar al dentista em fa taaaant pal!!

    ResponElimina
  15. Jo el vaig patir una temporada i fins i tot vaig trencar un queixal. Em van recomanar una protecció d'aquelles que porten els boxejadors però se'm va passar. Ara per combatre els nervis faig esport però no sé si em sortirà pitjor el dia que els genolls saltin per l'aire.

    ResponElimina
  16. Vaig conèixer un noi que ho tenia i realment de nit de vegades era pitjor que els que ronquen perquè fa soroll i, a més, saps que s'està fent mal i no et deixa dormir. El pitjor és que deia que havia anat al metge i que no volia cap fèrula perquè preferia eliminar l'estrès que ho origina (cosa que és impossible amb el seu estil de vida). Són bojos aquests romans.

    ResponElimina
  17. Jo he patit diferents episodis d'estres que he hagut inclús de controlar amb medicació però no m'ha donat encara per serrar les dents, que només de pensar-hi ja em fan mal. Sé d'uns quants que ho pateixen i que gastes aquestes fèrules. Cada vegada que hi penso poso la llengua enmig de les dents per si se'ls acut l'exercici de serrar. Esgarrifances m'agafen només de pensar-hi. Tu Xexu, que ets un pou de ciència, ens has donat el nom d'aquest "vici" que no coneixia. Lliureu-nos-en del bruxisme!

    ResponElimina
  18. el meu petitó te un concert cada nit..jo no el veig estressat (te 5 anyets).. potser en els nens no hem de fer es de moment com diu la pediatra? ains....

    ResponElimina
  19. Hi ha un protector bucal pel bruxisme nocturn.

    Ah, m'ha recordat això: http://descans.blogspot.com/2010/06/cami-de-lexili.html

    ResponElimina
  20. el relaxant muscular pot ser una solució provisional, però després?
    hem de canviar el món des de dins

    ResponElimina
  21. L'agressivitat ha de sortir per alguna banda. Serrar les dents per no bramar i després seguir deixant que ens sollin...

    ResponElimina
  22. Com ja m’esperava, aquest és un problema més comú del que ens pensem, i molts l’hem patit en algun moment, però és fàcil pensar que és una cosa nostra i que no té nom ni està estudiat. Ara veiem que és comú i que li passa a molta gent, en diferents graus. Està bé poder compartir aquestes experiències. Gràcies a tots per fer-ho, i pels comentaris que heu deixat.

    Núria, jo també el pateixo ara i tinc tot el dia la mandíbula adolorida.

    Zel, el teu sembla un cas greu, suposo que ho passes molt malament. Però ja em sembla, per la teva manera de ser, que has de viure amb tensió. No sé si has provat de fer ioga o alguna altra tècnica de relaxació, potser et serviria. No ho veig per mi, però tothom en parla bé, i per provar no hi perds massa.

    Carme, ja tenia la impressió que hi havia més gent de la que podia semblar, ja està bé posar-li nom per si algú li passa, que sàpiga que és comú i miri com s’ho pot arreglar.

    Jpmerch, si l’estadística està equilibrada, significa que tenim un 50% de gent que pateix aquest mal hàbit, no em sembla poca cosa!

    Xicarandana, és bo que ho expliquis, perquè pot ser una cosa totalment temporal, com dius tu, per una mala època, i s’acaba solucionant sol, encara que mentre ho pateixes és molt molest. Casos més continuats són més greus.

    Sra. Cerdó, una temporada d’estrès o de nervis pot fer que ho patim, i a tu et va enganxar. A mi també, jo crec que al final acabarem guanyant el recompte.

    Sr. Gasull, si hi hagués pensat una mica abans, hagués pogut fer una porra de quins de vosaltres podíeu patir aquest hàbit i quins no. De tu hagués dit que no, ja veig que no m’hagués equivocat. Sortós tu. I ja ho saps, no dormis amb la Zel, i no hauràs de patir per res.

    rits, fer-ho expressament no et dóna una idea de com és que et passi de manera inconscient. De fet no te n’adones, comences a adonar-te’n quan et fa mal la mandíbula i tens les dents adolorides. Més que anguniós, desagradable, i fins a dolorós.

    Galionar, amb totes les retallades que han fet, no les veig jo repartint fèrules... A més, ja els va bé que serrem les dents, que també és símbol de posar-hi empenta i fer les coses amb més força. El que els passi a les nostres dents amb tot plegat em sembla que els és indiferent.

    Laia, en algun moment la cosa comença, i tu tens motius per patir una temporada de cert nerviosisme. No et sé dir si jo faig soroll a la nit, però els altres símptomes que descrius sí que els comparteixo. T’adones més de les conseqüències que d’haver estat serrant les dents, tot i que jo en prenc consciència de tant en tant. Veig que premo amb força i miro de parar, mentre t’hi fixes, mantens les barres separades, però al cap d’un moment te n’oblides, és clar, i torna a començar. No sé quines mesures dràstiques penses prendre, però si et funcionen, no dubtis en compartir-les!

    Audrey, els dentistes són un gremi que saben perfectament que no gaudeixen de la simpatia de gairebé ningú. Fan una feina molt necessària, però ningú no hi va content. Suposo que per compensar la pena d’aquesta falta d’estima, cobren els seus serveis a preu d’or. Però déu n’hi do si et van confondre un bruxisme amb una càries... com a tot arreu n’hi ha que no toquen ni quarts ni hores...

