dijous, 29 d’agost de 2013

Potser has sentit a parlar de mi

De vegades, amb un rampell de follia i de riure'm de mi mateix, em sento com si fos en Kvothe, el protagonista de la Crònica de l'Assassí de Reis.

He aguantat tones de pes a les meves espatlles fent castells. He pujat muntanyes ben altes després de 35 anys de sedentarisme. Vaig mofar-me a la cara d'un paio que em treu 40 cm d'alçada i prop de 100 kg de pes i vaig sobreviure (per poc). He convertit en possible allò que ni els meus caps creien en matèria de cultiu cel·lular. He cantat les quaranta a qualsevol que ho ha merescut, independentment del seu càrrec o posició. Vaig enfrontar-me a Déu en un combat desigual i em va guanyar, però no per golejada, ni molt menys. Potser has sentit a parlar de mi (segurament malament).

No m'ho tingueu en compte, si us plau.

30 comentaris:

  1. Ja veig que ets un noi amb facilitat per fer amics ;) Bé, crec que en algun lloc es diu això, que parlin de mi encara que sigui malament, em sembla que no és exactament el que voldries, però potser és el que hi ha. A mi de totes maneres i malgrat el poquet que et conec em caus bé!! :P

    Petonets XeXu

    ResponElimina
  2. M'has fet molt riure amb aquesta declaració! Riure's d'un mateix és de savis. Bona nit, Kvothe de pa sucat amb oli ;)

    ResponElimina
  3. Hahahahaha!! He de dir que aquest post t'ha quedat molt bé!! M'uneixo al sobrenom de Kvothe de pa sucat amb oli!! =p

    ResponElimina
  4. Ara només et falta robar princeses^-^ hehehe. No m'ho tinguis en compte.
    Ostres! No ho sabia que ja feien la pel·lícula. Sembla interessant.

    ResponElimina
  5. Mai faràs prou per estar content amb tu mateix i menys per fer-ho als altres......però tu segueix així i ja miraré de conèixer aquest jove Kvothe....

    ResponElimina
  6. Caram, 35 anys ben aprofitats, diria jo. Actues més que no esperes: això està molt bé.

    ResponElimina
  7. Jo sí havia sentit a parlar de tu, si no m'equivoque tu ets el baix del pilar.

    ResponElimina
  8. Tot un caràcter. I està molt bé tenir-ne.

    ResponElimina
  9. T'has merescut una mica de pau i treva.

    ResponElimina
  10. Em sembla que es confirma la segona opció que et vaig donar en el meu comentari al post on et plantejaves adoptar un drac com a mascota. Potser algú et diria que això és influència de les males lectures però no és el cas perquè aquests llibres (els de Kvothe i els dels Trons) són molt bons. :-DD

    Per cert, una llàstima que el tràiler no sigui de veritat. Crec que en sortiria una bona pel·lícula de les aventures de Kvothe... i pel que veig, potser també de la teva vida. :-)))

    ResponElimina
  11. Només et falta tenir problemes per pagar la matrícula cada 2 mesos...

    ResponElimina
  12. Només n'havia llegit proeses, petites, quotidianes, festives, feineres, però ja res em sorprèn... Vaig fent descobertes, jo...

    ResponElimina
  13. Hahahaha ostres, no sé què dir... Jo no en podria fer un de semblant ni en broma :-DDD

    ResponElimina
  14. els petits grans detalls formen la vida....estàs fent tot un geni i figura!

    ResponElimina
  15. superes amb escreix allò de plantar un arbre, escriure un llibre..., ah! i molt valent!

    ResponElimina
  16. Agradar o no als altres, sempre és un misteri, quan passa i quan no. Millor no deixar de ser un mateix, en la mesura del possible i ja ens ho trobarem, no?.

    Aquest jove Kvothe m'agrada!, a veure si en descobreixo més coses...

