diumenge, 7 de juliol de 2013

3000!

L'excursionista de pa sucat amb oli s'ha begut l'enteniment. Va conèixer una gent que deien que eren d'un centre excursionista o alguna cosa així i li van dir si volia anar amb ells al Néouvielle. El pobre, amb escassos coneixements de francès, va fer la relació d'idees, va pensar que era una manera molt snob de dir Vilanova i va acceptar. Però no, es veu que vol dir 'neu vella', i que és un pic de 3091m que es troba al departament dels Alts Pirineus a França.

A les 6h del matí la meva càmera no dóna per més. 
El que es veu més alt és el Ramougn (3011m), però està davant. 
Al costat hi ha el Néouvielle, de més fàcil accés.
 
Doncs sí, l'excursionista de pa sucat amb oli ha coronat el seu primer 3000, un cop més, catalogat com a facilet. Seguint la ruta clàssica des de l'aparcament del llac D'Aubert, el camí voreja la cresta de Barris en una ascensió força pronunciada, amb un desnivell de 1200m. La gràcia és que pràcticament tota l'ascensió s'ha fet amb neu, aquest any ha nevat molt al Pirineu. L'últim tram, això sí, roca dura i grimpada considerable, cosa que l'excursionista de pa sucat amb oli ha descobert que és molt distret.

 Des del cim del Néouvielle mirant cap a Catalunya, 
però ens la tapen aquells arrogants cims aragonesos com l'Aneto o el Pocets...

No ha estat fins la baixada, per una altra via, el coll que deixen el Néouvielle i el Ramougn, que l'excursionista de pa sucat amb oli ha pogut justificar que portava tot el dia carregant a l'esquena els grampons i els paraneus, tota una experiència nova. Com tot el dia en general, vaja, hi ha hagut una mica de tot, per fer tastets.

Balles?

I després de completar el seu primer 3000, l'excursionista de pa sucat amb oli marca una creueta i s'adona, cofoi, que ja només li'n queden 211 per coronar tots els que hi ha al Pirineu.

El Ramougn en primer pla, però miris on miris...

Informe de danys: futurs cruiximents als quadríceps i possiblement al tren superior per l'ús dels pals. Possibles cremades a cara i clatell tot i haver fet servir protecció solar a dojo. I quedar-me sense cotxe, però aquesta és una altra història...

39 comentaris:

  1. Hahahaha Si quan jo dic que això de l'esport és un perill...

    Doncs res l'excursionista de pa sucat amb oli progressa adequadament i cada cop va a millor.

    Gaudeix molt XeXu!!!

    ResponElimina
  2. Felicitats! No hi entenc gens, però em sembla molt tres kilòmetres cap amunt...
    Les fotos són molt maques, la de les 6 del matí sembla màgica/irreal i tot (i la del peus, més reals però igualment màgics :D)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "tres kilòmetres cap amunt" hehehehe... mare meva!! jo ni en somnis!! ;-))

      Elimina
  3. Ostres, enhorabona! Vas per feina, eh tu! Fa quatre dies erets un urbanita consumat i mira't ara... m'alegro que t'hagi picat tan fort el cuquet de la muntanya, i que vegis que anar amunt té sentit perquè és això, distret... grimpadetes, grampons, una miqueta de vertigen... i uns paisatges que no es veuen des del nivell del mar. Espero que el teu cotxe sobrevisqui, per cert.

    ResponElimina
  4. De pa sucat amb oli, res de res... l'excursionista s'està convertint en un gran excursionista... enhorabona, pel primer 3000!!!!

    ResponElimina
  5. Quedar-te sense cotxe? vas fer el pic amb cotxe? deu ni do la tracció que té! o tenia...

    ResponElimina
  6. Ets un crack! :) Jo tampoc hi entenc gens però la foto dels peus ja em sembla molt d'entès.

