dimecres, 7 d’agost de 2013

L'únic que tinc

Últimament he rebut tota mena de consells i suggeriments sobre què fer o com actuar en aquest moment concret de la vida. Alguns són encertats, d'altres fan pensar. Però en alguna casos em conviden a comportar-me com no sóc, o a abraçar idees que no són les meves. Em canso, em canso a mi mateix, ho he dit molts cops. Em sembla que pago un preu molt alt per mantenir-me fidel a mi mateix, i de vegades em pregunto si val la pena. Però en definitiva, no és això l'únic que tinc? Em penso que sí. Sóc de penedir-me de les coses que he fet, i en tinc unes quantes, però no de les coses que no he fet, que en molts casos ha estat per seguir sent jo mateix. Només puc aspirar a ser conseqüent, si alguna paraula m'ha de definir, que sigui aquesta. Però això no vol dir que de vegades no ho vulgui engegar tot a la merda. Em van preguntar quines coses em permetia. No és una pregunta banal, crec que me'n permeto poques, des de sempre. Sóc poc flexible amb mi mateix i això segurament no és cap avantatge. Però la flexibilitat també s'aprèn i estic disposat a aplicar-me-la, obrir una mica les mires per engrandir el meu petit món. Això sense deixar de ser jo mateix i seguir creient fermament en el que faig. Tot un repte.

31 comentaris:

  1. Trobar l'equilibri entre la flexibilitat i la fidelitat a un mateix, no m'havia semblat mai massa difícil fins ara fa no massa temps. Ara sí que em sembla tot un repte. Em plantejo si la meva pretesa flexibilitat i adaptació de sempre, no m'haurà fet trair-me a mi mateixa més d'un cop sense adonar-me'n. Vull dir que abans creia que no i ara penso que potser sí que m'he enganyat més d'un cop.

    O sigui, que endavant amb el teu repte, que compartim del tot, encara que potser anem en direccions inverses. Al final el punt d'equilibri s'hauria d'assemblar força, no?

    ResponElimina
  2. La flexibilitat és la propietat que tenen els objectes per no trencar-se, aquesta mateixa funciona amb les persones. Si som capaços que la nostra flexibilitat s'adapti a les circumstàncies per sortir airosos, haurà valgut la pena doblegar-nos per sobre el nostre gust.
    Endavant amb el repte i com deia aquell......be water my friend

    ResponElimina
  3. És el que tenim ...Ens tenim a nosaltres i sempre aprenem i prenem decisions i uns cops encertem i d'altres no però l'important és ser conseqüent amb allò que decidim i fem. Bon estiu Xexu

    ResponElimina
  4. Bé, jo em vaig atrevir a fer-te un suggeriment sense saber massa, només per intuïció. Penso que filtraràs tots els suggeriments i faràs el que estàs dient ara, veure cap a on pots/vols moure't, cap a on pots/vols obrir-te una mica, de manera flexible, sense deixar de ser tu i de sentir-te bé amb tu mateix. De tota manera, crec que hi ha factors que se'ns escapen, com per exemple la sort, es pot invocar, però fa una mica el que vol. Escolta'ns una mica però sobretot escolta't a tu, val?? (sona a llibre d'autoajuda, però t'asseguro que no en tinc cap a menys de 2 metres :D).

    ResponElimina
  5. Ostres aquest dreamchild68 és el Joan, però t'he escrit jo, eh? la Gemma (Gemma Sara)

    ResponElimina
  6. La flexibilitat m'ha recordat al bambú i la seva capacitat d'adaptar-se a les diferents circumstàncies,perquè el vent que bufa no sempre ens és favorable...,però el bambú roman amb força.
    Endavant amb el teu repte Xexu!,penso que pot ser un camí ple d'aprenentatges, nous descobriments, boniques sorpreses...I que aquest és el moment,tot succeix per alguna raó, la vida té vida pròpia.
    Força pel nou repte,Xexu!.

