divendres, 24 de maig de 2013

Les tres coses

Era de tan bon conformar que per sentir-se perfectament realitzat en va tenir prou amb tenir un hàmster, plantar uns geranis i escriure cartes al director del seu diari preferit.


No és autobiogràfic. Intent d'imitar (amb poca gràcia) el company Jpmerch.

26 comentaris:

  1. No està pas malament, es nota que t'has esforçat.

    ResponElimina
  2. home....si ho va fer ben fet potser és millor hi tot que fer el que tothom vol i fer-ho malament.

    ResponElimina
  3. Dius amb poca gràcia?, doncs a mi me'n fa molta.

    ResponElimina
  4. És que no cal fer-ho tot al peu de la lletra, a més, sempre li publicaven les cartes... t'ha passat el secret el Jp?

    ResponElimina
  5. Era de bon conformar, l'home... està molt bé, XeXu!!!

    ResponElimina
  6. Bona, bona! Per un moment em pensava que m'havia confós i era al blog del Jp.

    ResponElimina
  7. Penso que és una posició una mica descafeinada. A mi m'agrada anar a per totes i no quedar-me en mitges tintes.

    ResponElimina
  8. ...hi ha qui no necessita més que la seva pròpia sensació de benestar, per estar a gust amb lo més mínim.... tampoc son necessàries més !

    ResponElimina
  9. Eeeeei, què vols que et digui, a mi aquestes coses em causen moltíssima tendresa :-)) Suposo que si fos en JOTAPÉ estaria mig emocionada ;-))

    A més, que t'ha quedat força, força bé!... I m'has donat una idea... clar que, enlloc del hamster, ho podria canviar per uns peixets de colors o un canari?... Les cartes al director ja les he escrit, moltes (fa anys em va donar la vena) i el gerani... potser encara me'n sortiria :-)))

    ResponElimina
  10. De bon conformar o de no amargar-se l'existència.

    ResponElimina
  11. Sort que has dit que no era autobiogràfic.^-^ No t'imagino amb un hàmster i un gatet...hehehe.

    ResponElimina
  12. Com és allò que diu ... "No és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita"

    Doncs això, un hàmster (o un moixet, o un ca...), plantar geranis (roses, àloe...) i escriure cartes al director del seu diari preferit (o mails als amics, o al seu blog...) pot omplir plenament una vida. ;)

    Bona nit!
    Aferradetes

    ResponElimina
  13. Si això el fa feliç! visca els hàmsters, els geranis i les cartes! ;)

    ResponElimina
  14. N'hi ha que s'aconformen amb ben poca cosa!!

    ResponElimina
  15. Seria de bon conformar, però el que segur que era, era intel.ligent.

    ResponElimina
  16. Jo he sentit a dir que a qui al cap de l'any encara li viu la planta i l'animal és perquè s'ha convertit en una persona responsable. Ara, això de les cartes al director... ja no sé què significa. Potser que té esperit crític... I don't know!

    ResponElimina
  17. Vaja, veig que vols apuntar-te al club dels irreverents... Doncs no està gens malament aquest començament, però vigila, a veure si el canvi t'agradarà massa. ;)

    ResponElimina
  18. Ep, això d'"irreverent" ho dic amb carinyo, eh?

    ResponElimina
  19. Doncs a mi m'ha semblat que té força gràcia.
    Alguns ho fan així per què són de bon conformar i altres per què amb la crisi que hi ha no és pot aconseguir massa més...

    ResponElimina
  20. Jo trobo que està molt bé, em pregunto però, a quin diari dirigia les cartes al director?. És per fer-me una idea del personatge...ara s'ha de dir que si ell amb el ratinyol, els geranis, i les cartes és feliç ja ho tenim tot!!

    ResponElimina
  21. Gràcies a tots pels comentaris en aquest experiment, m’alegro que en Jpmerch no s’hagi pres malament la meva imitació, el microconte també feia pensar una mica en què volem aconseguir en aquesta vida, i si realment volem que ens imposin les fites que és necessari assolir. Que cadascú pensi el que vulgui.

    Pons, ara és quan et mereixeries que et contestés amb una emoticona d’aquelles de la llengua fora.

    Sr. Gasull, sigui com vulgui, a mi em sembla que és conformar-se amb poc.

    Jpmerch, si et surten imitadors serà perquè fas les coses bé! Espero que no t’hagi molestat que hagi volgut imitar-te, pren-t’ho com un homenatge!

    Gemma Sara, l’he llegit tantes vegades que al final l’estil es queda, però ell és el mestre. Potser no cal fer les coses tan al peu de la lletra, però conformar-se amb tan poc?

