dimecres, 29 de maig de 2013

Perdre's


Vagar per carrerons estrets amb la sola intenció de perdre's. Corrugar el front en trobar-se una via més ampla, senyal inequívoc d'orientació, i tirar enrere per endinsar-se, de nou, en les profunditats d'una ciutat que no t'acabes mai, que no s'acaba mai. Pensar que Catalunya tindrà una capital preciosa. Somriure i continuar.

28 comentaris:

  1. Perquè això arribi crec que haurem d'anar a les armes, d'altre manera ho veig molt difícil.

    ResponElimina
  2. Oooooh... M'encanta el post, m'encanta el carreró, m'encanta la sensació... I per suposat, m'encanta el pensament! I sí... també somric...
    El trobo, un post molt bonic, de veritat. Potser perquè a mi també m'agrada perdre'm per carrers i descobrir racons preciosos com aquest o perquè m'agrada pensar en un país lliure i això, inebitablement, em provoca una sensació molt agradable com també aquest somriure :D

    ResponElimina
  3. Sempre que vinc és un dels meus plaers, perdre'm per carrers i carrerons, amarar-me bé per quan sigui l'hora de tornar m'emporti aquestes sensacions per poder sobreviure un temps sense vosaltres.

    Si que ho serà, de fet ja ho és!! :)
    Aferradetes i bona nit!

    ResponElimina
  4. Ooooooh!! És preciós, preciós!! com la capital de Catalunya!... És un post molt romàntic, d'amor a la nostra ciutat, eh? ;-)) i amb una foto molt, molt maca! Guapa, guapíssima!! ;-))

    ResponElimina
  5. Catalunya ja té una capital preciosa i plena de vida!

    ResponElimina
  6. Un somni que podem fer realitat. Què bonic!

    ResponElimina
  7. Quina entrada XeXu! Potser és just el que necessitava avui, una mica de poesia. I què millor d'algú que nosmalment fa prosa. Gran!

    ResponElimina
  8. quin somni mes bonic !
    no despertis !!

    ResponElimina
  9. Genial la foto i magnífic l'escrit... pau, vagareig i somni... m'encanta!!!

    ResponElimina
  10. Perdre's per Barcelona és tot un privilegi. Serà una capital preciosa. Això si, s'ha de vigilar amb l'ego, que tb en té molt. I saber repartir bellesa en tot el nostre petit país.

    Crec (espero no ficar la gamba) que connec perfectament aquest racó. Quan era força joveneta vaig cuidar un nadó que vivia aprop i sovint quan sortíem a passejar hi passava. Em xiflava. I llavors vaig descobrir aquesta part de la ciutat, que és de les que més m'agrada. En aquells temps (farà uns dotze anys) hi havia un café. Sempre vaig dir-me que hi aniria i en canvi mai hi vaig arribar a anar (amb el nen no podia), i mira que creuo molt sovint un dels carrers!!!

    ps. no he dit on era per mantenir el secret ;)

    ResponElimina
  11. Carai, un racó preciós. Crec que mai no he passat per aquí. A mi també m'agrada vagar per Barcelona sense rumb, acabo descobrint llocs macos.

    ResponElimina
  12. Quins carrerons més macos...és Barcelona? No ho hagués dit mai.
    És ben cert. és increïble el que la gent de fora arriba a conèixer Barcelona. Increïble i emocionant pel que se'ns acosta.^-^.

    ResponElimina
  13. Si us plau, no. Barcelona capital de Catalunya? BARCELONA PLENA DE FUNCIONARIS!? NO, SI US PLAU, NO!!

    ResponElimina
  14. M'agrada molt el carreró i el teu escrit poètic del perdre's per la ciutat. M'has evocat records i sensacions que em fan "somriure i continuar"!

    ResponElimina
  15. Aquest carrer em sona! És maquíssim eh?

    ResponElimina
  16. Ostres, quin racó més bonic!! I les paraules no es queden curtes.
    Per altra banda estic amb en Josep, por em fa la reproducció del funcionariat...
    Però si, convida a somriure i continuar.

