dijous, 11 de juliol de 2013

Odio el diccionari

De vegades el diccionari em treu de polleguera. Estic llegint un llibre tranquil·lament, i de sobte ensopego amb un 'inclús'. Uix, quin mal això, aquí hi hauria de dir 'fins i tot', o 'àdhuc', encara que és una mica arcaic. Però espera, mirem el diccionari, que mai se sap. I sí, sí, sembla ser que inclús és correcte. Em sona com una puntada de peu a l'entrecuix.

Canvi de llibre, i a la mateixa frase em trobo un 'palpitar' i un 'rodejar'. Alça Manela, aquí va ser quan el corrector va fer una becaina... no haurien de ser 'bategar' i 'envoltar'?? Em temo el pitjor, torno a mirar el diccionari i un cop més, un parell de ganivetades a l'esquena, tant l'una com l'altra.

I m'ha estat inevitable recordar que un dia gairebé agafo un cobriment de cor en descobrir que en català es pot dir reprotxar com a sinònim de retreure. El meu miocardi no va parar llavors perquè ja s'havia aturat prèviament en veure-ho escrit.

Dec ser molt sensible, però em costa assumir que s'acceptin aquestes formes, i tantes altres que ara mateix no em venen al cap. Coneixeu altres paraules que sembli impossible que siguin correctes en català, però que estiguin recollides al diccionari? Penseu que pot ser perjudicial per la meva salut, però m'agradaria conèixer-ne més. Maleït diccionari, per què me les fas aquestes coses...?

45 comentaris:

  1. Tens tota la raó i ho expliques molt bé, tan sols hi ha una justificació possible: són curts de gambals, pobrets. Per la meva salut no vull saber més paraulotes, que tot s'enganxa.

    ResponElimina
  2. Jo vaig llençar la tovallola quan es va acceptar paraules com boda i arena......o sigui que prefereixo no obsesionar-me

    ResponElimina
  3. Jo també havia pensat en boda! però em sembla que aquestes dues ens sonen malament sobretot als gironins

    ResponElimina
  4. no se me n'acut cap.

    Em fas recordar l'Elur. Sovint, en altres xarxes, parla de paraules que es diuen a la Garrotxa i que sonen diferent. Potser el català que tu i jo coneixem és d'una manera, xò en d'altres parts del noste petit país no els sonen malament, i en canvi algunes de les nostres xarnegades, si.

    ResponElimina
  5. Em solidaritzo amb tu completament... però ara no se me n'acudeix cap més...

    ResponElimina
  6. jo dec esser una mica xarnegueta em sembla ..
    jajajjajja

    pasapalabra !!

    ResponElimina
  7. N'estàs segur? segur? Seguríssim que en vols una? Doncs va: Fatxada.
    En vaig fer un post i tot perquè estava indignada i resulta que és correcte.

    http://unaltreinvent.blogspot.com.es/2010/10/indignada-si-en-majuscules-i-exclamacio.html

    boda? Boda està ben dit. NOOOOO? és una de les que a mi em posa més nerviosa.Potser sí que només ens passa als de la b anda de girona. Arena, no em molesta tant... quan la llegeixo al sento dins del meu cap amb un accent com de les illes i no queda malament

    ResponElimina
  8. Ara mateix només recordo pistatxo que es tan correcte com festuc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ara que hi penso l'Oscar va fer un post semblant on hi ha un parell d'exemples.

      Elimina
  9. Com jo sóc de la província de Lleida, i aquí en diem moltes d'aquestes, sense patir, no ho trobo tant desaforat, suposo que aquest pot ser un motiu de que siguin al diccionari.
    De tota manera quan parlo ho faig molt lleidatà, però quan llegeixo o escric també em sona força malament trobar-me aquestes paraules. Coses estranyes del funcionament de la nostra ment.

    ResponElimina
  10. I per què "disfrutar" és incorrecte???

    ResponElimina
  11. Jo com la sargantana, xarnegueta total, el fet de ser de Tacarrona i viure a la terra de la boira tampoc ajuda...

    No et facis mala sang XeXu!!!

    ResponElimina
  12. Ara em ve al cap "catxumbo" o "taquilla"... Són paraules molt arrelades en el català i pràcticament insubstituïbles. Hi ha molta gent que va adoptar el mot guixeta per evitar el castellanisme, però era un gal·licisme encara menys admissible. I també hi ha molts castellanismes que no s'han acceptat, com el cas de barco. Sigui com sigui, l'inclús no m'és natural i no el faré servir dins un text per coherència però entenc que en altres dialectes sigui més viu i el facin servir amb naturalitat. Aquest és un altre problema del DIEC2, que no mostra les marques per saber quines paraules pertanyen a cada dialecte i de vegades les veus al diccionari i et penses que són normatives i les fas servir com a sinònims i no són pròpies del teu dialecte. Ho van fer per no fer diferències (abans només duien la marca els dialectes que no eren central), però llavors passa això. No em crec que odiïs el diccionari, tu que el consultes i te'l qüestiones sovint ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això últim passaria, per exemple, amb "saber", en el sentit de "tenir tal o tal sabor". Per a mi el "sabor" és "gust" i el "saber", "tenir gust de".