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  17. Ja em semblava a mi que això de "bioquímic, català, casteller..." amagava més xitxa. El cultiu cel.lular sona una mica a fer de Déu, no m'estranya que s'enfadés!
    Bon cap de semana, XeXu èpic!

    ResponElimina
  18. El meu grau d'incultura en termes literaris crec que no em permet entendre del tot el post... He fet una ullada al vídeo, però potser seria més interessant llegir el llibre abans que veure la peli.

    De tota manera, d'això dels cultius en podem parlar un dia, jo també vull aprendre'n! Encara tindràs un Nature publicat por ai i ens ho estaràs amagant, mala persona...

    ;)

    ResponElimina
  19. Un post boníssim. No estaria malament ser un Kvothe, però no és tant fàcil.
    Encara que s'ha de reconèixer que vas per bon camí ;DD
    (A mi m'agrada més el Kvothe que m'he imaginat llegint els llibres, que el del tràiler, però...)

    ResponElimina
  20. A mi també m'agrada aquests post. El trobo molt bo i molt divertit.

    Jo trobo que vas progressant molt i molt... i sí que he sentit parlar de tu, XeXu, però no pas malament, la immensa majoria de les vegades bé i molt bé...

    Jo venia a buscar l'enllaç per preparar el meu post de l'11 de setembre, que el posaré el dia 9 i he trobat amb aquest post que no havia vist... ara ja tornaré a estar a l'aguait, com sempre.

    Quan facis el teu post, ja canviaré l'enllaç, de moment, per si falla alguna cosa o no pogués fer-ho per raons que desconec, ja estaria l'enllaç cap aquí al teu blog.

    Ja hi penses, oi? Amb el Blog-Via? I te'n recordes que tu has d'enllaçar l'Assumpta? Segur que sí, però ja que sóc aquí t'ho recordo.

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies als que heu comentat aquest post, m’alegro d’haver-vos fet riure una miqueta també, ja que no sol passar massa en aquest blog. Per aquells qui coneixeu en Kvothe té força sentit, i per aquells qui no, us convido a que el conegueu i li doneu una oportunitat, crec que no us en penedireu. Kvothe rules!

    Lluna, precisament, no tinc facilitat per fer amics, encara que ja veig que ho dius com una broma, en el sentit que no callo el que penso. Això és cert, qui em vulgui tenir a prop ha de ser conscient que dic les coses pel seu nom. Tampoc no m’agrada massa que parlin de mi, ni bé ni malament, si et dic la veritat.

    Sílvia, precisament el segon llibre de la saga es diu ‘El temor d’un home savi’, així que el teu comentari s’escau molt. I m’has arribat al cor amb això de Kvothe de pa sucat amb oli! M’ha agradat molt, però creu-me, si ja sóc atrevit anomenant-me excursionista de pa sucat amb oli, la comparació amb en Kvothe encara em va més gran, ell és insuperable!

    Yáiza, m’alegro que t’hagi agradat! Amb alguna cosa ens hem de distreure mentre esperem el tercer, oi? Com li deia a la Sílvia, em fa molta gràcia que m’hagueu dit així, no m’havia ni passat pel cap, però en Kvothe sí que s’escapa de les meves possibilitats, ell és únic! Ah, i et contesto aquí del post anterior, en tens tres de quatre, a pel Vignemale!

    maria, alguna princesa també he robat... però no he cregut convenient esmentar-ho al post. No, no en fan la pel•lícula, cosa que m’estranya molt, perquè el llibre ha tingut molt èxit. Això és un tràiler fet per aficionats, però està força ben fet. Només l’he posat perquè poguéssiu comparar les dues llistes de fites aconseguides.

    Sr. Gasull, per estrany que sembli, estic prou content d’algunes coses que he fet a la vida, aquestes en són algunes. És clar que sempre podem o podríem haver fet més, però cadascú arriba on arriba. En Kvothe és el protagonista dels llibres de la saga ‘Crònica de l’assassí de reis’, que de moment compta amb ‘El nom del vent’ i ‘El temor d’un home savi’. Tothom que els ha llegit n’ha quedat content, i és impossible no enamorar-se del jove Kvothe, és un crack, totalment entranyable. T’ha d’agradar una mica la fantasia, però és un dels llibres que m’agrada recomanar. Bé, la fantasia, i totxos de més de mil pàgines, és clar...