    ResponElimina
  7. La fidelitat a nosaltres mateixos és bona i necessària sempre que no es converteixi en intransigència. De la mateixa manera, és bona i necessària la flexibilitat però no hem de doblegar-nos tant que ens puguin trepitjar. Com en tantes coses, el terme mig és el més desitjable i aconseguir-ho és, com molt bé dius, tot un repte.

    ResponElimina
  8. Una cita per si ve al cas:
    "Fem el que fem, sempre reconstruïm el monument a la nostra manera. Però ja és molt que no utilitzem altra cosa que pedres autèntiques."
    Marguerite Yourcenar, en Quadern de notes de les Memòries d'Adrià.

    ResponElimina
  9. Caram, entro per aquí i veig que tens moltes novetats. Massa temps...

    En fi, només volia dir-te que no menystinguis el valor del que tens. Sé que no ho fas, però quan les coses van mal dades és quan cal aferrar-se al que tenim, al que som, a allò que ens fa ser. La flexibilitat ben entesa pot ser un valor però, com dius, cal seguir sent un mateix. Al cap i a la fi, l´"únic" que tens pot ser un gran tresor.

    Una abraçada, nano.

    ResponElimina
  10. un mateix .. ja és difícil saber on comença i on acaba, com és i com deixa de ser, les emocions sovint contradictòries..
    potser la flexibilitat és acceptar que no sabem mai ben bé on comencem i on acabem perquè no som estàtics i cada segon tot en nosaltres es mou.. però també aquí és on trobem el conflicte perquè creiem en unes idees i en una manera de fer que moltes vegades no correspon a la nostra realitat, cedir, ser flexible i no perdre's és molt difícil en aquest cas perquè no sabem quin és el punt en què potser deixem de ser nosaltres per intentar comprendre..
    a mi sovint em desconcerta o em desconcerto.. quan comprenc o intento comprendre persones o situacions molt alienes a la meva manera de fer perquè en aquesta comprensió deixo de ser una mica el que sóc, deixo de ser-ho pel fet de posar-me a la pell de l'altre, o d'una altra realitat.. ja sóc una mica allò que he intentat comprendre..
    ara bé, hi ha idees, persones i realitats tan i tan alienes i tan i tan indesitjables que no vull ni entendre-les!
    en tot cas per a mi la flexibilitat és un signe d'intel.ligència i també una manera de viure millor tots plegats

    ResponElimina
  11. Tan important es mantenir-se fidel a un mateix? Això no seria ser un orgullós?

    ResponElimina
  12. Un bon repte Xexu, crec que ser flexible no és pas incompatible amb ser fidel a un mateix....

    ResponElimina
  13. per cert no crec que sigui l'únic que tens....

    ResponElimina
  14. Jo tampoc crec que sigui l'únic que tens, però està bé ser fidel a un mateix, que hi ha molt pocasolta pel món!!

    Un petó

    ResponElimina
  15. Renovar-se o morir? Jo penso que tot en la seva justa mesura. Si et permets poques poses, en termes de flexibilitat, potser seria bo que te'n permetessis alguna. Això no vol dir haver de girar el mitjó del revés. Has de continuar sent tu: és el que ets, és el que tens.

    Un petit canvi implica evolució. Un gran canvi és que no saps qui ets realment (i, per tant, no t'importa canviar-ho tot).

    (*) els canvis espanten

    ResponElimina
  16. Aquí ningú et pot aconsellar. Cadascú és com és i ha d'escollir.

    ResponElimina
  17. equivocar-se fent coses serveix per aprendre... i sense que ens n’adonem anem canviant poc a poc.
    Jo sóc un desastre per seguir els meus propis consells, així que Déu me'n guard de donar-ne a ningú. Encara que segur que de vegades se n'escapa algun sense intensió...

    ResponElimina
  18. És que la teva essència no la perdràs pas per molts canvis que facis, Xexu.

    ResponElimina
  19. Tu ets tu, amb la teva personalitat I manera de fer. La gracia, crec, es coneixe'ns a nosaltres mateixos I anar modulan-nos a partir de led vivencies peoples,... allo d'aprendre.... no deals errors, sino del viscut.

