dissabte, 29 de juny de 2013

Plaers indescriptibles

De plaers n'hi ha de moltes menes, alguns són coneguts per tots i no cal ni parlar-ne, però un bon dia t'adones que fas alguna cosa que realment se't posa molt bé, que t'encanta i ho faries sempre si poguessis. Parlo de petits plaers, minúsculs, però indescriptibles. Aquelles petites coses que ens fan sentir molt bé, però potser a algú altre no li fan ni fred ni calor. N'explico un de meu, es tracta de llevar-se a una hora prudent, esmorzar de la manera habitual i, en acabat, tornar-se a posar al llit una estoneta més. Això ho practicava molt els estius fa uns anys, tornar al llit després d'esmorzar, fantàstic! Confesso que algun cop ho faig abans d'anar a treballar perquè tinc la sort de no quedar-me clavat altre cop i poder reaccionar a temps, però no sabeu com es posa de bé.

Ah, no deixareu que xerri jo sol, no? Teniu algun plaer d'aquests indescriptibles, molt personals, per ximples que siguin, i que es puguin explicar? Va, que vull idees per millorar el meu benestar!

36 comentaris:

  1. Aquest que descrius tu, en part, també és un dels meus petits plaers, però jo sóc incapaç de fer-ho en dia feiner perquè em jugaria la feina... A l'hivern, els caps de setmana, m'agrada aixecar-me, esmorzar i tornar-me a posar al llit a llegir. Mentre llegeixo, a vegades m'endormisco i després, quan em desperto torno a llegir sense presses... A l'estiu, en canvi, prefereixo llegir a la terrassa.
    I un altre petit plaer és gaudir del mar a l'hivern. M'agrada molt anar a caminar vora el mar, però quan no hi ha gent... Ara és impossible! I m'agrada recollir petxines per posar-les després a un gerro de cristall.
    En tinc més, eh? però no cal dir-los tots alhora! ;D

    ResponElimina
  2. També en tenc un grapat, de plaers com aquest, i la majoria són contemplatius (és que som molt comodona). El millor d'ells és una tonteria: saber que no he d'anar a la feina o partir a fer compra o vés a saber què i poder obrir les persianes de casa, deixar que entri la llum i veure el jardí i el camp que l'envolta. Per això jug a la loteria, per poder-ho fer molt sovint!

    ResponElimina
  3. Un dels meus petits grans plaers, els dies de festa, és llevar-me ben aviat i poder esmorzar tranquil·lament, tota sola i amb una pau infinita mentre els dos iaios de casa encara dormen. Una iaia de 83 anys és tan dramàticament xerraire i activa que m'espatlla gairebé totes les estones quan estic a casa. Aquests esmorzars imaginant que visc sola i lliure són impagables. Després també me'n torno al llit.

    ResponElimina
  4. A primer cop d'ull sembla difícil això de descriure un plaer indescriptible, però ho intentarem. ;-D

    També n'hi ha més d'un que em ve al cap (llegir un bon llibre, prendre una cervesa ben fresca quan tens set, la primera vegada que et poses al llit després d'haver canviat els llençols,,,) però per dir-ne un no tan tòpic te n'explicaré un que acostumo a fer més a l'hivern que no pas en aquest temps. Em refereixo a aquella estona després de sopar, amb tota la feina de casa feta, quan agafo un petit grapat d'avellanes o ametlles torrades (torrades a casa) i me les menjo al sofà amb tota la tranquil·litat del món. I si a més hi afegeixo un tros de xocolata, aleshores el plaer ja es converteix en pecat.

    ResponElimina
  5. Benvinguts els petits plaers!, per petits que siguin.El que expliques, ara de cop, em faria una mandra, però tot és provar-ho, qui sap...:-) Jo en tinc un de divendres, si sóc a casa, sopar una pizza de quatre formatges, per beure una cocacola zero (sense ànim de fer publicitat) i unes postres de xocolata ben dolces, veure una peli i si afegeixo unes crispetes, el plaer és rodó!.També passejar vóra el mar fóra de temporada (primavera, tardor, hivern). I un darrer, abans d'anar a dornmir llegir un poema de Miquel Martí i Pol, perquè vetlli els meus somnis.
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  6. A mi m'encanten els esmorzars. Em desperto molt aviat per poder fer el primer esmorzar abans de sortir de casa i ben assegudeta. Però el que ja és petit plaer és llevar-me aviat i anar a esmorzar a fora, però un bon esmorzar eh, macedònia, un entrepà d'aquests de pà de cereals o ous remenats, un cafè amb llet... I si és amb bona companyia i a l'aire lliure amb el solet a la cara ja és un gran plaer.

