diumenge, 9 de juny de 2013

L'excursionista de pa sucat amb oli

Entre els companys i companyes blogaires tenim alguns excursionistes d'alt nivell que s'enfronten a veritables gestes muntanyenques. Sense cap intenció d'imitar-los i encara menys d'emular-los, penso que també m'agradaria parlar d'alguna sortida que pugui fer jo, sense arribar a fer-ne cròniques per les quals em manquen molts coneixements, però en aquest blog hi pot haver un excursionista de pa sucat amb oli.

L'excursionista de pa sucat amb oli ha tornat a dirigir-se al Montseny per pujar el tercer cim més alt del Massís, el Matagalls, un deute pendent. Els amics Txaro i Gerhart disposen d'una furgoneta adaptada que els ha permès fer nit a Coll Formic, un dels punts clàssics d'inici d'ascensió. Després d'una passejada per la zona fins a l'inici del Pla de la Calma, sota un cel estrellat impressionant, els expedicionaris van buidar una ampolla de Martini per agafar forces pel matí següent.

Coll Formic, l'inici de la pujada, amb el cel encara força blau

Des de Coll Formic (1142m) comença una pujada amb molt pendent que després se suavitza en un camí força transitat que condueix al Matagalls, vorejant alguns cims menors. Fent-se el milhomes, l'excursionista de pa sucat amb oli ha decidit pujar-ne dos de propina, el Turó Gros de Santandreu (1542m) i el Turó de l'Estanyol (1578m), totalment innecessaris. Després d'això, només queda el plat fort, de 1697m, en una darrera pujada notable, però assequible.

El Matagalls amb la creu al cim, des del Turó Gros de Santandreu

La previsió meteorològica donava tempestes, però l'ascensió s'ha fet en menys de dues hores i amb un temps agradable. Justament en els moments de fer cim, la boira s'ha tancat i ha començat a plovisquejar, amb ratxes una mica més fortes de vent i pluja. Sens dubte, això ha afegit una mica d'èpica al descens dels soferts expedicionaris. Vaja, que han passat un fred considerable.

Vista nord-est des del cim, amb la boira caient-nos a sobre!

Una bona excursió matinal en un entorn agradable, molt assequible però més exigent que el Turó de l'Home. Hem quedat tots ben cansats, però no compto que ens passi massa factura en els propers dies.

29 comentaris:

  1. Sembla que no deus ser pas de pa sucat amb oli, jo més aviat diria de vermut de diumenge ;P
    I a la baixada no en tenieu més de martini per fer passar el fred? S'ha de ser previsors...
    Bona excursió XeXu!!!

    ResponElimina
  2. Felicitats! Jo només he anat a peu una estoneta... però la companyia era agradable.

    ResponElimina
  3. Un dia vam anar al Pla de la Calma a veure les estrelles. Es veien molt bé. Va ser fantàstic. No duiem Martini, el que si portàvem era alguna criatura (no me'n recordo quantes) dormint dins els cotxes. No ens vam quedar pas a passar la nit, vam tornar a casa, no sé pas a quina hora.

    En una altra ocasió vam pujar al Matagalls... en un dia molt maco i ben assolellat.

    Veus? jo vaig necessitar doc caps de setmana diferents per a fer el mateix que tu amb un de sol... :DDD

    ResponElimina
  4. Un cap de setmana diferent, plegat de bons moments i bones fotos. La darrera m'agrada molt.
    Que et passi factura o no depèn del fred i el xop que hagis enxampat!! :)

    Bona nit!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  5. És diumenge has pujat i has mullat....de pa xucat amb oli res, ets un campió. Tres en un matí no els fa tothom.
    Bona setmana...

    ResponElimina
  6. Carai, si tots els excursionistes que conec fossin de "pa sucat amb oli" com dius tu, el Matagalls avui hagués semblat la parada de metro de Passeig de Gràcia en hora punta.
    Enhorabona!!!

    ResponElimina
  7. Enhorabona!! Un cim més a la butxaca i una bona passejada pel Montseny ara que el temps encara ho permet, d'aquí algunes setmanes farà una calor de mil dimonis! Saps? Tot gran muntanyeru ha començat sent un excursionista de pa sucat amb oli!