    Vaig llegir el post ahir so vaig preferir no comentar-lo xq estava espessa (fa massa dies q tb estic cansada de mi mateixa ... xo so q em plantejava dues preguntes: que vol dir ser mes flexible amb tu mateix? I permetre't coses. Que vols dir? Permetre't equivocar-te I no fer-te mala sang? o reconeixer els errors? X el q et connec crec q es la primera i si es aixi.... et demano q so trobes la man era... me la xivis, xq Mira que ho intento xo no hi ha manera

    ResponElimina
  20. En això ningú et pot aconsellar, com t'han dit més amunt. Per exemple jo dono força valor a tenir la consciència tranquil·la, i per tant suposo que ser fidel a mi mateixa em surt a compte.

    Si realment et passa pel cap que pagues un preu massa alt per ser-te fidel, deixar-te anar i ser flexible segurament que et farà més bé del que et penses. Quan fem coses a contracor només per ser conseqüents (encara que no en siguem conscients), crec que internament també ens anem desgastant. No som blancs o negres, tenim una personalitat determinada però alhora també guardem una mica d'infantesa, o de rebeldia, o de mala llet i odi. I com que som un conjunt de tot això, no actuar de vegades de forma conseqüent no vol dir no ser-nos fidels, sinó que vol dir trencar una mica la norma, o la rutina.

    I ara me n'he anat del tema i ja no sé de què anava tot plegat, millor callo!

    ResponElimina
  21. Fa un temps em vaig sentir així i em va ajudar un mot que em digué un amic "Apexugar". Ser conseqüent et portarà al camí correcte. Ànims!

    ResponElimina
  22. Escriure un post així sempre és un plaer perquè m’aporteu noves visions i em feu pensar una mica. Sempre aprenc coses, i això no té preu. Aquesta no ha estat l’excepció, la majoria poseu l’accent a la flexibilitat ben entesa, i crec que teniu raó. Permetre’m una mica més de marge, no quedar-me tan tancat en mi mateix. No sé si és un repte, però sí un bon objectiu. Gràcies a tots per les aportacions.

    Loreto, veurem si me’n surto, les paraules se les emporta el vent.

    Carme, no sabria dir-te. I tampoc entenc que anem en direccions oposades. Suposo que vols dir que tu la flexibilitat ja la tenies, i que si mires coses que has fet potser no has estat del tot fidel al que creies. Bé, si digués que jo no m’he traït algun cop probablement m’equivocaria. Sincerament, prefereixo no posar-m’hi a pensar perquè segurament trobaré aquestes ocasions i no em farà gràcia. La clau que miro d’aplicar és que les coses les fem perquè n’estem convençuts. Jo necessito estar molt convençut, i d’altres amb un rampell en tenen prou. També tinc rampells jo, no fotem, però solen ser en coses en que actuar és més important que pensar, i segur que ja me les he pensades molt abans. Doncs això, si estàs convençut de transgredir alguna de les teves normes és perquè ho has pensat bé, i això, d’alguna manera, és ser fidel a un mateix. Et permets alguna cosa que generalment et negues, i ho fas perquè consideres que t’ha de reportar un benefici i zero remordiments.

    Sr. Gasull, explicat per tu sembla tot molt fàcil i evident. Em penso que molts cops no m’he doblegat prou com per no sortir-ne airós, potser serà per això que m’he trencat diverses vegades. Bé, dic trencat, i potser exagero. Deixem-ho en esquerdat. Si ser una mica més flexible m’ha de reduir la pressió potser serà moment de fer-ho, però sense sobrepassar massa els límits del meu gust, si no les conseqüències posteriors tampoc són agradables. Be water... per la calor no aniria pas malament...

    Joana, importa que les decisions siguin encertades per nosaltres, si són rumiades i meditades, encara que ens enduguem una patacada, almenys sabem que hem triat segons els nostres criteris. Per mi ser conseqüent i fidel a mi mateix és important, aquests dies he refermat aquesta idea. Un plaer que passis Joana!