    Un altre petit plaer és, quan he tingut un dia dur, després de sopar i abans de posar-me al llit, estirar-me al sofà i menjar-me poquet a poquet un trocet de xocolata negra 70%.

    ResponElimina
  7. A l'alba m'agrada veure sortir el sol i rebre els seu primer rajos de llum.

    ResponElimina
  8. ai petits plaers! a mi el que em plau és tenir temps al matí per esmorzar molt tranquil·lament mentre llegeixo el diari.....

    ResponElimina
  9. Esmorzar sola, tranquil·la, asseguda i més que no pas amb un diari, amb un llibre...

    Ara, el plaer més indescriptible va ser el concert d'ahir... :D

    ResponElimina
  10. m'apunto als cafes a trenc d'alba..
    m'apunto al esmorzars fora de casa amb els sol a la cara...
    m'apunto als poemes d'en Marti Pol abans de dormir
    i a la xocolata d'en Mcabeu
    a les pasejades per la platja en temporada baixa
    i si son sota lluna, tambe m'esta be
    es un plaer disposar de temps per voltar per els blogs
    per estar amb la familia sense preses
    per parlar amb els amics...

    podriem fer un completo? jajajajjaja

    ResponElimina
  11. Veig molts plaers d'esmorzar per aquí.... Jo diria.... el segon abans que comenci la pel.lícula, que algú em toqui els peus, flotar al mar o a la piscina mirant cap al cel....

    ResponElimina
  12. Que la teva parella et faci 'freguetes' a l'esquena abans de dormir.
    Uf, ara fa temps que no en gaudeixo.
    ;-)

    ResponElimina
  13. En tinc un quants, però el que més, és la trobada de tant en tant amb les "Butterflies" som tres ànimes bessones;i llavors tot s'atura. Però és de molt en tant en tant, per això és tan especial.
    Ara toca el 25 de juliol al Liceu!!! Sempre en llocs diferents!!!!
    C'est magnifique!!!

    ResponElimina
  14. - M'encanta llegir al Viena... :-) El pla ideal seria anar a dinar sense haver de mirar el pressupost i, després, treure un llibre que t'està agradant molt i saber que tens temps per davant per submergir-te allí dins una llarga estona tan sols interrompuda per prendre -una mica més tard- un talladet.

    - La il·lusió de començar una nova manualitat i veure com comença a avançar.

    - Sortir a passejar un dia assolellat d'hivern i caminar molt poc a poc, sense cap pressa, com si el temps no comptés per a res...

    ResponElimina
  15. Llegir una novel·la en una cafeteria de confiança quan hi ha poca gent. M'encanta.

    ResponElimina
  16. A mi el que m'agrada és fer la migdiada. I ara que puc no me'n privo.
    També m'agrada esmorzar llegint, voltar pels carrers sense anar enlloc, recitar poesia, intentar dibuixar...en fi, un munt de petites coses, de petits plaers.

    ResponElimina
  17. Em sembla que molts dels meus petits plaers estan força relacionats amb el menjar... menjar- me un pastisset dolç quan fa una mica de temps que no en proves cas, és un plaer indescriptible.
    Però un dels grans plaers que tinc abans de clucar els ulls és poder llegir un llibre. Ho trobo tan...un plaer!

    ResponElimina
  18. Whisky! El "xupito" de whisky de malta escocès (del bo, bo, que per això és un plaer) que em prenc el divendres o dissabte per la nit...

    ResponElimina
  19. Un petit plaer? Avui el faré! Anar a Barcelona sola a passejar sense horaris, sense que hi hagi un després, amb total llibertat d'anar i venir, d'asseure'm on vulgui (i la meva esquena necessiti), d'aturar-me i de seguir, sense cap imposició de temps, ni cap neguit. Sempre torno cansada però com nova!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Important: ha de ser entre setmana, sense la gentada dels caps de setmana.