    Bon dia XeXu!!!

    ResponElimina
  17. Que bonic, el post i el carreró! Ja sé on és!! :)

    ResponElimina
  18. Com canvien les coses! El que antigament eren carrers foscos amb llocs de venda al carrer, sense espai i poc higiènics, per aprofitar l'espai dins de muralla s'han convertit en preciositats.

    ResponElimina
  19. aquesta primavera Xexu et veig molt inspirat , molt poètic.....m'ha agradat molt el teu escrit.....

    ResponElimina
  20. Preciosa Catalunya, preciosa la capital i preciós aquest post!

    ResponElimina
  21. Sí que és bonic, el carrer i el text, fas que tot sigui molt senzill... Ens diràs on és? Jo ho tinc fàcil, això de perdre'm, que no tinc sentit de la orientació. Ostres, fa 4 hores que ha passat el prime-time!

    ResponElimina
  22. Que xulo perdre's sota una senyera!!!

    ResponElimina
  23. Em sembla que tots heu pogut visualitzar el que volia dir al post. Ens agrada la ciutat, com ens agrada la resta del nostre país, som afortunats i l’hem de fer valer. I quan ens cal perdre’ns, també sabem trobar on fer-ho. Gràcies a tots com sempre pels vostres comentaris.

    Sr. Gasull, per què ho dius, perquè alguns voldreu que la capital sigui Girona?

    Guspi, m’alegro que t’hagi agradat el post en el seu conjunt, tant la foto, el que descriu i la idea d’un país lliure, que compartim molts dels que estem per aquí. A mi generalment m’agrada saber on estic, però de vegades està bé perdre’s, que ningú no sàpiga on ets, ni tu mateix. Com a sensació tampoc no està malament.

    Sa lluna, val la pena fer-ho. Tenim una ciutat d’una mida molt bona, és fàcil saber on pots anar i on no, i també per on estan els racons bonics. Però el millor del cas és que sempre descobreixes coses noves, per vegades que hi passis. Segurament això passa a tot arreu, però sorprèn d’una ciutat que ens pensem que coneixem tan bé, i no és així. M’encanta la ciutat, tot i que no hi visc ja, crec que sempre diré ‘la meva ciutat’, perquè així me la sento.

    Assumpta, ja saps que me l’estimo molt la nostra capital, m’encanta, tinc ganes de tornar-hi a viure i de tant en tant faig una escapada per caminar i perdre’m per ella, fer fotos i sentir-me bé amb mi mateix i amb ella. Història d’amor? Potser sí. Però no sé si ella em correspon, em surt massa cara!

    Loreto, de vida no n’hi falta. Ara el que queda és que sigui capital oficial d’un país lliure.

    Consol, ja hem somiat prou temps, ara hem de despertar i veure que ho tenim davant.

    Ariadna, no sé on hi veus i veieu la poesia, per mi són quatre frases curtes, tan prosa com solc fer normalment. Però si d’alguna manera t’ha animat, ja pot ser poesia, assaig o un ballenato, benvingut sigui.

    Sargantana, al contrari, és hora de despertar i fer realitat això que fins ara ha estat només un somni.

    Carme, sentir-se bé amb la ciutat, amb l’entorn, i amb els pensaments. M’encanta Barcelona, alguns ho sabeu de fa molt temps.

    rits, la nostra capital és una mica altiva, de vegades s’ho creu una mica, certament. Però això de l’ego és més aviat dels que la governen, aquests sí que els hem de lligar ben curt.
    Ja pots dir on és, encara que ara mateix no et sabria dir exactament on para, anava caminant, caminant, i de tantes voltes que vaig donar no sé si ho sabria tornar a trobar. És al Born, però no em preguntis ni el nom del carrer ni com arribar-hi. Bé, no ho preguntaràs perquè ja ho saps si hi passaves. Hi ha molts llocs macos, molts dels carrers no els havia trepitjat mai i val la pena fer-ho. Et trobes sorpreses com aquesta.

