dilluns, 24 de juny de 2013

Puigmal

L'excursionista de pa sucat amb oli s'adonava que si seguia pujant muntanyetes com les del Montseny aviat perdria l'interès dels seus lectors, i la seva vocació de farsant el va portar a buscar una ruta assequible però que en aparença impressionés. Amb el seu amic Gerhart es van decidir a fer la clàssica Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba, una ruta circular de 14.4km classificada de fàcil o moderada, però alerta, amb un cim de 2913m: el Puigmal.

Imatge treta d'aquí.

A Fontalba (2074m) s'hi arriba des del poble de Queralbs per una pista forestal difícil de remuntar amb un turisme. Des d'llà, comença l'ascensió pronunciada fins el Cim de la Dou (2471m), i després del Coll de Fontalba, que és força pla, hi ha la pujada més forta fins el cim del Puigmal. En honor a la veritat, l'excursionista de pa sucat amb oli va confondre els pics, i un cop dalt del Puigmal es pensava que encara quedava la pitjor part, però el cim ja estava coronat. Amb la idea d'haver de patir encara una estona més, allò va fer que no semblés per tant. 

 Vistes del pirineu francès des del cim del Puigmal

La llarga baixada fins a Núria (1960m) és tant o més exigent que la pujada, i dura per les cames, és un desnivell negatiu de 1000m. I de Núria, després de dinar molt d'hora, només quedava tancar el cercle fins a Fontalba fent més sender que muntanya, però un bon tros.

 Pic Petit de Segre i Pic de Segre a la baixada 
del Puigmal, no es pugen en aquesta ruta.

Fins a Núria va fer un dia espaterrant, però a la tornada, un cop més, es va tancar la boira i part del camí va ser a cegues, però no era difícil de seguir. Com a mínim, aquest cop l'excursionista de pa sucat amb oli no es va mullar. Hi queda molt poca neu allà dalt, només hi ha clapes, però sempre és agradable veure'n i trepitjar-ne. 

 Marxant de Núria, la cosa ja no pintava bé.

Aquesta ruta no és difícil i hi havia prou gent. Està pensada per fer-se entre 5:30 i 8 hores, però l'excursionista de pa sucat amb oli la va fer en 5 hores, a preu fet i parant el mínim temps possible per avituallar-se. El motiu era evident, cap dels dos expedicionaris volien veure compromeses les seves respectives revetlles de Sant Joan.

Informe de danys: cruiximents intensos als quadríceps i menys pronunciats als glutis.  

34 comentaris:

  1. Ja veig que la muntanya t'ha mossegat.

    ResponElimina
  2. Ei, excursionista de pa sucat amb oli, nosaltres tenim ganes de pujar al Puigmal aquest estiu i no tinc tant clar que ens n'ensortim tant bé com tu.
    Mira que hi estàs trobant afició, eh?

    ResponElimina
  3. quina bona pinta que fa, explicat aixi...
    jo et tinc enveja i tot
    jajajajja

    segur que una mica de coca i cava van esser un bon premi
    ;-)

    ResponElimina
  4. L'excursionista de pa sucat amb oli ha fet una excursió molt maca i amb un temps immillorable (5 hores, has dit!)

    Una enhorabona ben gran i que segueixin les aventures muntanyenques!!!

    ResponElimina
  5. Enveja enveja enveja enveja enveja enveja enveja...

    Jo ja no tinc company de ruta, així que de moment miro les muntanyes des de la finestra i des de l'ordinador. Però hi he de posar remei, en tinc moltes ganes.

    Felicitats excursionista de pa sucat amb oli, de moment se n'està sortint prou bé. Aviat pujarà de categoria i ja serà un excursionista de pa amb tomàquet i tot!

    ResponElimina
  6. Déu n'hi do!!
    Estàs fet tot un campió!!

    ResponElimina
  7. ...

    ostres

    ...

    perdó... disculpeu... aquí no hi havia abans el blog d'en XeXu?...

    XeXu... xeix, e, xeix, u...


    ara no sé on m'he ficat... quina gent més rara... pugen muntanyes sense motiu aparent...
    ...
    i ara com surto d'aquí?