    ResponElimina
  7. Jo també tinc un 3000, però no té gaire mèrit. El vaig començar a la carretera que hi havia al costat, situada ja a 3000 metres, i si en vam pujar 200 o 300 ja vam fer prou...

    ResponElimina
  8. Vols dir que no ets ja un excursionista de "pa amb tomàquet"?... el pa sucat amb oli ja ha estat superat, eh?

    D'acord, ballo...:-DDD

    ResponElimina
  9. D'acord amb la Carme i l'Assumpta, amb el primer 3000 ja has superat el nivell "pa sucat amb oli", hauràs de canviar-te el nom. :-))
    M'has fet patir amb això del cotxe, ja ens ho explicaràs!

    ResponElimina
  10. Home, pujar amb el cotxe fins a dalt no té mèrit. Pobre cotxe!

    ResponElimina
  11. Ja t'ho vaig dir, hauràs de canviar-li el nom a l'excursionista!!

    A més de fer exercici i de regalar unes fotos precioses, has d'estar satisfet per la fita i per la fresqueta que tant t'agrada!! Enhorabona!! ;)

    Que et sigui lleu el començament de setmana!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  12. Sí, sí, canvi de nom urgent! Enhorabona per aquesta ascensió i per les que vindran, que et veig molt animat. El cotxe també té cruiximents?

    ResponElimina
  13. Déu n'hi dó! Enhorabona! Realment les imatges fan certa envejeta. Serà tot lo fàcil que vulguis, però estaves ben bé al terrat dels pirineus.

    Espero que això del cotxe no sigui greu.

    I pel que fa a la crema solar, alguna cosa hauràs fet malament, però en fi, suposo que "es així, s'excursionista de pa sucat amb oli..."

    ResponElimina
  14. curiós...
    jo aquest cap de setmana també m'he estrenat en els 3mil, grampons i polaines inclosos (i ja de pujada): el Mulleres, al Pirineu Aragonès; de debò és una experiència brutal!! ;)

    ResponElimina
  15. Feia segles que no passava per aquí i em trobo amb un XeXu excursionista dels de debó!!
    Felicitats pels 3000 i els altres que vinguin, que veig que t'ho has agafat amb ganes!
    I a veure, home, un no es crema si es posa bé la protecció solar a dojo, no ens enganyis! :p

    ResponElimina
  16. Vols dir que t'has de continuar auto-anomenant Excursionista de pa sucat amb oli?

    ResponElimina
  17. Això va en creixement exponencial!!!

    ResponElimina
  18. cada cop més amunt!! Felicitats!
    naltres aquí passant calor i tu xafant neu.

    ResponElimina
  19. Vailet no em tornis a dir que les meves aventures queden lluny de les teves possibilitats. Veig que estàs en franca progressió i ben accelerada! No et pensis que jo faig coses massa més complicades (només alguna cresteta adrenalínica, però poca cosa més). I per cert, aquest 3.000 jo no el tinc fet, i de fet, no el tenia ni a la llista! Així que gràcies per ensenyar-me'n un de nou!

    Ara ja només et queda comprar-te un GPS, obrir-te perfil al wikiloc, i apa, a penjar rutes!

    Enhorabona crack! I ja saps, si mai et vols desvirtualitzar tot fent camí cap a un cim, només m'ho has de dir!

    ResponElimina
  20. Veig que el cotxe ha sortit més malparat que tu, espero que tingui solució

    ResponElimina
  21. No home no, res de excursionista de pa sucat amb oli ¡¡¡
    Es comença així, el que passa que, t'aviso, això enganxa.
    Quan ets allà a dalt et sens petit i a un pam de tocar el cel.
    I l'esforç que has fet et demostra que hi ha moltes coses per fer i que podem fer-les.
    Tots tenim els nostres límits, és veritat, però pas pas,poc a poc, farem el cim, segur ¡¡

    ResponElimina
  22. Ja pots posar sal al pa xucat amb oli, el tens ben guanyat i espero que el cotxe no es negui a portar-te als peus de futurs 3000.