    Xicarandana, si mirem enrere, tots nosaltres hem fet coses destacables, o com a mínim que podem vendre com a una mica excepcionals. Podria ser un bon exercici per fer, demanar-vos que expliqueu les vostres fites. Totes agrupades semblen una gran cosa, però creu-me, jo tinc sensació de ser molt passiu i fer molt poques coses a la vida.

    Ostres Jpmerch, amb aquest comentari m’has arribat totalment al cor, has sabut dir les paraules justes per fer-me somriure. Que recordeu posts antics és tot un privilegi, moltes gràcies.

    Glòria, però ja sabem que una cosa és tenir caràcter, i l’altra tenir mal caràcter.

    Consol, la veritat és que no sé per què ho dius això...

    McAbeu, de la meva vida no en sortiria una bona pel•lícula, ni un telefilm de diumenge a la tarda. Però de les aventures d’en Kvothe sí, i tant! El més sorprenen és que no s’hagi plantejat ja el tema. Potser sí, i no ho sabem. Però ja saps que les adaptacions cinematogràfiques es porten més que les idees originals. No sé com seria, però jo la veuria, segur. Tant en Kvothe com els Trons són llibres molt ben fets, englobats dins un mateix gènere, però molt diferents. Jo em quedo amb l’heroi, però els sanguinaris no vegis com enganxen també. Bona literatura del nostre temps, no està tot perdut.

    Pons, això no és una gran proesa. Ell s’ha de buscar la vida per pagar la matrícula, però jo he de pagar el lloguer, les despeses, el menjar del gat...

    Zel, de proeses gaire grans no en tinc, són les meves coses de sempre, i alguna de més puntual que fa gràcia destacar. Al final ho acabo explicant tot, em coneixeu tan bé com jo mateix.

    ResponElimina
  22. Assumpta, cadascú té les seves fites, pensa en les teves i prova d’escriure-les, ja veuràs com et sorprendràs!

    Elfreelang, com li deia a l’Assumpta, tots tenim les nostres fites, només es tracta de pensar-hi. Jo les he escrit, potser vosaltres podríeu fer-ho també. En realitat no són res de l’altre món, però són les meves cosetes!

    Biel, en canvi, no he fet cap de les tres coses que se suposa que hem de fer. Cadascú fa les seves, però també em sabria greu perdre’m alguna de les tres...

    Audrey, eeeeh... no acabo d’entendre això d’agradar o no agradar als altres, ara no sé per què ho dius. En Kvothe és un crack, sempre recomano la lectura dels seus llibres, però són de fantasia i molt llargs, ha d’agradar una mica el gènere per gaudir-ne, suposo. A mi em van encantar, i a una quanta gent de per aquí també.

    Gemma Sara, tots som moltes coses. Posar-nos etiquetes no vol dir que ens limitem tant, perquè tenim moltes coses a aportar, tantes com habilitats que se’ns escapen. El cultiu cel•lular no té res de fer de Déu. Bé alguna coseta puntual, però no prou com perquè Déu se m’enfadi, ja està enfeinat amb els genetistes. El nostre combat va ser d’una altra mena, però tant és, perquè em va guanyar igualment, encara que no em deixés en evidència.

    Laia, la gràcia del post (si és que en té alguna), era la comparació entre la presentació que fan del personatge d’en Kvothe i les coses que puc dir de mi. Per això no cal llegir el llibre, però no cal dir que jo t’ho recomano. De moment no hi haurà pel•lícula, és només un tràiler fet per aficionats del que podria ser la pel•li del llibre, tant de bo la facin, però serà difícil que li faci justícia.
    De cultiu cel•lular sí que en podria explicar algunes coses, és més, alguna n’he explicat aquí al blog. M’hi he dedicat molts anys, i encara que hi ha moltes coses que no sé, també he acumulat un bon bagatge, és clar. Ara, ja et puc assegurar que no tinc cap Nature al sarró, si fos així crec que tots ho sabríeu... de papers en tinc un parell només, de l’època del doctorat, perquè a l’empresa on estava no s’estilaven les publicacions científiques, anaven de cara a la patent.

