divendres, 6 de setembre de 2013

A cal desballestador

Ja fa camí de dos mesos que el meu cotxe va passar a millor vida, se'l van quedar a un desballestador de Lleida. Vaig haver d'anar-hi personalment a recollir les coses que tenia allà, discs i material d'excursió, bàsicament. Un cementiri de cotxes és un lloc sòrdid i que fa certa por, sort que era de dia. Hom també es pot fer una idea de la gent que hi treballa, tot i que he de dir que em van tractar molt bé. Justament d'aquí surt aquest escrit que explico com a record.

Quan m'acompanyaven a l'estació en cotxe, perquè era impossible que hi arribés per mitjans propis des d'allà, vaig recordar que m'havia descuidat un CD al lector, el 'Lamparetes' d'Antònia Font. Amb molt poca esperança li vaig demanar al meu xòfer, un home esquerp i de poques paraules, si me'l podrien fer arribar. Em va dir que sí, que passaria el missatge, però de la manera que ho va fer, vaig donar el disc per perdut. Què hi farem, almenys era el 'Lamparetes', recordo que vaig pensar. Per mi és el seu pitjor disc. O el menys bo. Vaig fer un recordatori al conductor quan va parar davant l'estació, per insistir que no fos.

Aquest tipus de coses són les que oblides ràpidament i no hi penses més fins que obres la caixa buida del CD, o en el meu cas, quan reps un gran sobre a la bústia que conté una peça rodona i rígida a dins, després d'un parell de setmanes. La meva sorpresa va ser majúscula: el 'Lamparetes' havia tornat a casa. Vaig estar tan content i agraït que vaig escriure un mail ben efusiu al desballestador, un mail que evidentment mai no ha obtingut resposta, però en el que lloava la seva professionalitat més enllà de les seves obligacions. Un detall d'aquells que et fan creure en les persones, encara que sigui només un segon, i que després se't passi.

34 comentaris:

  1. Sovint la gent et sorprèn, a vegades gratament i d'altres no. És així. D'un temps ençà em fixo si els dependents o persones que atenen un servei són amables i si ho fan bé. Em meravella trobar una persona atenta i eficient i em venen ganes de felicitar-la per la seva bona feina.

    ResponElimina
  2. Vaja, et feia més fan del Lamparetes! És el que millor conec i el que més he cantat, a part de tenir un parell de cançons de rellevància per mi... Però està clar que és qüestió de gustos i de moments! En tot cas, m'alegro que el recuperessis, i més quan ja el donaves per perdut.

    ResponElimina
  3. Dues setmanes? Això és que el va escoltar i no li va agradar, per això va decidir marcar-se un punt i quedar com una bona persona :) No, de debò: l'home té mèrit, s'ha portat bé...

    ResponElimina
  4. Aquest és un d'aquells posts en què no me'n puc estar de comentar, ni que sé que la meva intervenció no t'agradarà a tu ni a la majoria de la gent que et llegeix...

    Dius: "Hom també es pot fer una idea de la gent que hi treballa..."

    Això em toca per partida doble: El meu nebot, català de soca a arrel, militant d'ERC, 34 anys, casat i pare d'un nen de 4, president dels geganters del nostre poble, implicat en totes les associacions veïnals i socials... és treballador d'un "xatarrero", desballestador si vols fer-ho "més digne"; jo... ja saps que he fet totes les feines que no "volia" la gent "d'aquí". He treballat en torns de nit, en torns de cap de setmana, en brigades de neteja, de vigilant de pàrking, en feines de vigilant amb contracte de 24 hores...

    Què vol dir "Hom també es pot fer una idea de la gent que hi treballa"?

    Aquests a priorismes suposo que són els que fan que, essent com som molt semblants ideològicament, siguem tant distants personalment. Ho sento, però tal com ho has dit m'has ofès.

    Ja sé que no ho has fet conscientment. Però has deixat veure, en una frase, com ha calat els missatges i la ideologia de la dreta més rància catalana, que ha anat calant durant 40 anys de "democràcia". No sóc dels que desqualifiquen CiU globalment ni molt menys les persones que els han votat al llarg del temps. Però em fa mal que tant el que els han votat com els que no siguin tant cecs als missatges que han instaurat a la memòria col·lectiva. Sigueu tant cecs a poder admetre que gràcies a CiU (i als que parlamentàriament no han denunciat putes i ramonetes) ha crescut la llavor de PxC, de Ciudadanos i de l'espanyolisme que atenalla determinats sectors del socialisme, d'Inicitativa i del que dóna vida a la minoria pepera.