      Elimina
  20. - Un gelat de nata amb nous de la Jijonenca.

    - Sucar un croissant al cafè amb llet.

    - Prendre un te mentre, per la tele, veus una pel·li anglesa (aquest és molt millor a l'hivern)

    ResponElimina
  21. - Dormir a dalt d'una muntanya veient posar-se i sortir el sol amb el contrast d'ombres i llum.
    - Córrer a la nit, durant l'hivern pel costat del mar amb temporal. O al matí veient sortir el sol i notant com escalfa una mica.
    - Veure els meus fills quan s'acaben de dormir.
    - La paella valenciana de la meva mare.
    ... quina sort! en tinc un bon grapat.

    ResponElimina
  22. Tinc molts d'aquests plaers indescriptibles perquè, amb els anys, sortosament, la vida et frena l'entusiasme i aprens a gaudir d'allò que abans ni se't passaria pel barret. Són coses ben menudes, sense cap mena de transcendència -caminar a poc a poc, badar, seure en una terrassa i mirar la gent, inventar-te les seves vides, escoltar algú, córrer per la muntanya, menjar gelat de xocolata, menjar llavors de gira-sol, esmorzar a poc a poc llegint el diari el diumenge, passar hores tancada al taller mentre repinto un moble ...- imagína't! pots acabar fent gairebé només coses plaents i low cost! :)

    ResponElimina
  23. Aquest de tornar al llit és també un plaer que m'agradava molt a mi, però que ara no puc fer mai. Quina enveja!
    Suposo que tots en tenim molts de petits plaers, cal que quan passin ens en donem compte de la sort que hem tingut en aquell instant i que la cara de felicitat ens duri el màxim possible.
    Menjar-me un gelat de xocolata, mig adormir-me al sol (si no escalfa massa), observar les meves filles sense que elles se'n adonin, els seus petons i abraçades (que amb l'adolescència cada cop les estalvien més) gronxar-me al balancí del jardí veient com cau el sol i amb una dolça brisa a la cara...

    ResponElimina
  24. Aquest teu no el podria fer pas jo, que els matins no son el meu millor moment....

    mmmm, em costa pensar-ne, només se m'acudeixen coses força tòpiques: esmorzar tranquil·lament en una terrasseta al sol de l'hivern, una dutxa reparadora quan estàs cansat, saturat o trist, cuinar-me el sopar amb una copeta de vi (xò copa, eh! res de got)....

    Mira, un de ben curiós: arribar a casa i seure'm al sofà, treure'm les sabates i deixar que el puck vingui i em faci mimitos, deixant de pensar i en silenci. No ho faig gaire sovint xò reconec que se'm posa molt bé. Deu minuts de pau completa.

    ResponElimina
  25. A l'hivern llar de foc encesa i un llibre. Sentir ploure dins el llit. Que em facin pessigolles a l'esquena. Banyar-me en un riu a l'estiu amb l'aigua molt freda. A l'estiu una bona tumbona, les Illes Medes al davant, la platja i evidentment el millor plaer: un llibre. Mullar-me la cara quan plou. Trepitjar fang amb els peus descalços. M'agrada veure les tempestes i com els llamps peten al mar. Que em facin un massatge. Llepar els plats on hi han restes de xocolata, i fer un petó lentament i que duri molt!

    ResponElimina
  26. Uhm...

    De caire gastronòmic: m'encanta menjar-me un croïssantet de xocolata farcit de nutella de cop, i mossegar-lo dins la boca: notar com explota a dins i tota la xocolata se m'escampa per l'interior de les galtes, les dents, la llengua... i Després anar escurant les restes de xocolata mica en mica. Una marranada, però deliciosa! Serveix amb qualsevol cosa farcida de xocolata desfeta, no cal que sigui un croïssant.

    He de reconèixer també que sessions de "pique" a la piscina amb persones com Muscul-Man (a tu te'n puc parlar, que ets de la família i el coneixes, hehehe) eren un plaer amagat.

    ResponElimina
  27. Caminar descalça per la sorra (si no crema, clar) o per la gespa. El cigarret de després de dinar (potser és el que més m'agrada de tots) Tocar peus amb peus amb algú proper, recordar tota una partitura sencera de l'acordió!

