divendres, 19 de juliol de 2013

La mandra


Oh no, no! Altre cop dilluns, no pot ser! Sona el despertador, no sóc capaç, avui no seré capaç de llevar-me i anar a la feina. Ostres, el cap de setmana m'ha deixat feta miques, ja no tinc edat per tanta festa. I si truco i dic que estic malalta...? És que no puc, no podré! Necessito un altre cap de setmana per recuperar-me. Ni tan sols puc apagar el despertador, si és que no toco ni quarts ni hores! Espera, que no és el despertador el que sona, és el telèfon de casa. Qui serà a aquestes hores, no m'aixeco a agafar-lo, sonats! Ja saltarà el contestador.

I efectivament, després del sorollet preceptiu, salta el contestador i la nostra amiga sent el missatge que hi deixen: "Senyoreta Carmona, no sé on redimonis s'ha ficat, però això passa de taca d'oli, ja són les quatre de la tarda i no se li ha vist el pèl per l'oficina. Ja n'estem fins el capdamunt dels seus endarreriments, quan es digni a passar per aquí, ja pot recollir les seves coses i no cal que torni."


Aquest any la Carme fa de suplent d'estiu de Relats Conjunts. Si també esteu amb mono d'escriure, no deixeu de recollir la seva proposta!

18 comentaris:

  1. Home, doncs potser ha tingut el que es mereixia, no?

    ResponElimina
  2. Hahahahaha mira, una "sortida" d'aquelles que fan gràcia de veritat... Un relat senzill amb un final que no t'esperes... tan exagerat que et treu una rialla :-)))

    ResponElimina
  3. mira...tal com està el tema treball, mal pagat i amb cares llargues, potser si s'ha pogut esbargir amb una bona festa cal felicitar-la, doncs és de les poques que ha sabut gaudir de la vida.

    ResponElimina
  4. Ha, ha, ha... pel que sembla s'ho ha guanyat a pols, no?

    Un relat ben divertit, XeXu!!! Gràcies per participar-hi.

    ResponElimina
  5. Ostres!!! Les quatre de la tarda i encara no sap si es de dia o de nit... ASi, si, s'ho ha guanyat a pols.
    Deu n'hi do XeXu!!! hehehe

    ResponElimina
  6. Bona peça està feta la Carmona... Amb la gent que hi ha a l'atur i amb ganes de treballar! És queeee...

    ResponElimina
  7. Si ja ho diu ella mateixa que no té edat per a tanta festa. Doncs ara que "apetxugui" amb les conseqüències. Molt bo! :-DD

    ResponElimina
  8. Però ningú li treu el cap de setmana, i la feina no ho és tot en la vida.
    Acabo d'escriure això i m'he tret vint anys de sobre ¡¡¡
    Bon relat Xexu.

    ResponElimina
  9. quina manera de dormir!!!! ostres acomiadada per mandrosa...ja li està bé
    molt bon relat!

    ResponElimina
  10. Una mica irresponsable aquesta noia... Sí, ja sé que direu que sóc una mica rareta, però jo estic contenta quan arriba el dilluns...
    Bona tarda.

    ResponElimina
  11. Per a mi seria un somni que em truqués el cap i em digués que estic acomiadada ... quin gran plaer!! ...
    Paula, despeeeerta!! ;)

    M'ha agradat!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  12. Amb els temps que corren, què vols que et digui, no em fa pena la senyoreta Carmona. Tots hem fet bajanades, i si, ja no tenim edat i costa, xò la feina és la feina.

    Això si, jo demà.... res de despertador ni cap que em truqui. Demà serà dilluns d vacances, vacances!! ni nens, ni colònies, ni feina, vacances i dormir fins tard ! :)

    ResponElimina
  13. Un despertar ben amarg. I merescut.
    No estan els temps per absentismes ni retards a la feina!

    ResponElimina
  14. Ja ho pots ben dir que no toca ni quarts ni hores, hehe... Hi ha dies que dormo tan profundament que tinc por que em passin aquestes coses! El final és alliberador, podrà continuar dormint si més no.

    ResponElimina
  15. Curiós això de fer un relat sobre la duresa dels dilluns en un divendres...
    ;)

    ResponElimina
  16. Justament acabo de llegir un llibre on una dona s'està un any al llit. Vaga general.
    A tots ens costa llevar-nos el dilluns, crec que diumenge a la nit ja ens adormint pensant en quanta son tindrem l'endemà!

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies a tots els que heu llegit i comentat el relat. La veritat és que és com un RC, la Carme l'ha sabut triar molt bé, a veure si us animeu a participar els que encara no ho hagueu fet. M'alegro que us hagi fet riure la idea, tot i que no fa massa gràcia pensar que això ens pugui passar a nosaltres. Jo segur que fins les quatre no dormiria!

    ResponElimina
  18. Això de fer la nit el dia pot tenir conseqüències greus i provocar algun malson.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.