dilluns, 29 de juliol de 2013

Dracarys!

De vegades m'agradaria tenir un drac, un d'aquests ben grossos, amb ales i una cua llarga, amb unes urpes ben esmolades i que tregui foc pels queixals. El triaria negre, que així em faria joc amb el blog i amb tantes altres coses. Com a animal de companyia no sembla especialment afectuós, però de segur que em podria ser molt útil! Ideal per fer bullir l'aigua a l'instant, per estalviar en calefacció a l'hivern i en aire condicionat a l'estiu amb el batre de les ales, i per mantenir els intrusos a ratlla. Quan creixés prou, em serviria com a mitjà de transport, absolutament ecològic, m'estalviaria tots els embussos i em permetria anar on volgués volant sobre el seu llom. No parlem del respecte que infon tenir un drac, ningú no em tornaria a mirar igual. I que divertit seria socarrimar el cul de més d'un que s'ho mereix al crit de 'dracarys'!

És clar que no tot són avantatges. L'ensurt que s'emportaria en Blog seria monumental, encara que no crec que durés massa abans de servir d'aperitiu... Un drac consumeix molt, això és cert. A quin súper trobo jo bous i ovelles vius per alimentar-lo? Per no parlar dels problemes d'espai a casa, al final no cabria enlloc. I si m'incinera els llibres? Quin espant! I suposo que un drac ha de fer les seves necessitats... no ho vull ni pensar! Així que de moment em sembla que em quedo amb el gat, un drac no deixa anar tant pèl, però una mossegadeta seva tot jugant tampoc no seria igual...

30 comentaris:

  1. Mira, a nivell d'alimentació em sembla que també mengen princeses, potser no en tindries per molts dies, però aquí al costat en tenen unes quantes... :P

    Bon vespre XeXu!!

    ResponElimina
  2. Home només has de fer que ocupi qualsevol pis embargat per els bancs i per alimentar-se es pot anar cruspint a tots els que intentin desallotjar-lo.
    Pensa que per fer calçots seria un moment.........jo no m'hi pensaria dos cops

    ResponElimina
  3. Seria un puntasso! T'ha vingut una mica d'esperit de Sant George avui? Veig que ens anem animant, així m'agrada!

    ResponElimina
  4. Doncs jo espero tenir-ne un algún dia..... i fines aquí puc llegir

    ResponElimina
  5. Estàs fatalet... :D Però com vols fer entrar el drac dins al pis?
    Jo és que penso en la seva digestió i se'm passen les ganes de tindre un drac... Però si en tingués, el meu seria roseta! o verdet... o verdet i a rodonetes roseta... Ai, no ho sé!

    ResponElimina
  6. Un drac molaria molt, però em sembla millor tenir un gat. Més practic i a demés són molt bufons.

    ResponElimina
  7. jejeje...per què serà que jo tb he pensat en les princeses pel que fa a la dieta...? I en començar a llegir tb he pensat en els teus gats. Com porto temps mig desconnectada dels blogs, no sabia què se n'havia fet dels teus gats, pq jo en recordo dos, i que reia molt quan eren ells qui escrivien els posts. M'ha alegrat saber que encara tens en Blog. I encara que això del drac pinta interessant, millor en Blog, i tant!

    ResponElimina
  8. Fent referència a l'escena del quart capítol de la tercera temporada de joc de trons quan la Dany diu "Dracarys" al seu drac i aquest socarrima al traficant d'esclaus, segons el meu amic el Tipo de la brocha Dracarys significa "jódete" en alto valyrio.

    ResponElimina
  9. Aquest post només pot voler dir que ja es va apropant la teva ressenya al Llibres i punt! de "Dansa amb dracs".
    O això, o que ja t'has trastocat del tot! ;-D

    ResponElimina
  10. Jo tinc un drac, aquell que de tant en tant trec a passejar, i creu-me que té més inconvenients que no avantatges.
    Ara que em penso que algú està molt avorrit i li dona massa a la imaginació :-)))))))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I afegeixo, que ahir pensava que sortiria amb ganes de guerra. Però no. Tota una sorpresa. Bona, clar.

      Elimina
  11. He, he, he... m'has fet riure. Tenir un drac molt pràctic no deu ser... Clar que poder dir Dracarys! deu ser una passada!!! Res no és perfecte en aquest món. has provat de dir-li Dracarys al teu gat?

    ResponElimina
  12. Tu no saps que els dracs no existeixen?