    Hi ha gent "com cal" a totes les feines i a tots els nivells de la cultura i del sistema socioecònomic. I també hi ha gent que no voldria trobar-me de nit a un carreró fosc a tots els nivells. No fa gaire, a la meva actual feina que és segons algunes majories "privilegiada", em vaig trobar amb un personatge d'aquests que surten als diaris. Va entrar a l'edifici on treballo i no es va dignar ni saludar. Eventualment, jo feia la substitució de vacances de la noia que hi ha a recepció. "Perdoni, -li vaig dir- per qui demana?" Es va estar 15 minuts llegint-se el diari mentre "vaig intentar localitzar els alts càrrecs amb qui tenia una reunió".

    I és que jo no tinc dos carreres. Ni casa pròpia. Ni el futur "assegurat" (algú el té? XeXu?)

    I a la feina que faig jo se suposa que la gent no és "d'aquella mena".

    Però no es pot anar pel món, o així ho penso jo, pensant que qui trobes és d'una manera o una altra segons quina feina faci, quina llengua parli, quin color tingui la seva pell...

    Les persones, totes, tenim dret a ser respectades a priori. Ens agradi o no Antònia Font.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si en XeXu no ho és pas de CiU!

      Per si pot servir d'alguna cosa, quan jo he llegit la frase no he imaginat pas que ell volgués dir "gent dolenta", "males persones"... sinó que no era un lloc maco i que la gent que hi treballa doncs pot estar més seriosa, ser gent de poques paraules... crec que mirava de crear un "escenari" per, després, ell mateix desmuntar-lo demostrant precisament AIXÒ: Que els apriorismes són molt injustos.

      Elimina
    2. Estic d'acord amb tu en això de que no es pot tenir aquesta mena de prejudicis però també penso que en Xexu no hi volia posar cap mala intenció i que en realitat és fàcil que la gent, en general, ens deixem portar per aquest tipo de superficialitats. I és clar si a tu et toca d'aprop t'has sentit més identificat i t'has pogut ofendre. Però sent objectius, no n'hi havia per tant. I en el que no et puc donar la raó és en barrejar la política com tu ho has fet en aquesta entrada. Mare meva, has anat massa enllà, no?
      En definitiva, bones i males persones, eficients i pendonts, professionals i barruers, seriosos i bromistes n'hi ha a tot arreu, en un hospital, en un tribunal de justícia, entre el clero, entre els botiguers d'un mercat i també a cal desballestador.

      Elimina
  5. Hi ha bona gent a tot arreu, això segur i està molt bé fer el gest de respondre-hi. A mi també em fa feliç que passin aquestes coses, que et fan confiar en la gent.

    ResponElimina
  6. Està molt bé que li hagis enviat aquest missatge; a mi em fa molta il·lusió quan noto aquest feedback amb els administrats i em fan saber que s'han sentit ben atesos o agraeixen la celeritat d'un tràmit i és que com a funcionària d'oficina jo també estic estigmatitzada amb un munt de pressumpcions.

    ResponElimina
  7. Sí el detall és molt bonic i encara que no t'hagin contestat segur que ho han tingut present i els hi has fet veure que també hi ha bones persones que et responen de manera gratificant.

    De vegades unes poques paraules ja fan pujar la moral.

    ResponElimina
  8. Hay buenas personas y personas sospechosas...

    ResponElimina
  9. Un post agraït! Actualment, tal com estan les coses, és maco llegir quelcom positiu :-)

    M'ha fet riure el comentari d'en MACIP!! :-DD

    ResponElimina
  10. Celebro que recuperessis el disc!, la veritat és que fets així, sorprenen gratament, però per creure en les persones només un segon, i que després se't passi?. Ben segur que si sumen fets d'aquests tipus..., la creença serà duradora en el temps!, com per exemple, el teu fet d'enviar un mail d'agraïment :-) Hi ha bona gent arreu...

    Bona nit!

    ResponElimina
  11. Com t'han dit, hi ha gent bona i dolenta a tot arreu. És una cosa que no depèn d'on treballen o d'on provenen, depèn només de cada persona. Vas tenir sort de trobar-ne una que no li va costar res fer-te el favor de tornar-te el disc i fas molt bé d'agrair-li.

