dijous, 9 de maig de 2013

Preparant l'endemà

Des de fa molt temps, des de sempre, sé que VULL la independència del meu país Catalunya. Però CREC en aquesta independència? Són dues coses diferents, voler-la i creure-hi. I per assolir un repte tan complicat s'hi ha de creure, perquè tocarà lluitar molt. Fa temps que em ronda pel cap, però ha arribat el moment de fer un pas endavant i demostrar-me que hi crec, que no només ho vull, tinc ganes d'implicar-me una mica més en un procés històric com el que estem vivint. Ja veurem com, però ja no en tinc prou de quedar-me de braços plegats, ha arribat el moment de l'acció, per petita que sigui.

Avui he assistit a una conferència interessant a càrrec de Marcel Coderch, Pep Sales i Montserrat Mata, una prova fefaent que aquells qui clamen per la independència no ho fan només per tossuderia o rebequeria. Durant una bona estona ens han parlat de les infraestructures bàsiques d'estat, com són la gestió de l'energia, l'aigua o les telecomunicacions. Les competències que tenim actualment en aquests camps són molt limitades o inexistents i ens regim per uns sistemes i uns principis arcaics i ineficaços. Més enllà de les moltes dades i justificacions que s'han debatut, em quedo amb una cosa molt important. Tenim un projecte. Tenim gent molt preparada que pensa les coses, que no deixa cap tema pendent. Perquè construir un país no és fàcil, però tenim molts precedents, i nosaltres no som menys. Perquè hi ha gent que prepara l'endemà de la independència, aquest 'endemà' que ens diuen que serà poc menys que l'apocalipsi. Doncs resulta que l'endemà serà exactament igual que el dia d'abans. Serà després quan caldrà negociar les noves condicions per gestionar els nostres recursos, però ja amb la plena sobirania de prendre totes les decisions.

31 comentaris:

  1. No saps pas les ganes que tinc que arribi aquest demà!

    ResponElimina
  2. En tinc moltes ganes, però sóc dels que penso que hem de fer-ho bé i que això ha de prevaldre sobre la pressa que molts proposen. Si ho fem bé ens en sortirem, ho hem de tot lo ràpid que puguem, però mai passar el burro davant del carro.
    És allò que diuen: vesteix-me poc a poc que tinc pressa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. " ho hem de tot lo ràpid que puguem, però mai passar el burro davant del carro."... Totalment d'acord, JOAN ;-))

      Elimina
  3. L'important és que hi ha molta gent treballant, que és com ha de ser. Hi ha molta feina a fer i necessitem plantejar-la molt bé. Jo també m'implico en la mesura que puc, que no es gaire, però... amb els granets de sorra de tots es va fent camí.

    Jo també l'he desitjat des de sempre, des de sempre.

    ResponElimina
  4. Jo estic d'acord amb fer les coses bé per sobre de fer-les ràpid. Irònicament Espanya empeny per posar pressa. Amb en Wert, l'escanyament financer de la Generalitat, en Monago, el Constitucional, el Lapao... Tenen pressa perquè marxem o per convertir-nos en bons espanyols.

    Ara crec que és bàsic construir un discurs robust, que tothom entengui que va de debò. Fugir del discurs de l'odi en què ens volen enfangar i anar sumant voluntats. Ampliar la majoria que vol la independència i també la que hi creu.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquest post, XEXU!! ;-))

    En aquest tema sempre t'havia vist més aviat pessimista... La independència era quelcom que desitjaves molt però es notava que la veies gairebé impossible... i ara és com si haguessis fet un canvi i això m'agrada molt perquè, com més convençuts estiguem nosaltres, a més raons i explicacions ben fetes, amb calma i diàleg que puguem donar a la gent del nostre entorn, menys indecisos hi haurà... més gent anirà comprenent que aquest és el camí ;-)

    Treballant per fer estructures d'Estat... a mi sempre em va agradar aquesta frase... com quan es fa "l'esquelet" d'un gran edifici o d'un vaixell... tot ha d'estar calculat i previst perquè no s'enfonsi... i jo també tinc el total convenciment que hi ha gent, molta gent, treballant-hi...

    Amunt!!!! ;-))

    ResponElimina
  6. no cal corre massa ni tivar la corda
    ho hem de fer ben fet i amb seny
    respectant i fem-nos respectar
    tenim feina..pero moltes ganes de fer-la tambe !!

    tio, ara diria amb ganes: Visca Catalunya !!!
    jajajajajjajajjaja

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord! Estic segura de que ens en sortirem i força bé! M'ha agradat aquest post Xexu!!!

