dimecres, 26 de juny de 2013

Identificar-se amb uns o altres

Sembla ser que en Celestino Corbacho, ex-ministre socialista i ex-alcalde de l'Hospitalet ha dit que se sent més proper als socialistes andalusos que a la burgesia catalana independentista, en referència a CiU, i que el PSC no vol la independència. Ha descobert la sopa d'all. Aquest home fa vida política aquí, però no és català, així que fins a cert punt es pot entendre la seva opinió. Més difícil em resulta entendre a altres polítics nascuts a la nostra terra.

A voltes amb sentir-se proper a uns o a altres, he pensat en les meves converses precisament amb militants del partit socialista. Aquestes converses sempre solen pujar de to, descobreixo que és impossible que ens entenguem perquè partim de premisses diferents. El seu raonament és que la independència no és la solució ara, que hi ha molta gent que ho està passant malament tant aquí com a Espanya, i el que hem de fer és ser més solidaris i no separar la terra, ens hem d'ajudar entre tots. Un propòsit molt lloable, si no fos que per mi no es tracta de separar la terra, no sento que tingui res a veure amb Espanya, i per tant vull ser solidari i just amb la que és la meva terra: Catalunya. És una qüestió de sentiment, no que em vulgui quedar tots els diners només pels meus, és que per mi, només hi ha un país, als altres països ja els donarem diners quan els haguem de rescatar. Formem part d'Espanya, però cada cop estem més lluny, i personalment no m'he sentit mai a prop d'ella.

Com ja he dit altres cops, part de les meves arrels són espanyoles, i no en renego, senzillament és que no tenen cap mena d'importància a la meva vida, que s'ha desenvolupat íntegrament a Catalunya, així ho he sentit, i així ho seguiré sentint fins l'últim dia, per més lleis que facin, per més persecució que patim i per més tancs que ens enviïn. No sóc separatista, quelcom que mai no ha estat unit en el meu cor no pot separar-se.

18 comentaris:

  1. Ho expliques molt bé i jo ho sento exactament així, des de sempre, des que no es podia ni dir que eres independentista, des que tothom se't tirava a sobre si ho insinuaves, des que érem 4 gats, 4 penjats que no anàvem enlloc.

    I tens raó, separatista no. Mai no he volgut separar res, només recuperar la llibertat perduda. Escapar-nos ja d'aquesta presó de segles...

    Jo no sé si tinc arrels espanyoles, jo no sé que en tingui cap, però això no té cap importància, tantes persones properes les tenen i senten igual que tu i que jo.

    ResponElimina
  2. Està bé que els espanyolistes diguin que cal que els catalans siguem solidaris perquè ha arribat un punt on ja s'atreveixen a negar l'evidència del dèficit fiscal. Aquí paguem 1 euro d'impostos i rebem 60 cèntims en prestacions i estem més retallats i més endeutats que ningú. En canvi Extremadura rep 1,5 euros per cada euro que paga i es permet el luxe d'abaixar impostos i d'oposar-se al relaxament de l'asfixia de la Generalitat. Després d'anys sent solidaris, ja veus quin concepte de solidaritat tenen: que seguim pagant més encara que s'asfixii la nostra economia.

    De fet, amb tot el que s'ha sentit aquests mesos, la sensació és que Espanya prefereix veure com s'enfonsa Catalunya que com se salva Espanya. Rescatant la filosofia de 'antes rota que roja' el nacionalisme espanyol més extrem s'ha posat les piles per destruir Catalunya, econòmicament i com a nació. Potser tenen raó i Catalunya és un invent dels nacionalistes i ens fan un gran favor deixant-nos ser espanyols però els seus arguments són cada cop més fluixos i els seus gestos més antipàtics.

    Que ens deixin provar això de la independència i si la cosa no ens va bé, segur que podem tornar, que ens rebran amb els braços oberts, no?

    ResponElimina
  3. Doncs per no assimilar-se als senyors de CiU, els senyors del PSC han adoptat el 'axiò no toca' ben ràpidament...

