dilluns, 26 d’agost de 2013

Si no volies caldo...

Internet és un lloc dolent. L'excursionista de pa sucat amb oli va descobrir una pàgina web que li va deixar els ulls com taronges, la del CEC. Allà proposen una gran quantitat d'activitats, però la que li va cridar l'atenció va ser una de prendre un caldo d'una marca molt cara en ple agost. Encuriosit, s'hi va apuntar. Però resulta que no, que Aneto no és només una marca de de brous, sinó un cim de 3404 metres, el més alt dels Pirineus.

Primera vista de l'Aneto (esquerra) acabat de passar 
el Portillón. A la dreta, el Pico de Coronas.

Ja li va estranyar a l'excursionista de pa sucat amb oli que per prendre un caldo calgués un xerpa, però quatre desconeguts i ell en van contractar un que els havia de portar a la correcta degustació, a bon port. Ara, l'excursionista de pa sucat amb oli segueix sense saber cuinar, però ha après l'ús correcte de grampons i piolet, entre d'altres coses.

El sol sortint, i nosaltres amb hores de camí a l'esquena...

L'ascensió a l'Aneto per la via clàssica està catalogada com a fàcil, fins a dalt de tot no té massa complicació. Això sí, amb neu es fa molt més senzilla, la falda d'aquelles muntanyes, quan no està colgada, és un pedregal que no s'acaba mai i que ho complica tot una mica. Roques, pedres, pedretes, roques, pedres, i finalment, alguna pedra més.

Des del cim de l'Aneto, tota la carena, Coronas, Malditos, Maladeta...

Es fa nit al refugi de la Renclusa (2149m), després d'arribar-hi a peu des de l'aparcament de la Besurta. Els punts de referència de la ruta són el Portillón Superior, un coll a 2870m, pel que es creua la cresta de les Maladetes, el Collado de Coronas (3198m), el coll entre l'Aneto i el Pico de Coronas (3293m), i el mític Pas de Mahoma, una cresta completament aèria i exposada que et porta del replà abans del cim fins el sostre dels Pirineus. Impressiona, per què negar-ho, però més val no pensar què et pot passar, el creues i prou. Ara, hi havia tanta gent allà que l'excursionista de pa sucat amb oli va haver d'esperar torn per poder creuar-lo de tornada.

Detall del Pas de Mahoma. No sé si s'observa bé, però 
la caiguda des d'aquí no seria cap broma.

En definitiva, un cim d'entitat, fet al ritme que tocava segons el xerpa i amb una gent que segurament no veurà més, però que van demostrar aptituds a la muntanya, per tranquil·litat de l'excursionista de pa sucat amb oli. Un dia meteorològicament molt bo. També una excursió per aprendre i adquirir experiència, cosa que no li va gens malament. Tot i que després d'això, augura un llarg descans, qui sap si definitiu, per dedicar-se a les coses que li són més pròpies.

Informe de danys: molt cansament en acabar la ruta, genolls una mica ressentits, dolor muscular molt lleu i molts posts per llegir a l'arribada. 

32 comentaris:

  1. Hahahaha, ja se sap, danys col·laterals, res com un bany d'aigua calentona i un massatget si hi ha possibilitats, per fer desapareixer la meitat del mal.
    Bé segueixes sent un excursionista de pa sucat amb oli, però ja ets tot un Sr. Excursionista. Que en gaudeixis molts més de cims.

    Bon repòs!! :P

    ResponElimina
  2. hehehehehe encara ric ara amb això del caldo....mentre no et quedessis fet caldo trobo que de pa sucat amb oli no ho ets pas....tot un Aneto! ni que sigui per via fàcil( a la muntanya res no és fàcil) no és poca cosa... et felicito!

    ResponElimina
  3. Jo crec que aquest excursionista s'hauria de canviar el nom, que de pa sucat amb oli cada cop en té menys :)

    ResponElimina
  4. Escolta, el dia que et deixis de considerar de pa sucat amb oli, avisa'm i em fas de xerpa! Això sí, abans de pujar cap cim, crec que m'hauré de posar una mica en forma...

    L'enhorabona!