    ResponElimina
  8. Així m'agrada, tot sigui per l'audiència

    ResponElimina
  9. Mira que confondre el cim de la Dou amb el Puigmal...! En fi, "és així, s'excursionista de pa sucat amb oli..."

    ResponElimina
  10. Caram, quins progressos! Enhorabona.
    Aviat ens sorprens fent el K-2

    ResponElimina
  11. Et felicito. 5 hores són un rècord. L'excursionista és de (pa sucat amb) oli verge d'oliva ;-)

    ResponElimina
  12. Ei molt bé ! Evoluciones correctament, segueixes a l'acadèmia ;)

    ResponElimina
  13. Crec que no hi ha res com el cava per als cruiximents diversos... el martini ja us l'havíeu pres, oi?

    ResponElimina
  14. Ostres molt bé.Cada vegada més amunt.
    Felicitats! En podeu estar ben orgullosos.

    ResponElimina
  15. Mare meva!!! Jo em canso només de veure-ho escrit... Doncs endavant sr. excursionista de pa sucat amb tomàquet (aqui ja hi ha un nivell ;)) A per la propera.

    Bona nit caminador!

    ResponElimina
  16. L'excursionista de pa sucat amb oli practicament ha perdut l'interés d'un dels seus lectors que esperaven alguna història en la línea de limite vertical

    ResponElimina
  17. Després d'això no devies ballar massa a la revetlla...
    Jo també em canso només de pensar-hi!

    ResponElimina
  18. Bufff, quin cansament sense fer la caminada... només cruiximents? Valent!

    ResponElimina
  19. Déu n'hi do. Aquesta excursió jo la vaig fer fa un parell d'anys i no em va semblar de pa sucat amb oli, ni tampoc la vaig fer en cinc hores. De fet, la part final, tornant des de Núria fins a Fontalba, es va fer força llarga.

    Això sí, vam veure uns isards ben macos.

    ResponElimina
  20. La coca i el cava fan desaparèixer qualsevol mal posterior. Amb aquest et pots treure aquest auto-rètol de "pa sucat amb oli"

    ResponElimina
  21. Fas venir dentetes! Amb boira i tot, el paisatge és magnífic.

    ResponElimina
  22. Quines vistes!! Jo aquestes excursions llargues no les faig, hi pateixo massa. Encara sóc més de pa sucat amb oli que tu ;)

    ResponElimina
  23. Aviat hauràs de canviar el nom al teu excursionista. Aquestes xifres em maregen!!
    Això si, ja m'agradaria poder captar unes fotos com aquestes, maques, maques!!

    A per al pròxim!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  24. Enhorabona pel cim. A més d'anar depresa vas tenir temps de documentar-ho. M'ha agradat molt el teu relat, però perquè t'anomenes "excursionista de pa sucat amb oli"? Personalment, si una cosa no m'agrada són els excursionistes que van a la muntanya per col·leccionar cims d'alçada. M'agraden altres motius.

    ResponElimina
  25. Ara t'has passat!! Com a petit aprenent de muntanya, com goses fer un cim que jo encara no he coronat?? Molt malament... No t'han ensenyat mai respecte als teus mestres?? Hums!! (Vale vaaaaa...! Enhoraboooona....)

    ResponElimina
  26. Jo no n'entenc... ni de distàncies ni d'alçades ni de temps, però... així a priori diria que molt bé molt bé molt bé, no?
    Suposo que aquest cop el Martini va ser a posteriori... ;D
    El paisatge que es veu a les fotografies és preciós. Ha de ser una satisfacció personal enorme la que es deu aconseguir després d'un esforç tan gran i sentir que has estat capaç ha de ser... uau! Així que ànims! i si t'agrada i et satisfà, fot-li a pujar cims!

    ResponElimina
  27. L’excursionista de pa sucat amb oli agraeix molt els vostres comentaris i s’engreixa amb els elogis, però us vol recordar que no us deixeu enganyar, que no n’hi ha per tant amb aquesta excursió. Les xifres són una cosa, però no tot és l’alçada, la dificultat és pròpia de cada pic i de cada ruta, i aquesta, com comentava, és de dificultat baixa. Tot i així, com a repte personal, jo estic content i m’aplico el que em diu en Carqui, progressa adequadament.

    Jpmerch, de moment m’ha mossegat els quadríceps, que és el que més mal em fa a dia d’avui.