    El meu parer és que ja hauríem de ser fora. Què hi ha greus problemes tothom ho sabem, de fet a tota Europa Occidental pràcticament estem igual, que ara toca ser solidaris és un insult... coi, si hem estat sent solidaris des de fa decennis i què hem tret? Insults, incomprensions i retallades de drets. Ho sento a mi que no em vinguin amb pel·lícules, si volen fer pinya per arreglar les coses que ho facin amb els del PP que de ben segur s'entendran millor que amb nosaltres.

    I després està aquesta de 'la independència no resoldrà les coses'... uau, il·luminació del karma ! Doncs segurament no, però segurament pot facilitar les coses, ja que és més fàcil fer coses quan un decideix lliurement que quan decideixen per tu (deixant de banda l'espoli fiscal, les inversions innecessàries i blablabla...)

    Des d'el punt de vista de la lògica ara mateix només podem assegurar que la dependència (o sigui, el que tenim ara) SI que no arregla les coses, de fet les empitjora. La independència és un món nou a explorar i, a hores d'ara, almenys té el benefici del dubte. L'altre opció, ni això.

    ResponElimina
  4. Què pesats els del país del costat amb la mania de comptar amb nosaltres, ja son grandets coi! que aprenguin a espavilar-se solets! A veure si s'independitzen ja...

    ResponElimina
  5. Els que jo coneixia d'aquest partit ja no hi són. Eren catalans i ja fa temps que van decidir que aquell partit no els representava.

    Aquest dir que hi ha altres problemes és tractar-nos d'estúpids. No tenim capacitat per atendre més d'un tema al mateix temps? Doncs si. La mateixa societat té diferents organitzacions amb diferents objectius per solucionar problemes. A més, en el nostre cas, la independència és una eina per combatre la crisi. Fins i tot crec que a ells els hi estaria molt bé. És curiós que hem de ser solidaris amb els nostres diners però ells no poden ser solidaris amb la nostra manera de ser, de parlar, amb la nostra cultura.

    ResponElimina
  6. Cada cop que els socialistes utilitzen la paraula "solidaritat" per defensar ser espanyols penso en el president d'Extremadura, amb les obres astronòmiques que han fet i que no serveixen de res, en el pressupost militar, en la corrupció dels polítics, en les necessitats d'infraestructures que neguen a Catalunya, en... Estan pervertint la paraula "solidaritat". A més, per què diuen que els independentistes som burgesos? Ofenen.

    ResponElimina
  7. Dir que el PSC no és un partit independentista tampoc té molt sentit, serà el que els militants vulguin que sigui, i si el que els identifica en primer lloc és ser d'esquerres i en segon lloc la identitat nacional que sigui, doncs hi caben diferents opcions, una mica com en el cas d'Iniciativa. Això de la identitat no acostuma a ser monolític, em sembla a mi. En tot cas, el que em dol del PSC és aquesta ambigüitat quant al referèndum i el dret a decidir, ara sí, ara no, ara sí però no, ara no però sí, ja m'he perdut. Ma mare els votava i ara vota CiU (el meu pare encara al·lucina, i jo també). A l'esquerra no li haurien de fer por els canvis i, com diria el mestre Oliveres, millor ser solidaris per voluntat que per obligació.
    Ei, quasi en prime time, eh? ;)

    ResponElimina
  8. Absolutament d'acord amb tu. Hem crescut envoltats dins la cultura catalana i tenim maneres de fer i pensar catalanes. No sé si seran millors o pitjors que les espanyoles però que sóm diferents és una evidència. El pitjor és que encara que hi ha gent que es tapa els ulls i no volen veure-ho.

    ResponElimina
  9. Doncs jo no havia tingut mai consciència de ser independentista fins els darrers anys... Sí, sí, he de dir la veritat perquè així és.

    Una cosa que tenia claríssima era el tema de la llengua. Aquí sí que em posava radical. No admetia crítica ni discussió... La llengua pròpia de Catalunya, la dels catalans, és el català i aquesta és la que s'ha d'ensenyar, ha de ser oficial...

    Ara bé, mentre em respectessin això, jo no anava "més enllà"... si algú em volia fer empipar, que em digués allò de "háblame en castellano que estamos en España"... jo li deia que jo no estava en España sinó que era a Catalunya... però "no ho aprofundia"... No sé si m'explico.

