dijous, 1 d’agost de 2013

Quinze dies

Doncs bé, només queda la signatura i el contracte quedarà rescindit. Com posa aquí, se l'avisa amb quinze dies d'antelació, que és el temps que ha de romandre encara en el seu lloc de feina. El dia indicat és el que expira la relació laboral. Sí, ja sabem que signaran una no conformitat de l'acomiadament per ero, però de moment les coses estan així. Rebrà la indemnització acordada, i haurà de recollir la carta de quitança i el certificat. I em sembla que això és tot.


Malauradament, les quatre frases de dalt no són part de cap relat inventat.

44 comentaris:

  1. Ostres, doncs, tant de bo fos inventat. Es teu?

    ResponElimina
  2. Vaja XeXu, mira d'agafar-t'ho bé, encara que ara costi

    ResponElimina
  3. Ostres, XeXu, em sap moltíssim greu. Una abraçada molt i molt gran. Suposo que em passa com al teu amic, no sé què dir. La ciència està fatal, si sé d'alguna cosa dels científics del grup d'amics, ja t'ho faré arribar.

    Agafat a l'esperança del missatge de la cançó de Police, és trista xò alhora x mi sempre ha tingut una mirada esperançadora.

    ResponElimina
  4. Rebre una comunicació d'aquest tipus és un sotrac important. I en funció de quin sigui el teu estat anímic abans de rebre-la pot incidir de forma molt diversa.

    No et donaré cap consell. Ja saps que he viscut molts anys al límit de la exclusió social i sobrevivint situacions "lletges". Si en algun moment en vols parlar, si vols que t'escolti, tens el meu correu obert. No et puc oferir res més que la meva experiència. Els errors que vaig cometre i els encerts. Però sobretot, poder-te escoltar sabent de què parles.

    No permetis que la ficció envaeixi la teva vida, XeXu. La teva vida, és teva. I ets tu qui decideix.

    Una encaixada, company.

    ResponElimina
  5. Això és una putada, però si no hi ha marxa enrrere només es pot mirar endavant. Molta sort.....dins aquest puto país de pandereta.

    ResponElimina
  6. Ostres! Aquests són d'aquells missatges que no t'agrada llegir.
    Si aquest cop t'ha tocat a tu, tingues present una cosa: Ells s'ho perden!
    No deixis que t'afecti i sempre endavant.

    ResponElimina
  7. Vaja!, em sap molt greu. No saben el que fan, però també tenen dret a equivocar-se. Segur que trobaràs una feina millor.

    ResponElimina
  8. Ostres Xexu... No sé què dir. Em sap greu, fa quatre dies ja en parlaves, de la desmotivació a la feina, però que de moment era només la via per estalviar i poder gaudir una mica de les teves aficions. Espero que el trasbals sigui el mínim traumàtic possible per al teu dia a dia...

    I si alguna cosa he après en aquest bloc és que, en situacions com aquesta, només cal un nom i una adreça. A qui se li han de trencar les cames?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rellegint l'entrada (sí... he tornat a rellegir-la), veig que en cap moment dius que ets tu. Si ho he malinterpretat, em sap greu també per la persona acomiadada, sigui qui sigui, però... et mereixes un calvot només per la mala estona! :(

      Elimina
  9. Ostres Xexu..., em sap mot greu!, ara entenc el que et deia el teu amic i la paranoia del drac. Quin pal!, deu n'hi do, però com diu en Joan, toca mirar endavant, ara més que mai!.

    Si em fas cinc cèntims del teu sector, donaria veus i si m'arriba quelcom...t'ho faig saber.

    Una abraçada, enorme!

    ResponElimina
  10. Per desgràcia és un conte amb massa protagonistes reals, avui en dia. Espero que no t'hagi tocat gaire de prop!

    ResponElimina
  11. No fotis!!! Per la forma que ho has posat entenc que és a tu!... Ostres, ostres, ostres... No sé ni què dir... Posar els millors desigs no serveix de res perquè deus estar fet pols...

    L'única sort que tens és que ets jove... i molt tossut... Doncs endavant amb la teva tossuderia i amb la teva capacitat, xiquet!! Que no puguin amb tu!! Mou-te, mou-te i sortirà alguna cosa... ja t'ho vaig predir una vegada i ho vaig encertar!

    Una gran, gran abraçada!!

    ResponElimina
  12. Dissortadament tots estem pendents d'un fil, que després de totes les retallades i la política actual, és molt fi i es pot trencar en qualsevol moment. Hem perdut tots els drets i el que és pitjor, el respecte al nostre treball, només som un número més.
    Em sap greu, sigui qui sigui l'acomiadat.