    Per cert, encara que ens vas explicar que tenies el cotxe espatllat m'ha sorprès saber (potser se'm va passar) que no l'has pogut arreglar i que t'has quedat sense. Em sap greu.

    ResponElimina
  12. el desballestador no era un desballestat i sabia que potser era important aquella cosa rodona més enllà del seu valor material.

    ResponElimina
  13. L'esperança no s'ha de perdre mai, però val més no esperar-lo i que acabi amb una bona sorpresa, com t'ha passat a tu.

    ResponElimina
  14. Els apriorismes, o prejudicis o digues-li com vulguis, em semblen bastant inevitables, però està bè que la realitat els desmenteixi, així ens resituem i tornem a creure en la igualtat bàsica que ens uneix i que les diferències van més a persones. Ahir mateix parlava amb un dels vigilants del Departament com de diferents poden ser dos consellers de cultura!! No tinc el Lamparetes, me l'envies? ;))

    ResponElimina
  15. És això que dius, Xexu; hi ha coses que encara ens fan creure en les persones. I què bonic, quan això s'esdevé!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. JO hi he estat, i semblen esquerps, però després fan molt bé la feina.

    Una abraçada, xiquet.

    ResponElimina
  17. doncs si un gran detall per part seva! sempre es poden trobar persones com cal

    ResponElimina
  18. No sé pas què hauries fet si hagués estat el teu cd preferit!

    ResponElimina
  19. Tens raó, XeXu, aquestes coses, que de fet són insignificants, i que tindrien que ser normals, ens alegren el dia, ens fan confiar en la bondat de la gent i això és bonic. Són petites coses que donen bon rotllo i avui en dia el bonrollisme s'agraeix molt. Una abraçada!

    ResponElimina
  20. També és un prejudici però jo, d'entrada, me'n refiaria més d'una persona que treballa en un desballestador i que és de poques paraules, que no d'un comerciant xerrameca. Però és clar que a tot arreu hi ha de tot. M'encanten els Antònia Font!

    ResponElimina
  21. Fa un temps que m'omple de joia el poder felicitar a la gent per fer la seva feina amb aquests detalls "humans" que els hi dóna valor afegit. I cal fer-ho explícitament, perquè també cal queixar-se quan toca (jo ho faig) i fer posar les piles a qui no fa la seva feina com ho ha de fer, per tant hem de ser conceqüents a les verdes i a les madures.
    Es trist que ens haguem d'alegrar de trobar bones persones quan hauria de ser la norma. Però és bo que ens n'alegrem i que no perdem l'esperança de que encara n'hi ha a qualsevol racó de persones com cal.

    ResponElimina
  22. En general la gent és bona. No sé perquè però hi ha aquesta mena de " llegenda urbana" que no et pots fiar de ningú i que tothom et vol enganyar. Penseu en vosaltres mateixos en qualsevol d'aquestes situacions típiques ( trobes una cartera, algú necessita que se l'hi envii un disc d'Antonia Font... ) què farieu? Tornar-ho , oi? Si nosaltres ho faríem perquè la resta no. No som tant diferents uns dels altres... Jo crec que en en general la majoria de gent és bona- no parlo de santes tereses de Calcutes-però si que si podem fer un favor a algú altre i no ens suposa un gran esforç , per defecte el farem. Hi ha gent que em diu que sóc ingenua- per no dir-me tonta- però aquesta mateixa gent que em diu que em refio massa de la resta són els primers que si poden també donen un cop de mà.

    ResponElimina
  23. Xexu, quina pena desfer-se de les coses no? Aquest estiu vam comprar un cotxe nou i quan el vam anar a recollir, la pena de deixar el vell va emboirar el moment. Fins un petó li vaig fer! I li vaig donar les gràcies per tots els anys que va estar al nostre costat.
    Si fos per a mi, tindria la síndrome de Diogenes. Em costa tantíssim desemplallegar-me de les coses... de les persones també!
    Però per sort, tot passa, amb més o menys temps. I quan soni "Lamparetes" sempre tindràs un somriure pel teu cotxet vell!

    ResponElimina
  24. Aquell xofer va fer realitat aquella màxima de: fets i no paraules.

    PD. A seguir gaudint dels Antònia Font.

    ResponElimina
  25. Es sorprenent, però hi ha bastanta gent bona en el mon. En un principi no ho sembla, perquè els malparits, tot i ser minoria es fan notar bastant més. Si fer una bona acció et costa molt poc, la fas i ja està i et queda aquesta agradable s'ensació d'haver fer el bé, fins hi tot jo mateix algun cop ho he fet, imaginat!