    A mi no m'agradava gens el centralisme franquista... "Esto es España. Hábleme en cristiano"... I, vaig ser suficientment innocent com per "creure" que l'Estat de les Autonomies funcionaria i que Espanya podria arribar a ser una mena d'Estat Federal (no com defensa ara, que ja no té cap sentit, en Pere Navarro)... el que va passar és que enlloc d'anar obtenint cada vegada més competències, cada vegada més autogovern... arribat un punt es va començar a fer marxa enrere i això va ser el punt d'inflexió meu personal... com més passos enrere es feia en les nostres capacitats de decisió, a més entrebancs en matèria de política lingüística (que, per a mi, era "intocable"), el meu nacionalisme s'anava fent més i més fort, més i més radical fins que vaig veure que això no tenia solució. Només hi ha una via possible: LA INDEPENDÈNCIA.

    Crec que l'exemple més clar que puc posar és que durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92 jo: al mateix temps que era mega feliç de sentir en Constantino Romero saludant en català i pensant que Catalunya s'estava lluint dant del món i que tothom ens coneixeria més i tal... al mateix temps jo celebrava les medalles que s'emportava Espanya, moltes d'elles d'atletes catalans.

    Ara ja no. En absolut. Ara ja no celebro cap triomf d'Espanya... M'han demostrat que en ells no es pot confiar, que ni ens respecten, ni ens valoren (al contrari!!)... Ja no hi ha marxa enrere. El pas del nacionalisme a l'independentisme no té marxa enrere.

    ResponElimina
  10. D'aquest ex-ministre només me'n recordo de les seves declaracions dient que no es superarien els 4 milions d'aturats. Quins criteris! jo no entenc perquè no pleguen i deixen pas els que venen al carrera.

    Jo no em sento espanyola ni ho vull ser. Sóc catalana. I sempre m'he sentit així. La llàstima és haver de dur aquest DNI que m'assenyala.I ara més que mai crec que ho aconseguirem.

    ResponElimina
  11. Jo tampoc vull separar, sinó recuperar el que ens pertoca!!!

    ResponElimina
  12. com diu en Pons007 no entenc perquè, amb el malament que els caiem, amb tot el que els robem i totes les barbaritats que els fem, els espanyols no demanen la independència de Catalunya. Que s'alliberin d'una vegada i seran més feliços! O era "serem"?

    ResponElimina
  13. Aquest és un tema que em posa de molt mala...lluna.
    Estic completament d'acord amb el que dius, XeXu.
    El que em preocupa és que hi ha molts "Corbachos", que mai es sentiran catalans encara que visquin aquí des que van néixer.

    ResponElimina
  14. Saps què vaig haver de sentir un dia? doncs que si volíem ser independents que marxéssim, que marxéssim ben lluny, però que la terra es quedava aquí perquè pertanyia a espanya. Mira... no sé si puc explicar amb paraules el que em va agafar... I no, no puc dir el que li hagués volgut dir clar i en català, però t'asseguro que li hagués fotut un xut al cul que qui hagués anat ben lluny hagués estat ell!
    Cada dia tinc més clar que som massa diferents i que no tenim res en comú amb aquesta gent... Però clar, tot i que ells també ho vegin, no els interessa que siguem independents amb territori inclòs. No ens volen a nosaltres (i ni ganes!), el que volen és el nostre mar, els ports, la indústria, les carreteres, la comunicació amb altres països... No cal que segueixi enumerant, oi?

    ResponElimina
  15. En aquest post volia parlar del meu sentiment, del que m’identifica, ja que no m’he sentit mai espanyol, però sol passar que en aquests casos acabem parlant de com ens maltracten els espanyols i de com ho rebem nosaltres. El debat és enriquidor, però no deixa de ser donar voltes a les mateixes coses de sempre. Gràcies a tots pels comentaris.