    ResponElimina
  28. - Anar a una merceria, papereria o llibreria, amb la butxaca ben plena i poder gastar sense mesura.

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies a tots els que heu explicat els vostres petits plaers! N’han sortit de molt bons, cosa que demostra que són molt personals, i sovint intransferibles. És clar que alguns coincidiu, però d’altres són molt singulars. És genial poder compartir aquest tipus de coses aquí.

    Guspi, m’agrada aquesta activitat en totes les seves modalitats, tornar-se a posar al llit després d’esmorzar és genial, a llegir una estona, dormir una mica, o senzillament per tornar a sentir el tacte dels llençols o la caloreta de les mantes. Solc controlar el rellotge i no em passa de quedar-me clavat descontroladament, així que els riscos són pocs, però hi són, és clar. I no ho faig sovint en dies de feina, ja m’agradaria. Però aquesta setmana ho vaig fer un cop!
    Molt xulo el teu petit plaer, molt agradable. Crec que a molta gent li agrada la platja a l’hivern, no sé com no us trobeu tots allà com si fos estiu! Ara és força més pesat passejar-s’hi, oi?

    Xicarandana, molt curiós, però és precisament aquesta mena de coses a les que em refereixo. Són molt personals nostres, a mi no em diu res fer el que tu fas, potser perquè no tinc cap jardí ni cap camp, però segur que per tu és un gran plaer. A veure si hi ha sort amb la loteria i et pots passar els dies així!

    Galionar, un punt per la tranquil•litat d’esmorzar en soledat i gaudint del silenci i d’un mateix. Sembla mentida com pot ser de diferent la soledat quan és volguda i quan és imposada. En el teu cas és una benedicció.

    McAbeu, molt bona! M’esperava alguna cosa així, has estat el primer, i per trobar difícil de descriure un plaer indescriptible, te n’has sortit molt bé, si ja sé que us demano coses lèxicament difícils, però sou molt bons! Sona genial això d’acabar el dia menjant avellanes i ametlles, i amb xocolata encara millor, és clar. Per un moment t’he visualitzat i m’ha semblat que no podies acabar el dia millor. Gràcies per compartir-lo, els altres que esmentes són més comuns, però això no vol dir que es gaudeixin poc.

    Audrey, precisament d’això es tracta. Jo et dic una cosa que a mi se’m posa genial fer, i a tu et fa mandra. En canvi, el teu pla de pizza i pel•li del divendres a mi em sembla fantàstic! Sona genial, la veritat. I jo la coca cola també la prendria zero, per compensar la pizza, eh! Passejar per la platja fora de temporada ja ho han dit, i sospito que no sereu les úniques en esmentar-ho. Ara, això de llegir un poema de Martí i Pol abans d’anar a dormir sí que és curiós. Segur que ha esdevingut una d’aquelles coses que, si no fas, el dia no es considera acabat.

    Nona, un bon esmorzar sempre és un plaer, però tu ho converteixes en una cultura, eh! Molt curiós com cadascú té els seus moments preferits, fem d’actes que són comuns per tothom una cosa especial i molt nostra, i ho vivim diferent. Jo no tinc per costum menjar xocolata com ho descrius tu o en Mac, però no perquè no m’agradi, al contrari. Si en tinc a casa me la menjo, i sense tanta cerimònia. I del 70% a mi em queda curta, prefereixo del 90%, o la de gust a xili que és una meravella.

    Consol, a l’Alba jo prefereixo estar dormint, llevar-me amb el dia no està fet per mi, tot i que darrerament no dormo tant com m’agradaria. Sí que ets matinera!

    Elfreelang, un pla que fa pensar en el cap de setmana, segur que trobes moments per fer-ho. Durant la setmana, i almenys durant el curs, segur que no te’n surts.

    Carme, jo també acompanyo l’esmorzar amb un llibre, gens estrany, oi? Abans encenia l’ordinador, cosa que encara faig els caps de setmana, però d’un temps ençà és el llibre qui acompanya el meu esmorzar. Estic segur que el concert d’ahir deu ser difícil d’explicar, un gran esdeveniment, un pas més cap a l’objectiu.