    Gemma Sara Dreamchild, ja estava apunt de muntar una investigació per saber d’on venia aquest nom. No parlava de vosaltres en aquest post, i no perquè no us escolti ni valori els vostres consells, però el post està inspirat en gent de fora sobretot, encara que ja saps, ens posem a escriure, i agafes coses d’aquí i allà. Escolto, escolto la gent i el que em puguin aportar, però és clar que filtro i molt pocs consells acaben passant el tall i arribant a incorporar-se al meu ideari. M’escolto a mi mateix (i em parlo...), i potser aquest és un dels problemes, el fer-me més cas del que de vegades hauria, em poso límits i pals a les rodes jo mateix, total per ser fidels a unes idees que tampoc no han demostrat aportar massa èxit, però són les meves, i tot i que puc canviar-ne algunes, d’altres porten massa temps amb mi com per prescindir d’elles.

    Audrey, potser no hauria d’haver posat això del repte, ja que no és que em plantegi fer grans canvis, crec que no ha de ser fàcil seguir sent un mateix i aplicar una flexibilitat que generalment no et permets, però la part important del post no és la darrera frase, diguem. El bambú roman amb força, però no és flexible, té una fermesa que els humans rarament coneixem. No sé com s’aguanta, la veritat. Pot ser un moment de canvis mentals, però amb petits aprenentatges em conformo, alguns ja fa molt temps que són urgents.

    ResponElimina
  23. McAbeu, està molt bé el teu punt de vista. Ser massa exigent i fins i tot intransigent amb un mateix és força dolent, trobo, és una pressió afegida que porta més disgustos que altra cosa. I el sentit contrari també funciona, una flexibilitat ben entesa ens pot fer millors. Sempre acabem en aquest terme mig, i no és gens fàcil. Almenys podem intentar aconseguir-ho alguns cops, encara que no sempre sigui possible.

    Consol, crec que sí que ve al cas, i el que no podria jurar és si tothom reconstrueix el monument amb pedres originals, em sembla que molts fan servir el primer que tenen a mà per tal d’acabar-lo.

    Joan, moltes novetats, i cap de bona, com veus. Suposo que és per això que aquests dies penso en la necessitat de mantenir-me fidel a mi mateix, a no defallir. No puc dir que vagi sobrat de forces, però almenys sé que en un futur no m’hauré de retreure res. Com jo, crec que també veus la necessitat de ser una mica flexible, però fins a cert punt. Meditar les coses i decidir que ens hem de contradir pel nostre bé pot ser una sortida. Però que sigui una decisió que prenem molt conscientment.

    Lolita, molt bon punt de vista el teu! Tendeixo a pensar que sóc estricte amb els meus límits, però segur que els transgredeixo i ni me n’adono o no me’n vull adonar. Però i si el meu ventall és més ampli del que penso? Evidentment, hi ha coses a les que mai no arribaré, però potser em quedaré a prop i no passarà res, perquè queda dintre dels paràmetres de la meva flexibilitat.
    El que em sembla és que no em deixo portar pel que fan els altres, escolto i miro de respectar, però internament jutjo, m’és inevitable. El judici no fa que crucifiqui l’altre, potser en alguna situació concreta, però el que fa és donar-me informació del que jo faria o no faria. Un altre pot fer certes coses i tu ho pots acceptar, i al mateix temps pensar si tu hi arribaries o no. Molts cops és que no en el meu cap, per això dic que sóc estricte i em limito. Potser m’hauria de deixar portar més per les experiències dels altres, però llavors és quan em sembla que deixo de ser jo mateix.
    Per això potser es pot ser flexible amb els altres, això és el que fomenta la convivència, deixar que els altres tinguin un marge i no criticar-los per coses que nosaltres no faríem, fins a cert punt, és clar. Però cadascú s’exigeix a ell mateix el que pot, i jo crec que em permeto molt menys del que permeto als altres. Almenys aquesta és la percepció que tinc.