    ResponElimina
  23. Te n' adones que només te'n queden 4000 per pujar a l'Everest? oi que en té 7000? ara dubto...

    ResponElimina
  24. enhorabona!!! estic amb els que et diuen que et canviïs el nom!

    ResponElimina
  25. Catalogat de facilet? Mmmm... això deu dependre de l'estat físic del catalogador, oi? ;)

    Ei, ara ja podries agafar un plànol i anar-hi clavant xinxetes amb les teves fites; faria patxoca.

    ResponElimina
  26. Ummm que lluny em queda la meva època muntanyenca. I tal com ho expliques m'agafen ganes de tornar-ho a provar. Tot i que no puc deixar-me encisar per això que dius de pa sucat amb oli que després quan ets a mig camí venen les pàjares i altres coses.
    Penso que el més prudent serà gaudir del que tu ens ensenyis que fas, i deixar que ens caigui la bava!

    ResponElimina
  27. Caram, quina marxa, XeXu!
    Enhorabona!
    Per quan el K-2?

    ResponElimina
  28. Puc dir un disbarat? L'excursionista té uns k...com pinyes! Jo ja seria directament morta!

    ResponElimina
  29. Hauries de canviar el excursionista de pa sucat amb oli, pel de excursionista tres estrelles michelin! es que ahir m'ho vaig deixar...

    ResponElimina
  30. A primer cop d'ull he vist el títol del post "3000" i els ulls que m'han fet una mala passada han volgut llegir "300" i la imaginació que encara me n'ha fet més ha anat pel seu compte i he pensat: ai marededéusinyor què ens vol ensenyar? ;D Però quan he vist les fotos m'he tranquil·litzat... Després m'he fet un tip de riure amb allò de traduir "Néouvielle" al teu aire... Confesso que jo hagués fet la mateixa associació! És que ho veig tan evident... I per últim, només puc dir-te que :- quins co... que tens! Jo si arribo a pujar allà dalt- cosa que, d'altra banda, veig impossible- , creu-me que després hem de cridar a un helicòpter perquè em vingui a buscar...
    Felicitats, Xexu! Vaaa que només te'n queden 211!!!

    ResponElimina
  31. Ei, això són paraules majors... Ja fa temps que hauries d'haver tret això del "pa sucat...", però ara amb més raó. Salut i endavant! (i a veure si coincidim en algun cim, que estaria molt bé)

    ResponElimina
  32. He hagut de repetir moltes vegades que el nom que m’aplico en aquesta mena de posts no canviarà, molts de vosaltres ja teniu la vostra resposta personalitzada, però repeteixo que no em sento excursionista de veritat, malgrat tenir la condició física necessària per enfrontar-me a reptes d’aquest tipus. Estic content, perquè el cos em respon i perquè aprenc coses de la muntanya, però encara em sento lluny d’aquells que l’han viscut des de petits o des de fa temps, en gaudeixen i l’enyoren quan no hi poden anar. Penso que tard o d’hora a mi em passarà la dèria, però de moment és una activitat més que m’està reportant bones sensacions, i ho comparteixo amb vosaltres. Tampoc no em voldria fer pesat, però de moment em diverteixo explicant-vos, en to de broma, les meves aventures, i també em diverteixen molt els vostres comentaris. Així que anirem fent, no? Moltes gràcies a tots per ser aquí i fer-me aquesta activitat una mica més agradable encara.

    Lluna, en quin sentit dius que és un perill? La muntanya pot ser-ho, això està clar, s’ha d’anar amb compte, i no sé si jo tinc aquest punt de prudència que cal, en aquest sentit. Progresso, però no sé de quina manera.