    ResponElimina
  8. Està clar que el primer pas és que ens ho creguem nosaltres. Hi ha molta feina a fer i és una feina difícil, però es pot fer.

    ResponElimina
  9. Estic convençut que el país s'està preparant per l'endemà de la declaració, de debò que n'estic. Òbviament, no tinc cap dubte que Catalunya és perfectament autogestionable. A tot això afegeixo una cosa important: la independència la vull per (1) treure'ns de sobre el llast de la política espanyola, però també per (2) fer un reset absolut pel que fa al funcionament de les nostres democràcies occidentals, esclar, per millorar-la. I molt. Aquesta segona és també una obsessió, per mi.

    ResponElimina
  10. La veritat jo tampoc crec pas amb l'independencia, creure, el que es diu creure, crec en poques coses (a part del Monstre Espagueti Volador, alabats siguin els seus apendix tallarinescs!!), però també la vull, bé, concretament el que vull es que no ens robin els calers, tampoc demano tan, no?

    ResponElimina
  11. Enyoro viure a Catalunya per reflexions com aquesta que fas. És difícil trobar-se amb persones que pensin així per aquestes llars... El que més greu em sap de la independència de Catalunya és que les Illes ens quedarem més aïllades encara. Tant de bo ens poguéssim afegir al projecte! La majoria d'illencs estan cecs davant el robatori fiscal que patim també!!

    ResponElimina
  12. Una altra de les Illes que pensa el mateix que Kuroi Neko. Si ja estem aïllats pel fet de ser illencs, ens veiem més "abandonats" davant aquest projecte, tot i que personalment hi estic totalment d'acord i molt il.lusonada pel que suposa per tots els catalans.
    Si, crec que ens fa falta obrir els ulls, però vull ser optimiste i pensar que en aquest petit racó també ho podem aconseguir. Hi ha molta gent que està tipa de tot!!

    Sigui aquí o allà, cal treballar molt i bé.

    Aferradetes i molt bon dia!!

    ResponElimina
  13. Tots, des de ja mateix (i millor si és des d'ahir o d'abans d'ahir), ens hem d'arremangar i continuar el procés iniciat, que ara ja no hi ha d'haver volta enrere.
    Hem de sortir-nos-en!!

    ResponElimina
  14. Carai, vas a conferències molt interessants! Jo mai he anat a coses d'aquestes. El tema m'interessa, però de moment no he proposat ficar-m'hi, ni tinc temps de fer-ho. En tot cas, està molt bé que tu t'hagis decidit a materialitzar els teus desitjos d'independència en actes més concrets.

    ResponElimina
  15. El millor del post, el que dius, que toca actuar. No val ja paraules. Tothom s'ha d'anar implicant en allò que CREU. Si, cal. La creença ha d'anar acompanyada de l'acció en el camp que sigui.

    I celebro que ho hagis trobat.

    A mi, ja saps què en penso. Si, d'acord, anem a per la independència, xò amb les estructures tal i com estan,... no son les que jo vull. S'han de canviar moltes coses i cal molta més participació i implicació de la gent. Crec que és l'hora segadors, de posar-nos a esmolar les eines xq ens venen molt maldades (una prova, la collonada del lapao).

    Ànims i força! endavant!!

    ResponElimina
  16. Jo vull la independència, i estic convençuda que ara és quan toca, no podem esperar més, i per tant, hi ha gent que preparada aquesta llibertat, i tots ens hi hem de sumar, no podem ser simples espectadors d'un esdeveniment sinó protagonistes de la nostra història.
    Anhels de llibertat per la meva terra per la meva gent!!!
    Macià va dir: "El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies" Penso que ara la voluntat de combat és al seu punt àlgid, no siguem covards!!!!

    ResponElimina
  17. Una gran decisió.
    Jo també la vull, ja no en tinc prou. En vull més. Vull la independència.

    ResponElimina
  18. Està bé rebre tota la informació possible, i aquestes conferències estan molt bé.
    Com més ens vulguin collar, més caparruts ens posarem. Es veu que no se n'adonen.