    Yáiza, jo tampoc no hi havia passat mai, que recordi. La ciutat és plena de racons fantàstics que generalment desconeixem. També està plena de records, entre racons desconeguts sempre ensopegues amb llocs que coneixes molt bé.

    Maria, Barcelona té espais molt diferents. Els grans espais oberts de l’Eixample i el centre (comercial), i els carrerons tancats de Ciutat Vella, grans diferències per un mateix esperit. També hi ha els barris, i cadascun té la seva personalitat. Home, no es podria dir que jo sóc de fora, me la considero molt meva la ciutat. Val la pena visitar-la a fons. Quan sigui la capital oficial espero que t’hi deixis caure més!

    Josep, pot no agradar-te, però em temo que no caldrà discutir massa aquest punt, em sembla que la decisió està cantada.

    Sílvia, em sembla que no descric res que no haguem pensat tot aquell o aquella que s’hagi deixat perdre vagant per la ciutat. Ara és encara més fàcil perquè per tot arreu veus senyeres i estelades, és un goig.

    Anna, no em diguis que vius allà!!? Ho has dit com si fos així.

    ResponElimina
  24. Lluna, m’alegro que t’agradi el post en conjunts, i jo no tindria tanta por amb això del funcionariat. No crec que notéssim massa la diferència, no? Vaja, potser sóc massa ingenu al respecte. A veure si comencem a somiar ben desperts!

    MaryMoon, tu també saps on és? Ja en sou uns quants. Veig que és a mi que encara em queda molt per conèixer.

    Jordi, no tot és bonic, ni segur, ni net. Però hi ha racons fantàstics, algunes parts de la ciutat estan molt ben cuidades i altres no tant. Vaig tenir l’oportunitat de veure els contrasts, i en alguns casos són preocupants. Però després veus coses com aquest carreró i t’enamores de la teva ciutat.

    Elfreelang, no veig mai poesia en els meus escrits, però vosaltres sabreu, que domineu el tema més que jo.

    Glòria, tot preciós, però en tot cas, jo ho posaria també en l’ordre que ho has posat tu.

    Gemma Sara, aquest carreró és en algun lloc del Born, però ara mateix no sabria donar més pistes, realment estava perdut en aquell moment, perdut i content, és clar. El cas és que a Barcelona no és tan fàcil perdre’s, perquè de sobte et trobes un carrer més ample que segur que coneixes, i llavors ja estàs més o menys situat. Però per una estona pots fer com si fossis en un altre món. Tu i el prime time, a veure si publiquem i comentem a hores més decents!

    Montse Lladó, només hem de començar per voler-ho i creure-nos-ho.

    Judit, encara és més bonic perdre’s per qualsevol lloc amb la senyera al cor. Els balcons de la ciutat estan plens de senyeres i estelades encara ara.

    ResponElimina
  25. Tu escrius , nosaltres interpretem (com volem i podem segons el moment en què ens enganxes) ... però vols dir que balletano? ai, no sé pas...

    ResponElimina
  26. XeXu quin post tan bonic! Comparteixo completament aquest petit plaer de "perdre's" per Barcelona...és un pla fantàstic. Simplement passejar per la ciutat i deixar-se endur pels seus carrerons i racons per acabar descobrint llocs nous. La fotografia t'ha quedat molt maca.

    ResponElimina
  27. Ariadna, demano perdó perquè em vaig equivocar, vallenato s'escriu amb ve baixa, no amb be. La veritat és que no ho havia escrit mai, crec. Però és un ritme prou alegre capaç d'animar a algú, no?

    Barce, t'apareixes en un post que gairebé podria ser teu, hehehe. Què t'he de dir a tu, si a tu no t'agrada perdre't per Barcelona i fer fotos em sembla que no li agrada a ningú. Barcelona no te l'acabes mai, i això és bo, encara que passis pels mateixos llocs sempre descobreixes coses noves.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.