    Mireia, hi ha moltes rutes diferents per allà i com sempre s’hi pot accedir de diferents maneres. En funció del que us plantegeu serà més o menys exigent. No estem parlant d’alta muntanya, però l’atac al cim té força pendent i costa. Per mi és el cim més difícil que he fet per ara, però crec que és força assumible si estàs en forma. Sense neu, no et cal cap equipament especial per pujar-hi, i això ja et dóna una idea de que tot i ser força alt, no és un objectiu difícil, però suaràs!

    Sargantana, com que no en sé més, m’agrada explicar aquestes excursions amb una mica de conya. No et pensis que se’m va posar massa bé el sopar de Sant Joan, em sembla que vaig menjar massa i l’estómac se’m va posar del revés!

    Carme, certament considerem que vam fer la ruta a molt bon ritme, però t’asseguro que es pot fer en molt menys, que jo també anava parant a fer fotos i aquestes coses, eh. Ens ho vam plantejar així perquè realment no sabíem quant trigaríem i no volíem que se’ns fes tard, que el camí de tornada és llarg i les revetlles ens esperaven. Però al final va ser més ràpid del que havíem calculat i tot, així que sí, contents perquè és una sortida molt maca amb uns bons paisatges del Pirineu i per haver-la pogut assolir.

    Laia, acabo de contestar-te un comentari en un altre post i et deia que sabem moltes coses de tu, però tot i que sabia que eres excursionista, no sabia que t’agradava pujar muntanyes. Si sóc sincer, no sé si ho vaig dir obertament, però també em vaig quedar sense la meva companya de ruta, però he mirat de buscar-me’n d’altres en un intent de continuar amb aquesta activitat, que no sé fins on arribarà. Quan me’n cansi, me n’hauré cansat. M’agrada això d’excursionista de pa amb tomàquet! A veure si pujo de categoria! Però com sempre dic, per més muntanya que faci, jo sempre, sempre seré un excursionista de pa sucat amb oli.

    Marion, no dona, de veritat, impressiona l’alçada, però per ser un 2900 és una ascensió molt fàcil.

    Assumpta, no t’agraden els meus posts d’excursions? Vaja, quin greu. No pretenc que això esdevingui un blog dedicat a la muntanya, això segur que no, però és un orgull per mi poder compartir aquestes gestes tan minses que vaig aconseguint. I ja saps que el meu motiu per fer-ho és posar-me a prova, així funciono jo.

    Loreto, bàsicament ho faig per això! Sé que sou un públic exigent i no s’us pot donar gat per llebre!

    Gerhart, fundarem el club dels passerells. Per més que t’ho preparis, si no fas una mica el ridícul no és el mateix! Pensa que un dia pensarem que estem pujant el Turó de l’Home però en realitat serà el Montblanc, i no ens n’adonarem que ja estarem a dalt.

    Glòria, no comparem, eh! Que el Puigmal és força alt, però és facilet, ho dic de veritat. Més que el K-2, si arribo a fer servir el KH-7 ja m’hauria de donar per satisfet.

    Cantireta, vam fer força via, ho he de reconèixer, però tampoc no et pensis que era un ritme de legionari. A més, jo parava a fer fotos, vull dir que es pot fer amb molta calma, però també es pot fer molt més ràpid del que nosaltres ho vam aconseguir. La pujada al Puigmal és forta, però jo crec que la ruta es pot fer en 4 hores si t’ho planteges seriosament, i sense córrer, eh.

    Carquinyol, un ‘progressa adequadament’ és la màxima nota que puc treure ara mateix. Falta veure si algun dia arribaré al 5 pelat!

    ResponElimina
  28. Gemma Sara, doncs aquest cop no, vam fer molta bondat la nit abans perquè havíem de matinar molt. En el meu cas, no puc parlar ara pel meu soci, el Martini ja me’l vaig prendre la nit de després i no em va estalviar ni un sol cruiximent. Ara, el cava ni el vaig tastar, aquest va ser l’error.

    Maria, aquesta és la idea, no? Cada cop més amunt, i cada cop més difícil, perquè si no suposo que t’acabes avorrint.