    ResponElimina
  19. Ei, XeXu, ja he dit alguna altra vegada que la independència m'emociona més per la possibiliat de fer una societat més justa (digue'm ingènua...), que per sentiment nacionalista, però hi sóc i hi seré, i tant que hem d'actuar!! Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé... vull dir que jo també hi penso en això... potser som unes idealistes somiadores, però m'agradaria molt pensar que, el petit Estat català seria més just i millor que tota la situació que ara vivim ;-)

      Sempre hi haurà gent aprofitada, dolenta i corrupta... però hem de lluitar perquè siguin els menys possibles ;-)

      Elimina
    2. Assumpta, a més (digue'm més ingènua), des d'un petit estat més just, es pot lluitar per una societat (món) més justa... aquest ja seria un somni total :))

      Elimina
    3. Si no tinguessim somnis pels que lluitar seria molt trist, eh?... Doncs això! Endavant amb els somnis!... I, potser, aconseguim que, ni que sigui en part, s'acompleixin... i això ja seria anar en la bona direcció :-))

      Elimina
  20. Ningú diu que sigui fàcil, però si és possible hem d'intentar-ho. Poc a poc, la feina ben feta i sense retrocedir.

    ResponElimina
  21. jo la vull i també hi crec és més hi confio.....hi ha molta gent de totes les professions que estan molt ben preparats....a veure ....jo tinc pressa

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots per haver comentat aquest post més aviat polític. Aquest és un tema que fa un temps que m’interessa però mai no he fet un pas endavant, i crec que ara ha arribat el moment. Vull aprendre molt, saber moltes coses més i participar si puc de la construcció del nostre país. La il•lusió de poder-ho veure amb els meus propis ulls ja no em sembla una quimera.

    Loreto, jo també, per això estic decidit a contribuir-hi.

    Sr. Gasull, tens raó, per davant de tot, cal fer-ho amb seny, que és una propietat que els catalans tenim o se’ns pressuposa. Però no hi ha cap mal si som capaços de fer-ho bé i ràpid. El que dic és que tenim gent que hi pensa, l’endemà no és només un buit en el que ja veurem què passa.

    Carme, ho expliques molt bé. El que pot fer cadascú potser és poc, però amb l’esforç de tots segur que arribarem a bon port. Ara tots som importants, i molta gent s’hi ha unit en els darrers temps i per motius diversos. Tothom ha de ser benvingut a la causa, però els que ho volem des de sempre no podem estar-nos de braços plegats, ara ho veig clar.

    Sergi, tenen pressa per convertir-nos, però no s’adonen que ho fan just al revés de com els funcionaria. Si ens donessin una mica de peixet la meitat de la gent que crida ara estaria molt més tranquil•la, però nosaltres sempre reaccionem davant les agressions, i si agredeixen més, tindran més resposta. Però la nostra resposta ha de ser assenyada, fins i tot en això hem de ser diferents a ells, marcar el nostre propi camí, que si ha de ser lent, almenys serà amb pas ferm. Bàsicament això és el que dius tu també, no anem de conya, ho volem fermament, i cada cop hi creu més gent.

    Assumpta, aquest canvi que has percebut en mi també se m’ha fet evident recentment. No sé quin dia va ser però vaig tenir un pensament en aquest sentit, em sentia diferent. Això no vol dir que no vegi les coses magres, sé que no serà fàcil de cap manera, que ens posaran tots els impediments imaginables i els que no ho són. Però veig una voluntat clara i seriosa d’un poble. No sé encara quin és el percentatge real que té aquesta voluntat, però sé que ha crescut molt. I veig uns polítics seriosos i compromesos almenys a portar el poble a que digui la seva. I quan t’informes una mica, veus que si hi hagués una bona voluntat per part d’Espanya, que no hi és, tot seria absolutament fàcil i senzill, en dos dies tindríem un país independent i força funcional. Amb quatre ja ho tindríem tot apamat.
    La metàfora del vaixell és força encertada. Les coses no es fan soles, i si portar una empresa és difícil, imagina’t portar un país i que no s’ensorri a la primera. Hi ha moltes coses a tenir en compte, algunes d’elles a mi no se’m passen ni pel cap per evidents, com les que menciono al post, però per sort hi ha gent molt preparada que sí que sap com es gestionen aquests recursos i que cal perquè segueixin funcionant sense problema. En realitat no hauria de ser difícil, però per fer els passos, naturalment, primer cal un estat. Si no tens l’estat, no tens les competències per fer res, ja que et manen d’un altre lloc.