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a totes i tots per comentar aquesta anècdota. Han sortit temes interessants que he mirat de contestar tan bé com he pogut. En definitiva, la sorpresa que em vaig endur per rebre el CD respon a aquesta poca confiança en el gènere humà en general, coses d’aquestes haurien de ser habituals i normals, però tenim la percepció que no ho són, i és molt trist. Però si nosaltres ho faríem, per què no ho ha de fer un altre, no? I això és independent de la feina que faci, només depèn de la persona.

    Perquè no sigui dit, m’he posat el disc mentre contesto els comentaris, i com a home que sóc, no puc sentir música i concentrar-me en el que escric, així que a saber què us dic! Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    Jo rai!, em sembla que ara ja no tindria sentit, ho hauria d’haver fet en el seu moment.

    Consol, si ens han de sorprendre, que sigui per bé! Generalment a mi m’importa més que facin bé la feina que no pas que siguin amables, encara que és més agradable, és clar. Però la incompetència no la suporto, així que si em venen amb un somriure a la boca, i després no toquen ni quarts ni hores, per mi no compensa.

    Yáiza, no és que no m’agradi el Lamparetes, però el disc en conjunt el trobo pitjor que els altres. Ara, si mirem el detall, també conté alguna cançó molt important, d’això no me n’oblido, és clar. Sigui com vulgui, el cas és que va tornar a casa, així que el puc seguir escoltant. Però saps què, si no hagués tornat, me l’hauria acabat comprant de nou. Tan poc no em deu agradar, no?

    Salvador, posa-hi deu dies, no ho sabria dir del cert. Però el disc és curt, així que igualment tenia temps d’escoltar-lo molts cops, aprendre-se’l, i tornar-me’l per quedar com un senyor. No entrarem en valoracions, però s’han marcat un punt amb mi! Quan hagi de desballestar la meva nau espacial la portaré allà.

    Gatot, et reconec que la frase és desafortunada, una mena de generalització sense massa sentit, però té atenuants, com els que diu l’Assumpta, i és el que em dedicaré a mirar de fer entendre. No és una justificació, perquè és cert que és un comentari una mica fora de lloc, i em sap greu. Per començar, dir que tots els treballadors d’allà, almenys els que recordo, eren autòctons. Per tant el comentari no va destinat a cap minoria ètnica ni res semblant, si per això fos, no ho hauria dit. I quan he parlat de por ho deia pel lloc en qüestió, no per la gent, naturalment. Ja t’ho pots imaginar, un descampat, cotxes a mig desballestar per tot arreu... una mica tètric, com de pel•lícula de gàngsters.
    Pel que fa a la gent en concret, ja he descrit una mica el xofer. L’administrador tenia una pinta de mafiós que no te l’explico, sensació total d’estar-me timant, però bé. El noi que feia els papers semblava molt trempat, de la meva edat aproximadament. I no vaig tenir massa interaccions més. El que volia dir, i potser vaig molt errat, és que penso que per fer algunes feines s’ha de tenir un tarannà especial. Segurament ara ja no és així, has de fer les feines que trobes i ja està. Però jo no m’hi veig allà, per la idea de desballestar cotxes, una tasca que no dic que no pogués fer, però que penso que no tinc el tarannà per fer. Com per ser mosso d’esquadra, m’explico? Tinc la impressió que no me’n sortiria, de vegades s’han de tenir pocs escrúpols, i jo m’arronsaria. I et poso aquest exemple perquè darrerament em faig molt amb un, és un nano molt maco, amb empenta, molt esportista i amb conversa. Però a la feina, s’ha de comportar d’una manera concreta. No sé si servirà això per fer-me entendre. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  27. No seré jo el que digui que els missatges de les altes esferes no penetren a l’escorça de la població, i que ens introdueixen moltes idees al cap. Tampoc seré el que diré que estic lliure d’aquests prejudicis, ho reconec. Dit això, ja no em posaré en jardins polítics i et demano disculpes per haver ofès la teva integritat com a treballador, perquè en definitiva ens ofenc a tots. Naturalment, no era la meva intenció, però això no em treu culpa. Ara, no ser fan d’Antònia Font no mereix cap respecte, per aquí no hi passo! Ja saps que és broma, miro de treure una mica de ferro a l’assumpte, he estat desafortunat, però espero haver-me fet entendre amb el que volia dir. I en definitiva, com diu l’Assumpta, l’escenari que creo al principi és perquè us feu una idea, per acabar dient que aquesta gent tan esquerpa, d’aquest lloc tan tètric, m’han acabat tornant un CD, cosa que potser no haurien fet altres més ben posicionats.