    Lluna, el nivell ‘excursionista de pa amb tomàquet’, com ja ha dit la Laia, encara no l’he assolit. A veure si me’l guanyo, que amb tomàquet és molt més bo, però insisteixo, i insistiré, que faci el que faci jo sempre seré un pixapí i un excursionista de pa sucat amb oli.

    Pons, ja sabia jo que perdria audiència. Si és que no sé quina mania té la gent de fer les coses progressivament. Es veu que si vols anar a fer coses d’aquestes tipus ‘límite vertical’ abans has de pagar el peatge de fer pics sense importància com aquest. Què hi farem, jo no vull trencar les normes.

    Jomateixa, doncs la veritat és que no vaig ballar gens, ara que hi penso, però no vaig ser l’únic, els altres tampoc i s’havien quedat còmodament a casa seva veient els núvols passar!

    Thera, no està gens malament, força recomanable pels paisatges pirinencs.

    Zel, què més vols? Dolor muscular, és el que sol passar en aquests casos perquè es treballen músculs que no toques encara que facis altres exercicis. Espero que mai no passaré d’aquí i de l’esgotament general, no fotem!

    Sergi, la tornada és llarga, certament, però crec que és perquè tens la sensació de tenir la feina feta, ja has pujat el pic, i després de baixar-lo, que també costa, la resta és caminar. Hi ha una primera pujada notable, però després és tot pla, i ja no li trobes la gràcia després del que has fet. No diré que es pugui fer a peu coix i amb els ulls tancats, però és una ruta molt assequible per qualsevol que li agradi passejar per les muntanyes, i mantindré que es pot fer encara amb menys temps, encara que el ritme que vam portar a mi em va semblar alt, que era justament com ho havíem pensat de fer. Ah, poques bèsties vam veure nosaltres, a banda de vaques i cavalls, però potser era per la boira...

    Jordi, de cava no en vaig beure, però puc garantir que la coca no em va treure cap mal de sobre, encara me’n sento avui. I com ja he dit, aquesta etiqueta que m’he posat no me la trauré mai faci el que faci. Jo em conec, sóc un urbanita empedreït, que ara surti una mica a les muntanyes no em converteix en un excursionista expert, ni crec que mai ho faci, sempre hauré d’anar a remolc d’algú altre.

    Montse Lladó, tu em demanaves cròniques, i de moment vaig fent. És una ruta molt agradable de fer i relativament poc exigent. I efectivament, el paisatge és preciós tot i que amb més neu guanyaria, les fotos no fan justícia.

    Sílvia, jo tampoc puc dir que les faci, n’he fet una de destacable i ha anat força bé, però per alguna cosa s’ha de començar. Cadascú es dedica al que li ve de gust, si a tu t’agrada un altre tipus d’excursió, segur que en gaudeixes moltíssim també.

    Sa lluna, el nom de l’excursionista no canviarà, perquè com us vaig dient, jo sempre seré de pa sucat amb oli, no sóc un excursionista de veritat. Fins i tot les fotos són modestes, el que compta és el paisatge, que és fantàstic. La meva càmera sí que és de pa sucat amb oli, però com que el que veuen els ulls és bonic, queden més o menys bé.

    ResponElimina
  29. Consol, fa quatre dies que he començat a fer muntanya, i de fet aquesta és, amb molt, l’excursió més seriosa que he fet. Sempre he dit de mi mateix que sóc un urbanita empedreït, i així és. Ara surto a la natura, i m’atrau el repte personal de pujar una muntanya i que no se’m resisteixi. Segurament pels més amants de la muntanya i de la natura en general aquests no és un motiu lloable per sortir d’excursió, però és el meu. Un cop allà, en gaudeixo, m’agrada el paisatge i m’agrada fer fotos, però ho visc, almenys per ara, com un repte personal. Sento si això pot no agradar a alguna gent, però per això dic, mantinc i mantindré que sóc un excursionista de pa sucat amb oli.

    Yáiza, els mestres els respecto sempre molt, especialment si són bons! És una excursió maca i apte per novells. És evident que si tu no has fet encara el Puigmal és perquè és massa fàcil per tu, és un nivell ja superat fa molt temps, i no suposaria cap repte, i amb prou feines diversió. Això sí, els paisatges són preciosos, però com tot el Pirineu, suposo.