    Gemma Sara, la foto de les sis del matí és francament dolenta, i això que està una mica retocada. Les altres que tinc els cims estan tapats per núvols i volia ensenyar alguna imatge de la muntanya des de baix, l’únic que mostrava el perfil era aquesta, acabats de llevar, què hi farem. A mi també em sembla molt, no et pensis, crec que per més que n’hagis fet, i per mi és tot just el primer, 3 quilòmetres cap amunt són sempre 3 quilòmetres cap amunt. Segur que no vols ballar?

    Yáiza, no ens enganyem, segueixo sent un urbanita consumat. La meva mentalitat no és la d’excursionista, per això no em podré treure fàcilment l’etiqueta que m’he auto-imposat. Però a banda d’això, veig que el cos m’aguanta, que tiro més que molts i que em talla el ritme haver d’estar esperant altra gent. Vull dir que físicament potser estic preparat, mentalment no tant. Grimpar m’agrada, ho estic veient. Potser m’agradaria més si no portés el tros de motxilla a l’esquena. I la meva inexperiència amb els grampons m’ha valgut un munt de relliscades, però cap d’importància. Vertigen, per sort, no en pateixo, o no he estat enlloc que me n’hagi generat. El cotxe... no sé si sobreviurà, ho sabré properament. Veus, si hagués tingut més mentalitat excursionista no l’hauria portat jo i no hagués patit cap mal.

    Carme, jo seguiré insistint, una cosa és fer una activitat física per la qual estàs preparat, i una altra ser un entès en aquesta activitat. Aprenc, però no amb la voluntat que tenen aquells que han estimat i estimen la muntanya. En gaudeixo com a repte personal, i perquè un cop estàs allà és impossible no admirar l’entorn en el que et trobes, però de moment no em trauré l’etiqueta. Això sí, molt content per apuntar-me un 3000!

    Pons, l’única tracció que vaig fer servir per pujar al pic van ser les meves cames, però el cotxe m’havia de portar allà, i tornar-me a casa. Diguem que va fer només la meitat de la feina.

    Anna, això és el que passa quan l’excursionista de pa sucat amb oli ensenya imatges, és un farsant, però sap quedar bé. Era el primer cop que em posava els grampons (les soles amb punxes per no relliscar per la neu) i els paraneus (aquesta mena d’escalfadors per no acabar amb els camals dels pantalons xops). Em van haver d’ensenyar a posar-me’ls allà mateix...

    Maurici, ràpid, m’has de dir on està que jo faré el mateix i així me n’apunto un altre! I escolta, que segons quins 200 o 300 metres... poca broma.

    ResponElimina
  33. Assumpta, ja he anat explicant per aquí el perquè no em trec aquesta etiqueta, com que segur que ho llegiràs, ja no cal que t’ho torni a explicar. És un repte superat, és un goig poder dir que m’he enfrontat a un 3000, facilet, però amb una mica de tot, i que l’he superat, però crec que això no em converteix en millor excursionista. Vaig aprenent com es fan les coses a la muntanya, però res més. Segur que vols ballar?? Pensa que no en sé gens i les punxes dels grampons es claven fort, eh...

    McAbeu, et remeto a les respostes que he donat a la mateixa Carme, i també a l’Assumpta, l’etiqueta no me la trauré fins que no pensi que faig aquesta activitat per amor a ella mateixa, i no per... ‘lluïment personal’, per dir-ho d’alguna manera. M’aporta coses i aprenc, però després de 35 anys de no haver fet cas a la muntanya ara no puc anar d’excursionista de cap manera. El cotxe gairebé seria producte d’un altre post, em va deixar tirat de tornada, i no sé què em diran. Veurem què diuen al taller, però potser em quedaré sense cotxe del tot, ara que ja m’havia acostumat a tenir-lo.

    Jpmerch, puc assegurar que el cotxe només va pujar fins a 2000 metres i escaig, allà on hi ha el pàrquing i es comença l’ascensió. Prometo que no el vaig forçar perquè em portés una mica més amunt...