    Sargantana, ja ho has dit! I has dit moltes altres coses, totes elles certes, ja que ho fem, fem-ho bé. Ara tinc ganes de posar-me a treballar en aquest procés. Veurem què faig, però almenys espero sentir-me útil.

    Anna, n’hem d’estar segurs, sembla que el procés ja no es pot aturar, malgrat els atacs. Només nosaltres el podem parar, i no volem!

    McAbeu, ho hem d’intentar amb totes les nostres forces si això és el que vol el nostre poble. Com a mínim, hem de saber què vol. I si vol la independència, dur-la a terme amb totes les conseqüències.

    ResponElimina
  23. Ferran, el teu comentari dóna molt per reflexionar. Estic d’acord amb que Catalunya és perfectament autogestionable, d’això no hi ha dubte. Però per fer-ho, s’han de tenir molts coneixements i treballar molt. El meu canvi de mentalitat inclou adonar-me que hi ha gent que ja hi està treballant, que ens mostra el camí. Evidentment, llavors sí que necessitarem ‘el govern dels millors’, però no vull dir aquesta pantomima de govern que tenim ara, ja que aquesta segona necessitat que apuntes ha de ser una prioritat per tots. Volem un govern que imiti el que ara tenim perquè les coses sempre s’han fet així, o en volem un que aprengui dels millors governs mundials aplicant les mesures pròpies en funció de les nostres necessitats? La resposta és clara, oi? Ja que ens hi posem, reconstruïm de nou. I el que vull dir amb ‘govern dels millors’ no és a només a nivell polític. Hi ha gent que en sap molt i que està preparada per liderar reformes assenyades. Hem d’aprofitar aquests coneixements en tots els àmbits per fer les coses el millor possible. Després tindrem defectes com a país, i quin no en té, però hem de començar amb seny i coneixement, això no hauria de ser un problema per nosaltres.

    Pons, com tu hi ha molta gent, us heu afegit al carro de la independència quan s’ha demostrat el maltracte, sobretot econòmic, que patim per part del govern del que depenem. Sigui pel motiu que sigui, està molt bé que diguem prou, perquè s’estan passant ja fa molt temps i ens ho hem anat empassant. Ja és hora que ells es comencin a empassar coses.

    Kuroi i Sa lluna, us contestaré conjuntament ja que heu expressat opinions semblants. Com sabeu, en el lloc on viviu sou minoria, una minoria molt petita. A Catalunya està per veure quin percentatge de gent vol realment la independència, molta menys que la que vol la consulta, naturalment. M’agrada conèixer gent de Ses Illes i de València que comparteix les opinions catalanes, però també sé que una immensa majoria és contraria ja no només a la independència, sinó als catalans. Sigui com vulgui, crec que els que treballen per la independència no s’obliden de vosaltres, us tenen en compte. A la conferència, la Montserrat Mata va tenir un recordatori per vosaltres, va dir que no us abandonem. Per bé que ningú creu que en una primera fase us uniu a Catalunya, aquesta serà una idea que es mantindrà, i si s’arriba a produir la separació, en un futur crec que tots els catalans estaríem molt contents de rebre-us amb els braços oberts si el vostre poble decideix seguir el mateix camí. Som cosins germans, però per algun motiu, mal avinguts. Si ens arribem a entendre, la nostra força serà molt més gran. Jo mateix, fa temps que no crec en els Països Catalans, però estic desitjant veure proves de que hi puc tornar a creure. En el futur, no hi ha res descartat.

    Marion, fins ara jo només ho he aplaudit, hi he donat suport a les urnes i he canviat la meva mentalitat a creure-m’ho una mica més. Ara m’ho vull creure del tot, i no hi ha millor manera que posar-se a treballar. Espero poder aportar un petit granet de sorra que serveixi per alguna cosa.

    Yáiza, el més interessant de la conferència és que desconeixia totalment els temes dels que parlaven. Crec que per la gent del carrer hi ha molts temes que s’escapen, no hi donem importància perquè estan allà, però hi ha qui se’n preocupa perquè no són trivials. És agradable veure que hi ha qui ho controla, també dóna una bona perspectiva de com de complicat ha de ser gestionar un país. Suposo que sempre hi som a temps d’aportar alguna cosa i sobretot d’aprendre com funcionen les coses. Quan tinguis temps potser et vindrà de gust potser trobaràs ganes d’implicar-te una mica més.

