divendres, 14 de juny de 2013

Ni per menjar

Com tantes vegades, avui teníem una visita a la feina i sempre ens diuen que ens hem de posicionar per figurar una mica. Els que estan ocupats, doncs perfecte, però els que no, a fer-ho veure. Per sort, a mi em solen trobar treballant, i així no he de fer cap paper. El president de l'empresa passeja els visitants i els va explicant què fem nosaltres, sovint sopars de duro, perquè el que ha dit que estava fent jo i el que feia realment no tenien massa a veure. A mi aquest home sempre m'ha fet gràcia, és un bon humorista, encara que em sembla que no fa riure a tots per igual...

Tenir-lo per allà a les trinxeres, cosa que no és comuna, m'ha fet pensar en la darrera vegada que el vaig veure, fa unes setmanes o un mes. Ens vam creuar per les escales quan jo arribava a primera hora, i ell sempre té algun comentari per tothom, suposo que per generar proximitat. Ja he comentat alguna vegada que em cansa que tothom em pregunti les mateixes coses i acabo contestant el primer que em surt, de pur avorriment. I com no podia ser d'altra manera, el bon home en veure'm es va aturar i em va dir 'tu t'has aprimat molt, no?' i jo, sense pensar-ho dos cops, li vaig deixar anar 'és clar, amb el que ens pagues, què t'esperes, no en tinc ni per menjar'.

En aquell moment em va semblar una resposta ocurrent, no era pas un retret real. L'home va abaixar el cap i vaig haver de dir que era broma. Va quedar aquí la cosa, però en explicar-ho als companys se'm quedaven mirant amb ulls com taronges, no es creien que li havia dit una cosa així. El president no deixa de ser una persona que ha demostrat tenir sentit de l'humor i que s'hi pot parlar. Però potser tenen raó que no era la millor broma que se li podia fer en els temps que corren...

40 comentaris:

  1. Ostres, no et talles tu, eh? Si no t'han acomiadat ja és que s'ho va prendre bé ;)

    ResponElimina
  2. uixx.
    Suposo que les bromes les pesquen més els que més confiança et tenen, si no, no saben segur si ho era o no una broma...

    ResponElimina
  3. Són aquelles bromes que tenen un punt de realitat i que a mi sempre em fa por de fer. També és veritat que depèn qui les fa no passa res... El cap ja et deu conèixer i ha demostrat tenir un bon sentit de l'humor. D'altra banda, el seu comentari tampoc era gaire afortunat, podia haver-te parlat del temps que sempre és més neutral.

    ResponElimina
  4. Hehehe! Ets genial XeXu! Les coses s'han de dir tal com surten, però jo he de reconèixer que la meva espontanietat m'ha fet passar també males estones....

    ResponElimina
  5. Ja sabia jo que allò de la talla "S" portaria conseqüències.

    ResponElimina
  6. Si la broma es comprèn per les dues bandes molt bé; però quan una no copsa com a tal pot acabar en malentès. Això cadascú ha de mirar on i quan les pot deixar anar. Jo no sóc massa de fer bromes, però trobo que hi ha gent que hi té gràcia!!!

    ResponElimina
  7. Doncs si jo hagués el teu cap hagués rigut, les bromes que més m'agraden son aquelles que es fan en un moment quan no te les esperes. Jo t'hagués apujat el sou i tot! Alguna cosa simbòlica es clar, si fos el president de la teva empresa tindria mentalitat de president...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb lo que li ha costat aprimar-se, si ara li apuges el sou, recuperarà pes, home!!... Dóna-m'ho a mi, que ja en faré bon us :-P

      Elimina
  8. Ets atrevit amb les bromes, tu!!! :DDD

    A mi em costa molt de fer bromes, així espontàniament... no em costa seguir una broma, però si engegar-la.

    No s'ho va prendre malament pel que sembla...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com quan eres petita a l'escola, que podies seguir les que feien altres, però mai començaves tu cap trastadeta cap els profes, etc. :-))

      Elimina
  9. A vegades m'ha passat, respons ràpid amb una frase irònica i te'n penedeixes quan l'altre es desconcerta. Ja ho diuen que el millor és callar.