      Elimina
  13. Ara tinc l'oportunitat de tenir a prop a un català de Barcelona i em fa gràcia comprovar que hi ha algunes paraules molt antigues mallorquines que desconeix el seu significat, en canvi quan ell les diu en català sonen a castellà. Ara estaré atenta i si a la propera trobada passa, les recullo i torno.

    Compte amb el cor, només en tens un!!
    Molt bon dia!! :)
    Bessets.

    ResponElimina
  14. Vols dir que no t'ho prens massa a la valenta?. Com diuen JOMATEIXA i SILVIA, potser si aquestes paraules estan acceptades és perquè a altres parts del territori són d'ús comú i, en aquest cas, a mi em sembla bé que siguin normatives. A mi m'agrada un català ben viu amb molts registres de parla, penso que si ho volem tot massa "perfecte" ens estem limitant nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  15. A mi moltes coses em sonen malament però ho deixo en mans dels especialistes. Si ells diuen que és correcte ho acceptaré independentment que l'utilitzi o no.

    ResponElimina
  16. Com ja s'ha dit, hi ha paraules que sonen estranyes en alguna part del domini lingüístic, però que resulten habituals en altres, entre elles alguna de les que esmentes. Més enllà dels criteris que es segueixen per considerar un mot determinat com normatiu o no (i que evidentment deixe en mans dels entesos), crec que aquesta varietat és una de les grans riqueses del català, la qual cosa no vol dir que cadascú fem servir aquell registre que ens resulte més còmode o familiar. Jo solc utilitzar majoritàriament les formes pròpies del valencià meridional que parlem a Alcoi, però reconec certa tendència a rebutjar formes correctes però que em semblen --no sé com dir-ho-- massa "acastellanades". Per exemple: "capritxós" em fa molt de desfici.

    ResponElimina
  17. Em crida molt l'atenció aquest post... Em crida l'atenció que "et costi assumir que s'acceptin" algunes formes del català... Et preguntaria si creus que hi ha unes formes del català mereixedores de ser a primera fila de la llengua i per tant, altres que haurien d'estar a segona i/o a tercera. I si la teva resposta és que sí, et demanaria quin és el criteri, segons tu, que fa que un mot sigui a primera, segona o tercera fila. Iiiii... conseqüentment, et preguntaria si creus que hi ha dialectes de primera, segona o tercera fila... Perquè ja saps que les paraules les usen els parlants i no a tot arreu dels Països Catalans es parla de la mateixa manera...
    Per acabar, i a mode de reflexió, et demanaria que et preguntessis per què deu ser que mots com "inclús" o "rodejar" són formes acceptades i catalanes com "fins i tot" o "envoltar".
    Apa! que t'he deixat feina! ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans que et respongui en XEXU ho faré jo... hehehe

      És tan senzill, simple i "infantil" si vols com:

      a) A més semblança amb el castellà, menys maca és la paraula en català.
      b) A més diferència amb el castellà, millor.

      Evidentment, ja ho sabies que anava per aquí la cosa!! :-DDDD

      Ara bé... així penso parlar sempre jo... i potser faré algun barbarisme en altres coses (segur! i faltes, tot i que intento no fer-ne)... però no diré mai "rodejar" ni "arena" ni "fatxada" ni "palpitar"...

      Elimina
    2. Què us passa amb rodejar? Ve de roda!

      Elimina
    3. Tan maco que és envoltar! ;-)))

      Ah! ve de roda... és que jo a les rodes els hi dic "voltes"... :-DDD
      Es bromaaaaaaaaaaaaaaaa ;-DDDDD

      Elimina
  18. Oh! no saps com t'entenc!! A mi també em fa moltíssima ràbia veure acceptades algunes coses... una d'elles el "RODEJAR" aquest al qual també tinc moltíssima tírria.

    A mi una que m'empipa molt és INVITAR... jo sempre, sempre dic CONVIDAR. Doncs bé, un dia, en uns papers vaig llegir "us invitem..." i... aagh! Estava bé!!!