    ResponElimina
  8. Hehehehe ja fas posts com el PORQUET, eh? :-))) Algun amb neu i ja estarà!!

    Clar, amb el pes que has perdut, estàs totalment en forma... Jo no puc ni anar a "donar la volta a la mansana :-P

    ResponElimina
  9. Així que... bioquímic, català, casteller, lector efervescent i ara, excursionista i tot? Tens uns copets amagats... que fan feredat! Molt bé, molt bé... Ara, el cop fort ha estat el Martini! Martini? Com que Martini? Després d'això sí que té mèrit haver pujat, sí... :P

    ResponElimina
  10. i sense sherpes ni res? sou uns aventurers molt agossarats!

    ResponElimina
  11. Gran excursió, felicitats! M'ha recordat que la vaig fer amb l'escola fa molts anys i les vaig passar magres. Segurament ara ho veuria diferent, m'agrada més pujar muntanyes, tot i que acabo feta pols.

    ResponElimina
  12. Eps, el Matagalls també l'he pujat jo! I en època fumadora, cosa que té més mèrit!

    Recordo especialment la baixada, que la vam fer a tota castanya. Va ser molt divertit, però vaig estar dos dies amb agulletes...

    ResponElimina
  13. que be !!
    m'encantaria fer-ho....(pero m'en anire amb l'assumpta crec..)
    cada vegada estar en contacte amb la natura em proporciona mes bones sensacions
    dies vindran..

    us vareu mullar molt al final o que??

    ResponElimina
  14. No cal que comparis amb ningú. La muntanya està per a gaudir-la cadascú com millor li vingui i li sigui adequat al nivell de forma. Es tracta de posar-si un destí, pujar i "baixar", que alguns se n'obliden, i gaudir de tot. És igual si són 1000, 2000 o 5000m i si es fa pic o és una ruta.

    ResponElimina
  15. A mi segur que a la meitat del camí les cames ja em farien figa.

    ResponElimina
  16. De pa sucat amb oli, res! Penso que el que s'ha de fer és gaudir de l'excursió i de la natura, a la mesura de la preparació i de les possibilitat de cadascun.
    Et felicito, XeXu!

    ResponElimina
  17. Caram, està clar que el teu seny ho té clar: t'has de llançar a la follia muntanyenca... bé, ja t'hi has llançat, XeXu Jornet ;)(per cert, podrien variar una mica d'anunci a can tv3, no?)

    ResponElimina
  18. Amb la claca incondicional i llepaculs que tens, és molt probable que ningú no et digui quina bírria de blog estas fent. Jo crec que amb un petit esforç més, et pots endur el premi a la merda més grossa dels blogs mindials. Tot és posar-s'hi!

    ResponElimina
  19. Fantàstic XeXu, celebro que facis aquestes sortides, i jo no diria de pa sucat amb oli. De vegades ens sorprenem del què som capaços de fer.
    Enhorabona, i sempre endavant!!!!

    ResponElimina
  20. Sona genial, XeXu, i em fa venir moltes ganes d'amular l'excursionista de pa sucat amb oli, que t'asseguro que és molt més excursionista que servidor!

    ResponElimina
  21. El que no m'acaba de lligar és el tema del Martini. Que amagat que ho tenen, els excursionistes!

    ResponElimina
  22. Sigui com sigui, un molt bon cap de setmana, no? amics, martini i excursió!

    ResponElimina
  23. Ostres!Si ja puges la Matagalls no crec que et puguis considerar un excursionista de pa sucat amb oli. Felicitats^-^!

    ResponElimina
  24. Felicitats per la gesta!! La muntanya és sempre tan reconfortant!!

    ResponElimina
  25. Moltíssimes gràcies a tots pels comentaris, o gairebé a tots! Encara que sigui una excursió de poca volada m’agrada poder-la compartir aquí, no deixa de ser una part de mi. El Montseny és molt assequible, així que aquells qui encara no us hi heu deixat caure us recomano que hi aneu a fer algun passeig, que val la pena. Com sempre, potser millor cap a la tardor, però mai no és mal moment per estirar les cames.