    ResponElimina
  24. rits, precisament, en escriure aquest post vaig pensar en tu, que sempre qüestionaves, i amb raó, l’endemà de la independència. Molts cops et vaig sentir dir que no ens ho preníem amb cap, que un cop independents què. Doncs bé, això és el que provo de descobrir, i com a mínim, sembla que hi ha gent que hi pensa, i que té molt clar el camí a seguir. Ara estàs en una fase de desobediència i de donar el poder al poble, però creu-me, no es pot donar totes les decisions a tothom, en definitiva, molts cops en triar la nostra opció només mirem per nosaltres. A mi em sembla bé que gent experta en cada matèria, però experta de veritat, es dediqui a fer els canvis, la transició, pertinents per passar d’un poble subjugar a un poble sobirà i amb tots els drets i deures cap als seus ciutadans. Moltes coses s’han de canviar, i tant, començant per un govern tant de dretes, i en això el poble hi pot fer molt, tant a les urnes com pressionant. Sembla que escolten per poc que sigui. I aquests que dius de la lapao l’únic que ens demostren és que per Catalunya només hi ha un camí possible, ni federalisme ni polles, independència i prou. I ja que ho fem, fem-ho de veritat, i tan bé com sapiguem. No som pitjors que altres països que han esdevingut independents en els últims temps, no?

    Dafne, si és un combat és perquè hi ha un país que no està disposat a posar-nos les coses fàcils. Crec que Catalunya està fent les coses com toca, pacíficament i democràtica, compta amb la seva gent. No sé quants som que volem la independència, però hem de començar perquè ens deixin expressar lliurement, això que alguns diuen que és tan il•legal, que el poble s’expressi. No ens ho posaran fàcil, però si l’evidència és prou gran, no tindran altre remei que acceptar-ho. Farien bé de començar a pensar en els seus propis problemes, que no són pocs.

    Maria, doncs ja saps, a començar a treballar activament, els que n’estem convençuts hem d’aportar el nostre granet de sorra.

    Jomateixa, això és una evidència de fa molt temps, com més ens perjudiquen, més reaccionem. No entenc com no s’adonen que si ens tractessin bé un percentatge força gran dels catalans no consideraria la independència per res. Ells s’ho busquen.

    Gemma Sara, el teu sentiment està molt bé, no hi ha un únic motiu per voler la independència. Els meus són per sentiment nacionalista i també per conveniència, naturalment. Penso fermament que ens en sortiríem millor, i també que els teus desitjos es podrien veure complerts, construir un país millor, més just, en molts aspectes. Perfecte no serà, això segur, però si el podem fer millor, valdrà la pena provar-ho.

    Glòria, més ens val fer-ho poc a poc i bé. Amb tots els problemes que ens trobarem durant el procés, només falta que ho fem malament. Però es pot aconseguir!

    Elfreelang, hem d’aprofitar la gent que en sap, els més preparats en cada àmbit per tirar endavant el país. Si som capaços de fer això, que no és tan fàcil o evident com pot semblar, ja tenim molt guanyat. Tenim pressa, però haurem de fer les coses amb calma perquè surtin bé.

    ResponElimina
  25. M'agrada, m'agrada... sí, sí, m'agrada molt aquest canvi, molt... ;-))

    Segueix així... progresses adequadament :-DDD

    ResponElimina
  26. Si, d'un temps ençà tb veig que hi ha molta gent que si que pensa en el dia després. I m'alegra que ens ho vagin explicant. Aviam si qui toca els escolta, és clar. Xq si qui escolten és el Sala i Martin, t'asseguro que no sé jo si ho vull.....

    ResponElimina
  27. Assumpta, ja era hora que veiés alguna cosa amb optimisme, i tot i que sé que serà molt difícil, ara vull lluitar per tirar endavant els desitjos de llibertat de tanta gent. Espero que a l'hora de la veritat siguem prou gent per tirar-ho endavant.

    rits, és d'esperar que els que preparen l'endemà siguin els que es dediquin després a posar-lo en pràctica. M'agradaria que el meu país confiés en les persones més preparades per fer les coses bé, i no en els que tenen un nom, o una cara. Veurem si és possible, potser és demanar massa, oi? De moment, seguiré escoltant els que em parlen de l'endemà.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.