divendres, 9 d’agost de 2013

Jeroni

En molt poc temps hem tingut dos casos d'esportistes catalans que han estat linxats públicament per mostrar la seva catalanitat i els seus anhels d'independència. Malauradament, això no és gens estrany quan l'atleta competeix amb la selecció espanyola, es demana que doni el millor de si mateix, però sense mostrar les seves idees. Sorprenentment, però, el darrer cas ha estat expulsat de la selecció catalana de futbol platja per mostrar la samarreta de la imatge.

Foto extreta de Vilaweb

En realitat, avui no vull fer denúncia d'aquest fet, tot i que donaria per parlar-ne, i el missatge de la samarreta em sembla genial. Em vaig quedar molt sorprès en mirar la imatge perquè... jo el conec aquest noi! És de Torredembarra, i quan érem jovenets havíem compartit algun cercle a l'estiu, podria dir que era conegut dels meus amics. Era un noi simpàtic i rialler, d'aquests que cau bé a tothom, però era raper, i per tant les seves pintes tiraven una mica enrere. Recordo que solia jugar a futbol a la platja i se'n sortia bé, ja veig que ha arribat lluny practicant aquest esport. Si la imatge em podria confondre, el nom m'acaba de confirmar que és ell, Jeroni Rañé, no era un nom que passés desapercebut. Un personatge completament oblidat en les profunditats del meu cervell, qui m'havia de dir que reapareixeria guanyant-se notorietat en defensar uns ideals que comparteixo.

16 comentaris:

  1. De vegades qui menys t'ho esperes i més lluny entens, resulta que és més aprop del que sembla.

    Déu n'hi dó dels fets! Darrerament trobo que estem tots molt viscerals. No sé jo si estem construïnt massa camins de pau.

    ResponElimina
  2. El missatge de la samarreta és brutal! És curiós quan passen aquestes coses i retrobes en una notícia alguna persona de fa anys que gairebé has oblidat. Quan em passa, sempre tinc la sensació que recordo més jo els altres que els altres a mi i em pregunto si la persona que reconec em reconeixeria a mi si fos notícia per alguna cosa.

    ResponElimina
  3. Segurament sovint ens creuem amb persones que comparteixen les nostres idees i ni ens n'assabentem. Sí que fa cara de simpàtic, el xicot. Espero que la selecció rectifiqui

    ResponElimina
  4. Sí, aquesta samarreta és maquíssima.
    Pel camí sempre ens acabem trobant gent que hem deixat enrere...^-^

    ResponElimina
  5. sempre s'ha dit que el mon és molt petit , però el millor de tot és que hi ha gent molt gran.

    ResponElimina
  6. Ideals, aquests no ens els poden treure.

    ResponElimina
  7. curiós retrobament ni que sigui a distància , jo també trobo incomprensible que hagi estat la selecció catalana, el missatge és totalment engrescador ! i per cert van multar els de PXC que va fer una campanya electoral plena de missatges racistes i violents?

    ResponElimina
  8. No trobo que aquest missatge sigui ofensiu. Penso que hem d'anar per feina i no distreure'ns amb aquestes disputes.
    Xexu, el món és un mocador... i el nostre és un país petit.

    ResponElimina
  9. Veig que el que el va fer fora també és vocal de la Federació espanyola, no deuria voler problemes, espero que el readmetran aviat.
    El lema de la samarreta està molt bé, em sembla que en aquests processos sempre hi ha por a la violència més o menys conscientment, i s'han de fer camins de pau, com diu la rits.
    M'alegro de la "retrobada ideològica"!

    ResponElimina
  10. És ben cert!! la notícia de la waterpolista ja em va fer empipar, però aquesta és mes greu!

    Aquells eren espanyols anònims, fills de la mala educació... però aquest és un directiu, un directiu que no permet una samarreta independintista però pacifista.

    Ha de fer il·lusió conèixer-lo, oi? :-)) Un valent!!! Tant de bo algun dia pugui arribar a defensar Catalunya!!!

    ResponElimina
  11. A mi també m'agrada el missatge i penso que reproduir la foto ja és donar-li recolzament.

    Fa molta gràcia, quan trobes algú que has conegut... :)

    ResponElimina
  12. No sé quin mal és el que surt en aquesta fotografia, com perquè l'expulsin. Jo també trobo genial el contingut de la samarreta.

    ResponElimina
  13. No trobo el què per expulsar-lo..., hi ha fets incomprensibles!, m'agrada el missatge.
    I el món és un mocador, ple de sorpreses!, hem d'estar atents.

    Bon dilluns, Xexu! (ostres, he hagut de pensar en el dia què som :-), coses de les vacances).