    Lluna, ja no som els que érem, i francament em va semblar que d’una ampolla ens en sobraria una bona part, però va caure... i és clar, per la tornada res de res. Encara que no sé jo si és convenient beure massa pel camí... que allò fa pendent, eh!

    Cantireta, sortir a estirar les cames sempre està bé. La meva companyia també era més que agradable!

    Carme, això que dic del Pla de la Calma només va ser testimonial, vam arribar allà al vespre i vam estirar les cames fins arribar al principi del que seria el Pla. Ens ho vam mirar i vam tornar enrere perquè es feia fosc. Vam fer nit a Coll Formic, a la furgoneta, i tot i que feia fred i no era per passejar-se gaire, si miraves el cel estava molt bonic, desacostumadament estrellat pels de ciutat. I al matí, el Matagalls. No és una gran cosa, la veritat, però va bé per estirar les cames.

    Sa lluna, més aviat parlava de factura física, dolors als músculs o articulacions. No és el gran exercici, però no és el mateix caminar per pla que per muntanya, encara que estiguis en forma. Una mica de cruiximents sí que cauran, però poca cosa, espero. Sobre la mullena, doncs espero que no sigui prou com per agafar un refredat, tot i que no descarto res. Encara que jo generalment no faig massa cas a les meves mals...

    Sr. Gasull, tu sí que m’animes! Hahaha. M’has fet gràcia. No és una gran gesta, però has fet que m’ho miri d’una altra manera!

    Marion, i qui t’ha dit que no ho semblava? Hi havia força gent, però ni de bon tros tanta com quan vaig anar al Turó de l’Home. Durant algunes estones hem anat ben sols i tot.

    Yáiza, això de que el temps ho permet... bé, tens raó, prefereixo mullar-me una mica i no anar suant com un desesperat. Un cimet més a la butxaca, sí, anar sumant. És clar que s’ha de començar pel principi, però faci el que faci jo sempre seré un excursionista de pa sucat amb oli.

    Assumpta, noooo, com en Porquet no, un respecte. Justament de gent com ell parlava a l’inici del post. Estic molt lluny dels reptes que assoleix ell, i no pretenc imitar el que fa ni les seves cròniques, ni tan sols les seves fotos espectaculars. Anar a la neu és fàcil, això sí, i les fotos quedarien millor! Cadascú fa el que pot, dona.

    Guspi, el Martini és molt propi de la gent amb la que vaig anar d’excursió, és el beuratge del meu grup d’amics de Bioquímica, ja veus que tot comença a quadrar. Abans no faltava mai en les nostres trobades, i ara de vegades fem recordatoris, perquè no se’ns oblidi el gust que té. Vaig afegint aficions a la llista, i tinc més coses amagades, eh! Però no totes es poden explicar... sense pensar malament, que et conec!

    Pons, vam mirar de contractar uns sherpes perquè no ho vèiem clar, però ens demanaven compartir el Martini, i per aquí no hi passo.

    Sílvia, no recordo que amb l’escola em portessin a pujar muntanyes, i mai no m’havia interessat abans. Però és una bona activitat per escapar una mica de la ciutat, tot i que jo m’hi sento la mar de bé a la city, eh! El cansament està assegurat, no et pensis que jo vaig acabar fresc com una rosa, però no ha tingut conseqüències posteriors, i a més així t’adones de l’esforç que has fet, si no quina gràcia tindria?

    Maurici, no és una gran gesta, com bé saps, però és una passejada interessant i que cansa, és clar. Els músculs se’n ressenten, sobretot si no hi estan acostumats. Imagina què faries ara que ja no ets fumador! Per cert, a mi això de baixar, que castiga molt les cames també, em fa sempre una mica de cosa, no sóc dels que agafa velocitat...

    ResponElimina
  26. Sargantana, està decidit. Tu i l’Assumpta us quedeu a baix preparant una bona paella per quan baixem els expedicionaris. Després, tots plegats a celebrar-ho i a fer xerinol•la! Ens vam mullar una mica, però tampoc va caure el gran xàfec, per sort. A més, la roba que fan avui en dia t’evita força la mullena.