    Una aferradeta ben forta!

    ResponElimina
  13. M'has fet contenir l'aire fins arribar al final de la teva entrada. M'heu quedat sense paraules, i mira que costa! Em sap greu pq d'entrada és un pal, però sobretot AMUNT! Pren-te un temps de posar les coses en ordre, i després torna a començar, el qui busca troba, ja ho veuràs!
    Si necessites alguna cosa, saps més o menys on trobar-nos. Feina jo no te'n podré oferir però suport moral, el que calguis. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  14. Aquesta no conformitat amb l'ero dóna alguna esperança? de vegades es poden negociar retallades a canvi de no acomiadar, entre un mal i un mal pitjor... De tota manera, només et conec virtualment però crec que tens força i el cap molt ben moblat, si t'ha tocat i no hi ha solució, no t'enfonsis i comença a pensar en possibilitats, val? Abraçada!

    ResponElimina
  15. Genial... I el millor de tot son aquests 15 dies que segur que vas a treballar amb una gran motivació... pfff

    Espero que aviat tornis a trobar una altra feina! No pas perquè sigui bona persona i et desitgi lo millor, ja saps que no soc així. Ho dic perquè com més aviat trobis una feina més aviat podràs tornar a fer comentaris fora de lloc al cap i als companys :P

    ResponElimina
  16. Uff!! Tot i que no dius en cap moment que siguis tu ... sigui qui sigui és una gran putada però mira, ara a mirar endavant i buscar noves oportunitats.

    ResponElimina
  17. Em sap molt de greu que t'hagi tocat viure una situació així. Ara entenc una mica millor les teves respostes als comentaris del post on parlaves de la teva mala sort. Allí jo et deia que l'única solució és tirar endavant i ho continuo pensant, però he d'admetre que en casos així costa molt trobar aquest "endavant". Però malgrat no el trobem, hem de pensar que si que hi és i continuar buscant-lo. No et rendeixis!

    ResponElimina
  18. Tant si ho estàs vivint en primera persona com si són companys de feina, la putada és la mateixa. Mals temps els que corren...

    ResponElimina
  19. Estem en una situació social molt greu, d'un abast que no som prou conscients (o no s'actua com mereixen les circumstàncies) Aquesta és una situació llastimosa, visqui qui la visqui.

    ResponElimina
  20. Tot i que en aquest post no queda clar que siguis tu, sí que tinc la mosca al nas si el relaciono amb el de la mala sort. Sigui com sigui, aquestes situacions saben molt greu i el què abans quedava molt lluny ara ho trobes en amics, companys, coneguts, gent propera... I sí, és un pal, una putada o com li vulguis dir.

    Jo no sóc gaire de dir "ànims, endavant, ja trobaràs alguna cosa millor..." perquè perdre una feina també té una part de dol i ràbia, però en aquests casos tampoc no saps molt bé què dir. Només que, si puc ajudar en alguna cosa, ja ho saps...

    ResponElimina
  21. Ostres XeXu!!! Espero que tant si és a tu com si es tracta d'algú conegut pugueu sortir-vos-en ben aviat, la situació no és agradable i els d'aquí tot i volent, no hi podrem fer gran cosa. Ànims!!

    Un petó i una abraçada!!

    ResponElimina
  22. Cada vegada que algú es queda sense feina em sap greu a tots nivells i s'ha de fer el dol pertinent. Personalment hi vaig passar i si hagués sabut el que hi havia darrera la porta que es tancava, el que m'esperava després a nivell laboral, hauria plegat abans per pròpia voluntat. Pensa que s'ha tancat una porta, però se'n obrirà una altre i potser serà millor. Ànims i mira sempre endavant malgrat la difícil situació econòmica i social que estem vivint i si hi ha alguna cosa que podem fer per tu i està a les nostres mans ja ho saps!

    ResponElimina
  23. Si abans poso el meu conte abans poses el teu. Aquest tracte que es dona als treballadors és repugnant. Després s'omplen la boca de productivitat, d'inversió, d'innovació, motivació, etc. Mentides. El sistema no funciona i cal canviar-ho. Tracten a la gent com a un nombre o un objecte inanimat de l'empresa i sembla que només uns poc tinguin dret a viure molt bé mentre la resta sobreviu si pot. Estan capficats en col·locar cadascú al lloc que ells es pensen que mereixen: ells a dalt, decidint per tots (encara que li diguin democràcia) i treien totes les riqueses per a ells mentre la resta a empobrir-se. Cada vegada estic més emprenyat amb aquesta mer.. de gent.