    Carme, més mèrit té el teu sentiment que és més antic i va viure èpoques molt difícils. Sembla que ara estem retornant al passat, però segurament nom té res a veure amb el que es ve viure. Quan parlem de sentiment, no hi ha res més a dir, som independentistes naturals, per dir-ho d’alguna manera, la independència no és el desig, és el camí cap al que realment volem, el nostre país lliure, l’únic que sentim com a propi. M’alegro que pensis que ho he explicat bé, perquè parlant d’això sovint em sembla que em falten paraules.
    Les arrels s’han de celebrar més que renegar-ne, però en el meu cas no han tingut cap influència, ni m’han fet estimar en cap moment Espanya. Segurament molta gent està com jo, fins i tot tenint vincles més profunds amb aquelles terres.

    Sergi, sí, el concepte de solidaritat és molt relatiu. No vegis com es va posar la meva companya quan li vaig dir que ja que s’havia de repartir la riquesa, si no era més lògic que s’invertís més en regions que potencialment generen molts més recursos, o tenen més necessitat per l’elevat nombre de població. A mi em sembla lògic, Catalunya necessita recursos per generar-ne més i tirar del carro, però rep menys del que li pertoca mentre els diners van a alguns forats negres. Quina creus que va ser la traducció d’aquest raonament en el seu cap? Doncs posar en boca meva que estava dient que Extremadura no es mereix rebre els diners i que els deixarem tirats. Si és que no sé per què discutim...
    Pel que fa a la percepció que tens sobre el comportament d’Espanya, no puc dir que hi estigui en desacord, sembla que es preocupen més de parar-nos els peus que dels seus propis problemes, cosa que els n’està generant més. Cap dels països que s’ha independitzat ha tornat enrere amb la cua entre cames. Ja sabem que no serà fàcil, però controlar el nostre destí i els nostres propis recursos, que són molts i variats, sembla la solució més lògica. Si tan hostils són cap a nosaltres, no guanyaran res, un cop siguem veïns més val que estiguem a bones. Pel seu bé, sobretot.

    Carquinyol, per no dir que molt parlar de socialisme, però retiren a la dreta ja fa una bona temporada. Crec que, per més que miressin de convèncer-nos, que tampoc no ho fan, els que creiem en Catalunya com a país independent sabem que no serà un camí de roses, i que els miracles només es concedeixen a Lourdes. La situació mundial és fotuda, no podem creure que per ser independents ens banyarem en rius d’or. Però crec que sí que podrem tenir eines per pal•liar una mica la situació que vivim, gestionar millor els nostres recursos per evitar caure en l’abisme al que ens condueixen uns governants sense escrúpols i sense cap mena de coneixement per treure Espanya del forat. Mentre formes part d’un país, la solidaritat ha d’estar garantida, però a Catalunya sempre se l’ha tractat malament. Això de ‘avui per tu i demà per mi’ no acaba de funcionar, ja ho saps, i ens cansem de sortir sempre perdent. I si mirem d’aplicar mesures assenyades, no ens ho deixen fer perquè no tenim capacitat de decisió en pràcticament res. Doncs bé, el cornuts i pagar el beure s’hauria d’acabar. Estrictament ja sabem en la situació que ens trobem, i les dificultats que apareixeran. Sentimentalment, la distància amb Espanya creix per moments, i n’hi ha que es dediquen a fomentar-la encara més. Tot plegat, ha de petar, que és l’única manera de reaccionar que tenim els catalans. Quan diguem prou, tot s’haurà acabat, però em temo que ens tocarà aguantar encara una temporada més. Tota aquesta pressió fa canviar el sentiment de les persones, i a mi ja em sembla bé que molts vinguin cap a la postura que jo porto mantenint tota la vida.

    ResponElimina
  16. Pons, no aniria malament que prenguessin la iniciativa i decidissin independitzar-se de nosaltres. Faríem cara de pena, deixaríem caure una llàgrima (fàcil d’aconseguir amb col•liri), i diríem que serà dur però que s’ha de tirar endavant. Alguna cosa em diu que no passarà, haurem de ser nosaltres.

