dimecres, 24 de juliol de 2013

Gracioset

Podria fer una secció amb les animalades que de vegades deixo anar a la gent. Després de dir-li al president de la meva empresa que si m'havia aprimat tant era perquè no em pagava prou per comprar menjar, fa unes setmanes també me'n va sortir una en un moment poc apropiat, tot i que va quedar com una sortida enginyosa, però posteriorment em va saber greu.

En una reunió de partit amb una dotzena de persones, una comissió anteriorment formada havíem de posar els altres al dia dels avenços realitzats. Dels quatre o cinc membres d'aquesta comissió que estàvem a la llista de correu, només dos de nosaltres havíem aportat idees i fet la feina. Un altre del grup havia promès enviar-nos en breu una bona llista de propostes que ja tenia redactada, però no ho va fer.  A la reunió amb tots, com que aquest noi té un càrrec, va parlar després de la meva exposició i ens va felicitar públicament als dos responsables, excusant-se i justificant-se que estava de mudança i no sabia en quina caixa tenia l'ordinador, de tal manera que no havia pogut fer arribar les seves propostes. I llavors salto jo i no se m'acudeix altra cosa que dir davant de tots: 'això sona molt a el meu gos se m'ha menjat els deures!'.

Val a dir que aquest noi és el que més respecto i valoro de tota la secció, i és qui més s'ha esforçat en involucrar-me en diferents tasques, per això em va saber greu el meu comentari, perquè no pretenia en cap cas ridiculitzar-lo, i no és precisament algú sospitós de no pencar. Dies després vaig veure que la portava ben clavada, però em va dir que no s'havia molestat, que ho havia trobat enginyós i que es guardava el comentari per fer-lo servir amb algun polític local emprenyador.

30 comentaris:

  1. Je, dues bones sortides, amic.
    I és que de vegades la llengua va més ràpida que el cervell...

    ResponElimina
  2. De vegades ser ràpid no permet pensar dues vegades abans de parlar, oi?
    Bé, si no s'ha molestat doncs millor per tu, i si sí que ho ha fet doncs esperem que no sigui venjatiu... :P

    Bona nit XeXu!!

    ResponElimina
  3. No hi ha cap problema mentre no siguin massa sovint i amb el mateix personatge......

    ResponElimina
  4. Home, com diu la Xicarandana, a vegades la llengua va més ràpida que el cervell, tot i que té la seva gràcia, s'ha de reconèixer ;)
    Val a dir però, que vas fer el comentari en públic, i d'alguna manera aquest post (també públic) no deixa de ser una disculpa. Podríem dir que ha quedat el tema tancat :)

    ResponElimina
  5. Veus en això si que som ben diferents, malgrat ser capricorns... a mi la llengua sempre em va més lenta que el cervell... més sovint em passa que després em sap greu no haver dit això o allò, que no pas a l'inrevés... o potser no me n'adono.

    Sort que no s'ho va prendre massa malament...

    ResponElimina
  6. Un bon moc, i tant. Jo sí que sóc com tu, però mentre que en un dels meus ambients d'estila molt això de ser graciós i aviam qui la diu més grossa, en l'altre aquests comentaris cauen fatal, i m'he d'esforçar en mossegar-me la llengua. Què hi farem!

    ResponElimina
  7. Ostres, XEXU!! A mi això no em passarà mai (creuo els dits hehe) perquè, si veritablement penso que el noi és treballador, ja no em sortirà de fer-li la brometa així... Ara bé, si el noi fos un penques, la sortida hagués estat excel·lent. Com la de "El meu germanet em va trencar el paper on ho havia fet" :-DD

    Vull dir que trobo estrany que et sortís aquesta reacció tan ràpida quan tu penses que el xiquet estava essent sincer. Esperem que ho oblidi aviat ;-))

    ResponElimina
  8. És que realment sonava a "el gos se m'ha menjat els deures" Segur que no vas ser l'únic de no creure's l'excusa. El noi s'ho podia haver currat més!

    ResponElimina
  9. No pateixis que segur que està buscant la ocasió oportuna per tornar-te-la. Si més no, es el que jo faria. La venjança es un dolç plat que es serveix fred muaahaahahahaha!

    ResponElimina
  10. Veus, mentre la que ens explicaves l'altre dia amb el teu cap i que ens recordes al principi del post la vaig trobar ocurrent i si em va fer gràcia, aquesta no me'n fa tant. I no per la sortida en si, sinó per haver-la fet davant de moltes altres persones. Tu mateix admets que et sap greu i em sembla que és perquè, encara que la teva intenció no era ridiculitzar-lo, al fer la broma no a ell personalment sinó davant d'altra gent el resultat si que va ser aquest i, pel que expliques, aquest noi no s'ho mereixia.