    Jomateixa, tu que has llegit els llibres, saps que no li arribo ni a la sola de la sabata a en Kvothe. Però fer el post ha estat divertit, i m’alegro que us hagi fet gràcia als que coneixeu el personatge (com el trobo a faltar!). Em temo que si algun cop fan la pel•lícula de veritat, qualsevol protagonista que hi posin se’ns quedarà curt!

    Carme, si t’han parlat bé de mi segur que t’han enganyat. Hi ha molt mala ànima per aquí. M’alegro que t’hagi agradat el post, si de tant en tant, en comptes de fer-vos plorar, us faig riure una mica, tot això que tenim.
    Sí que hi penso en el Blog-via, però no solc fer mai posts amb tanta antel•lació! Ja em vaig comprometre a ser l’enllaç entre tu i l’Assumpta, i no us decebré. Encara no tinc massa clar el post que faré, però alguna cosa sortirà. Respecte a l’enllaç, t’ho vaig preguntar allà mateix, però potser n’hi hauria prou amb enllaçar el blog següent, o preferiu enllaçar el post específic perquè així es pugui seguir la cadena? A més, hem d’enllaçar l’anterior i el següent, oi? Sabem alguna cosa d’hores? Ho voleu a alguna hora concreta, cal que l’ordre d’aparició respecti la cadena? Serà difícil això, oi? Moltes preguntes, però al final sortirà bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes el post quan vulguis i a l'hora que et vagi millor i no pateixis per si l'anterior i/o el posterior estan fets... tu enllaça el blog POSTERIOR i ja està.

      Si, després, t'adones que el blog posterior ha fet el post al dia següent i et va bé, doncs canvies l'enllaç pel del post... Seria ideal que els enllaços fossin de post a post, però si aconseguim que es facin ben fets de blog a blog ja serà molt!! :-)))

      Visca Catalunya!!!

      Elimina
  23. A veure... sóc capaç de fer mitja amb els ulls tancats, val? ;-)))

    ResponElimina
  24. arribo molt tard,... xò el trobo xulíssim!!!! i caram, heroicitats, incloses!

    ResponElimina
  25. Jo he de practicar això de cantar les quaranta. Sóc massa innocent i les meves observacions subtils no sempre fan l'efecte desitjat.

    ResponElimina
  26. Hahaha! Un bon començament. Ja només et falten les 872 pàgines restants per explicar-nos la primera part de la teva crònica.

    ResponElimina
  27. I t'has preguntat si tot això ha valgut la pena?

    ResponElimina
  28. Assumpta, ja en tens una! Ves buscant-ne més fins que et surti un escrit com el meu.

    rits, això meu no són heroïcitats, el que en fa de veritat és en Kvothe. Li hauràs de donar una oportunitat.

    Òscar, tot depèn del receptor. Una observació subtil pot ser molt efectiva en funció de qui va dirigida, però a altra gent convé més enviar-los una piconadora.

    Joan, em temo que la meva crònica arriba només fins aquí. Per escriure 872 pàgines no sé quantes vides de les meves hauria de viure. Però espera, et valen els posts com a pàgina? Si és així, ja supero aquest nombre!

    Marta, és clar que ha valgut la pena, són les meves coses, petites fites, no en tinc gaires més, així que n'he de presumir una mica, no?

    ResponElimina
  29. si ho sé....xò.... ho he intentat dos vegades i les dues he desistit (la segona, causa major). Aviam si acabo dracs i m'hi poso. Aviam si llegeixo més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.