    Jordi, només cal veure la intenció de vot que té a dia d’avui el PSC. Segur que conserva alguns fidels, i naturalment hi haurà gent que estarà d’acord amb el nou rumb que estan prenent, però molta gent ha deixat de sentir-se representada, i fins i tot les militants de les que parlo no estan massa contentes amb la direcció.
    La resta del comentari respon al que ja hem comentat més d’un cop, un problema de perspectiva. Tu ho veus igual que jo, però si hi ha una visió contraposada, és normal que no ens entenguem. Algú que mira des de la perspectiva espanyola no entén el que demanem. I els que ho mirem des de la perspectiva catalana ens sentim ultratjats i maltractats. Per ells la independència és una manera d’abandonar Espanya ara que tanta falta fa anar tots junts. Per nosaltres és una solució per reflotar el nostre país, que no és altre que Catalunya, perquè Espanya no ens representa. Crec que no ens entendrem mai, haurem d’esperar a que tot plegat peti, és l’única manera que coneixem de tirar endavant.

    Consol, això de la solidaritat és absurd. Extremadura és l’exemple que tots tenim a la boca, potser perquè és el més flagrant. L’argument de les meves companyes és a veure si allà no tenen dret a rebre diners per desenvolupar-se, i jo hi estic d’acord, però tants diners? No seria millor prescindir d’algunes coses que realment no fan falta i són només maquillatge, i posar els diners allà on poden rendir i produir-ne molts més, com per exemple aquí? Doncs no, que segueixin negant-nos infraestructures i posant-ne d’inútils allà on vulguin, la corda es va tensant. Ah, i el fet de dir que els independentistes són burgesos fa referència només a CiU, ho diuen per menystenir la força d’altres formacions i els seus votants, però que ells facin com que no existeixen no vol dir que no hi siguin. S’entesten en centrar-se en CiU, quan ja es veu la tendència del poble, però res, que se segueixin posant de peus a la galleda.

    Gemma Sara, crec que en tots els partits hi ha tot un ventall d’opinions diferents entre la militància, t’adaptes a aquell que té unes idees concretes semblants a les teves (a banda d’una altra sèrie de motius per votar que no venen al cas...), però no vol dir que estiguis completament d’acord amb tot. Prova d’això és la davallada del propi PSC, renegant de tot el que és catalanisme molta gent d’esquerres canviarà d’opció, perquè se senten traïts. Altres no, és clar, però en tindran prou amb els que es queden?
    Francament, jo penso que van a la deriva. Volen acontentar tothom, però llavors enfaden els altres, són com un penell d’aquests que es mou segons bufa el vent. Trobo molt comprensible que els seus votants canviïn d’opció i no votin per tradició, perquè aquest no és el partit que governava fa un temps, ha perdut completament el nord, i el bon criteri dels votants s’imposa. No s’ha de tenir por als canvis, certament, sobretot quan la proposta del teu partit de sempre és tan decebedora.
    Ei, estàs millorant molt els teus horaris, progresses adequadament!

    Loreto, no es pot parlar de millor o pitjor, senzillament són les nostres, i les vivim com a pròpies, no en vivim d’altres. I ja no és que es tapin els ulls, ho veuen des d’una altra perspectiva, la perspectiva que nosaltres formem part d’un tot que es diu Espanya, i no hi ha diferències perquè som espanyols. Aquí xoquen les postures, no és que es tapin els ulls, és que ho neguen i prou. I si hi ha una cosa que a nosaltres no ens agrada és que ens neguin i ens ataquin, per això la situació ara és tan tensa, perquè no paren!

    ResponElimina
  17. Assumpta, ja saps que valoro la sinceritat, i no hi ha cap necessitat de dir coses que no són. Que el rampell t’hagi vingut els darrers anys no vol dir que siguis pitjor patriota que d’altres, només faltaria. Tots estimem el nostre país, això és el que compta.
    La llengua és un tema d’importància cabdal com s’ha demostrat al llarg de la història. Mai no l’hem deixada de parlar, tot i els atacs i la persecució, tossudament l’hem mantinguda com hem pogut, fins i tot en la clandestinitat. Si vam superar allò, no ens venceran ara. Evidentment, la llengua no es toca, i crec que no és casualitat que sigui un tema que ningú no oblida mai. És un tret distintiu que tenim.
    No és d’estranyar que creguessis en les autonomies, tothom ho va fer, suposo. I el teu procés segur que ha estat el de moltíssima gent, prendre consciència que tal com funciona Espanya només hi ha una via possible, si no sempre serem esclaus d’una voluntat que no és al nostra. Jo no vaig viure tot això, ja m’ho vaig trobar fet, i no hi he cregut mai. M’ho he empassat, és clar, és el que hi havia, però per mi Catalunya sempre ha estat una altra cosa, obligada a pertànyer a un país que mai no he sentit com a meu. No sé si és una sort o una desgràcia, però així és.
    Que jo recordi, mai no he donat suport a cap selecció espanyola. Suposo que l’he seguit, que he anat mirant què feia, però no n’he estat mai seguidor, i ara menys que mai. Em fa gràcia molta gent que va d’independentista i es dedica a seguir la selecció de futbol ni que sigui per criticar-la, però miren els partits, i jo no ho entenc. Per què? Bé, ja s’ho faran. A mi no em representa aquest país, ni en esports ni en res, i és cert que de vegades tinc tics de parlar d’Espanya com una cosa meva, però la guerra psicològica que ens han fet tota la vida ha de tenir els seus resultats. Tot i així, considero que no han aconseguit vèncer-me.