    Ara vaig a veure què diuen els demés ;-))

    (He passat tant tard perquè porto dos dies convidant gent a l'enllaçada de blogs per la independència i gairebé no estic per res més... ufff)

    ResponElimina
  19. Arenaaaaaaaa? Bodaaaaaaa? Apaaaaaaaa!! Això està admès!! Quina vergonya!!... Arena!!... I què n'hem de fer de la sorra?

    Va tot això deu ser LAPAO i gràcies... grrrrrrrr

    ResponElimina
  20. Torno a ser jo...

    Bé, a mi no m'agrada gens l'ús d'aquestes paraules, gens ni mica... però posem que les podríem tenir de "suplents" quan et passa allò que, en una mateixa frase no vols repetir una paraula i busques un sinònim i tal... Ara bé, trobo que en un mateix llibre, que el traductor utilitzi tota aquesta carretada de paraules "iguals a les castellanes" enlloc de les més pròpiament catalanes és tenir nassos, eh? No és UNA PARAULA, és la col·lecció sencera, home!!

    A veure, qui és? Bé... ja ho veuré al Llibres i punt! hehehe i no compraré mai cap llibre traduït per aquest/a (deu ser un federalista del PSC)

    I parlant del Llibres i punt... no per res, però també el pots enllaçar a la cadena de blogs per la independència, eh? :-DDD

    **********************************************************

    A més de la cadena humana, preparem una cadena de blogs enllaçats. T'hi apuntes? Ens ajudes? http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/ Gràcies!!

    ResponElimina
  21. Vaig tenir la mateixa reacció teva quan fa anys vaig escoltar que a TV3 feien servir la paraula gasolina en comptes de benzina (ambdues correctes segons el DIEC).

    Entenc que el català es una llengua viva i que va incorporant nomes entrades al seu diccionari per adaptar-se a tal com la gent parla, peeeeeeeeeero això no treu que prefereixo i reivindico les paraules originals i pròpies de la nostra llengua. Coi! que per això les tenim! El cas és que potser la massa no les fa servir...

    M'agenollo davant de l'Alça Manela. M'ha arribat al cor!

    ResponElimina
  22. Són coses de la llengua, que rep (aportacions) d'aquí i d'allà. Amb tot, jo (també?) solc ser força purista, i on hi ha benzina (com diu l'Ariadna) no hi cap la gasolina!

    ResponElimina
  23. a mi els diccionaris m'agraden molt ....jo et diria una a l'inrevés una paraula que surt a tots els telenotícies i que no hi és al diccionari ( de moment)vivenda , mescla sona a castellà però és al diccionari ara reprotxar tens raó sona "raru" bon diumenge!

    ResponElimina
  24. Hahaha, això de "reprotxar" a mi també m'ha semblat una ganivetada a l'esquena. Ara no em venen al cap paraules com les que demanes, però ja t'aviso que si depengués de mi, el diccionari acceptaria "oju" com a sinònim de "compte".
    Salutacions!

    ResponElimina
  25. Jo sempre m'he "cagat" amb el diccionari del Pompeu Fabra.... i és que em fa molta ràbia que el que ell va escriure allà hagi de ser el correcte. Doncs no! A la meva zona a les pomes en diem mansanes i als vostres tomàquets, tomates de tota la vida... i dir-ho com hi posa al diccionari em fa mal de ventre...

    Hi ha una paraula que sembla que en català no hagi d'existir i en canvi sí que és: TAQUILLA i quan a anuncis de concerts i tal veig entrada a GUIXETA em fa pixar de riure, perquè ens entestem a no tenir paraules que s'assemblin al castellà i preferim aquelles que s'assemblen més al francès.

    Bé... jo reconec que dic moltes paraules castellanes, adaptades al català i tan si existeixen al diccionari com si no, em sento ben a gust dient-les.... Jo també odio els diccionaris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, és que a mi mai em van imposar el francès a l'escola... potser sigui per això :-DDD

      Elimina
  26. Suposo que com a diccionari et refereixes al de l'IEC...
    Com a parlant d'una variant del català nord-occidental en zona de transició, faig servir LO com a article singular masculí, si bé intento no fer-lo servir com a pronom ;). Vaig adonar-me que aquest no és un diccionari que representa la meva varietat dialectal i que, per tant, no accepto com a vàlid en molts casos. Sóc, si bé no incondicionalment, més de l'Alcover-Moll.

    Ah! Ja que hi som, a mi no m'agrada gens això d' "usar" :)

    ResponElimina
  27. Ufff si fa una mica de por aquestes adaptacions de la llengua a la realitat parlada, no cal!, la nostra llengua ja es prou rica, potser caldria apendre a emprar-la amb més cura, no?.
    A mi el reprotxar em fa mal de debó!.

    Bon diumenge!