    Carme, precisament és això, no se’m passaria pel cap que una gent que va per feina desmuntant un vehicle tindran la paciència de recuperar un CD i a sobre fer-me’l arribar a molts quilòmetres de distància. Estic agraït i m’han fet creure que encara queda honradesa i sensibilitat.

    MontseLladó, espero que arribés i que, com a tu, els agradés saber que havia quedat molt content. Em va sortir del cor fer-ho, així com tot sovint critiquem la feina dels altres, penso que quan està ben feta també s’ha de premiar, ni que sigui amb un ‘gràcies’ o amb un ‘bona feina’. Crec que a tots ens agrada que ens ho diguin, oi?

    maria, això espero, que aquesta comunicació bidireccional, tornar-me el CD i el meu agraïment, ens hagi deixat contents a tots. És el que caldria esperar de qualsevol transacció, però no sempre és així, com sabem. I com dius, de vegades només calen quatre paraules. I ni això.

    Jordim, espero que això de ‘sospitoses’ ho diguis per la darrera cançó del disc!

    Assumpta, per mi enviar un mail d’agraïment no és res de l’altre món, el que valoro és que ells fessin el pas i complissin la paraula, penso que no en tenien cap necessitat, i es van portar bé. En Macip és un ‘catxondo’, quan vol!

    Audrey, el teu optimisme sempre em sorprendrà. Jo sempre he dit que si crec en alguna cosa, és en les persones. Però la nostra societat ens dóna més motius pel desànim que per altra cosa, i amb els comentaris te’n pots fer una idea. La crispació, que tothom mira per ell, donen poques esperances que algú tindrà el gest de retornar-te un CD oblidat, fent un esforç extra, quan no és la seva obligació. A més, en aquest cas, hi juga el missatger, que no era el mateix que havia d’extreure el disc. Una bona obra que van fer que va ser recompensada amb un mail d’agraïment, que és un gest mínim. Jo sé ser agraït, però no sé mai quan els altres seran complidors o no. Per sort, aquest cop ho van ser.

    McAbeu, és ben cert el que dius i matises molt bé el que ha comentat en Gatot. En cap moment no vaig pressuposar que eren males persones, això mai, però senzillament no és la seva feina, ni tenien perquè fer-ho, encara que m’haguessin dit que sí. Perfectament se li podia haver oblidat al missatger, o al desballestador encarregat, i no hagués passat res. No sé com va anar, la veritat, només sé que el disc és a casa, i jo ho agraeixo, naturalment.
    La veritat és que no recordo si finalment vaig dir que el cotxe no s’arreglava, potser no. Però així va anar, la reparació era tan cara que valia tant com havia costat el cotxe, i tenint en compte que ja n’havia fet una de gran... no m’ho podia permetre. Sap greu, sí, però ja m’hi he acostumat. Tinc ganes de tenir-ne altre cop, però haurà d’esperar.

    Sr. Gasull, no puc entrar en els motius que els van portar a fer-me cas, però la qüestió és que me’l van retornar, i estic content, es van portar bé.

    Jomateixa, com comento al post, la veritat és que ja ni hi pensava, m’havia fugit del cap. I un bon dia em vaig trobar un gran sobre a la bústia i em vaig quedar parat i tot. Bé per ells.

    ResponElimina
  28. Gemma Sara, els prejudicis ens poden fer equivocar, però els tenim molt ficats dins. Ens sorprendria més que ens tornés el CD un desballestador que un conseller si ens el vam oblidar al seu despatx? Doncs potser sí. Això no té res a veure amb qui dels dos és més bona persona, i ja no parlem d’honradesa. Però fins i tot sent molt honrat, no tenien cap obligació d’enviar-me’l i ho van fer. Crec que el meu Lamparetes ja ha viatjat prou, si vols te n’envio un de nou!

    Galionar, crec que anem mancats d’exemples similars, malauradament. Per això aquest cop no m’estic de destacar-ho, perquè el motiu del post és agrair el gest, i destacar que el van fer.

    Cantireta, no posaria en dubte la seva professionalitat i que facin bé la feina, el que destaco és que fan bé també el que no és feina seva.

