dilluns, 17 de juny de 2013

Relats conjunts, Lunch atop a Skyscraper


Seré la riota del despatx. En mala hora vaig fer cas d'aquells seminaris sobre les bones presentacions orals, sobre els elements que ha de tenir una bona ponència. De fet, els consells eren bons, però per quins set sous se'm va acudir portar una reproducció emmarcada de dos metres per metre i mig de la famosa instantània dels obrers esmorzant a la biga? Com a element explicatiu em sembla fantàstic, en la imatge s'hi poden veure fàcilment una cinquantena d'irregularitats que poden fer més amena la meva sessió sobre prevenció de riscos laborals, pretenc fomentar la participació, i amb la imatge davant m'havia de ser molt senzill introduir diversos temes a tractar. Però per què no portava una diapositiva per projectar com sempre? M'hi volia lluir, però no comptava ensopegar amb el cavallet i fotre'm de lloros amb el quadre per sobre. Resultat: set punts de sutura sobre la cella dreta i un parell de costelles fissurades, a banda d'un genoll pelat i un ridícul espantós. I jo em faig dir expert en riscos laborals? Si ja ho dic jo, seré la riota del despatx. 


La meva aportació al Relat Conjunt de juny. T'hi animes?

25 comentaris:

  1. Hi ha testimonis?? Si es que no sempre pots fer-te el fatxenda i dir que et vas veure enmig d'una baralla al carrer... Hahaha

    Molt ben trobat XeXu!!!

    ResponElimina
  2. Home expert, ho ets. No tothom sap fer-se tot això d'una sola caiguda.

    ResponElimina
  3. Mira tu, podrà agafar la baixa laboral! ;)))

    ResponElimina
  4. És molt còmic aquest personatge! Pot posar d'exemple la seva experiència i contraposar-la als grans riscos que apareixen a la reproducció. De vegades el risc ens el busquem nosaltres mateixos independentment de la circumstància.

    ResponElimina
  5. Sí, serà la riota del despatx i una llegenda dins dels experts. Molt divertit, Xexu.

    ResponElimina
  6. Parlar en públic també és arriscat, suposo que és el missatge que volies transmetre i del que van prendre nota.

    ResponElimina
  7. On vas a parar...molt menys perillós estar damunt la viga, comptant que en aquells temps els obrers si que li fotien al vi a l'hora de dinar.

    ResponElimina
  8. he, he, he... de moment jo ja ric... el despatx en pes, segurament també riurà!!!

    Imaginatiu ho és, aquest relat... i ben divertit.

    ResponElimina
  9. Ha ha, riscos laborals, això passa per apuntar-se a la lliga anti power point! Per cert, això almenys no ho havien de patir, els de l'Skyscraper...

    ResponElimina
  10. En canvi els de la biga no devien fer-se ni una rascada (espero). Bon relat!

    ResponElimina
  11. hehe Ja veig que és tot un expert en riscos, aquest personatge! És un text molt divertit! :D

    ResponElimina
  12. Que comenci la xerrada de riscos laborals dient allò de. "Feu el que jo us dic, però no el que jo faig".
    Un relat molt ocurrent. Felicitats!!

    ResponElimina
  13. Els riscos laborals (i els no laborals també) sempre són imprevisibles!

    ResponElimina
  14. Doncs res, a modificar l'avaluació de riscos i prendre les mesures correctives adients :D

    ResponElimina
  15. Molt, molt, divertit!! Però en sembla que amb tants punts de sutura ell no mourà un múscul per somriure en un parell de setmanes. :)

    Aferradetes!

    ResponElimina
  16. Bo , molt bo.....ja és tenir mala pata.....ser de riscos laborals i aconseguir punts.... de sutura

    ResponElimina
  17. Ja és tenir mala sort!! :-P... Això sí, pitjor hagués estat que volgués donar la classe "pràctica" damunt d'una biga... uuuuuuuuissssssss :-DDD

    ResponElimina
  18. Una demostració pràctica del que NO s'ha de fer. Un bon exemple.
    I un boníssim relat!

    ResponElimina
  19. encara li anirà bé si pot justificar-ho com a accident a la feina... que ara ens desconten molt per les baixes...

    ResponElimina
  20. Això sí que és arriscat... Fer una ponència en públic i tenir un imprevist d'aquesta magnitud... ;)

    Bona troballa, XeXu!


    d.

    ResponElimina
  21. Els tècnics de prevenció de riscos sempre tenen un toc d'humor. Que si la llumeta, que si no sé què.... i mai aconsegueixen gaires resultats..... almenys va provocar un somriure, que ja és prou!

    Ben trobat!

    ResponElimina
  22. M'alegro si el relatet us ha fet riure una mica. Volia fer que l'expert en riscos laborals que tant en sap de tot plegat fos el que prengués mal, a més en una classe, on els perills semblen molt més lleus que no pas dalt d'una biga a tanta alçada i sense protecció. La veritat és que se m'acudeixen altres idees per aquesta imatge, que és molt bona, però alguna seria massa llarga i tot. Veurem, qui sap, potser repetiré aquest mes! Moltes gràcies a tots els que heu llegit el relat i l'heu comentat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va, sí, repeteix! ;-) Que ara m'has fet entrar la curiositat... Jo una vegada en vaig fer cinc... precisament en una imatge que, en realitat, no em deia res de res... :-P

      M'ha dit en Josep Lluís que moltes mútues laborals tenen aquesta imatge penjada a la paret, és com un símbol per a elles... ;-)))

      Elimina
  23. Aquest classes pràctiques són molt útils.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.