    ResponElimina
  14. Poc a comentar d’aquest post, la curiositat d’haver retrobat aquest noi en aquesta circumstància, i que realment el seu missatge, als nostres ulls, no és en absolut ofensiu, però que per depèn de qui pot no ser tan agradable. Sempre hi ha diferents maneres de veure les coses, no s’hi pot fer més. Gràcies pels comentaris.

    rits, això ho pensava fa un temps, i crec que en vaig fer un post al respecte. Coneixem moltes persones a la vida, i moltes passen de llarg sense més. Però no saps mai quan te les tornaràs a trobar, ni en quines circumstàncies. Ja veus per què s’ha fet famós aquest, té certa gràcia. No sé si estem viscerals, el cas és que l’han fet fora de la mateixa selecció catalana, si ni aquí pot expressar una opinió com aquesta, no sé on anirem a parar. Crec que el missatge és prou pacífic, en aquest cas.

    Sílvia, m’encanta el missatge, certament. Fa poc em va passar una cosa similar, però era una notícia sense rellevància, aquest noi s’ha fet força conegut. En un reportatge de l’Ara sortia l’ex-parella d’un amic, em vaig quedar força sorprès de veure-la allà. I mira, jo he tingut la mateixa sensació que descrius! De fet, anava a incloure al post que ell segur que no se'n recordaria de mi, però per què no? Bé, en aquest cas segurament jo perquè jo passava molt desapercebut en aquella època, sempre a l’ombra d’algú altre, i ell era molt vistós. Però en el cas de la noia que et deia segur que sí! No hem de menystenir la importància que hem tingut pels altres, encara que costi entendre-ho.

    Loreto, era un paio trempat, carismàtic. Segurament té un punt fatxenda, però bé, se li perdona. No sé quin embolic hi ha amb el president de la federació, que també és de l’espanyola o alguna cosa així. Si destitueixen el cap, segur que el noi és readmès.

    maria, deu ser realment que aquest món és molt petit, oi? Crec que ja ho parlàvem un dia, a mesura que la gent es va fent gran i fan coses és més fàcil que es facin un nom, i ens anirem trobant antics coneguts per tot arreu!

    Sr. Gasull, tens una traça a generar bones frases! Doncs sí, petit món en el que sempre ens acabem retrobant, i persones molt grans que fan gestos immensos amb molt poqueta cosa.

    Thera, i malgrat tot, si poguessin ho farien.

    Elfreelang, seria un retrobament molt descafeïnat, en realitat si el tingués davant no sé pas si ell em recordaria, però m’ha fet gràcia veure una persona que conec obtenint la fama per donar un missatge al món, un missatge que, com dius, no és pas dolent ni ofensiu. Ja saps que sempre hi ha doble raser, algunes coses sí que les pots dir sense problema, però algunes altres sembla que siguin producte del dimoni.

    Consol, tu ho has dit, un país petit, segurament no serà el darrer cop que una persona del meu passat llunyà em sorprèn i reapareix a primera plana, per algun motiu. El missatge no és ofensiu, però potser és perquè nosaltres el mirem amb els mateixos ulls i ells, els que van guanyar la guerra, el miren amb uns ulls totalment diferents.

    Gemma Sara, sí que hi ha una mena de conflicte d’interessos, el responsable de la selecció catalana té més d’un càrrec. Però també podria haver triat defensar-lo i no ho va fer. Qui paga mana, suposo. A mi em sembla que el camí que demana Catalunya és precisament de pau, amb seny, i amb la democràcia per davant de tot. No esperem un conflicte, i el que existeix respon a que el nostre missatge no agrada. Només mirem per nosaltres, perquè no ens sentim part d’ells, i no perquè molt gent no ho volgués, sinó que ens han tractat a puntades de peu. El nostre camí és de pau, però tocarà lluitar, perquè no ho posaran fàcil.

    ResponElimina
  15. Assumpta, que passen coses una mica estranyes no es pot dubtar. L’insult a les xarxes és fàcil, allà ningú no controla res, però ha de ser molt molest de sobte tenir tot de missatges insultant-te i deixant-te pel terra. No m’estranya que alguna gent tanqui els comptes, no es deu poder suportar. Però que sigui de la mateixa federació catalana que el vetin... ara, com ja han dit per aquí, és algú que comparteix càrrec amb l’espanyola, coses rares, com et dic. Més que il•lusió, el que em va causar va ser una gran sorpresa, era algú que tenia completament oblidat. Ja defensa Catalunya, però no de manera oficial, és clar.

    Helena, no és una samarreta ofensiva, encara que em temo que depèn dels ulls que la miren. El que no s’entén és que l’expulsin de la catalana.

    Audrey, a nosaltres ens sembla un missatge positiu, però segons qui el llegeix, probablement se’l pot prendre com una ofensa. Això passa perquè cada cosa sempre té més d’una lectura i tants punts de vista com persones hi ha. Com m’han dit per aquí, el nostre país és petit, ben petit, no descarto altres ‘trobades’ com aquesta. Jo no estic estrictament de vacances, però també he de pensar molts cops el dia que estem...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.