    ResponElimina
  28. Aquest és un d’aquells posts en que m’aporteu un punt de vista diferent del que tenia, com és el cas de les vessants dialectals d’algunes de les paraules que hem comentat, i en algun cas doneu importants arguments per tenir en compte aquesta teoria. Això no treu que veure algunes formes escrites ens pugui fer mal als ulls, però potser m’hauria d’informar més abans de posar-me les mans al cap. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i arguments, i també per aportar algunes altres paraules d’aquestes que, almenys inicialment, ens deixen amb els ulls esbatanats.

    Consol, aquestes paraules i suposo que tantes altres fan mal als ulls, però sobretot al cor. No sé per què han estat acceptades, si tenim alternatives perfectament viables i integrades al nostre vocabulari. Una mica curts de gambals sí que som. Però a mi sí que m’interessa conèixer-ne més, encara que em puc deprimir, assumiré el risc.

    Sr. Gasull, boda i arena et diré que gairebé han deixat de sonar-me malament i tot... això és un perill, francament. Jo crec que sí que ens hi hauríem d’obsessionar una mica.

    Loreto, potser tens raó, a mi no m’acaben de sonar bé, però potser per aquí baix hi estem més acostumats, sobretot a ‘boda’. ‘Arena’ sona més estrany, però també és comú.

    rits, les paraules pròpies dels dialectes ens sonen molt estranyes als de Barcelona, però això no vol dir que ens sonin malament. Són paraules que difícilment incorporarem al nostre vocabulari, sonarien encara més estranyes en boca nostra. Però aquestes paraules que sonen tant a espanyol no semblen gens pròpies nostres, potser a gent de terres endins encara els sorprenen més, però el que és segur és que no semblen catalanes. En canvi, vas al diccionari i veus que estan allà recollides, dins i tot quan tenim altres paraules perfectament comunes per dir el mateix. M’agradaria saber per què.

    Carme, si te’n trobes alguna, digues-la. La nostra pobra llengua rep cada patacada...

    Sargantana, no ens enganyem, cap de nosaltres no parla com s’hauria de parlar, sempre en deixem anar alguna o altra! El que passa és que veure-ho escrit a mi em fa una mica més de mal, fins i tot quan són paraules correctes!

    Mireia, ostres tu, aquesta també fa mal! Ara que ho dius, em sona haver-la vist, i potser va ser al teu mateix post. No entenc com tenint façana s’ha d’acceptar aquesta forma, que fa mal als ulls i tot. Boda a mi no m’acaba de sonar bé, però no sabria dir per què. I pel que fa a arena, bona estratègia la teva, depenent de l’accent sí que pot colar. Però fatxada...

    Pons, bon exemple! Però és clar, en aquest cas pistatxo és una paraula molt més coneguda que festuc, i és una llàstima. En altres casos, almenys a mi, com a primera opció em ve la paraula catalana i em sorprèn que s’accepti el barbarisme.
    L’Òscar n’ha de saber un munt, és clar, ell és traductor, oi? La llengua no deixarà mai de sorprendre’ns.

    Jomateixa, jo no ho veig estrany, precisament si em queixo d’alguna cosa és de veure aquestes formes escrites. Hauré de puntualitzar això diverses vegades perquè altres han comentat coses similars a tu, fins i tot fent referència al teu comentari. No tinc res en contra de la llengua parlada, d’això ja n’hem parlat altres cops en aquest blog, no crec que ningú de nosaltres parli un català estàndard perfecte, et puc garantir que jo mateix faig servir una bona colla de barbarismes. Però al meu entendre, quan la llengua queda escrita sí que ha de ser tan correcta com sigui possible. Per les paraules que he destacat tenim formes típicament catalanes. Que oralment es puguin dir aquestes, encara que sonin estranyes, no hi fa res. Però que s’hagin acceptat i es puguin escriure també és el que em fa més mal. La llengua és viva, agafa mots de totes bandes, però no entenc com es posen tan burros amb alguns temes i després aquests barbarismes s’accepten sense cap problema.

    ResponElimina
  29. Maurici, tu ho agafes al revés. Jo porto temps esforçant-me en dir ‘gaudir’, i és cert que ‘disfrutar’ és una forma molt estesa, per no dir molt més estesa. Si les paraules que jo he dit s’han acceptat, no puc entendre que aquesta no. És el que deia a la Joma, amb algunes coses fan el canvi sense problemes i amb altres els costa un món.

    Lluna, ja li deia a ella, parlar malament tots ho fem, però hi ha unes normes per escriure (que evidentment no sempre seguim...), i em sorprèn que aquestes paraules siguin correctes. Si només es fessin servir oralment no passaria res, però si surten al diccionari vol dir que també es poden escriure.