    ResponElimina
  10. si va ajupir el cap encara bé...només faltaria que t'hagués dit: i el que et falta per aprimar.
    Molt ben posats....molt

    ResponElimina
  11. Molt valent! Ja se sap que la veritat pot fer mal...

    ResponElimina
  12. Ostres, trobo que les engaltes tal com surten!!! ;) Be com han dit per aqui suposo que no li va caure pas malament...

    Bona nit XeXu!!!

    ResponElimina
  13. Bona resposta XeXu. Què s'esperava que li expliquessis, la dieta dels colors? El més trist és que, en alguns casos, és la realitat

    ResponElimina
  14. Estic d'acord amb en MACIP... si no es va empipar al moment, és que no li va molestar... Ara et promocionarà :-DDD

    ResponElimina
  15. Caram! Ja tenen raó els teus companys. Però una cosa és cert, si va abaixar el cap, al menys demostra que té sentiments i que li sap greu no poder pagar més. Deu ser un bon home.

    ResponElimina
  16. Potser m'equivoco però no crec, com la majoria dels companys, que ho fessis per valentia o atreviment. Sinó que et va sortir l'humor irònic que tens i que, moltes vegades, no és entès pel receptor de la broma. Parlo per experiència pròpia, més d'una vegada m'he sentit dir que tinc un sentit de l'humor "especial" o "peculiar" i més d'una vegada he hagut d'explicar, com en aquest cas teu, que allò que acabava de dir era una broma abans de que la cosa es compliqués. Això si, com que sóc autònom, almenys tinc l'avantatge de que el "jefe" no se'm pot enfadar. :-D

    ResponElimina
  17. Potser no va ser una broma de les més oportunes, però si el teu cap s'ho va prendre bé vol dir o que ja coneix el teu sentit del humor, o que pensa que, en el fons, tens raó. O sigui que en sembla que pots estar tranquil, que el teu cap et valora.

    ResponElimina
  18. home si el teu cap va abaixar el cap potser l'home és bona persona i tot, a veure si ara t'apuja el sou.....sort però que el vas avisar que era broma....no creguis no ets pas l'únic a fer coses d'aquestes jo a la feina de vegades se'm escapa cada comentari!

    ResponElimina
  19. Alça Manela! Tu si que en saps de fer amics, Xexu. Cap problema: estic segura que l'home té sentit de l'humor. Sí. Tot i que per si de cas, repeteix amb mi: Pare nostre que esteu en el cel...

    ResponElimina
  20. Home... puc entendre que li diguessis, jo també faig bromes d'aquest estil. Però la gent no se les sol prendre bé, i amb això t'ho dic tot! Pobre home, abaixant el cap davant d'un subordinat... em fa pena i tot. Com et passes, no?? Hahahaa, és broma. Mira, dit està, i si no hi ha hagut represàlies i ja li vas dir al moment qu era broma... doncs llestos.

    ResponElimina
  21. Això... ejem... tu... el currículum el tens al dia? i... a mà?

    ResponElimina
  22. Ja et val Xexu! jo no hauria tingut valor de dir això. Que tinguis sort!

    ResponElimina
  23. Què deies? que volies canviar de feina? potser passa abans del que et pensaves ;)

    ResponElimina
  24. Molt bona.
    No li ha de saber greu al president, si el personal està per bromes iròniques és que els té contents.

    ResponElimina
  25. Deu n'hi do, Xexu, deu n'hi do! Tenint en compte l'època i la posició que crec que ocupes al teu lloc de treball, potser no era la més adequada... També és cert que jo penso molt abans de parlar (excepte si m'he pres una cerveseta, tot s'ha de dir), i de vegades deixar-les anar també ajuda per a que els de dalt s'espavilin i com a mínim siguin capaços d'empatitzar amb el personal i dintre de les possibilitats garantir un ambient de treball el més amè possible. D'acord, callo i torno del món paral·lel idealista al qual he migrat per un moment!