    Jordi, no és un tema de comparació, perquè senzillament no pot ser, que aquí hi ha gent que fa muntanya de manera molt seriosa. Això no vol dir que es desvirtuï res, cadascú al seu nivell. Qui gaudeix de sortir a la natura tant li fa el terreny, però jo reconec que sóc més d’assolir objectius, eh? Va amb el meu caràcter. L’ambient és important, perquè sóc de ciutat, però si es diu que es va a fer un cim, s’ha d’anar a per totes, si les condicions ho permeten.

    Jomateixa, doncs a la meitat del camí, cap a baix i a fer el vermut a Coll Formic! No dona, jo crec que és prou assolible per fer-ho com una passejada al ritme que sigui. Altres reptes ja no et diré que no, però aquest es pot fer.

    Glòria, ara per ara, això de pa sucat amb oli, a part de ser molt nostrat, m’escau molt. Però jo en gaudeixo, és el nivell que tinc, i si m’interessa ja el pujaré. Mai no havia mostrat interès per la muntanya, així que s’ha de començar pel principi. Ara, que animen aquestes felicitacions tan efusives!

    Gemma Sara, si per pujar el Matagalls em dius XeXu Jornet, quan pugi alguna muntanya de veritat, si es dóna el cas, espero que em construeixis un petit altar al que resar-me alguna oració cada vespre. L’anunci de la mare del Jornet em fa molta ràbia, aquesta dona que la tanquin!

    Lluís Bosch, tu ves dient. El que em sap greu no és que m’insultis a mi, si el meu blog et sembla una merda ho puc entendre, i per tant t’agrairé que senzillament no el llegeixis, perquè no val la pena. Ah, i no només no val la pena, sinó que no penso canviar ni una mica la manera com el faig. Però amb aquest comentari insultes els altres comentaristes, tant directament com la seva intel•ligència, i això sí que et demano que no ho facis, mostra una mica de respecte per ells almenys.

    Dafne, de moment, de pa sucat amb oli, i orgullós. Sortir de tant en tant està bé, i trobar gent amb qui compartir-ho encara més. El Montseny et permet passejades, però vas tastant què és això de trescar, ideal per veure si et pot agradar o no.

    Ferran, porto tota una vida dient de mi mateix que sóc un urbanita empedreït, i ara ja veus, m’ha donat per sortir a la natura una mica. Sembla que mai és tard per començar, la veritat és que et trobes gent de totes les edats. Així que ja saps, quan et deixis caure per aquí sempre pots fer una sortideta al Montseny amb amics, veuràs que ho passes bé.

    Loreto, sé de bona tinta que els excursionistes de veritat també beuen, que sempre escalfa el cor. Però l’excursionista de pa sucat amb oli i els seus amics tenen una llarga trajectòria Martinista, i la mantenen sempre que poden.

    rits, això sí, la companyia molt bona, moltes ganes de fer coses junts, i un cap de setmana diferent, que sempre va bé per variar una mica.

    Maria, alerta, no confondre amb la Matagalls-Montserrat, eh? El Matagalls és un cim del Montseny, força facilet i apte per la majoria. Es tracta d’anar fent i acumular experiència.

    Thera, tant com una gesta, no és. Però està bé per un urbanita com jo que gaudeixi de sortides a la muntanya com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, vaig fer la meva primera cursa de muntanya. Em vaig trobar un munt de gent amb vestimenta molt professional, amb sabatilles de muntanya cares, i material espectacular. Jo, sabatilles d'asfalt, samarreta i pantalons curts clàssics. On m'he ficat? vaig pensar. A l'hora de la veritat el 75% d'aquests van quedar darrere meu i no soc res de l'altre món. No facis cas de les pintes professionals que a l'hora de la veritat no ho són tant, simplement és gent a qui li agrada, ha sortit una mica més que tu i van ben equipats. Res que no es pugi fer.

      Elimina
  27. aH!Així n'hi ha una altra que es diu igual...perdó^-^!

    ResponElimina
  28. "És així, s'excursionista de pa sucat amb oli..."

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.