    ResponElimina
  5. pim, pam... aquí en XeXu a l'Aneto com si res! Pocs dolors musculars diu....jo estaria que ni em podria moure!! hehehe! Enhorabona!!!!

    ResponElimina
  6. Estàs més fibrat del que un bon blogaire-de-cul-a-la-cadira es pot permetre, això està clar! A mi la pujada al Portillon quasi em mata, i l'excursió en general em va deixar de baixa fins dimecres.
    Jo faria un post explicant els meus primers cruiximents castellers, però em penso que no tinc temps. Estic cuidant les contractured posant-me de morros als manuals (no sigui que se'm passés el mal d'esquena!!)
    Bé, enhorabona pel cim!! No és per picar-te, però un dia em van dir que quan ja has fet els quatre grans del Pirineu (Aneto, Posets, Montperdut i Vignemale) ja et pots plantejar anar als Alps a fer 4000s... Així que vinga! Ja en tens un de quatre!

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats, per la crònica de l'excursió i per la teva bona forma. Les fotografies també estan molt bé.

    ResponElimina
  8. Ostres, quin vertigen el pas de Mahoma! Felicitats per aquest nou cim, Xexu :)

    ResponElimina
  9. Coi, coi, coi, amb l'excursionista de pa sucat amb oli!

    Enhorabona, XeXu!!!!! Estàs fet un gran excursionista!

    ResponElimina
  10. Mira que he fet pocs cims, i mira que encara n'he ressenyat molts menys en el bloc, però et veig capficat en copiar-me.

    ResponElimina
  11. Unes fotos precioses... però...
    MAREDEDEUSENYOR!
    No m'ho tornis a fer més això. Quan he vist la foto del peu gairebé caic de la cadira!
    tinc vertigen i no puc veure aquestes imatges que m'hi trobo i em roda el cap com una baldufa.

    Això que fas ja ratlla la professionalitat, cada cop t'atreveixes més, OJU, OJU...
    enhorabona!

    ResponElimina
  12. Si quan et diuen ANETO penses en una marca de brous abans que en la muntanya, aleshores sí. Sens dubte, ets un excursionista de pa sucat amb oli! ;-DDD

    Ja saps que t'ho dic de broma. Cada vegada són més impressionants les fites que et proposes i que assoleixes. Moltes felicitats!!

    ResponElimina
  13. El que no entenc és xq dius que plegues. Espero que sigui per una temporadeta, xq si no ho gaudissis no faries aquests posts. Molen les fotos.

    ResponElimina
  14. ui res de parar...ara ja toca un quatre mil.....com a mínim per ser de pa sucat amb tomàquet.
    Unes imatges genials, suposo com l'esforç

    ResponElimina
  15. Veig que l'excursionista de pa sucat amb oli ja ha pujat de categoria de manera molt evident. Em trec el barret!
    Enhorabona!

    ResponElimina
  16. Ostres Xexu, jo ja no t'atrapo ni volent!
    Quin carreron que portes!
    Igual et trobes un dia al Kilian per aquí dalt!
    Gaudeix-ne de la muntanya que és un gran plaer!

    ResponElimina
  17. Què curiós i interessant... T'has demostrat a tu mateix que pots fer-ho, i que ho pots fer a un bon nivell. Molt millor que gent que porta més temps. Has après moltes coses sobre la muntanya, n'has gaudit... però ara li vols donar un bon descans.
    No sé si ho entenc o no ho entenc... En tot cas, el més important és que ho entenguis tu ;-))

    Et felicito per les fites aconseguides... i per les fotos (hehehe "les fites" i "les fotos"... m'ha sortit sense voler) que són una preciositat :-)

    ResponElimina
  18. Doncs quina sortida de sol més bonica.... Si de cas, descansa però torna-hi, em sembla que aquesta activitat comença a ser-te "pròpia", també.
    Això sí, per mi, Aneto continua sent marca de caldo que ens patrocina les festes de l'escola, aquelles bosses de regal amb un caldo, un Dvd de les tres bessones i un Tatano... ;) Bon dimarts!