    Però sí, la veritat és que és molt ocurrent, a mi no se me n'acudeixen de tant bones :)

    ResponElimina
  26. Jo crec que si no li haguessis dit que era broma haguessis sortit guanyant, aquesta baixada de cap va ser molt significativa!! jejjej

    Xafogosa nit, avui ... uff!
    Aferradetes

    ResponElimina
  27. Nosaltres a la feina també vam fer broma quan ens van reduir el temps per a dinar i ens van treure els tickets menjador: "és que ens veuen massa grassos". Allà també s'ho diem als caps de forma directa. però clar, és un altra tipus d'ambient.

    tot depèn del dia que tenia aquell bon home, però pel que comentes no estava per a masses conyes...

    ResponElimina
  28. Amb una resposta així, ja et puc dir ara que no et guanyaràs mai la vida com a "relacions públiques". Cadascú té els seus punts forts i els que no ho són tant. :)

    ResponElimina
  29. Ostres!,vas ser agoserat...o és sentit d l'humor?,o fruït d'un moment personal?,sigui pel que sigui, segur que no el va deixar indiferent
    el teu comentari :-)
    Bon dilluns!

    ResponElimina
  30. Ets collonut, de veritat. I el més bo és que és o sol ser la punyetera veritat... de vegades...Molts, en no tenir, mengen més "merdòfia" i s'engreixen de porqueries.
    Crak!

    ResponElimina
  31. Glups!!! Es deuria quedar ben planxat. Segur, però, que això el fa meditar =:)

    ResponElimina
  32. Les persones que de veritat tenen sentit de l'humor el troben sempre encara que siguin els l'objectiu. Molta gent però, sembla tenir un sentit de l'humor cap enfora però no suporta ser el motiu. Esperem que aquest sigui dels primers.

    ResponElimina
  33. Xò quan us vau tornar a trobar et va tractar diferent? Si la resposta és no, no cal pensar-hi més. Ficades de pota n'hem tingut tots. No sempre es pot ser correcte del tot i tu en el seu moment no li vas donar importància. Millor no tornar-hi a pensar i ser una mica cautelosos, xò pel simple fet que és el cap.

    ResponElimina
  34. Pel que veig, a vosaltres també us sobta el comentari, de manera majoritària. Per tant, si tant vosaltres com els meus companys no ho veieu com una cosa ben normal és que potser m’hauria de preocupar una mica i mirar de mossegar-me la llengua més. M’agradaria prometre que ho faré... però ja em conec. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Salvador, tinc la impressió que he fet coses més dignes d’acomiadament, aixo era només una broma!

    Jomateixa, encara que captés que era una broma, que no ho sé, potser no era el millor moment tampoc, tinc el do de la oportunitat.

    Sílvia, pots pujar de peus que la broma està ‘basada en fets reals’, però he de dir que la vaig fer sense malícia, un tipus de broma comú en mi, però no tothom em coneix per igual. El seu comentari és perfectament lògic, perquè realment se’m nota molt, la gent que fa un temps que no em veu es sorprèn i pregunta. De si el president hauria d’entrar en aquests temes o no ja és una altra història, però com que per mi és una persona abans que un director, ho puc entendre.

    Alba, no em tinc com una persona especialment espontània, però de tant en tant me’n surt alguna. Que sigui amb el director general és casualitat...

    Jpmerch, sí noi, no pot ser bo de cap manera. Però tenir un sou talla S tampoc.

    Dafne, el president sí que ha demostrat molts cops tenir sentit de l’humor, però hi ha bromes i bromes també, i en la situació que vivim que et recordin com de malament ho passen els treballadors, per més broma que sigui, potser no és el que més gràcia et farà.

    Pons, les millors bromes són precisament les que et sorprenen perquè no te les esperes. Però reconec que vist des de fora això podia sonar més a ‘zasca’ que a broma. És una llàstima que el president no tingui la teva mentalitat i volgués apujar-me una mica el sou...

    Carme, m’has fet pensar en la meva dificultat per encetar una conversa amb un desconegut. A mi si me’l presentes, ja pot anar tot rodat, però si hi he d’anar jo i trencar el gel... Pensa que les bromes ja es fan a qui coneixes, d’alguna manera o altra. I bé, no he tingut represàlies, així que assumirem que almenys no s’ho va prendre malament.