    Sa lluna, l’inici de setmana m’ha estat molt lleu perquè tenia festa el dilluns, per si de cas acabava molt rendit, però en realitat no hagués calgut. Qui ha dit que feia fresca allà dalt? No pas, feia una bona calor. La neu era freda, ho vaig comprovar amb diverses caigudes, però feia un dia espaterrant i molta calor. Estic content d’haver-ho aconseguit, una fita més que em puc apuntar. Però com ja he anat explicant, el nom no es toca, perquè no em sento millor excursionista pel simple fet de tenir capacitat física per fer aquesta activitat.

    Sílvia, el cotxe senzillament va cruixir, i va deixar de funcionar. Veurem quin és el diagnòstic, però em temo el pitjor. El nom no canviarà pels motius que ja he anat explicant, puc fer aquestes ascensions, però no per això sóc un expert en fer-les, cal un interès especial per la muntanya per ser un bon excursionista, i no crec que jo el tingui.

    Gerhart, ja és ben bé això, l’excursionista de pa sucat amb oli no fa les coses bé, però en aquest cas sembla ser que sí que em vaig saber aplicar la crema solar, no he patit cremades, sembla ser. Ho vaig posar al post perquè notava coïssor a la cara, però potser era per les infinites capes de crema que em vaig posar, o el simple fet d’haver estat bona part del dia al sol. No tinguis enveja, l’únic que has de fer és venir amb mi i farem coses, si ens ve de gust i tenim temps, i si no, doncs res. Aquest pic és de mèrit, no ho negaré, és una alçada considerable, però la major part de l’ascensió és fàcil, fins i tot diríem que sense neu no suposaria cap problema, tot i que hi ha molt pendent. La dificultat està en la grimpada final, però res que no pugui fer qualsevol, pel que vaig veure. Sobre el cotxe, ja n’hem parlat.

    Hypatia, quina feliç casualitat! Ja es nota que la muntanya està de moda, i aquest any fa goig perquè el paisatge encara està molt nevat i és molt agradable, però alhora el temps és bo i hi ha menys risc de patir qualsevol contratemps meteorològic. Repetiràs? Segur que sí.

    Susanna, no us enganyo, en el moment d’escriure el post em coïa una mica la cara i vaig pensar que l’endemà estaria socarrimat, però no ha estat així, això vol dir que em vaig aplicar la protecció correctament. Vaig a la muntanya, però encara em queda molt per ser un excursionista. El cas és que ho estic fent tot de cop i sembla molt, però aquesta progressió vertiginosa no és la desitjable, seria millor anar pas a pas, cosa que no s’escau massa amb el meu caràcter, almenys l’actual. Veurem, suposo que sí que en vindran més.

    ResponElimina
  34. Marta, millor que us hi acostumeu, jo sempre seré un excursionista de pa sucat amb oli. No veus que ara m’ha agafat per aquí, però en qualsevol moment me’n puc cansar. Un excursionista de debò adora la muntanya i la troba a faltar quan no hi pot anar. Jo no estic en aquest punt ni de conya, maldo per arribar-hi, i llavors ja negociarem el nom, però dubto que passi, francament. I per tant, això de les estrelles michelin encara està més lluny.

    Jordi, tant com exponencial... va cap amunt, tant en alçada com en dificultat, però és que el cos demana més reptes.

    Jomateixa, xafava neu, i me la vaig menjar en més d’una ocasió (en sentit figurat), però a banda de congelar-me les mans puntualment, jo també vaig passar molta calor, no et pensis. I ja saps que la neu reflecteix la llum solar, si no et poses protecció et socarrimes.