    ResponElimina
  13. Ja saps que li va passar a en Hagrid a HP1... no va ser bona idea. Jo creia que tu no et drogaves, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tu adoptes un drac jo adopto un Cavaller Sant Jordi i fem competicions, ok?

      Elimina
  14. Tant bé que havíem començat! quasi que em feies venir ganes a mi i tot de tenir un drac... però després...
    Millor cadascú a casa (o cova) seva.

    ResponElimina
  15. trobo que a l'hivern seria pràctic tenir un drac....ens estalviaríem la calefacció .... és clar que el risc d0incendi sempre hi serà....posats a tenir ...un drac amic dels gats?

    ResponElimina
  16. "I si m'incinera els llibres?" hahahahahaha :-DDD

    Ara bé, el millor és el de les "necessitats"... caqueta de drac hehe... li podries posar bolquers ;-)))

    Si jo tingués un drac el vendria a un restaurant perquè en fessin pinxos o tapetes i és que m'has recordat el concurs de la JOMATEIXA de Sant Jordi hehe

    "Dames i cavallers, el jurat del Concurs de Tapes del Barri Princesa ja té veredicte!
    Han participat catorze establiments amb un total de setanta especialitats, totes boníssimes i de qualitat... I, per la seva originalitat, proclamem campiona la “Tapa de rodanxetes de drac amb vinagreta de calçots socarrimats i all”!!!

    ResponElimina
  17. Un altre problema és el costum dels dracs de menjar-se donzelles. Caldria acostumar-lo a no fer-ho. Potser es podria canviar la dieta a polítics, banquers i molts economistes però potser se'ns moriria enverinat.

    ResponElimina
  18. Ara m'has fet pensar en la cançó de "Puff era un drac màgic". Seria xulo adoptar-lo de ben petit i veure com creix!

    ResponElimina
  19. Seria fantàstic tenir un drac! però patiria per l'animal, segur que, intel·ligents com són, els que queden ja han aprés a mantenir-se ben amagats dels humans. Deuen estar amb els dinosaures i la resta d'animals extingits.

    ResponElimina
  20. jo de tu em compraria un elefant.
    L'inconvenient és que no vola, be, en Dumbo, però no sé si és viu.
    Però un elefant ultim model és una passada, airbac als costats, trompa elàstica per agafar objectes, orelles per ventalls, potencia assegurada per les pujades, el combustible, si vius a prop de camps a pagès no tindràs problemes (diguem quin pagès et dirà alguna cosa? ).
    Lúnic problema, l'únic, és que hi ha un reietó al país del costat que te una dèria amb els elefants i els hi dispara.
    Però crec que ara està de baixa i va en crosses i , la veritat, no crec que tingui gaire puntaria.
    No sé si el nen, el fill del reietó, té aquesta afició, esperem que no.
    També et vull dir que de aquí a quatre dies hi posarem fronteres i pel reietó en concret li serà més difícil venir a tirar trets.
    mentres tan ves fent pràctiques de mohaut amb el sofà de casa o si tens una butaca de pell millor.
    I treu-te del cap els dracs. posa un elefant a la teva vida ¡¡

    ResponElimina
  21. :-D :-D :-D m'has fet riure!, ves quina imaginació tens!. Mira a mi no em sembla pas una bona idea, massa feina donen aquests animalons. I a mi el foc em fa por, en les seves diferents versions: domèstiques, lúdiques, d'oci...que se't puguin ocórrer. I si li fas una disfressa al gat?, potser ja fa el fet :-P

    Bon vespre Dracary!

    ResponElimina
  22. Home, no està mal pensat del tot!! Ara està molt de "moda" això dels dracs, a més desmostres tenir tot uns esperit cavalleresc que actualment fa molta falta!!!!
    Però, estic d'acord amb tots els inconvenients... De fet com més gran és l'animalot més enormes són els problemes!!!! Tot i que faries 'patxoca' passejant pel parc amb tota una fera draconiana...

    ResponElimina
  23. Qui era el que deia que estava fart de problemes? Vols dir que tenint un drac tindries més sort?
    Bé, he vist que al final les teves reflexions són més raonables ...
    Ja t'ha vist un metge? Potser estiguis patint un cop de calor i somies dracs!! ;)

    Aferradetes i bon dia!! :)

    ResponElimina
  24. M’ha agradat veure que us preníeu amb bon humor el meu post, ja era això. Llegir un llibre en el que els dracs hi juguen un paper interessant et fa plantejar les coses. Seria perillós, però escolta, si alguns personatges poden tenir dracs, per què jo no? Deixar volar la imaginació de tant en tant tampoc està malament. Gràcies pels vostres comentaris.