    ResponElimina
  19. Ostres tu!! Quines alçades nin i quines fotos més impressionants!!
    Doncs no m'estranya que arribessis cansat amb tot això a les cames i a l'esquena.

    Moltes felicitats!!
    Aferradetes i bon descans. :)

    ResponElimina
  20. Nano, pots estar ben orgullós de tu mateix!

    ResponElimina
  21. Ei ja pots estar ben satisfet!!, deu n'hi do amb l'excursionista de pa sucat amb oli, el nom no li escau. Les fotografies espectaculars, em quedo amb la segona i la darrera.

    Bon vespre!

    ResponElimina
  22. Sort que deies que eres un excursionista de pega!!! Un expert ja! I parlant de pega, vigilaaaaaaaaaaaaa, que no te la "peguis"
    Un petonàs!

    ResponElimina
  23. Ja veig que el pa ha passat a ser cruixent i l'oli, verge extra. No reposis gaire, que s'estovarà. Si segueixes així, t'hauré d'avisar quan torni a fer els Carros de foc...

    ResponElimina
  24. Estic impressionada. Això ja són paraules majors. Per a quant el K-2? ;-)

    ResponElimina
  25. sortir de tant en tant de l'hàbitat natural és bo, però cal prendre-s'ho amb calma.

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i les felicitacions. Estic molt content de la fita aconseguida, darrerament he fet alguns cims d’entitat i això m’anima perquè veig que me’n surto bé. He après una mica, però em queda molt per saber, i a la muntanya no es pot badar, has de ser molt conscient del que fas. Em falta preparació, sobretot mental, i molts coneixements. Però físicament he tornat a comprovar que puc, i realment no he patit conseqüències físiques importants, la recuperació ha estat ràpida.

    Lluna, ni bany ni massatge, em temo, però dormir una mica (i tampoc et pensis que massa...) també hi ajuda. El meu cos sembla ser força resistent al mal, dels genolls ja solc patir, i amb el pedregal de baixada no és d’estranyar que quedin tocats. Em sembla que aquest excursió és força de nota, però amb guia i a l’estiu... encara hi ha coses a les que no m’atreveixo.

    Elfreelang, sempre quedes fet caldo, i de no tan bona qualitat com l’Aneto, però és només la davallada post-excursió. Una mica de descans, i tot va molt millor. Estic content d’haver fet en deu dies la Pica d’Estats i l’Aneto, ja és curriculum, oi? Però anar fent, no sé si faré gaire més. A veure què surt.

    Anna, entenc que m’ho digueu cada vegada, eh, però encara queden peròs. Excursió amb guia, en ple estiu, tot això facilita una excursió de la que, per altra banda, em sento molt orgullós.

    Maurici, dubto que mai deixi de ser de pa sucat amb oli, però del que n’estic completament segur és que de xerpa no en podré ser. A banda de ser d’una pasta especial, et puc dir que el guia que ens va tocar sabia molt bé el que feia, i tenia totes les acreditacions que et puguis imaginar. Això sí, la forma física s’ha de tenir una mica al dia. No és que jo faci gaire esport, però vaig fent i a la muntanya aguanto força.

    Alba, pensa que la setmana anterior va ser la Pica, i entretant anar bellugant una mica el cos perquè no es rovelli. Anar fent una mica d’exercici t’evita disgustos majors quan et planteges un repte d’aquests.