    Porquet, el que estic veient és que físicament potser no estic lluny de qualsevol repte que es pugui plantejar, acabi més o menys baldat, i en aquesta ocasió no he acabat pas malament, puc enfrontar-me a moltes ascensions. Però em falten coneixements i sobretot coneixement, i aquí és on pots trobar una gran diferència entre tu i jo. Tu saps el que fas, jo no, m’ho han d’anar explicant, que està molt bé perquè així aprenc a interactuar amb la muntanya, però que no he fet en ma vida. Prova d’això és que el meu material és de nyigui-nyogui, si em comparo amb l’altra gent del centre excursionista no hi ha color, i ells porten alguns complements molt específics que a mi no em passa pel cap comprar, ni tinc diners per fer-ho. Potser no t’ho sembla, però l’únic punt de comparació possible és el físic, i ben segur que tu estàs més en forma que jo, eh, però seria en l’únic que ens podríem equiparar. Per la resta, t’ho miris com t’ho miris, segueixo i seguiré a anys llum. Tot i així, vaig fent, en gaudeixo prou i m’agrada veure com supero els reptes, aparentment amb una solvència igual a la dels meus acompanyants. Interessant la teva proposta, ja saps que no sóc massa donat a les desvirtualitzacions, però no tinc massa gent amb qui fer muntanya i la sortida del centre excursionista no sempre servirà. Qui sap tu, penso sincerament que la dèria em passarà un moment o altre, però si continuo fent, ja veurem com encaro el futur, i això inclou amb qui fer muntanya. Això sí, sempre haurà de ser amb gent que en sàpiga, no estic preparat per fer segons quines coses pel meu compte, crec.

    Loreto, doncs sí, i això que ell no va pujar fins el cim, i el camí fins arribar al lloc on ell descansava no era massa dolent. Veurem com evoluciona, però realment aquest cop he sortit més ben parat jo.

    Pep, sí que sóc de pa sucat amb oli, sí. Però estic content d’haver-ho aconseguit, és un esforç que es fa de bon grat perquè paga la pena veure-ho tot des d’allà dalt. És cert, estàs elevat, però en mig de la immensitat, i les sensacions són especials, diferents, perquè aquestes vistes no les tens a qualsevol lloc, has de ser-hi per guardar-les a la retina. M’agrada i ho passo bé, però no sabria dir si ja hi estic enganxat.

    Sr. Gasull, la sal te l’accepto, va! Per aquí em diuen que hi posi tomàquet ja, però això és massa. Una mica de sal encara, perquè pujar per sobre de 3000 metres té el seu mèrit, oi? Sobre el cotxe ja veurem, potser ell és savi i sap que no em convé fer aquestes coses, es nega a portar-me enlloc perquè no pateixi cap mal.

    maria, ho pots mirar així, però no té res a veure una muntanya amb l’altra, les simples condicions ambientals ja marquen la diferència, per no dir l’alçada, que a més està per sobre dels 8800 metres. Res, això no és un repte, és una bogeria. A mi deixa’m on estic ara.

    rits, no, el nom no el canviaré, i ja he anat explicant per què. Tinc certa condició física a dia d’avui, res més. Puc fer esforços d’aquests, però ser excursionista és una altra cosa.

    ResponElimina
  35. MontseLladó, jo no sóc el que s’inventa les categories de les muntanyes, a mi no em va semblar per tant, tot i que té zones complicades. És un tresmil fàcil, però no deixa de ser un tresmil, això està clar. Això del plànol amb xinxetes sempre ho he volgut fer amb els castells, posar una marca a cada poble o plaça pn he actuat, però no ho he acabat fent mai. No voldràs que comenci a fer-ho per quatre excursions que porto... tot i que tinc un excel, això sí.

    Laura T., si has fet muntanya en el passat sabràs que cal certa condició física, i com dius, per no patir cap contratemps cal estar ben alimentat i beure molta aigua. S’han de tenir en compte aquestes coses, però pensa que jo hi vaig anar amb un centre excursionista, i hi havia gent diversa. Un matrimoni que passen de 60 segur van fer la mateixa ruta que jo, més a poc a poc, al seu ritme, però ho van fer. També un home força gran i nyicris. I després altra gent més jove però en molt baixa forma. Tots aquests anaven a la cua i els havíem d’esperar, però ho van aconseguir, i en cap moment es considerava que no poguessin. Per això jo estic content, no tinc experiència però me’n surto, però també considero que impressiona molt i no n’hi ha per tant, és una mica proposar-s’ho, perquè si aquesta gent que et dic ho fan, molts dels que comenteu per aquí podríeu amb una mica d’esforç, i veuríeu com el que us explico amb una mica de conya és força assumible. Malgrat això, per mi són reptes i n’estic content, tot i que no siguin molt difícils, crec que en puc estar orgullós ara per ara.