    Consol, tot depèn. Que surtin frases iròniques espontànies indica cert enginy, i no tothom el té. Quantes vegades també sentim algú que en deixa anar alguna i pensem que ja ens agradaria saber-ho fer. Probablement en sabem, però les que ens surten de natural no els fem massa cas. No sempre és millor callar.

    Maria, atrevit o inconscient, potser una cosa va amb l’altra.

    Sr. Gasull, veus, m’agrada la teva espontaneïtat també, a ell no se li va acudir donar-me una resposta així, m’hagués deixat planxat segur! Ara, per ser qui era, suposo que tampoc no hauria estat massa noble que ho hagués fet...

    Totvedudol, en aquests casos importa poc el to que li posi qui ho diu, al final el que importa és el que arriba, i ben segur que a ell li va arribar com a crítica en to de broma...

    Lluna, em temo que és una de les meves característiques, no em solc mossegar la llengua gairebé mai. Vull creure que també sé callar quan toca, però crec que estic considerat com algú que hi posa collons a l’hora de parlar. Cadascú és com és.

    Loreto, qualsevol cosa que puguem dir sempre té una explicació darrere. El que queda camuflat en tot això és que la meva resposta va sortir per com em cansa sentir les mateixes preguntes, o més ben dit, donar sempre les mateixes respostes. Si hagués estat el primer a preguntar-m’ho, probablement li hauria contestat molt formalment. Però com que era el n+1, va sortir el que va sortir.

    Assumpta, em sembla que això de promocionar-me serà que no. No sé si li va molestar o no, però la cosa va quedar així, espero que entengués que era només una broma, feta potser amb un excés de confiança.

    ResponElimina
  35. Deric, probablement és un bon home, però quan es tracta de negoci, has de mirar primer pels teus interessos que pels dels altres. Segur que li agradaria pagar-nos més, però només perquè això voldria dir que ell mateix té moltíssims més diners.

    McAbeu, sóc una persona que no sol callar el que pensa, però en un cas com aquest em sembla que la realitat s’acosta més al que tu expliques que no pas a un rampell de ‘salvador de la pàtria’. Em va sortir la broma sense tenir en compte a qui li feia, perquè al cap i a la fi, no deixa de ser una persona com una altra. Sobre el meu humor, tu mateix n’has tingut oportunitat de veure’l en acció al teu propi blog, aquesta mena d’enuig fingit, fregant el retret, però que és evident (des del meu punt de vista!) que no té cap fonament i que és per fer una mica de merder, però sobretot per riure, és clar. Cadascú tenim les nostres peculiaritats, si el ‘públic’ és adient, segur que ens riuen les gràcies, i si no, doncs cal canviar de registre.
    Sobre si el cap se’t pot enfadar, tot depèn de com siguis d’exigent amb tu mateix!

    Glòria, molts heu dit que s’ho va prendre bé, i l’única prova que en tenim és que segueixo treballant allà. Jo més aviat diria que no s’ho va prendre del tot malament, que ho va deixar passar. Ell no pot valorar massa, perquè està molt per sobre de mi en la jerarquia, i per tant no m’ha vist mai treballar, però suposo que li han arribat informes acceptables.

    Elfreelang, hi ha persones de tot, i algunes tenen els fums molt pujats, però sempre miro de recordar que deixant de banda la posició que tenen, sempre hi ha una persona sota el càrrec, i que tractar els superiors com si fossis el seu esclau no fa més que allunyar-te d’ells. Tenir la confiança de parlar-los en llibertat i fer-hi broma sense por crec que és bo per tots i fomenta l’apropament, cosa que valoro com a positiva, però em pots corregir si creus que m’equivoco. No crec que sigui mala persona, però per davant de tot mira pel negoci, i t’asseguro que no em pujarà el sou. En tinc prou amb que no me’l baixi (que significaria fer-me fora).

    Montse Lladó, la frase aquesta de ‘fent amics’ me l’he sentit dir tantes vegades... i tant, en sóc especialista, no em guardo res per mi. No sóc de resar, ho agafaré tal com vingui. Jo sé segur que l’home té sentit de l’humor, almenys a mi sempre m’ha fet molta gràcia, però als altres em sembla que no tant.