    ResponElimina
  11. M'has recordat el cas d'un col·lega meu de facultat, que em va tornar, molt ben estripats, uns apunts meus de classe que jo li havia deixat amb motiu de la proximitat d'un examen d'una assignatura que jo ara no recordo.
    Segons em va dir, els papers en qüestió havien estat objecte d'un atac del seu gat domèstic.
    En fi!

    ResponElimina
  12. ja en portem dos, no diuen que a la tercera va la vençuda? :)

    ResponElimina
  13. Com t'entenc! Jo també sóc així i no saps la quantitat de disgustos que m'ha costat. I tot que n'he aprés molt, encara no el suficient per a controlar la meva impulsivitat i franquesa. Però està clar que les veritats ofenen. I a vegades apuntes a donar, però altres són comentaris sense voler ferir, però ah, noi, hi ha gent de pell molt fina!
    Respira fons i que sigui el que hagi de ser. Penso que al final, les coses cauen pel seu propi pes.

    ResponElimina
  14. M'he recordat d'un cap que vaig tenir, n'era la secretària, i al pobre home li'n deixava anar cadascuna... em deia que tenia una llengua biperina!
    I fixa't, tu i jo, a més de ser també capricorni, ja anem trobant els punts en comú, eh?

    ResponElimina
  15. Aquest segon relat té unes noves connotacions: no és que hagis dit una inconveniència, és que et sembla injust que ho hagis dit. I també hi ha un sentiment ambivalent: consideres que la persona és treballadora però en el relat dubtes que en aquest cas ho hagi estat. To plegat hauria de ser més senzill: si diem una cosa que ens sap greu, ens disculpem; podem continuar sent considerats treballadors malgrat que un dia, per qualsevol motiu, no ho som, i què?

    ResponElimina
  16. jajja home mentre s'ho prenguin bé....a mi de tant en tant també em passa...

    ResponElimina
  17. Te n'adones que no pujaràs com a polític? :) Aquestes sortides no els hi agraden.

    ResponElimina
  18. A tots ens passa que de vegades parlem quan no ho hauriem de fer, encara que això no serveixi de consol.
    De vegades ens sembla més important a nosaltres, que a qui li hem tirat la parrafada. De vegades és el que realment ens sembla...

    ResponElimina
  19. Com broma entre tu i ell pot ser acceptable, però davant de gent que potser no el coneix tant com tu, la trobo fora de lloc. Has dit que ho sents, però crec que la disculpa pública hauria estat la solució ... no sé, potser ho dic perquè jo penso unes quantes vegades abans de parlar, sóc d'efectes retardats també.
    Espero que ho guardi només com una anècdota. :)

    Bona nit ... aferradetes!

    ResponElimina
  20. Podries assistir algun míting polític i deixar-les anar en allà. Pot ser ens pendrien més en serio.
    Tot i que haver d'escoltar-los potser es faria molt pesat. Una bona iniciativa per reivindicar-nos!

    ResponElimina
  21. Les coses s'han de dir així i si surten de dins, sense embolcalls, que coi.
    jo m'estimo més que m'ho diguin tal com ve.
    Creu-me que és pitjor el que et diu alguna cosa amb tanta educació que no hi veus el verdader sentit.
    Tu endavant que ens cal gent així al país ¡¡

    ResponElimina
  22. A mi em dius això sent treballadora com sóc i davant la gent i et deixo de parlar! Perquè suposo que m'hagués quedat tan a quadres que no hauria tingut capacitat de reacció... M'hagués sabut greu. Sort que pobre noi ho ha sabut encaixar...

    ResponElimina
  23. Aquí es demostra que el teu company és honest amb si mateix i quan li vas deixar anar el comentari es va adonar que la seva excusa era de pa sucat amb oli. A mi em costa moltíssim fer com tu, de vegades no ho puc evitar i em surt alguna directa però llavors em poso vermella com un pebrot i em sento fatal. Suposo que per això admiro la gent que ho fa i li surt bé.

    ResponElimina
  24. Aquest cop et va sortir bé! x cert, t'has afiliat? caram, caram.

    Per cert 2, aquesta cançó té una edat!!!!!!

    Per cert 3, des de quan no es diu treure el fetge per l'estòmac? pensava que era una frase feta que coneixia tothom!