    ResponElimina
  24. Ostres, em sap greu!! Cada vegada va tot a pitjor.... Sé que potser no anima però a vegades les millors coses surten de les pitjors situacions i llavors és quan mires enrera i somrius. Espero que AQUEST sigui el cas. Ho sento.

    ResponElimina
  25. Tan de bo fos inventat! Jo ja fa més de tres mesos que se'm va rescindir el contracte i..... estic millor que mai! A l'atur, però feliç... ÀNIMS!!!!

    ResponElimina
  26. Si aquesta carta l'has rebuda tu de veritat que em sap molt de greu. Jo que et deia lo de la feina per animar-te!
    No sé que afegir al que han dit als altres companys. Ja sé que tot pot semblar el típic tòpic que tothom diu en situacions semblants...però a vegades si que és veritat que això provoca canvis i obliga a prendre decisions que poden ser importants millores pel futur.
    Ànims!

    ResponElimina
  27. Collons... amb perdò!!! Pufff!!

    Ànims i endavant les atxes!!

    ResponElimina
  28. Sigui qui sigui de qui parlis, se li ha de donar ànims per tirar endavant. I collons... he dit quan he llegit el post.

    ResponElimina
  29. quina putada! ho lamento de debò....tant si parles de tu mateix com de gent propera a tu....ànims, coratge i endavant!

    ResponElimina
  30. Hora de reinventar-se! Sempre és millor perdre la feina que una cama en un accident de cotxe el juliol.

    ResponElimina
  31. Últimament estic desconnectadíssima dels blogs (un cop més), i ara, que hi he volgut fer un tomb per saber què feu, em trobo això. Déu n'hi do, no sé si parles de tu. Voldria pensar que no, però em temo que sí. Et seré sincera i et diré que no em sobta, però m'entristeix i m'emprenya. Quin país de merda!
    Però ànims, XeXu, és un cop, un cop fort, però després d'entomar-lo, has de mirar endavant. Hi haurà noves oportunitats, i potser (segur) aquesta és la manera de veure hi són. Molts ànims i una abraçada!!!

    ResponElimina
  32. La p...mare que els va parir.
    ¨
    És que acabarem molt molt malalment, però molt.
    Una abraçada molt molt propera.
    Sigui qui sigui a qui li toqui, acabarem que se'n salvaran ben pocs.
    Fins que anem tots al carrer a aixafar caps de capitostos.

    ResponElimina
  33. Em sap greu! Els quinze dies es faran eterns. No et desanimis i agafa-ho com el que és: un punt i part. Pel poc que sé de tu, estic covençuda que el proper paràgraf serà molt millor que el que acabes de deixar enrere.

    ResponElimina
  34. Aquest cop em permetreu que no contesti els comentaris individualment perquè hauria de repetir les mateixes coses molts cops. El post ha generat certs dubtes, i amb aquesta resposta col·lectiva espero esvair-los tots, hi ha alguns temes interessants per respondre.

    Primerament, dir que el protagonista del post sóc jo, efectivament. He estat acomiadat, però no només jo, ha estat un acomiadament massiu per ERO d'extinció. L'empresa sobreviu amb quatre canyes, però la gran majoria de la gent anirem al carrer. És a dir, que val per mi, però també per un munt de companys. Agraeixo a aquells que heu dit que si sabeu d'alguna cosa que pugui fer m'ho direu. Jo sóc biòleg i bioquímic, algú ho pregunta també, i la veritat és que no tinc massa clar si continuar pel camí científic, o de quina manera fer-ho, crec que m'agradaria canviar, o com a mínim no fer una feina com la que feia ara, la ciència té moltes vessants diferents.

    Una altra cosa que m'agradaria aclarir és que aquest fet no és dels que més em preocupa actualment, tinc altres coses al cap, i tot i que és un tema molt important, em començarà a preocupar quan l'hagi paït, quan vegi que passo els dies a casa i que les meves sol·licituds de feina no reben resposta. Ara per ara tot és molt recent, i no necessito parlar del tema. Per sort, no m'han acomiadat per haver fet coses malament, sé que alguna gent està molt contenta amb la meva feina i la meva col·laboració, però algunes situacions no entenen de professionalitat, senzillament.

    També em pregunteu si la no conformitat dóna esperances. He de contestar que no, senzillament és que no estem d'acord amb la indemnització que ens donaran, i seguirem lluitant per aconseguir més. Si l'empresa reflotés en breu, sempre hi hauria la possibilitat de la recontractació, que davant d'una situació límit potser et pot interessar, però jo ara per ara preferiria alguna altra cosa.