    Lluna, quina bona idea! Per aquí no estem gaire conformes amb la monarquia, el meu drac podria ser un servei públic i arribar a ser reconegut com a estendard de la república!

    Sr. Gasull, sabia que em convenceríeu, vosaltres sempre sou molt més positius i m’animeu a les coses, i els avantatges que m’exposes m’estan tornant a portar cap al sí. El drac consumeix molt, però es pot auto-abastir, ben cert! De seguida s’espavila sol. I mira que els calçots no m’agraden massa, però també acceleraria el procés de coure la carn de la barbacoa! No se’n parli més!

    Laura T, no, res de Sant Jordi, més aviat parlem de Joc de Trons... El títol és una paraula en una llengua d’aquesta saga que anima els dracs a escopir foc. Una paranoia com una altra, tinc temps lliure i pensava com seria tenir un drac. Una mica de conya en aquest blog tampoc està malament, oi? No vull deprimir-vos cada cop que passeu per aquí.

    rits, home, ja sé que t’has auto-assignat la Daenerys, per tant a tu no et val tenir un drac, n’has de tenir tres! Ja tindràs espai al Vuit8ena per ells, l’eslovaca i en Puck?

    Guspi, quan són petits són molt macos i no són més grans que un ocellet. El que passa és que després creixen, i no poc precisament. És clar, jo el voldria tenir de petitó, que fa més gràcia, per ensenyar-li trucs i aquestes coses. Seria molt graciosa la convivència entre el drac petit i el gat. Així que tu ets més de Rhaegal, que és de color verd. Però no té rodonetes roses! Jo sóc més de Drogon, clarament!

    Glòria, els dracs petits són bufons també! Però després creixen i tenen més mala llet. Però els gats són igualment independents, de vegades no et fan ni cas i altres no te’ls treus de sobre. S’hauria de provar.

    Robadestiu, en Bamboo ja fa més de tres anys que va deixar d’estar amb nosaltres, era un gat molt malalt. En Blog encara continua amb mi i és una bèstia immensa, de tant en tant encara fa aparicions, però té un nou rol, potser no has llegit mai els informes que fa sobre mi... No sé si s’entendria amb un drac, però el que és segur és que si passés, el Blog faria el seu informe segur! Us faríeu un tip de riure.

    Pons, segons altres fonts, dracarys vol dir ‘foc de drac’, però tenint en compte el moment en que es fa servir, i la seva finalitat, no puc dir que la traducció del Tipo de la brocha sigui desencertada...

    McAbeu, s’acosta, s’acosta! Però això no vol dir que no m’hagi trastocat del tot, encara ho estic valorant. És curiós perquè vaig escriure el post pensant en en Drogon, i ho vaig fer escasses hores abans de llegir certa escena força espectacular que no explicarem per si de cas, però segur que saps quina vull dir... Després de llegir l’escena encara m’han vingut més dubtes, és taaan genial en Drogon... però té una mala llet...

    Ariadna, ara no t’he acabat d’entendre, qui havia de sortir amb ganes de guerra, el teu drac? I per quin motiu? No hi tindré res a veure jo, oi? No fotem, jo només em plantejo tenir-ne un, de moment em conformo amb el gat. I què passa, no et queixaràs que en aquest blog de tant en tant es rigui una estona, generalment és per plorar...

    Carme, si tu vas riure amb el post, el teu comentari m’ha fet deixar anar una rialla en veu alta! Sort que la meva companya sol anar a la seva i no m’ha fet ni cas. M’he imaginat cridant dracarys a en Blog, però és tan poruc pobret... més aviat aniria a amagar-se amb la cua entre cames. Potser a ell li hauria de cridar ‘gatarys!’, a veure si cola. Encara ho estic valorant, té avantatges i inconvenients, però també hauré de veure si econòmicament me’l puc permetre!

    ResponElimina
  25. Jpmerch, com?? El dia que tingui el drac tu seràs dels primers a qui vindrem a buscar al crit de dracarys!