    ResponElimina
  25. Alguns dels comentaris han mostrat que la meva sortida no feia tanta gràcia perquè estava acusant a algú que no s’ho mereixia. He mirat de contestar a cadascú el millor que he pogut, sense voler espolsar-me la culpa que probablement mereixo, la situació s’havia d’explicar una mica millor. Moltes gràcies a tots per comentar el post, especialment a aquells que expressen la seva opinió encara que això signifiqui renyar-me una mica.

    Xicarandana, no sé com va el meu cervell, però que de vegades tinc la llengua molt llarga, això sí que t’ho puc assegurar...

    Lluna, no ho relaciono amb ser ràpid, aquestes coses segurament me les podria callar, però és que tampoc no sóc de callar res, senzillament. Probablement a alguns no els faci cap gràcia, i aquest noi es va quedar molt parat inicialment mentre alguns es sorprenien i reien. Però sembla que no s’ho ha pres malament, posteriorment he tingut interessants converses amb ell, no ho dic per dir que és qui més respecto de tot el grup, m’agrada molt com pensa i com ho viu, per mi és un exemple. I no sóc tan ruc com per riure’m a la cara del meu mirall...

    Sr. Gasull, no no, me’n guardaré prou de tornar-hi amb el mateix paio, un que em cau bé i que respecto... cuidem-lo!

    m, si a mi de gràcia me’n fa molta, però si això ha de canviar una bona relació de respecte mutu, estava més guapo calladet. No sóc d’amagar-me, el comentari en públic està mal fet, no suporto que es posi en ridícul a la gent davant d’altres, i aquest cop vaig fallar, però sense cap intenció, perquè com deia, és un nano molt treballador i compromès, no era pas una acusació per posar-lo en evidència, només era una broma, potser desafortunada. Ell no veurà el post (espero!), però la disculpa ja la vaig fer en persona.

    Carme, moltes vegades penso alguna cosa que hauria hagut de dir en un moment concret i no ha sortit. Llavors em fa ràbia no ser més ràpid i enginyós, però no s’hi pot fer més, surt quan surt. No és que tingui la llengua més ràpida que el cervell, ja saps que penso molt les coses, com a bon capricorn, però tampoc no sóc de callar. No m’agrada quan ho he de fer, així que sovint em deixo anar i llestos. Crec que, almenys, no se li va posar malament fins el punt de tenir conseqüències.

    Yáiza, penso que entre amics no hi ha problema, nosaltres vam tenir una temporada que era un no parar, d’allà va néixer el ‘ja no ve d’aquí’, érem tan dolents entre nosaltres que aniríem a l’infern, i per tant, com que ja no hi havia res a fer, ja no venia d’aquí, podíem continuar. És en altres ambients que la cosa perilla més, quan no hi ha confiança o senzillament no toca, perquè convindrem que hi ha llocs o no toca. Però mira, depenent de com encara pots caure en gràcia. Ja ens mosseguem prou la llengua!

    Assumpta, precisament perquè a mi no m’agrada ridiculitzar la gent en públic. A un penques prefereixo agafar-lo per banda i fotre-li una bona reprimenda. Em va sortir com una broma, un comentari graciós, però és clar, cadascú se’l pot prendre com vol. No era pas per criticar-li res, només que realment, de la manera que es justificava, semblaven excuses de nen petit. Però me’l crec, és clar. A jutjar per la conversa que vam tenir el darrer dia que ens vam veure em sembla que no m’ho tindrà en compte, ja dic que és dels que més m’ajuda i jo el respecto a ell, les seves idees, i la seva feina, i ja saps que no reparteixo elogis gratuïtament.

    Loreto, no dona! A mi em va sonar com aquestes excuses de nens i per això ho vaig dir, però sé que és treballador i segur que havia fet alguna cosa del tema que tractàvem. I si no, fa moltes altres coses, ja dic que no és sospitós de no treballar.

    Pons, no descarto que algun dia me’n caigui alguna, però llavors hauré de callar i abaixar el cap, perquè m’ho hauré merescut.