    Assumpta, el nom no és especialment bonic, no. El teu cas sembla estrany, potser està més relacionat amb els trastorns de la son que pateixes, però jo no en sé prou per dir-te’n res. El més curiós del cas és que sàpigues del cert que serres les dents, i de nit és força incontrolable, però no pateixis els símptomes després. Hauríem de dir que és bo, oi? El que passa és que potser tot plegat se’t camufla pel fet de patir altres dolors similars per causes molt diferents, això no fa més que agreujar-ho, però com que tu ja pateixes, doncs no ho relaciones en cap cas amb això de les dents. Hauries de recuperar els bons hàbits de son i fer bondat. Passem èpoques de tot, i potser darrerament estàs més nerviosa del normal, sense saber-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que serro les dents perquè m'ho diu en Josep Lluís, que sinó no en tindria ni idea... També diu que parlo... i gesticulo!! (això gairebé és mig sonambulisme, no? hehe) em moc bastant (pobre, dec ser una tortura) :-)

      Ara bé, que gesticulo, en sóc conscient perquè a vegades em desperto just que somiava que (no sé, ara per posar un exemple) estava dibuixant... doncs m'adono que tinc la mà posada com si agafés un llapis (Doctoooooooooor!! és greu??)

      I la veritat és que sí que estic acostumada a tenir dolorets pesadets, però són als genolls, les mans, els canells, a vegades a l'articulació del maluc (aquesta em fa molta por perquè l'operació de pròtesi té una recuperació pesadíssima!!) però, per sort, les mandíbules no em solen fer mal (potser seria una bona forma per fer dieta hehe---> "xist" dolent) ;-)

      Elimina
    2. Però tot això abans no em passava, eh? Jo tenia uns sons plàcids com un bebè. Dormia poc, això sí... però quan dormia, m'estava quieta, com la major part de la humanitat :-)

      Elimina
  23. Pons, sortós tu si no ho pateixes, i sortosa tota la teva gent si ningú que coneixes sembla tenir-ho. Però pregunta aquí i allà i apostaria a que algun dels teus amics serra les dents més del compte.

    Sa lluna, ja veig que a ca teva sou de remeis casolans! Desconec si certs paràsits intestinals poden causar símptomes similars, potser sí, que una cosa no treu l’altra. El cas és que amb el temps es va posant nom a tots els trastorns i hàbits que abans senzillament es donaven i no se’ls buscava explicació. Potser pequem d’etiquetar-ho tot i no n’hi ha per tant, però si mires per aquí, això de serrar les dents i les seves conseqüències és més comú del que podria semblar, i per tant sí que val la pena prestar-li una mica d’atenció.

    Alba, pel que descrius deu ser un cas prou molest. Les fèrules se solen fer servir només a la nit, i se suposa que han d’anar bé. Si a tu et provoquen altres dolors, potser sí que hauries d’anar al dentista a que t’ho revisin, però com deia més munt, els dentistes són uns dels professionals més odiats que hi ha, sempre trobem una excusa per no anar-hi! A veure si se’t passa.

    Jordi, el teu devia ser un cas d’aquests d’una època de moltes preocupacions o estrès. Es poden fer servir pal•liatius, però al final acaba passant. Amb l’esport no s’ha d’exagerar, ja ho saps. Segur que hi poses seny, però no voldràs quedar-te sense genolls, que encara els has de fer servir molts anys!

    Òscar, la voluntat del teu amic no em sembla dolenta, les fèrules no deixen de ser per pal•liar els efectes d’estar serrant les dents, però si pots atacar l’origen dels nervis, segur que hi sortiràs guanyant. Ara, si ja dius que pel seu estil de vida ho tenia magre, doncs posar-hi algun pedaç tampoc no és mala idea. Interessant el teu punt de vista, es diu que és molest tenir al costat algú que fa soroll d’aquesta mena a la nit, però tu també incideixes en que saber que l’altre s’està fent mal també t’impedeix dormir, no només pel soroll. Segur que tens raó, és un patiment.

    Laura T, no sé què deu portar a unes persones a serrar les dents i a altres no, perquè mals moments i períodes d’estrès suposo que en passem tots. Jo em poso la llengua al mig de les dents quan m’adono que estic prement amb força, però no es pot deixar allà la llengua, que per això té el seu lloc, la pots mantenir una mica, però tampoc serveix de res. Ja sé que tu ho fas per aprensió i no com a possible solució, però igualment, ja et dic que no és efectiu. Ja que no t’ha passat, espero que no comencis ara, encara que haver-se de medicar per nervis tampoc no es pot dir que sigui millor.

    Kira, benvinguda al Bona Nit. Sembla ser que és força comú en nens petits, en desconec els motius, però si el pediatra diu que no s’hi faci res de moment suposo que és perquè ho veu sovint i sap que no hi ha conseqüències posteriors. A confiar que sigui així, encara que la teva preocupació és ben lògica.

    Josep, aquest protector que dius és del tipus fèrula que es mossega que diem o és d’un altre tipus?

    Jordi Dorca, no és massa bo prendre un excés de relaxant muscular, tinc entès. La solució, com dius, és anar al problema de base i solucionar-lo, però és la part difícil. Si es fa, s’ha acabat serrar les dents, això sí.

    Joan, bé, em sembla que aquí parles d’una altra cosa. Tenim molts motius per serrar les dents, davant de totes les agressions que patim dia rere dia. I en aquest cas sí que és una manera de controlar la ràbia, perquè si no en podríem fer una de grossa. Però quan ja es tracta d’un tema inconscient amb motius poc clars, esdevé un problema, com han anat dient en els comentaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una fèrula. Hi ha qui no s'hi adapta.

      Elimina
  24. A mi se'm va manifestar deu fer... uns cinc anys, amb una inflamació estranya dels ganglis que hi ha darrere l'orella. Després de consultar quatre metges i prendre antibiòtics, va resultar que serrava les dents! No me n'havia adonat. Tinc la fèrula, però la faig servir poc, la veritat...

    Però ara el tema dormir... és un altre tema...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.