    Sílvia, ‘catxumbo’ ho diuen a casa meva de tota la vida! Precedit per ‘color’, per descriure el que vindria a ser el color de gos com fuig. Gràcies per la teva explicació, m’has dit coses que no sabia sobre el diccionari que solc consultar. Com bé dius, no l’odio, només faltaria, però em fa caure l’ànima als peus cada cop que trobo una paraula d’aquestes i veig que apareix. El meu dubte és que moltes paraules poden ser pròpies d’un dialecte, adaptades d’altres llengües, però per què passen per normatives? Poden acceptar-se en la parla oral, però a l’hora d’escriure el diccionari no ens hauria de mostrar el que és normatiu en el català estàndard, que no és, en realitat, cap dialecte? I igualment, com dius tu, jo no faré servir aquestes paraules en un text perquè no em són naturals, no són la primera opció que em ve a la ment. De vegades tenim el dubte de si un mot que fem servir regularment és correcte o no, però en aquests casos, de normal, jo posaria la forma que em sona més catalana.
    Ostres, m’has tocat una altra nafra! Això del ‘saber’ sí que fa mal, ho havia sentit i m’estirava els cabells, però en assabentar-me que es podia dir... bé, sense comentaris. Repeteixo el que he dit més amunt, no puc entendre que els catalans siguem tan perepunyetes en alguns temes de llengua, i tan poc en altres.
    Per cert, el que mata a ‘rodejar’, crec, és aquest infix –ej- que en català queda tan malament... A més, potser en català ve de roda, però en espanyol? De rodeo?

    Sa lluna, vosaltres teniu un dialecte preciós que sona de meravella, ho he de reconèixer. És molt melosa la parla mallorquina. I és ben cert que només vosaltres feu que algunes paraules sonin bé, quan els d’aquí dalt mirem d’imitar-vos ens surt un nyap. M’agradarà que facis un estudi de camp i que ens el vinguis a explicar. Tot el que és llengua m’interessa, i la parla ha de ser molt rica i variada, sense tantes normes. El meu problema és quan entrem en terreny escrit, aquí és on ja no tinc clares tantes coses. Només un cor? Tu només tens un cor??

    McAbeu, ja hem parlat altres vegades de que no hem de limitar la llengua, en això sempre estarem d’acord. Però jo sóc molt més flexible en la parla, el llenguatge oral, per més que soni malament, és el que és, i penso que és millor parlar català, encara que sigui malament, que no parlar-lo. Malament, o amb paraules no normatives, ja s’entén. Els dubtes venen del llenguatge escrit. Allà sí que hi ha unes normes molt estrictes, i em costa acceptar que al diccionari apareguin certes paraules, cosa que vol dir que són aptes per ser escrites, que no m’estranyarien gens del llenguatge oral. No tinc prou coneixements per saber el que diu la Sílvia sobre algunes paraules que s’accepten només en alguns dialectes, però el DIEC2 és un diccionari de tots, i és normal que em sorprengui que hi surti ‘inclús’, per més que es faci servir a tot arreu. Caldrien acotacions que diguessin ‘aquesta paraula s’ha acceptat pel seu ús en tal dialecte, però no en els altres’. Tot i que això em sembla fragmentar una mica la llengua, francament. Potser em poso en un jardí que no toca.

    ResponElimina
  30. Jordi, no som autoritats lingüístiques, però sí que podem qüestionar una cosa que fem servir dia rere dia, i que és regulada per molt poques persones. A la llarga, el criteri del poble és possible que s’imposi. Hem d’acceptar el que ens diuen, segur que tenen motius per normalitzar aquests mots, però com dius tu, no vol dir que els haguem de fer servir, segons diuen per aquí, potser no són ni correctes en el nostre dialecte, i jo m’inclinaré per l’opció que em soni millor, sempre i quan sigui correcta també, és clar.

    Alfred, molts defenseu la riquesa de la llengua, i creu-me que jo la defenso també, especialment en la parla oral, on no sóc gens tiquis-miquis. Naturalment, hi ha paraules que fan mal a les orelles, però generalment sóc molt més tolerant que amb les que em fan mal als ulls. El que vull dir és que la llengua escrita té unes normes molt estrictes, perquè els entesos s’han preocupat que així sigui. Hi ha infinitat d’expressions que no es poden dir, però resulta que després moltes paraules manllevades de l’espanyol s’han acabat acceptant perquè la gent les fa servir. Doncs que m’ho expliquin, perquè no ho entenc. Parlant fins i tot jo les faig servir, no crec que sigui estrany que se m’escapi un ‘rodejar’, però quan escric, i amb temps per pensar, la primera opció que em ve és la d’envoltar, la que em sona millor. I no et creguis, eh, de vegades he consultat paraules que em sonaven fantàsticament bé i ha resultat que eren incorrectes. Després ja entrem en temes de dialectes, cadascun té les seves paraules pròpies, i als altres ens poden semblar estranyes o no. Però hi ha una estandardització del llenguatge escrit, i aquí és on entenc menys que algunes formes, per més emprades que siguin, estiguin acceptades.