    ResponElimina
  26. McAbeu, aquest cop em mereixo que interpreteu així el meu escrit, és més, m’agrada que tinguem la confiança perquè m’ho digueu, i no em rigueu sempre les gràcies sense més. Tens raó, si em sap greu és perquè no m’agrada qui es serveix de ridiculitzar els altres per fer riure, i no és la meva manera, ho puc assegurar. Aquesta vegada va ser així, i penso sincerament que no s’ho mereix, perquè és treballador i compromès. Com dic més amunt, el que segur que no era és un retret, perquè no en tinc motius, i la broma que a mi em va fer gràcia fer va ser una mica fora de lloc, vist amb perspectiva. Posteriorment em vaig disculpar amb ell, aquest cop sí en privat, i potser aquest cop hauria d’haver-ho fet en públic per deixar clar que no era una opinió fundada sinó una broma, però els altres ja el coneixen i dubto que pensin que és un dropo. Per converses posteriors amb ell crec que no m’ho té en compte, però en aquell moment el va sobtar i potser fins i tot ferir. Faré el possible per esmenar l’errada, perquè de vegades parlo amb una mica de prepotència i altivesa, no m’agrada però surt. Costa una mica explicar-vos tan alegrament les meves misèries, però ja em coneixeu, sabeu que no sóc perfecte i cometo errades com aquesta. L’objectiu de publicar aquest post és doble, primer perquè fa certa gràcia el comentari, però també per destacar la meva incontinència verbal. Prefereixo destacar això que no dir que me’n vaig sortir prou bé davant de la meva primera tasca encarregada, i en l’exposició oral de la feina, cosa que em van fer fer tot i ser l’últim mono. De floretes les justes, ja sabeu, i de callar-se els errors encara menys.

    Jordi Dorca, puc garantir que els gats domèstics de vegades fan autèntiques barrabassades, però també sé del cert que hi ha gent molt penques que s’espolsa la culpa tan bé com pot. En tot cas, no és un cas aplicable al del noi que descric, perquè en realitat em crec el que explicava i l’errada va ser meva de fer la brometa quan potser hauria d’haver callat i assentit.

    ÀnimaAlada, doncs si segueixo aquesta progressió, potser a la tercera rebré el ventallot que de vegades em mereixo...

    Laura T, comencem malament! De moment a mi no m’ha causat disgustos, i aquestes dues no són les úniques que he deixat anar a la vida, i dubto que siguin les últimes. Espero que no portin massa conseqüències... No em preocuparia si pensés que el noi a qui vaig dirigir la broma fos un penques. Si així fos, l’esbroncada li hauria fotut en privat, i se la mereixeria. El cas és que no, que en aquesta ocasió no puc dir que les veritats ofenguin, i ho dic tan sincerament com li puc dir a algú que no ha fotut ni brot. Aquest noi és pencaire i sempre està actiu, puc dir que és qui més m’agrada com treballa i que el prenc com a exemple. No només això, ell m’ha vist amb certa empenta i compta amb mi, ja sabeu que de vegades em costa entendre’m amb la gent nova, i en aquest cas em sorprèn i tot que hagi trobat algú que s’hagi guanyat el meu respecte tan ràpidament. Per això, el meu comentari era només una ocurrència, una brometa del moment que es pot malinterpretar molt. Em vaig disculpar posteriorment i sembla que no arribarà la sang al riu, però podria haver estat un error que canviés el bon rumb d’una col•laboració acabada d’estrenar. Els que es mereixen canya ja la tenen, i després no em sap greu, però amb ell potser hauria d’haver callat. Continua al comentari de baix.

    ResponElimina
  27. Ja t’ho vaig dir l’altre dia, de vegades hem discutit, però inevitablement els punts en comú van sortint. Per cert, que si ens discutim tot i no conèixer-nos de res, és que això que estem dient ara és ben cert, tenim aquest caràcter prou fort per dir les coses tal com són i defensar les nostres idees. S’ha de ser flexible, però també ferm quan convé. Si vols apuntar una altra cosa a la nostra llista, jo també he dit unes quantes de fresques a la meva superior, i ella me les ha anat tornant a la seva manera, és molt tocada i posada. La gràcia és que quan jo li’n deixo anar una tothom es queda a quadres, i les seves ningú més que jo les percep, però si es pensa que a mi em passen per alt, va equivocada. Tot i això, fins el dia d’avui, hem treballat prou bé junts i crec que em valora, que no és poc.

    Consol, em segueix sorprenent que anomenis relat a un fet descriptiu tan real com ho pot ser. Per mi un relat és una creació literària, i aquí només explico què va passar. El que vaig dir va ser inconvenient perquè ni tan sols posava en dubte que hagués treballat aquest cop, era una simple broma, però no el qüestionava. La disculpa hi va ser, perquè no era una crítica ni un retret, si hagués pensat que no havia fet la feina que li tocava, no m’hagués disculpat, encara que probablement en aquest cas la meva reprimenda no hauria estat pública. Pretenia ser un comentari ocurrent, i espero que no vagi més enllà d’això, no crec que porti cap conseqüència.

    Elfreelang, jo ho vaig trobar graciós quan ho vaig pensar i ho vaig dir. Crec que quedarà en no res, però per si de cas em vaig disculpar.