    Maria, tinc pocs records d’aquest ministre, la veritat, però sembla tan bo com els que hi ha ara, i això que és socialista. Al final, molt poques diferencies entre socialistes i els de dretes, i així no sé com es pot tenir alternativa a Espanya. A Catalunya tenim més varietat, algunes de les opcions fins i tot són pitjors que el PP, però també tenim alternatives sòlides a PP i PSC, cosa de la que hem d’estar contents. El DNI no deixa de ser un document, oi? Jo també tinc el carnet del Caprabo, i no sempre compro allà...

    Dafne, difícil parlar de separació quan no sentim que estiguem junts. Però com que formalment ho estem, volem el que és nostre, és clar.

    Clídice, això és el que molts ens preguntem. Ens insulten i els maltracten, això sí, ens volen ben lligats amb una cadena a la cama perquè no anem enlloc. Si tanta mania ens tenen i la fomenten a tota la població, que ens vulguin retenir hauria de fer sospitar d’alguna cosa, no? Si tu veus declaracions de descerebrats espanyolistes del poble, poden dir perfectament que els putos catalans de merda fotin el camp i que els donin pel cul, amb aquestes boniques paraules o d’altres de similars. I és una postura comprensible a prendre per algú que t’odia, no creus? Però curiosament, els que manen ens maltracten igual però no ens deixen anar enlloc. Per alguna cosa deu ser, no? Interessos?

    Glòria, no em preocupa com se sent la gent, jo vull que em deixin sentir-me com jo vulgui, no és el meu problema el que ells sentin, sempre que en puguem parlar amb respecte i tolerància. Si no entenen que jo em senti només català, llavors tenim un problema. Jo entenc els que se senten catalans i espanyols, i també els que se senten espanyols i en molt menor mesura catalans. Són opcions, és el que se sent. Però que em prohibeixin a mi sentir-me només català és el que no m’agrada.

    ResponElimina
  18. Guspi, això demostra la gran cultura que té alguna gent, em sembla que jo ho he sentit alguna banda això. Dir que la terra pertany a Espanya, com si el fet de dibuixar unes línies en un mapa ja et donés dret a tot, aquest és el nivell d’alguna gent. Però bé, no deixen de ser motius per voler allunyar-nos d’ells. La resposta hauria de ser que, si poguéssim, ja marxaríem ben lluny i ens emportaríem totes les nostres coses, però com que és una rucada, ens haurem de conformar en ser veïns i portar-nos més o menys bé. Però justament això és el que dius després, no ens volen per ser nosaltres, sinó pel que tenim. I això només es fa patent en la gent que no ens vol deixar marxar, segur que molta gent del poble ens té prou mania com per voler-nos ben lluny i no tenir res a veure amb nosaltres, però no saben ben bé el que s’hi juguen. En canvi, els que mouen els diners i les influències sí que saben molt bé el pa que s’hi dóna, i deixar perdre Catalunya seria fatal. Motiu de més que hem de tenir per voler fotre el camp. El meu és sentimental, però també de lògica i de justícia. M’està bé que hi hagi molta gent que passi la justícia i els beneficis per sobre els sentiments, cadascú té els seus motius, però al final és un sol clam.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.