    Guspira, m’agraden les teves reflexions, i no m’espanta que em posis a prova, però em sembla que la meva opinió et deixarà satisfeta, o això espero. Primerament, no parlaria de dialectes de primera i segona classe, naturalment que no! Jo parlo dialecte central, i casualment coincideix força, no tot, però sí majoritàriament amb el català estàndard, el català normatiu que ha de ser la base de la llengua, al meu entendre. A partir d’aquí, tots els dialectes poden ser tan variats com sigui, alguns m’agraden especialment, com el que es parla a les Balears, però jo sempre retiro al meu, és clar, que per això és el meu. És molt probable que el meu desconeixement m’impedeixi entendre que paraules com ‘inclús’, que a mi em sembla una castellanada en tota regla, sigui d’ús molt comú en molts dialectes, també en el central, eh, no ens enganyem. Però que es faci servir en la parla oral per mi no és motiu perquè surti al diccionari, no l’acceptaria com una paraula normativa, però sí com un dialectalisme. Com a mínim, que al diccionari m’avisi que aquesta paraula es fa servir a Tarragona i Lleida de manera estesa i comú. De totes maneres, en honor a la veritat, on la vaig veure escrita era en un text en català central, i per tant, per mi un exemple de ‘ah, però si aquesta forma surt al diccionari i és correcta, posem-la!’.
    No estic en contra de l’enriquiment de la llengua amb neologismes de la mena que sigui, i l’espanyol és tan proper que el parlem un 100% dels catalans, és normal que adoptem moltes paraules o formes gramaticals que al final acaben sent normatives. Et posaré un exemple d’una paraula que crec que s’hauria d’acceptar i no es fa, ja n’hem parlat, el mític ‘cariño’. Aquesta forma té una potència infinita per davant de les paraules que emprem en català, i jo m’esforço en no fer-la servir, però caram, que costa, perquè és una molt bona paraula! Si tothom la fa servir, per què no s’accepta’. Jo ho aplaudiria, creu-me, encara que sigui típicament espanyola. El que no acabo d’entendre és que paraules que tenen un equivalent prou potent es perdin per davant de la seva versió espanyola. No fotem, per més dialecte que parlis, no et sona malament ‘reprotxar’? A mi em surt retreure de natural, sense cap dubte. Continua a baix

    ResponElimina
  31. Si tenim paraules pròpies, potents, i tenint en compte que en altres exemples com en el de ‘cariño’ els experts no baixen del burro, per què accepten aquestes altres formes? La pregunta me la fas tu a mi, però no sé donar-te altra resposta que aquesta. Espero haver-te contestat a totes les reflexions que em demanes, i si no, doncs en seguim parlant.

    Assumpta, el meu primer pensament és posar-me com tu, ja ho has vist al post, però cal tenir en compte el que et deia en Mac abans d’esborrar el comentari, i que també comenten altres companys, de vegades són temes de dialecte, alguna paraula està tan estesa en un dialecte que s’acaba fent normativa, encara que a tots els altres ens soni fatal. Això ho he après en aquest post, per això va bé parlar les coses. El que dius tu de tenir aquestes paraules de suplents és una opció, però el que m’estranya és que en escrits en català estàndard es faci servir preferentment la forma que sembla adaptada de l’espanyol abans que la catalana, quan tenim una paraula àmpliament estesa, com el retreure per reprotxar, que segurament és la que més mal em fa.
    A força de llegir traduccions i veure que les editorials fan servir els mateixos traductors sovint, ja vas veient de qui és cosa. No direm noms, però em sap greu que una de les meves editorials de referència faci servir aquesta tècnica. Ara, és millor poder llegir en català, de totes maneres, que a més les paraules no és que siguin incorrectes, encara que facin mal als ulls. Ens agradi o no, el llibre està ben traduït, encara que cenyint-nos a criteris estrictes, potser fa servir paraules que no són pròpies del dialecte en el que està traduït, central, o directament català estàndard.
    Ah, els festivals jo els solc fer al Bona Nit, deixem el Llibres tranquil, que no deixa de ser un apèndix de mi mateix, així que no puc posar-me en dos punts de la cadena!