    Elfreelang, per sort, de persones com cal n’hi ha. Si ensopegues amb alguna, crec que te n’adones de seguida.

    Ariadna, hauria fet el mateix. No podia fer més quan els vaig demanar si me’l podien tornar, i no podia fer menys que agrair-los que finalment ho fessin.

    Glòria, el punt està en que són detalls insignificants que no haurien de ser estranys, podria ser habitual ajudar-se entre persones, però malauradament sembla ser que no s’estila massa. Cadascú va a la seva i es preocupa de les seves coses. I quan trobes a algú que et fa un favor d’aquests, et sorprèn i tot. Això és que en general tenim un concepte molt baix de les persones.

    Loreto, no hi ha cap motiu per pensar que el treballador d’un desballestador hagi de ser poc honrat. En canvi, els comerciants intenten colar-te el seu producte, i de vegades tot val. Són dues coses diferents, i també va molt a persones, eh, però te’n trobes cada un... Com diuen, de persones bones n’hi ha a tot arreu, el difícil és trobar-les! A mi els AF m’encanten, la gent que em coneix els relaciona invariablement amb mi.

    Laura T, al final tu i jo ens acabarem trobant més punts en comú que discrepàncies, perquè el primer paràgraf del teu comentari el podria haver escrit jo. Faig exactament el mateix, i crec que amb la mateixa voluntat que tu. De vegades cal donar un toc d’atenció a la gent quan no fan bé la feina. Jo mateix agraeixo que me’l facin si em despisto, no m’agrada desviar-me del camí. Pel mateix motiu, crec que quan algú fa les coses bé se l’ha de premiar, se l’ha de destacar, i no dubto en fer-ho, sempre i en qualsevol àmbit. A tots ens agrada que ens diguin que ho fem bé, comencem per fer-ho nosaltres quan algú excel•leix.
    També estic d’acord amb l’altra part del comentari, però realment m’ha sorprès la primera, perquè és una cosa que he dit moltíssimes vegades. Sí, és trist que ens sorprengui un bon comportament per part de persones que no en tenen cap necessitat, tant de bo fos una cosa més habitual. El problema és que si t’ho agafes com un costum, és molt probable que la següent vegada t’enduguis una bona decepció.

    Mireia, és molt valuós el teu comentari perquè és totalment diferent a la resta. Amb la frase inicial ja em desconcertes, perquè no és la tònica general dels comentaris, ni el que penso jo. Però el teu argument és poderós, què faríem nosaltres? Doncs sí, tens raó, crec que si podem ajudar a algú ho fem, per què no ho han de fer els altres? Desconec quant esforç va suposar recuperar el CD del lector i enviar-me’l, però jo el considero prou com per ser digne d’elogi. Si pots fer-ho, per què no? Suposo que és normal que et tractin d’ingènua, i alguna patacada et pots emportar, però a mi m’has convençut. No dic que tothom sigui així, ja sabem que no, però hem de donar una oportunitat abans de fer judicis. I sobretot això, no prendre’s-ho com un fet excepcional, ja que si nosaltres ho faríem, ja no és tan estrany.

    ResponElimina
  29. Judit, a mi em costa horrors desprendre’m de les coses! M’ho quedaria tot, també, de fet tinc la casa plena de coses antigues que no hi fan res. Mira que fer neteja estaria bé, però sempre hi ha allò de ‘per què tirar-les, si tampoc fan nosa...’. En el cas del cotxe, és el primer que tenia en propietat, i només feia dos anys que el tenia. Tot i això, em va saber molt greu perquè m’agradava molt i em va portar a molts llocs. No li vaig fer un petó, però crec que sí que li vaig agrair els serveis prestats, i li vaig fer unes quantes fotos per recordar-lo, no sé si en tinc cap d’anterior, va haver d’estar al desballestador perquè l’immortalitzes.

    Rafel, efectivament, està clar que va passar el missatge. Altrament el disc me l’hauria pintat a l’oli. Sempre és bon moment per escoltar AF!

    Pons, crec que tens raó, la bona gent acaba passant desapercebuda, i en canvi els impresentables es fan notar i són els que sempre tenim al cap a l’hora de pensar si confiem o no en la gent. Seguint el seu exemple, creiem que no podem esperar res de ningú, quan, com diuen per aquí dalt, si nosaltres ho faríem, per què no ho ha de fer un altre? Ara, el que no sé si creure’m és que tu hagis fet el bé alguna vegada, això queda per demostrar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.