    Referent a la situació que viu el país, no descobriré res si dic que és una vergonya que un país amb el potencial que podria tenir Espanya, i està per veure si una Catalunya independent sabria fer-ho millor, les coses estiguin com estan. Hi ha diners, però van al lloc equivocat. Equivocat perquè no és l'exèrcit, ni els bancs, ni els reposapeus dels polítics el que fa avançar una nació, sinó la seva gent, el seu capital humà, la suor i l'empenta del poble. Però es dediquen a collar-nos, a esprémer-nos fins l'última gota, i no sé on anirem a parar. Qui treballa en aquest país? Qui té una feina que no perilli? Quina empresa no està en ERO d'alguna mena? Si es pensen que això és una situació normal, van molt errats, i ni tan sols els ineptes que governen haurien de tancar els ulls, per més ultradretans que siguin. Vergonya total i absoluta de país.

    Perspectives de futur? Doncs serà difícil, no ho dubto, però segur que apareixerà alguna cosa, no sé si aviat o tard. Ara hi ha molta competència perquè hi ha la tira de gent en la mateixa situació, gent molt preparada i apte que s'ha vist fora de la seva feina no precisament perquè no sabessin fer-la. Però no dubto que acabaré trobant alguna cosa que m'interessi. Mentrestant, potser hauré de fer alguna cosa que no m'interessi tant, o aprendre coses noves per reconduir la meva carrera. És també una oportunitat, i no ho dic de manera optimista només, aprendre sempre està bé i molts cops no ho fem per desídia. Ara tocarà, l'esforç hi haurà de ser, però confio que valdrà la pena.

    Ja només em resta agrair-vos a totes i tots els vostres comentaris, el vostre suport sempre incondicional i les paraules agradables. També a les mans que m'estireu per si em cal res. Gràcies per ser-hi sempre.

    ResponElimina
  35. Xexu!!! Potser ara pensaràs que et vull pendre el pèl o que sóc una il.lusa, però creu-me si et dic, que sento amb tot el meu cor, que tota aquesta confabulació de fets, si la feina ha estat ben feta, només pot tenir una raó, una sola, que alguna cosa t'espera en algún lloc. Un canvi important, estigues atent, mira al voltant, fes allò que no havies fet mai per mil motius diferents, res no passa per casualitat (encara que quan ets dins, no ho veus així. Ho dic per experiència)

    Si vols, contacta'm i t'explicaré una cosa. el meu mail: acavalldelvent@gmail.com

    ResponElimina
  36. Arribo tard i he pogut llegir post i comentari... Estic d'acord amb el que diu la Judit. Segur que alguna altra cosa t'espera. Tot al seu temps.

    Em sap greu que t'hagi passat aixo, per descomptat, pero recordo quan em va passar a mi un cosa semblant i despres va ser molt millor.

    Et desitjo molta sort i tambe com molts t'han dit, ja saps on soc si et cal qualsevol cosa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  37. Has pensat en temptejar editorials científiques o que tinguin col.leccions de ciència? Crec que series un bon divulgador.

    ResponElimina
  38. Jo també sóc, com altres comentaristes, dels que ha passat ja un cop per aquesta situació: de la delegació de la Generalitat a Alemanya al carrer, en un obrir i tancar d'ulls. D'això ja en fa 2 anys, 4 mesos i 15 dies i mira, aquí estic, no em sobra absolutament res però trec el cap prou per tirar endavant, amb projecte propi i amb il.lusió que espero que duri.

    Perdona, XeXu, no és que vulgui parlar de mi, només d'un cas que conec de mooolt a prop i que espero que t'ajudi, ni que sigui mínimament, a creure que darrera de tota porta tancada n'hi ha alguna de nova per obrir, com diuen per aquí dalt.

    Kopf hoch, que vol dir que no decaigui, i amunt, XeXu, amunt!

    ResponElimina
  39. Ostres Xexu, em sap greu... Però pensa que no se sap mai on està la sort, planteja't el canvi com un nou repte de sol lluent! Endavant amb empenta!

    ResponElimina
  40. Em sap molt de greu Xexu! Estic bastant out per motius personals i no m'ha alegrat gens llegir aquest post teu. Ho sento! Ànims!

    ResponElimina
  41. upps, feia molts dies que no voltava pels blocs i anant enrerra a veure posts enderrerits m'he trobat aquesta bomba. Sé que no et puc dir res de nou, res que no t'hig dit abans,també tinc la sort de no poder aportar-te l'experiència personal ( fins avui, toquem fusta). Només volia donar-te ànims i desitjar-te sort

    ResponElimina
  42. Ostres, no m'agrada gens llegir aquest post. Ànims!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.