    Ariadna, després de tota una vida fent servir benzina, no sé en quin moment va aparèixer la possibilitat de fer servir gasolina, però no em fa massa gràcia tampoc. És cert que algunes paraules catalanes es fan servir poc, i comparativament guanya la forma espanyola catalanitzada, però això no treu que no haguem de defensar l’altra forma, com fan els experts en alguns casos, però sembla que en altres no van amb tanta cura. No entenc la diferència de criteri entre uns mots i altres. Posava l’exemple de ‘cariño’ més amunt, no sé per què no accepten ‘carinyo’ que sí que és una paraula molt estesa i que crec que no té equivalent d’igual potència, i en canvi sí que accepten paraules amb equivalents ben nostrats que més que substituir s’hauria de potenciar-ne l’ús.
    Això de l’alça Manela és un perill, de vegades em surten expressions d’aquestes de manera espontània però corro el risc que se m’enganxin i que ja no me les tregui de sobre en una bona temporada!

    Ferran, les aportacions estan bé, no ens hem de tancar a ampliar el vocabulari, però no veig per què calen algunes adaptacions si ja tenim paraules pròpies ben esteses, i si no ho estan prou, se n’ha de potenciar l’ús i no deixar-les tapades per una forma que s’imposarà segur. I si es fa en alguns casos, per què en altres s’evita a tota costa?

    Elfreelang, tens raó, ‘vivenda’ és una ferma candidata a entrar al diccionari en un futur proper, ja que es fa servir molt. Sorprenent que els mitjans no hi posin remei. I mescla l’he sentida tota la vida, així que encara que sí que sona una mica a espanyol, no em sembla tan estranya.

    Albert, sorprèn que ‘reprotxar’ et sembli una ganivetada a l’esquena però acceptaries ‘oju’ sense problema. A mi em sona fatal, i no sé si em sona millor la solució intermèdia que fan servir alguns que diuen ‘ull’! Ja em perdonaràs, però sort que no depèn de tu que s’accepti o no, hehehe.

    ResponElimina
  32. Alba, renegant de Pompeu Fabra, el que diu la tia. Vaig a senyar-me, i tu renta’t la boca amb sabó! No, és conya. Això que dius ho entenc, naturalment. Els dialectalismes, sobretot a nivell oral, són d’allò més normals, i el teu me’l conec una mica. És normal que no us agradin les nostres formes, però són també les del català estàndard, i en principi són les que s’haurien d’escriure. Però estic veient que el meu desconeixement és gran, no sé si aquestes formes teves es poden escriure i estan acceptades, tot i no ser normatives.
    Reconec que sóc d’aquests que deia ‘guixeta’ pensant-se que era correcte, em sonava més català, però no tenia ni idea que vingués del francès. Pots pujar de peus que des que em vaig assabentar de la forma correcta l’he estat fent servir, i explicant a la gent que les entrades les comprem a taquilla, i que si has de guardar les teves pertinences les has de deixar a l’armariet. Soni bé o no, és la paraula correcta, i ‘guixeta’ senzillament no ho és.
    De manera oral pots parlar com vulguis, no seré jo qui et retregui (o reprotxi!) res, i a més sé que per Lleida moltes paraules d’origen castellà han estat incorporades a la parla quotidiana, per proximitat, i no passa res. El teu odi al diccionari és més justificat que el meu, ho reconec!

    m., aquest és el diccionari que faig servir actualment, el DIEC2. Abans feia servir el de l’Enciclopèdia, però suposo que són molt semblants. Això del ‘lo’ a mi se’m fa difícil, però com a article és més suportable, hehehe. Això d’usar també és una mica així, a mi no m’entusiasma, però és correcte, el faig servir quan no vull repetir alguna altra forma en un escrit. M’ha sobtat això que dius que un diccionari com el DIEC2 no et representa, pensava que era una eina del català estàndard, m’ho hauré de mirar millor, però no és cap novetat que els diferents dialectes es vegin una mica menystinguts, malauradament.

    Audrey, tenim una llengua rica que hem d’emprar amb cura, això segur, però de vegades té mancances, molts cops algun concepte està mancat d’un terme que ens convenci, i llavors no és gens dolent fer un manlleu d’una altra llengua, i la més probable és l’espanyola, per proximitat. El que ja no s’entén tant és que haguem d’acceptar algunes formes quan en tenim de pròpies que omplen de significat el concepte, però per aquí diuen que pot haver-hi un tema de dialectes, que sempre cal tenir en compte.

    ResponElimina
  33. Capritx no t'agrada? I mudar-se, en el sentit de canviar-se de casa? Són els dos últims descobriments. Capritx em deixa indiferent, però mudar-se... és ben lleig!!
    I pistatxo és ben correcte! I més espontani que no pas festuc...