    Yáiza, ara m’has matat, és veritat que ja hi ha altres exemples que m’haurien de treure la idea del cap. A en Hagrid li va portar problemes, i a la Daenerys (de Cançó de Gel i Foc) tampoc no li és fàcil, i en té tres. M’ho hauré de pensar millor. Ara, ja et dic jo que el drac que tenia en ment no tindria ni per començar amb cap Cavaller Sant Jordi, si vols fer competicions t’hauries de buscar un altre drac igualment ferotge.

    Jomateixa, s’ha de valorar bé, no és una decisió que es pugui prendre a la lleugera. Són tan monos de petits... però després creixen, i és clar, arriben les dificultats. S’ha de tenir molt clar.

    Elfreelang, es podria intentar, però no acabo de veure clar que un drac es fes amic d’un gat... penso que se’l voldria menjar, i almenys el meu gat fugiria esperitat, que és molt poruc. A l’hivern podria ser pràctic. Els meu dubte és si el drac ve amb regulador de temperatura...

    Assumpta, amb la mida que acabaria tenint el drac, els bolquers haurien de ser com llençols. Per no parlar de la mida de les caques... quina feinada. La veritat és que els inconvenients són grans, la logística, sobretot. Aquest és el conte que vas escriure per la Jomateixa? Ara no el recordo, però si te l’acabes d’inventar, jo parlaria amb ella i que te l’afegeixi a la llista, que val la pena, encara que estigui fora de concurs.

    Jordi, m’has fet pensar en un problema que no havia comptat: les despeses en veterinari! Primer, que no sé si a qualsevol veterinari me l’agafarien. Després, la mida de la caixa per portar-lo cap allà no sé com seria. I si que vacunin un gat i li facin quatre proves ja costa un ull de la cara, tractar un drac m’arruïna directament. Així que potser és millor que s’alimenti de donzelles, que creixi fort i sa. Només li donarem elements indesitjables a petites dosis, no fos cas!

    Sílvia, tenir un drac de petitó i veure’l créixer seria realment genial. Ara, no penso en un exemplar com en Puff, em sembla que seria una bèstia amb una mica més de mala llet...

    Loreto, si dels gossos ja diuen que és mala cosa que visquin en un pis, que necessiten camp per córrer, la veritat és que un drac ho passaria pitjor. També s’ha de mirar pel seu benestar, no només per l’egoisme de gaudir d’una mascota tan fantàstica. Però bé, no se si m’atreviria a deixar-lo volar lliurement per la ciutat, em sembla que causaria el pànic i podria fer destrosses. Tampoc voldria que li fessin mal.

    maria, bo? Que ho estic considerant seriosament, eh!

    Pep, no sé, no sé. Tal com ho pintes sembla una bona opció, no ho negaré. Són força avantatges. I pel que fa al reietó, n’hi ha prou amb no anar al país veí, o amagar l’elefant a casa si li dóna per venir per la nostra terra, és fàcil de saber, que té molta premsa darrera, no ens agafarà per sorpresa. Bé, potser sí, ja sabem que té certes aficions sexuals i quan surt a aquesta mena de caceres no surt tant als mitjans. Però és que realment un drac és més atractiu! I quan a mi se’m posa una cosa al cap m’és difícil canviar d’idea... et prometo que ho pensaré, però ara ja m’havia fet il•lusions...

    ResponElimina
  26. Audrey, doncs ara que ho dius, a mi el foc en general tampoc és que m’entusiasmi. Però amb un drac a prop per força m’hi hauria d’acostumar, potser el podria treure als correfocs, seria la delícia de tots aquells que gaudeixen d’aquesta mena de festes. I això de disfressar el gat... ja he provat de guarnir-lo, i no es deixa massa. Crec que no colaria.

    Thera, llavors m’hauré d’espavilar, no m’agrada que pensin que segueixo les modes. De moment no se’n veuen pel carrer, així que hauré de mirar de ser el primer per ser l’enveja de tot el veïnat. Té inconvenients, i s’han de fer sacrificis, però els avantatges tampoc són pocs, oi? A més, tant el puc passejar jo, com em pot passejar ell a mi!

    Sa lluna, no sé si tindria més sort amb un drac, però segur que estaria molt més distret! És clar que hi ha moltes coses que s’han de valorar, però és que un gat és molt avorrit, amb un drac es poden fer moltes més coses! Visitar-me amb un metge? Per què??

    ResponElimina
  27. Aquest és un dels tres contes que vaig escriure per la JOMATEIXA, ja l'havies llegit, xiquet ;-))

    http://blogdeassumpta.blogspot.com.es/2013/04/joc-de-lletres-de-sant-jordi-2013.html

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.