    Yáiza, tampoc és que l’home faci pena, eh! Ben segur que pocs s’atreviran a fer-li broma en moments com aquests, i no puc aventurar com s’ho va prendre realment, independentment del que va mostrar. Amb tot, així com a mi se’m queden algunes coses, o em tornen a la memòria com l’anècdota d’aquest post, espero que al president no li torni a passar pel pensament aquell moment, no me’n penedeixo, però per si de cas, si queda en no res, millor que sigui l’anècdota la que queda en no res i no el meu contracte!

    Guspi, i tant, no sé si és gaire bonic, però està actualitzat i sé perfectament on el tinc, llest per enviar-lo sempre que calgui.

    Marta, no és una qüestió de valor, no ho vaig haver de pensar i armar-me de valor per dir-ho. Si hagués estat així, segurament hagués callat. Aquestes coses surten soles.

    ÀnimaAlada, touché. Esperem que no sigui el cas, que seria una sorpresa molt desagradable.

    Rafel, no diria que ens tingui contents darrerament, però hi ha una diferència entre no estar content i voler veure’l mort. No passem una situació fàcil, però seguim en el mateix vaixell.

    ResponElimina
  36. Laia, alguna me’n surt a mi, però això no vol dir que siguin en el lloc i a les persones indicades, així que és una mica un perill. Però també crec que si només pel fet de ser el president li he de fer una reverència quan passa i no parlar si no em dóna permís, no aniríem bé. Hi ha països en els que això és el normal, eh, però aquí no. O no ho ha de ser, ell és una persona i ens fa bromes. A mi generalment em fa gràcia, però he sentit gent dir que molts cops també parla fora de lloc, fa bromes de mal gust, així que si ell ho fa, hauria d’assumir que nosaltres ho puguem fer també.

    Sa lluna, el cas és que no pretenia renyar-lo, només faltaria. Bé, no seria el primer cop que em dirigeixo a direcció amb alguns precs o queixes reals, però en aquest cas era un comentari ocurrent, potser desafortunat, però que no pretenia fer mal. Si se li va posar malament, millor confirmar que és broma, però encara que li diguis, el comentari ja estava fet.

    Carquinyol, segur que hi ha temes pels quals mai no és un bon moment per fer broma. Encara que no pretenia retreure-li res, segur que, almenys en part, li va arribar com això, com una queixa. Pel que expliques del teu cas, vosaltres éreu encara més expeditius, perquè realment estàveu protestant, cosa ben normal amb les retallades que us van fer.

    Caram Marion, ara em deprimeixes. Era només una broma, que ja no es pot fer ni broma aquí o què?

    Audrey, pretenia ser una broma, una resposta ocurrent a una pregunta que m’han fet massa cops ja, sempre em canso de respondre el mateix i vaig dient el que em surt, i el que va sortir aquest cop potser no era el més adient per ser que era el president de l’empresa.

    Zel, és cert que em miro molt amb el menjar i també provo de gastar el mínim, però de moment encara en tinc per alimentar-me, no per fer massa cosa més, però anem tirant. El comentari era només una broma.

    Judit, el que és segur és que no se l’esperava. Si això el va fer pensar o no ja és una altra història.

    Jordi, no hi he reflexionat tant, a mi em sembla que l’home té sentit de l’humor perquè sovint fa bromes, fins i tot a les reunions generals, però desconec si és d’aquests a qui no se li pot fer ni la més mínima brometa, esperem que no. Jo sempre li dic coses en les nostres trobades casuals, però no sé si mai li havia parlat amb tanta confiança.

    rits, no sabria dir-te si ho considero una ficada de pota. Bé, sincerament, no és així. Potser no és una cosa que s’hagi de dir a un cap, però és una persona, es pot parlar amb ell, i és un tipus de broma molt meva, no és que la cagués fent un comentari fora de lloc, és que potser no vaig seleccionar bé el tipus de broma per la persona que era, però a mi em va fer gràcia en el seu moment, i espero que a ell no li sabés greu. No hi ha hagut cap repercussió, pel que sembla, per això el post està sota la categoria de ‘records’.

    ResponElimina
  37. XeXu XeXu, els tens molt ben posats, tu!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.