    ResponElimina
  34. Uou! Sento no poder llegir tots els comentaris, si no soparíem a tres quarts de quinze. En tot cas, i arriscant-me a repetir, et recomano que les paraules que "et fan mal" les consultis també en l'Alcover Moll (busca el diccionari català, valencià, balear). Estem acostumats al registre de paraules de la nostra zona dialectal, però que no ens sonin "nostrades" no vol dir que no ho siguin; en l'Alcover pots trobar respostes.

    ResponElimina
  35. Hola!

    Jo llançaré una llança a favor de "palpitar". Jo no hi veig res d'estrany... i menys si pensem en el nom, "palpitació". El cor certament "batega" però si tens "palpitacions" no "bategues"!

    I ara més paraules per reflexionar: "dissecar", "quiròfan" i "carpa" (en el sentit de "envelat") no són correctes en català?

    ResponElimina
  36. I llavors el substantiu és un reprotx? Jo no sé si etimològicament aquestes paraules són correctes en català, però el que em fa molta tristesa és veure com paraules castellanes s'acaben acceptant en català, no pas perquè siguin correctes, si no perquè ja s'han convertit en ús general de la gent (i com a exemple: barco o caldo).

    D'aquí poquet ja acceptarem "enfermetat" (és que avui, en 30 segons, he vist el Tito i el Sandrusco dient aquest cony de parauleta), "tenir que" i d'altres formes que ens condueixen cap a la "catanyolització".

    I sí, això que he escrit no deixa de ser un retret.

    ResponElimina
  37. MaryMoon, bons exemples també, paraules que sonen una mica malament i que sempre he d'anar mirant si són correctes o no. I certament, pistatxo és del tot correcte, i surt molt més natural que no festuc, però igualment m'esforço en dir-ho, encara que realment hi ha gent que no entén aquesta forma...

    MontseLladó, aquest post no seria el mateix sense un comentari teu, hehehe. Sí que havien comentat això de les variants dialectals, de fet, a bastament, però no sé si m'han recomanat tan clarament aquest diccionari. Potser és injust dir que algunes paraules sonen malament només perquè no són del nostre dialecte, però és que realment costa. Suposo que passa a l'inrevés, en alguns dialectes les nostres paraules súper-normatives sonen igualment estranyes.

    Anna, no sé si havia tingut l'oportunitat de saludar-te, així que molt benvinguda al Bona Nit. Segons el DIEC2, en les seves dues accepcions, palpitació és equivalent a batec, per bé que no sempre cal que sigui del cor. Però no hi ha res de dolent en que prefereixis aquesta forma, sempre i quan tinguis en compte que no té altres significats que aquest, no s'ha de confondre amb el 'pálpito' de l'espanyol.
    Dissecar sí que és correcte, fins i tot quan es tracta d'animals morts, encara que jo tenia entès que tenia altres significats. I 'quiròfan' i 'carpa' no són correctes encara, però ho acabaran sent per aclamació popular. De fet, a molts hospitals les sales d'operacions estan retolades com a quiròfans, i aquí no passa res.

    Porquet, és pitjor del que et penses, el substantiu és... reprotxe. Em sembla que encara sona pitjor que el verb. Pel que fa a les altres, 'barco' no és correcte segons el diccionari, però caldo sí. Els manlleus lingüístics no tenen per què ser dolents, però si tens una forma típicament catalana crec que se n'hauria de potenciar l'ús abans que deixar-se vèncer per altres formes. I si has de posar Vilanova i Rosell com a exemples anem llestos, ja no em ficaré amb la seva feina, però el català que parlen és molt justet per ser persones públiques. I tot i així, no són els pitjors...

    ResponElimina
  38. El meu cor palpita quan et veu, inclús si estàs rodejant amb el teu braç a una altra, no t'ho reprotxo. ;D

    ResponElimina
  39. Encantada de saludar-te igualment :)

    Aix... volia dir "disseccionar", no "dissecar"! Si busques "disseccionar" al diccionari no hi surt, i n'hauríem de dir "dissecar". De fet la meva reflexió amb el "disseccionar", "quiròfan" i "carpa" anaven per aquí: que no passa res i que no entenc perquè no les accepten si no tenen res d'estrany (sobretot tenint en compte que s'accepta "reprotxar", "inclús" i "fatxada"...)

    Amb palpitació/batec, crec que no sempre són sinònims, en el cas que tu dius, sens dubte faria servir "batec" i "bategar".

    I en llanço una altra (m'encanten les discussions lingüístiques): us heu fixat que a TV3 ja han acceptat "disfrutar"?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.