    Pons, m’hi has fet pensar una bona estona. Podria ser que tinguis raó, però no és l’accepció d’orgull que més es coneix, allò de per collons que jo faig això i punt, peti qui peti. És un orgull que t’obliga a seguir els teus ideals, a mantenir els valors, no per tossuderia, sinó perquè creus que allò és el camí correcte, la manera bona d’actuar, i no t’agrada fer-ho malament. No sé si m’explico.

    Elfreelang, no ho és, si no és que la flexibilitat et fa tornar més laxes els teus principis. Què més tenim, a banda de nosaltres mateixos?

    Lluna, ningú no ha dit que jo no sigui un poca-solta, però almenys sóc un poca-solta fidel a mi mateix, i conseqüent. Et llanço la mateixa pregunta, a banda de nosaltres mateixos, què tenim?

    Ariadna, m’agrada la teva frase dels canvis. Però et plantejo un dubte, tu creus que realment es pot fer un gran canvi? Capgirar totalment la mentalitat? Si és possible, sí que una persona que el fa no sap ni qui és, o potser decideix passar a ser una altra persona. Per què no, si no t’agrada com ets, i és viable, per què no canviar? Però bé, jo crec més en petits canvis, potser fins i tot puntuals només, que donin aquest marge a la flexibilitat. Aquest és el propòsit, i el que intentaré dur a terme. He sentit molt cops això de que els canvis espanten... no sé, més aviat és que són difícils, però no ens haurien de fer por, si el que tenim no ens funciona.

    ResponElimina
  24. Jordi, jo trio ser com sóc, però permetre’m una mica més de flexibilitat, que ja em convé.

    Jomateixa, com tu, sóc del parar que totes les experiències que vivim ens modifiquen d’una manera o altra. És com si tinguéssim un eix, i cada vivència ens el desplacés en funció de la importància que ha tingut. Ho veig normal i això ens forma i ens condiciona. Potser de vegades massa, convindria saber resistir millor les estocades, però no és preferible que aquest canvi de trajectòria, petit o gran, es mantengui a mode d’aprenentatge? Sempre són bones aquestes modificacions? Ah, i això està clar, nosaltres mateixos som qui menys cas ens fem, et puc garantir que és així. Darrerament em parlo molt, i ni cas em faig!

    Sílvia, vols dir? Quants canvis puc absorbir sense deixar de ser jo mateix? I si ara m’aficiono a sortir a matar ancianes pel carrer?

    Thera, farem el que podrem.

    rits, crec que em conec prou bé, suposo que no del tot, però sí millor del que altres persones es coneixen a elles mateixes perquè em passo el dia donant voltes a les coses. Entre molta palla, acaben sortint coses que et sorprenen i que incorpores a la teva manera de pensar i t’ajuden a entendre’t millor. Com deia més amunt, tot el que vivim ens modifica una mica, en funció de la importància de la experiència.
    Miro de respondre les teves preguntes. Ser més flexible no es refereix a permetre’s equivocar-se, sinó a sortir una mica de la norma. Tu et marques el que està bé per tu i el que no. Doncs potser un dia prefereixes aprofundir una mica en el que t’has marcat que no, i no passa res, no t’has de fustigar per això. I no cal malpensar, eh, em refereixo a coses que no solem fer perquè no ens sentim còmodes, per exemple, jo no solc fer res amb els de la feina, gairebé sempre he refusat qualsevol pla amb ells. Però què hi ha de dolent si un dia decideixes apuntar-te a unes cerveses. Tu has decidit que no, però un dia et permets contradir-te, i no hi ha res de dolent. Doncs aplica-ho a qualsevol camp que et passi pel cap, però parlo de coses d’aquest estil, no de res que després hagis de lamentar i retreure’t, perquè potser no et val la pena trencar la norma, llavors. Ens hem de donar més marge, rits.