    ResponElimina
  30. Sargantana, no val copiar, eh! Això dels blogs jo sempre trobo temps per fer-ho i m’agrada molt, però no ho consideraria un plaer d’aquests perquè ho faig constantment! I poder tenir temps pels amics i la família també és una cosa que s’ha de buscar, és de les poques coses que val la pena treure el temps d’on sigui.

    Gemma Sara, que bons els teus plaers! A molta gent li agrada que li toquin els peus, i això de flotar a l’aigua té pinta de ser molt relaxant. Segur que ho he fet més d’un cop, però no m’ho aplicaria a mi com un plaer indescriptible. El que trobo més personal és aquest del moment abans que comenci la pel•lícula. I ja saps que a la gent li agrada molt menjar!

    Helena Arumi, tu sí que en saps! Però que consti que no es pot rebre sempre, eh, cal que tu compensis de la mateixa manera, que a nosaltres també ens agrada que ens amanyaguin una mica.

    Dafne, te l’acceptaré, però no sé si s’adapta al que jo tenia al cap. Està clar que jo també gaudeixo de les trobades amb gent, i algunes són més especials que d’altres, però em referia a cosetes més petites i personals que ens agrada fer, o experimentar. No cal que sigui estant sol, però els que han anat sortint per aquí són força solitaris, i per això són plaers personals indescriptibles. Ara, naturalment que ha de ser un plaer trobar-te amb gent amb qui comparteixes tant.

    Assumpta, per mi un petit plaer és també anar a algun lloc a fer un cafè amb el llibre, una cosa similar a això teu amb el Viena. Llàstima de no poder-hi fer més despesa, però segur que hi passes ja estones fantàstiques. M’agrada això de començar una manualitat i com et fa sentir. I també les passejades, però generalment tot el que fem amb el rellotge aturat sol ser molt plaent. Quan el temps no importa, és que estem gaudint de valent.
    Més tard cites altres plaers, tots ells de menjar o beure. És el que té comentar a l’hora d’esmorzar! T’ha faltat mencionar una cerveseta ben fresca...
    I gastar sense mesura sempre està bé... però gairebé mai pot ser.

    Loreto, aquí coincidim, com ja li he dit a l’Assumpta, aquest també podria ser un dels meus plaers indescriptibles. És clar que jo llegeixo sempre en qualsevol circumstància... com no he de llegir bé amb un bon cafè davant.

    Glòria, la teva vida està plena de plaers! Però em quedo amb la migdiada, m’ha fet gràcia la manera com ho has dit. A mi no em desagrada, també la faig de vegades, però només dormo uns minuts, menys de mitja hora, i després em desvetllo. De vegades llegeixo més per agafar el son que el que acabo dormint.

    Maria, per què serà que no em sorprèn que parlis de pastissets si pregunto per plaers indescriptibles? Home, si és que el teu comentari te’l podria haver dit jo! I també sé que t’agrada molt llegir, igual que a mi, però no inclouria llegir al llit perquè jo llegeixo contínuament, al llit és només una estoneta més de lectura, això sí, darrerament, és un llibre diferent que el que llegeixo durant el dia. Per cert, per què no t’animes a fer la llista de lectures a final d’any? No la sols fer tu, oi? Segur que seria una llista espectacular.

    Maurici, m’encanten les respostes que esteu donant. A mi no m’agrada el whisky, però estic segur que per aquells que el degusteu ha de ser un gran moment, sobretot si és només un cop cada setmana.

    Ariadna, a mi també m’agrada molt passejar per Barcelona, però no sé si se m’hagués acudit si jo hagués de contestar la pregunta. Tal i com ho expliques, es veu clarament que aquestes escapades són totalment alliberadores per tu, així que espero que hagis gaudit moltíssim d’aquesta darrera visita. La darrera vegada que ho vaig fer, que en vaig fer un post i tot, també era entre setmana, i la cosa canvia molt, tot i que de gent sempre n’hi ha.

    Jordi, m’agraden els teus! Ostres, que ben triats. Ens hem quedat amb coses molt més petites, però els que cites tu sonen genial. Potser el més normalet és el de la paella, però qui es pot resistir a una bona paella de la mama!