    Carme, encara n’he sortit airós amb la imitació. O és que vosaltres també sou de bon conformar?

    Sílvia, ni punt de comparació! Pensa que en passar pel Bona Nit les coses es veuen molt més negres!

    Laura T, és cert, a mi també em sembla poc, per això he especificat que no era un text autobiogràfic. És senzillament una idea que m’ha vingut pensant en altres coses, i mira, he pensat de fer-ne un micro-relat a l’estil d’en Jpmerch.

    Elfreelang, me n’alegro!

    Artur, això depenent del que necessiti cadascú. Si ets de bon conformar potser no tens més aspiracions que aquesta, però segurament molta gent no es conformaria amb això, li caldria més!

    Assumpta, em conformo amb que no li sàpiga greu que li hagi imitat l’estil. De vegades em ve de gust, hi ha gent que té un estil molt propi i personal i és com un joc mirar de fer-ho com ells. Jo crec que s’ha d’aspirar a més, però cadascú és feliç amb les seves coses. Mentre et conformis i estiguis content amb el que tens i has aconseguit, ja va bé.

    rits, és una altra manera de veure-ho, posar-se massa pressió no sol ser cosa bona tampoc.

    Maria, més valia avisar! De fet anava a posar un gat, perquè és la primera bèstia que em passa sempre pel cap, és clar, però llavors sí que hagués semblat massa jo, i no és el cas. Per cert, no sé si en Blog faria res al pobre hàmster, potser trauria per fi els seus instints assassins que no li he vist mai.

    Sa lluna, aquesta frase és del tot certa, el que passa és que sovint pensem que necessitem moltes més coses, tant físiques com menys tangibles, que les que en realitat ens poden fer feliços. La qüestió és estat contents amb el que fem, no serem més feliços per fer allò que ens han dit que s’ha de fer, el que ens satisfà és el que hem d’aconseguir, i no una altra cosa.

    ÀnimaAlada, a mi no em fa feliç, no em conformaria amb això. Cadascú té les seves aspiracions.

    Alba, ja veig que tu ets més ambiciosa, però ja ho sabem, perquè t’agrada fer moltes coses, segur que no et poses cap limitació a l’hora d’aconseguir objectius.

    Ferran, intel•ligent almenys en el sentit de no deixar que li diguessin què havia de fer per sentir-se realitzat.

    Guspi, un any és poc temps, fins i tot a mi m’aguanten els gats més d’un any! De les plantes no puc dir-ho, encara... I les cartes al director era un escrit que et publiquen, però que no consideraríem com una obra literària, oi? Però l’home de bon conformar ja en tenia prou amb això.

    Marion, no sé què vols dir amb això d’irreverent, encara que sigui amb afecte. No és un adjectiu que aplicaria a en Jpmerch. A altres que corren per aquí potser sí, però a ell no. I no pateixis, de vegades m’agrada experimentar el que fan els altres, però tinc el meu propi estil, penso.

    Jomateixa, el que importa és que, fem el que fem, n’estem contents. Si aquest és el màxim al que podem arribar, doncs ja està bé. Però si volem més, hem d’anar a aconseguir-ho.

    Marta, d’això es tracta, de ser feliç amb el que tenim, o amb el que triem tenir. Que ens imposin què cal per ser feliç no és pas una solució. I respecte al diari... te’l deixo triar a tu.

    ResponElimina
  22. Bé, una persona ben equilibrada: ho va fer tot a escala :D

    ResponElimina
  23. Com m'ho havia de prendre malament, home? Al contrari m'afalaga. A més gràcies a tu, he rebut algunes visites de noves, que una promoció també ve bé.

    Com has pogut comprovar no és gens difícil fer el que faig.

    ResponElimina
  24. Ep, cadascú feliç amb allò que vulgui aconseguir!

    ResponElimina
  25. Montse Lladó, doncs sí, no s'estressava massa, però segur que era molt feliç!

    Jpmerch, no hi estic gens d'acord! A mi sí que em sembla complicat. Jo ho he fet un dia, amb una idea que vaig tenir que em va semblar que podia posar en el teu format. Tu ho fas cada dia, i sempre de manera enginyosa i sobre temes diversos. Així que no em sembla gens fàcil, no. M'alegro que et semblés bé, i escolta, si a sobre et va venir gent a visitar, millor que millor!

    Porquet, el llistó se'l posa cadascú, és ben cert! I si ell està content amb això, és normal que se senti realitzat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.