    Yáiza, ara per ara, tot i que dedicar-te a fer cims et deixa molt cansat, res a veure amb com he acabat algunes actuacions castelleres. Però és clar, d’excursions n’he fet una desena, i d’entitat molt poques, i d’actuacions castelleres centenars. Ni que sigui per probabilitat, amb els castells he hagut de patir més. Però tot depèn del que facis és clar. Potser els dolors que sents ara seran els màxims que arribaràs a sentir, si no és que les coses van maldades per algun motiu, esperem que no. I si t’hi acostumes, ni això. Ara bé, tot casteller té l’esquena contracturada, s’ha d’aprendre a viure amb això.
    La pujada al Portillón sense gairebé gota de neu és un pal, molt desnivell, molta roca i un camí inexistent. A partir d’allà tot és més planer, però cansa igual, i en el nostre cas, mota zona rocosa altre cop, fins a posar-nos els grampons ja a la glacera. Fibrat no estic, lamentablement, però per alguna estranya raó tinc una bona condició física de la que n’estic content. Estic contestant el comentari quan l’he rebut, és a dir que ara és dilluns, i avui mateix no descarto fer una mica de bici, però intueixo que em podrà la mandra, més que no el cansament. La mandra i dir-me que tampoc no cal, que l’exercici ja el vaig fer a l’Aneto!
    Aquests són els quatre grans del Pirineu? Doncs gràcies, perquè no en tenia ni idea, si ja dic jo que baixo de l’hort... Són tots noms que conec, que podrien estar en una hipotètica llista, però de moment dubto que sigui a curt termini. I tu quants en tens d’aquests? Almenys un parell, perquè em sona que el Montperdut sí que l’has fet. A tu et queda menys, i no dubto que la idea d’anar als Alps et deu semblar molt llaminera!

    ResponElimina
  27. Consol, ja sabeu que m’agrada fer les cròniques una mica en conya, perquè tampoc tinc arguments ni coneixements per fer-les més serioses. Explico el que faig i com ho visc, i una mica la ruta per si a algú li interessa, però bé, excursionista de pa sucat amb oli, cròniques muntanyenques de pa sucat amb oli. Ah, i les fotos, les meves almenys, no faran mai justícia al que veuen els ulls.

    Sílvia, si algú pateix de por a les alçades, és millor que no passi per allà, realment. És inevitable mirar a baix, però quan hi estàs posat, només hi ha un camí, i aquest és el que segueixes. Res de dubtes.

    Carme, el que són grans són les rutes, les muntanyes. En deu dies n’he fet un parell de força dures. En 10 dies, com pots pensar, no he pogut millorar massa les meves tècniques i els meus coneixements, però la forma física m’ha permet fer-ho.

    Pons, tots sabem que ets un model a seguir, però sento desil•lusionar-te, no et copio pas. És fàcil coincidir en cims quan n’hi ha uns de famosos i d’altres que no. De moment jo he fet alguns cims amb nom, i d’altres que no tant. Però els noms coneguts són els que visita més gent, i els que has d’haver fet, és clar. A partir d’ara, en cas de continuar, ja serà per nota.

    Jomateixa, em sap greu que t’hagis endut un ensurt. Et diré que la foto no fa justícia tampoc al que es veia allà, així que t’he de recomanar molt seriosament que ni et passi pel cap anar-hi. M’agrada posar fotos d’aquestes, una mica diferents, però hauré d’evitar-ho si a alguns us fan sentir malament.
    Professional era el guia que venia amb nosaltres, i a més de veritat. Ell té els coneixements, el bagatge i l’experiència per enfrontar-se a qualsevol situació. Mira si sóc professional jo que, aquest cop, com que seguia que anava amb guia, no em vaig preocupar ni de revisar la ruta, ni sabia la cara que feia l’Aneto fins que el vaig veure... Anava tranquil perquè el guia ho sap tot i més, però també em vaig dir a mi mateix que un bon excursionista hauria buscat una mica d’informació abans per estar preparat, i jo vaig passar totalment del tema. No diu massa de mi, això.

    McAbeu, per fi algú se n’adona! Aneto és un caldo, clarament! Que jo sóc de ciutat, home, que no em vinguin amb ambigüitats! M’agrada que hagis fet aquesta distinció entre proposar-se la fita i assolir-la. Per ara, no he tingut mai cap problema, cap lesió inesperada, cap gir de temps que ens hagi fet recular, cap pas físicament massa exigent. Ha anat tot rodat, vaja. Tot el que m’he proposat, ho he assolit perquè les circumstàncies han acompanyat. Però ni que sigui per probabilitat, algun dia alguna cosa fallarà, i hauré de demostrar criteri, recursos i capacitat d’adaptació. És aquí on hi ha la diferència entre algú que en sap i algú que no. Jo segueixo sostenint que no en sé.

    rits, no tanco la porta, segur que faré més coses, però també tinc motius per no estar-ne convençut. És una afició heretada i sempre he pensat que tard o d’hora la deixaré enrere. Naturalment, mentre la vaig fent en gaudeixo, i assolir els reptes proposats es posa molt bé, fa sentir bé. Ara he fet els cims que tenia en ment, esperaré a veure si em proposen alguna cosa interessant, però no sé si forçaré sortides, com vaig fer amb la Pica, que vaig insistir fins l’avorriment. A més, ara em venen molts castells, que això sí que és propi de mi, i no tindré temps per dedicar a altres activitats. Així que quan tingui el temps, veurem si el dedico a això o no.