    ResponElimina
  31. Clídice, t’he de donar la raó, crec que aquests petits plaers els anem adquirint amb el temps. I no és rebaixar pretensions ni res, senzillament que amb les obligacions i tota la merda que ens va posant a sobre la vida aprenem a valorar coses insignificants que ens demostren que tot plegat val la pena. Si no tens temps per res no pots dedicar-te a fer aquestes coses que cites, ni cap altra. Quan per fi en pots fer algunes, els circuits de recompensa s’activen del tot, i tant que són plaers, i sovint molt necessaris. Tu en tens una bona pila, espero que els gaudeixis molt i que els sàpigues valorar en la justa mesura, que penso que sí.

    Jomateixa, no et pensis que jo ho puc fer sovint, generalment quan em llevo ja està, sempre trobo coses per fer i no hi penso. Però ho vaig fer fa poc i vaig recordar com m’agradava fer-ho, el post em va venir per aquí. Tots els plaers que tu cites sonen de meravella, no m’estranya que els valoris tant. M’ha agradat especialment això d’observar les teves filles sense que se n’adonin, ha de ser genial i suposo que al final se n’acaben adonant que les ‘espies’ pel bassal de bava que es deu formar als teus peus. I el que més em sorprèn és que en el teu comentari no aparegui un llibre per enlloc! Però suposo que et passa com a mi, llegir és el teu estat natural i per això no es pot considerar un plaer excepcional.

    rits, el matí tampoc no és el meu millor moment, naturalment. Per això si després d’esmorzar m’estiro la cosa pot millorar. El problema és que la majoria de dies no em puc quedar al llit el temps que vulgui i m’he de tornar a aixecar.
    A mi no em semblen tan tòpics els teus plaers, encara que els comparteixis amb altre gent, no vol dir que no siguin teus, com això que dius de preparar el sopar amb una copa de vi, crec que això és força personal. Potser ho has vist a les pel•lícules, però quanta gent ho fa a la vida real? I això del Puck, doncs ves, ja és una altra cosa molt teva, i potser ho hauries de fer més sovint, però llavors segurament deixaria de ser tan especial, oi?

    Marta, una llista molt completa, semblava que ja la tinguessis preparada! Tot sona molt bé, però que et facin pessigolles a l’esquena? Això és l’única cosa que no em quadra massa. I bé, jo no sóc massa de platja, però si s’hi ha d’anar, un llibre serà imprescindible, no? Mmm... llepar els plats amb restes de xocolata...

    Laia, ho has descrit tan bé que és impossible no pensar que això de mossegar una pasta farcida de xocolata és un plaer sublim. La veritat és que a mi també m’agrada molt aquesta sensació, potser no se m’hagués acudit, però és fantàstic. En canvi, veus, no m’agrada la sensació d’explotar un tomàquet cherry dins de la boca, però si és xocolata tot canvia.
    Dona, el Muscul-man, ens feia passar bones estones al teu blog, sempre sorties guanyant, era un personatge entranyable. No sé si pot entrar dins d’aquesta categoria de plaer el fet de guanyar-lo, però que et feia sentir bé d’això no en tinc cap dubte. Ja no competeixes secretament amb ell?

    Judit, uns plaers molt variats. El que segur que no compartiria és el de fumar, ni aquesta cigarreta ni cap altra. La resta els trobo agradables, encara que no en tinc ni idea de tocar l’acordió, és clar!

    ResponElimina
  32. El meus petits plaers? Banyar-me en raigs de lluna, a la platja o al balcó, òbviament completament nua.
    Escoltar el silenci quan ho necessito, o al contrari, escoltar música i cap altre soroll.

    Molt bona tarda!

    ResponElimina
  33. Doncs un de personal, prendre´m una infusió amb els llums apagats i encendre petits llantions!!!! I escoltar el silenci!!!!

    ResponElimina
  34. Sa lluna, els teus són molt especials, ja veig, molt personals. Em quadre més que escoltis música que el silenci, però segur que hi ha d'haver moments per tot. Et posen morena els raig de lluna?

    Dafne, força especial també. La veritat és que això és el que demanava, allò tan íntim i personal vostre que segurament els altres no entendran, però que per vosaltres és glòria.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.