    Laia, un cop més, arribes i il•lumines la sala. Ja saps que admiro la teva claredat d’idees. Penso igual que tu, tenir la consciència tranquil•la és important per mi també, i per tenir-la cal ser fidel a un mateix, encara que el que tu has decidit per tu no ho entenguin els altres. On la claves realment és al principi del segon paràgraf. El meu tancament en molts aspectes m’ha estat útil sempre, però les coses canvien i arriba un moment que veus que aquest tancament només et limita, i no pots autolimitar-te, que la vida ja ho fa prou. Ara, no és que m’entesti a comportar-me així a contracor, hi segueixo creient, només que veig que em perjudica. Per això aquest ‘sortir-se de la norma’ és tan convenient, i fins i tot apostaria per eixamplar una mica el cercle d’aquesta norma. Evidentment, hi ha coses que mai ens seran pròpies, però potser podem acostumar-nos a treballar amb un marge més ampli, hi ha la possibilitat que ens sentim més còmodes del que ens sentíem tan limitats. I no, no penso que te n’hagis anat del tema, almenys a mi m’ha anat de conya per centrar totes aquestes reflexions.

    Maria PB, dient aquesta frase, ser conseqüent et portarà al camí correcte, ja em faig una idea de com ets, pel que sembla, força semblant a mi. I el teu amic també, una sola paraula ja t’ho explica tot. Això haurem de fer.

    ResponElimina
  25. Merci. Crec que t'he entès. Xò penso que en aquest terme de flexibilitat, jo ja ho sóc una mica. No sé si prou xò si que és cert que intento no tancar-me en una única manera d'actuar ni d'interaccionar amb la gent.

    i si, penso que et coneixes molt.

    Per cert, disculpa les faltes, escrivia des de la tablet i això ho complica molt.

    ResponElimina
  26. Arribo tard pq he estat uns dies fora, però no em puc estar de comentar la teva entrada, com sempre amb força suc a esprémer.
    La flexibilitat amb un mateix, el permetre's certes llicències és molt important i això no vol dir que traeixis els teus principis. Pot ser un canvi de punt de vista, o un enfoc diferent i això pot ser enriquidor més que una altra cosa. Els principis poden seguir intactes. Però si m'apures inclús els principis poden patir canvis, perquè en la vida les coses canvies i a vegades en una cosa de base hi pot haver un error que podem modificar o canviar.

    ResponElimina
  27. La flexibilitat per mi passa per saber adaptar-se a cada moment. a cada fet, a cada situació. La flexibilitat passa per l'acceptació de cada emoció sigui bona o dolenta, quan acceptes ets flexible i l'equipatge emocional pesa menys, essent flexible s'arriba més lluny.

    ResponElimina
  28. rits, doncs bé per tu si ja et permets algunes coses que en principi no tenies pensat de fer. Si ja no et tanques en algunes coses, pensa que és més senzill no tancar-se en unes altres. Només un petit esforç extra. Feia una mica de mal als ulls el missatge, però al final el que importa és el contingut!


    Laura T, sempre us dic que mai és tard, us llegeixo i contesto sempre que puc. Com em sol passar, fas servir una paraula que no m'ha sortit al moment del post, i que penso que ningú ha mencionat: principis. Per poder-se prendre llicències amb els principis, primer se n'han de tenir, i crec que jo els tinc molt arrelats. No considero que els traeixi, això em comporta remordiments, però permetre's flexibilitzar-los no és gens mala cosa. S'ha d'estar també a l'aguait del que considerem principis i no són més que manies o falses premisses que ens limiten estúpidament. De totes maneres, crec que jo penso massa en tot plegat com per pensar que aquestes normes internes que tinc estan equivocades, almenys crec que seria molt difícil canviar-les. M'encanta que espremis el suc dels meus posts, és un dels plaers d'escriure'ls.

    Marta, segurament, però no expliques com fer-ho. Jo sóc d'ideals ferms, estiguin equivocats o no. No sóc exemple de res, com sempre dic, la meva resolució en alguns temes pot fer-me digne d'elogi, i en altres fer-me passar per un boix. Aprendre a ser una mica més flexible amb mi mateix no estaria malament. Ho intento, no sé si vull arribar lluny o prop, però almenys sentir-me millor.

    ResponElimina
  29. Si fas el que realment consideres que és la millor opció, segur que després no tindràs autorretrets, i això és el més sa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.