    Sr. Gasull, un esforç molt agradable de fer, ja que la recompensa és bona, unes vistes increïbles i la sensació d’haver aconseguit alguna cosa important. Me’n sento orgullós, però no tant com per canviar-me el nom. Sense el guia que ens va portar no ho hauríem aconseguit, o sí, però amb molt més temps, i posant-nos molt en perill. Un quatremil són paraules majors...

    ResponElimina
  28. Glòria, avui no et puc treure la raó, no em canviaré el nom, però sento que he fet un cim diferent, de més entitat, encara que es consideri una ascensió fàcil. Estic content i orgullós, no em sento més expert, però el curriculum ha millorat.

    Laura T, si em trobo en Kilian Jornet per allà no el veuré ni passar. Aquest sí que va a un altre ritme. Vaig aprofitant ara que encara tinc forces, si m’hagués esperat gaire més a fer aquestes coses ja no hauria pogut. L’experiència també hi fa, i per això et puc dir que ens acompanyava una dona de 50 anys, i no vegis com tirava! Però començar a aquestes edats... senzillament és que ja no comences! La resta, experiència i físic, no hi ha res que no sigui possible.

    Assumpta, estic mig d’acord amb la teva valoració, que per altra banda està molt bé i es nota que llegeixes amb atenció tot el que escric, cosa que agraeixo molt. Efectivament, m’he demostrat que puc, i això era important. Fa quatre dies no sabia què era la muntanya, i ara he fet alguns cims destacats. Pocs, perquè no són gaires i he sortit pocs cops, però és un intensiu de mesos, i així sembla que sigui molt més. No només veig que puc, sinó que tinc forces per fer-ho a bon ritme i sense patir, un altre motiu d’orgull. Ara, que ho faci millor que gent que porta més temps, això ja em sembla que no. No crec que es pugui fer millor, però pitjor sí. M’explico, tot i que és opinió personal, eh. Si puges la muntanya sense entrebancs, sense perdre’t, sense patir mal, fent servir correctament el material que calgui en cada cas, i tenint una tornada igualment plàcida (el cim no s’acaba fins que no has tornat al cotxe...), considerarem que ha estat un èxit. Si fallen coses per culpa teva, t’has desorientat, no portes el material correcte, etc, podem dir que no ha anat tan bé. L’èxit és el mateix si ho aconsegueixes en vuit hores o amb deu, i la diferència pot estar en el físic, però això no és fer-ho millor que algú que porta més temps, senzillament tenir un físic que t’ho permet, ja sigui natural o producte de l’esforç. Aquest cop anàvem amb guia i tot va anar rodat. De físic i adaptació a la muntanya ell ens podria haver avantatjat en dues o tres hores, però ens marcava un ritme assumible. La setmana anterior, a la Pica d’Estats, anava amb un amic i vam tenir alguns moments de dubte, ens vam perdre una mica i crec que part del camí el vam fer per on no tocava, tot i que en conjunt n’estem molt contents perquè vam fer tots els cims que volíem. Però veus el que vull dir? No ho vam fer amb un èxit absolut, ho vam fer una mica pitjor, però prou bé. És a dir, que encara em queda per poder-me equiparar a algú amb experiència.
    Quin rotllo he fotut, només per puntualitzar una cosa... sort que tu ja hi estàs acostumada. En tot cas, el descans que auguro és perquè ara tindré els propers caps de setmana ocupats, i perquè aquesta activitat de vegades no me la sento del tot meva. He fet unes quantes excursions que volia fer, i ara esperaré a veure si me’n surt alguna més, però sense insistir. Veurem què fem. Ah, i les fotos mai no fan justícia al que veuen els ulls. Gaudeixo molt portant la meva camareta, però no dóna per més.