    Jordi, la meva carrera política s’ha acabat abans de començar, però ben mirat, veient com es comporta aquesta gent quan tenen cert poder, crec que ja estic bé com estic.

    Jomateixa, no considero que sigui d’aquestes coses que se’ns escapen en un moment poc apropiat. Ho vaig dir de manera molt conscient, pensant que era ocurrent, però potser no valorant prou que no tocava, que no era el lloc, i que era injust dirigir un comentari així a una persona de la que no penso que inventi excuses per no treballar, precisament. De moment ni a ell ni a mi ens ha semblat massa greu, espero que això no espatlli una bona relació que s’ha començat a forjar.

    Sa lluna, tot el que dius està molt bé i té molt sentit, si no fos per un petit detall. Tots i cadascun dels presents a la reunió coneixen aquest noi molt més que jo, perquè jo acabo d’arribar i sóc el nou, encara que em faig notar. Ell és algú dins de la secció local i crec que tots el respecte, jo mateix ho faig i l’acabo de conèixer, com aquell qui diu, i això no em passa amb altra gent. Així que ningú no s’ho podia prendre com una crítica real, saben que era una broma, de mal gust potser, però una broma. L’únic que et reconeixeré és que la disculpa potser sí que hauria d’haver estar pública, i no privada com va ser, dies després.

    maria, ser el gracioset no serveix de gaire, fa que ningú no t’escolti quan parles seriosament. Espero no arribar a aquest nivell, perquè sempre tinc coses a dir i espero que m’escoltin. Que les deixi anar de tant en tant només és una part del que puc aportar.

    Pep, sóc aquesta mena de persones que no calla les coses, que sic el que s’ha de dir amb totes les lletres i em mossego poc la llengua. Però no estem parlant d’un cas en el que calgués dir alguna cosa, va ser una ocurrència, una broma en un moment que ni calia, ni potser tocava, ja que el noi a qui anava dirigida no es mereix ser acusat de poc pencaire. I no era pas la meva intenció, perquè ho sé molt bé, però va sortir així, pretenent ser graciós.

    Guspi, ja vigilaré de dir-te coses a tu! Per converses posteriors, no m’ha semblat que el noi s’ho prengués massa malament, però estic segur que al moment no li va fer gràcia, com no te n’hauria fet a tu. Però bé, després amb una mica de mà esquerra i el meu encant natural (...irònic) segur que aconseguiria que em perdonessis!

    ResponElimina
  28. Maria PB, doncs sí, aquesta famosa expressió s’escau amb el meu comentari, però el pobre noi no s’ho mereixia, penso...

    Sílvia, si som sincers, tots sabem que si tens alguna cosa molt important a fer remouràs tota la casa per trobar l’ordinador i fer la feina que toca, però sens dubte el que teníem entre mans no era de vital importància, i devia ser l’últim dels seus pensaments mentre es canviava de casa. Així que sí, l’excusa és barata en realitat, però tenint en compte que el noi és complidor, i que la situació puntual l’eximia de feines extres, crec que la brometa estava fora de lloc si va ser entesa com un retret al seu compromís, cosa que ja puc assegurar que no era.
    Jo tinc certa facilitat per dir les coses, però tampoc no et pensis, també em poso vermell de vegades per alguna cosa que deixo anar, va com va, de la vergonya no ens en salvem ningú.

    rits, jo no diria que em sortís bé, però en tot cas no sembla que hagi tingut conseqüències. M’he afiliat, sí. Vaig sentir que era el moment d’implicar-me en el procés del país, veurem quant em dura, perquè no sé si tinc pasta de polític.
    La cançó té una edat, però no sé per quin motiu la setmana passada em va donar per escoltar Catatonia, tinc el disc per casa, però m’ho posava per internet. I tant l’he tingut al cap que al final l’he acabat posant al blog, m’agrada molt. Vaig estar a punt de posar ‘Road Rage’, que també està molt bé, però al final em va semblar que ‘Mulder & Scully’ s’esqueia més.
    A veure si m’hauré precipitat i la frase feta aquesta existeix. Jo sempre he dit treure el fetge per la boca, no per l’estómac, i em sembla molt més lògica la meva versió! Per això em va fer gràcia, pensava que havies tingut una confusió, però això ho hauríem de comprovar, eh, hem d’assegurar-nos que es pot dir de les dues maneres. On és en Víctor Pàmies quan el necessites?

    ResponElimina
  29. hihihi, quina vergonya em faig!!!!! mmm, està clar que la deia malament jo!!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.