    Glòria, el K-2 el deixo pels alpinistes de veritat, gent prou boja com per anar a deixar-se la pell a la muntanya. Això no és un objectiu per mi, jo em quedaré amb coses més d’estar per casa, però que m’ompli aconseguir.

    Zel, no sé si mai havia sentit aquesta comparació amb pinyes, m’ha fet gràcia. No t’ho pensis, el que té l’excursionista és molta inconsciència i no l’espanten els reptes físics, sempre dintre d’uns límits, i mentre el cos aguanti. Algun dia dirà prou, suposo.

    Guspi, i què et pensaves que volia explicar relacionat amb 300, creies que us parlaria d’espartans? Ni tan sols he vist la pel•lícula. M’alegro que hagis rigut una mica amb l’explicació, això busco precisament. Com que no sóc un excursionista de veritat i no puc fer cròniques serioses, el meu personatge es riu d’ell mateix i és una mica gamberro. M’ho passo bé escrivint aquests posts, i si arrenco un somriure, tot això que tenim. Què vols que et digui, no aniria malament que, un cop fet el cim, et vingués a buscar un helicòpter, tornar és un avorriment. Bé, no del tot, perquè no és el mateix pujar que baixar, i baixar té les seves coses també, de vegades és més difícil i tot, però sembla que després de fer el pic, la resta sobra, i no és així. Quina mandra 211, ja podria haver-n’hi menys!

    Alfred, no em trec el sobrenom perquè no ho mereixo. Físicament puc fer aquestes activitats, però ni tinc experiència, ni coneixements, ni material adient. Em queda molt per aprendre, i sobretot em queda molt per respectar i estimar la muntanya com alguns de vosaltres feu. De moment, només és un joc per mi, un repte personal. Ah, i ara per ara, si ens trobem en un cim, tampoc no ens reconeixerem! Però coses més rares s’han vist...

    ResponElimina
  36. Moltes felicitats, XeXu!!! I crec que no t'has de dir més "excursionista de pa sucat amb oli"; ets capaç de fer un de 3000, per favorrrrrrr!!!
    De vegades ens queden llunyans reptes que altres fan, i de ja veus, tu fent aquests ascensos.
    Una abraçada, i si us plau, canvia el teu nom muntanyenc.

    ResponElimina
  37. Enhorabona, campió! Tot un repte assolit!

    ResponElimina
  38. Dafne, ser capaç de fer un tresmil pot ser només una qüestió de físic. Que sigui capaç de córrer una marató em converteix en un atleta olímpic? Ho veig més o menys igual. Em puc descriure com una persona que té certa tirada a la muntanya (una tirada nova, de fa només quatre dies), i que físicament pot pujar cims de certa entitat. Però com a excursionista no valc massa, no tinc coneixements, no tinc material, i subestimo els perills de la muntanya, perquè de moment no m'he enfrontat amb cap problema al respecte. No sóc, encara, un bon excursionista, però com que faig 'excursions', puc dir que sóc un excursionista de pa sucat amb oli, i aquest és el nom que es quedarà a curt i mitjà termini, em sap greu. Tenir capacitat física no té massa mèrit, molta gent la té, i fins i tot et diré que l'altra dia m'acompanyaven persones amb molta menys condició que van completar el cim igualment.

    Xicarandana, d'això sí que n'estic content, és un repte maco i el vaig poder aconseguir amb certa solvència, m'agrada poder sortir de les situacions a les que jo mateix m'exposo.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.