    Gemma Sara, de fet el sol feia una estona que havia sortit, però no pas tanta com feia que nosaltres caminàvem. Bona observació, a força de repetir una cosa, i de fer-la més o menys bé, pots considerar-la com a pròpia, oi? Però quant temps ha de passar? Quants cops l’has de repetir? Bé, en aquest cas, amb mi no funciona així, de moment. Si segueixo fent, no al mateix ritme que darrerament, potser al final me la sentiré meva, però ara no. I naturalment, si parlem d’Aneto, volem dir el caldo! Però realment hi ha algú que pensi en la muntanya??

    ResponElimina
  29. Sa lluna, ara ja no queda res del cansament, és sobretot quan acabes, o almenys a mi em passa. Mentre vaig fent camí les forces m’aguanten, vas menjant i recuperant forces, i el cos està com concentrat a acabar. Però quan t’atures i dius ‘ara ja està’, et baixa tot el cansament que has anat acumulant i et sents com si t’hagués passat un camió per sobre. Però res, una mica de descans i ja està. Ara he tocat sostre al Pirineu, per anar més amunt cal anar per altres verals. Però al Pirineu mateix hi ha moltes muntanyes, potser no tan altes, però sí més difícils que aquest Aneto.

    maria, ho estic, no resto mèrits al que estic aconseguint, però em segueixo sentint molt novell en la matèria.

    Audrey, ja veig que a tu les fotos de cims no t’agraden. La del sol està una mica cremada, però m’agraden els colors que li van quedar, tot i que està un pèl retocada. I la del peu, doncs fa una mica d’impressió, oi? Res a veure amb la realitat, però!

    Sra. Suñer, estic més a prop de ‘pegar-me-la’, que deixar de ser de pega. Així que sí, aniré amb compte, i encara que faci grans muntanyes, miraré de no perdre mai el respecte a l’activitat.

    Joan, ara m’has fet gràcia. Em sembla que és l’únic ‘upgrade’ que accepto, potser els ingredients estan millorant, però no pujarem de categoria encara. Per exemple, això de la Carros de Foc em sembla una mica massa per mi. Fer un tram cada dia encara, però són molts dies, llavors!

    Xicarandana, el K-2 és més del doble d’alçada que l’Aneto. No se’m passen pel cap objectius d’aquesta mena, en podem fer broma, però la realitat és que s’ha de ser prudent.

    Jesús, la veritat és que no puc dir que m’ho hagi pres amb calma, he fet un bon esprint i he coronat alguns cims, però sí que vull creure que ho he fet amb la prudència necessària.

    ResponElimina
  30. Enhorabona! I gràcies per compartir les fotos. La veritat és que van envejeta... Ja en tens dos més a la saca, i cada cop les imatges i sensacions són més espectaculars. Me n'alegro per tu.

    Això sí, el que et devia costar més són aquestes 48h d'aïllament cibernàutic. En fi, suposo que "és així l'excursionista de pa sucat amb oli"...

    ResponElimina
  31. Ara he localitzat el post... bandarra... que t'estàs cascant els cims més emblemàtics del Pirineu en un estiu! Deixa'n algun pels propers anys home! Que jo tots aquests els vaig anar fent a base d'anys i ara tu te me'ls estàs "polint" en un plis-plas!

    Celebro que t'hagis enganxat tant a la muntanya! (crec que algun cop ja t'havia dit que això enganxava...). Jo fa anys que en vaig rebre la fiblada i, ja veus, no me l'he poguda treure de sobre. I m'encanta. I no hi ha senyals que la meva dèria s'hagi d'apaivagar... fins i tot jo diria que és ben bé al contrari...

    I per cert, mantinc l'oferta de fer algun cim plegats si mai t'hi animes!

    Salut i muntanyes! (qui m'havia de dir, fa un temps, que m'acomiadaria de tu amb aquesta frase que utilitzo sovint en els ambients muntanyencs, quan només feies que rondinar de com cansat devia ser pujar cims quan veies les meves fotos!)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.