    Guspi, com em coneixes! Aquest cop el Martini va ser després, a la revetlla. Les fotos mai no faran justícia al que veuen els ulls, i les meves menys, que vaig amb una camereta força limitada. Ser allà és una sensació difícil d’explicar, però com ja vaig comentant, a mi em tira molt el repte personal, el saber que ho puc fer i que ho aconsegueixo. I la sensació que t’emportes és molt bona, és clar, feina feta. Estem contents de com ho vam fer, però sempre tenint en compte que no és un objectiu tan espectacular com pot semblar per les xifres, és força assequible per qualsevol que estigui en forma i en tingui ganes, prova d’això és que ens vam trobar gent de tota mena pujant i baixant.

    ResponElimina
  30. Sí que m'agraden!! ;-)) Tan sols era una broma com per fer veure que "no reconeixia el lloc"... com si m'hagués ficat en un altre blog per error, perquè en XeXu és un urbanita... ell no puja muntanyes! :-P

    M'agrada mirar les fotos i llegir les experiències que expliques... ara bé, he de reconèixer que les rutes em són tan absolutament desconegudes que si posessis brutals errades geogràfiques jo no m'adonaria de res :-( Tampoc sé que és una "pista forestal", ni un "desnivell negatiu"... però, en canvi, m'agrada veure com parles content d'aquesta nova afició, com et fa il·lusió haver-la descobert :-)

    ResponElimina
  31. Exemple: Crec que em miro els teus posts muntanyencs com tu et deus mirar els meus de manualitats: Em veig incapaç de fer-ho, no sé com es fa... ara bé, el resultat es bonic, m'agrada :-P

    ResponElimina
  32. No, no, si no he fet el Puigmal és senzillament perquè no s'ha donat l'ocasió idònia. En cap cas deixaria d'anar a una muntanya que no he fet mai per semblar-me massa fàcil (em semblaria molt pedant, aquesta idea), i en cap cas el Puigmal em sembla un repte especialment senzill. Té la seva categoria, vaja. A la muntanya hi vaig a gaudir, no només a posar-me medalletes per haver fet la més alta o la més difícil (tampoc me'n podria posar gaires). I es pot gaudir fent una volta pel Puigmadrona, així que no tot són Anetos en aquesta vida!

    ResponElimina
  33. Assumpta, en XeXu és un urbanita, d'això no hi ha dubte, per això faig aquests posts una mica en broma perquè no puc dir que sigui un excursionista de veritat. És com dir que faig relats, però no sóc escriptor, doncs jo faig una mica de muntanya, però no sóc excursionista, no sé si m'enteneu, però és així. No descarto que cometi alguna errada, espero que qui en sàpiga més em pugui corregir. Respecte a les paraules o conceptes, són coses que s'acaben aprenent quan t'hi poses. Una pista forestal, per exemple, és un accés de muntanya per cotxes, hi poden passar, però millor si són vehicles 4x4, perquè que hi pugui passar un cotxe no vol dir que estigui en bon estat. Es fan servir per finalitats d'accedir a la muntanya pel que sigui. M'alegro que t'agradin els posts, jo em diverteixo molt fent aquest personatge tan caradura. I més que comparar-los amb els teus posts de manualitats, a mi em va venir la comparació amb els posts de castells. Al principi no n'entenies gens, però et vas anar informant i vas aprendre molt, te'n recordes?

    Yáiza, tampoc és això, dona. No és només penjar-se medalles, s'ha de gaudir de l'activitat, però per mi també hi ha un component de repte, encara que la muntanya, pel que veig, sempre pot esdevenir un repte si les condicions canvien, i un repte perillós, a més. Ah, i com que l'alçada no ho és tot, també veig que rutes per muntanyes de molta menys alçada poden ser totalment exigents. El Puigmal no suposaria un repte per tu, però això no vol dir que no en gaudissis. Algunes zones de l'ascensió són prou pronunciades, i d'esforç a fer tampoc no en manca. A més, el paisatge de la zona és molt bonic, val la pena fer aquesta ruta clàssica i te la recomano, es pot fer ràpid i segur que no decep. No sé si t'agradaria tant la segona part, però, que és més de senderisme, després d'una pujadeta és només caminar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.