dimarts, 14 de maig de 2013

Entrevista a Lo Càntich

La Sílvia Romero és escriptora, conductora de clubs de lectura i promotora de cultura. Col·labora amb la revista Lo Càntich, una revista digital de literatura i art, de la qual en va ser directora els dos darrers anys. S'ha posat en contacte amb mi, a instàncies de la Jomateixa, per fer-me una entrevista per la seva secció Xarxa literària: blogs. El motiu és bàsicament el meu blog de ressenyes Llibres, i punt!, però em fa molta il·lusió compartir-la amb vosaltres aquí, ja que també hi parlo de la meva trajectòria bloguera en general. És una mica llarga perquè jo m'enrotllo com una persiana, però si a algú li interessa us deixo l'enllaç i si voleu ja em direu què en penseu. No passa cada dia que em facin una entrevista, estic molt content! Si la voleu llegir feu click a la imatge.



26 comentaris:

  1. Sempre dic el que penso.......això és un dels grans valors que tens i que no és la primera ni potser la última que t'ho dic.
    Una entrevista per enmarcar.

    ResponElimina
  2. Llegida! Sé que tampoc ets massa de que t'afalaguin, però què carai! Ets un crack! M'ha agradat, de l'entrevista, la barreja entre el món literari i blogaire (no sé, hi he anat amb la idea predefinida de que era una entrevista a un lector de llibres... coses meves).

    I jo també em pensava que hi hauria la típica foto de l'entrevistat... ;p

    ResponElimina
  3. Molt bona aquesta!
    Felicitats per un dels teus grans blogs^-^.

    ResponElimina
  4. molt be !!
    pero el millor... trobar el *nostre Xexu*

    enhorabona !

    ResponElimina
  5. Ei, quina gràcia!! I tant que la vull llegir, ara mateix hi vaig!! Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuu

    ResponElimina
  6. Hehehe ja l'he llegit!! ;-))

    Bé, com jo ja coneixia l'història del Llibres i Punt! des del seu naixement, doncs ha estat com un repàs a la història d'un blog que s'està fent molt gran dins la catosfera... que, com tu dius, ja és major d'edat i que presenta un aspecte molt saludable i ple d'ànim!
    Va començar com "el germà petit" i ara el tio ja s'ha independitzat i té una personalitat pròpia amb un format d'èxit!! ;-))

    (Has hagut de parlar de Murakami, eh?... com pot ser això?... ) :-P

    ResponElimina
  7. A mi també m'ha agradat molt, i no se m'ha fet gens de llarga. Feia dies que l'esperava, tot i que sabia que mantindries la teva intimitat ben resguardada, com sempre ;D
    M'ha agradat amb general tot, però en destacaré un parell de coses:
    Com ja ha dit en Garbí ,això de què dius el que penses, què és una cosa que de vegades costa de fer.
    També em quedo amb què ara "un llibre no està acabat fins que no té la seva ressenya feta!". A mi, des que tinc el bloc, també em passa!!
    Bé, unes respostes molt XeXu, o sigui, autèntiques.

    ResponElimina
  8. Que guay!!! Quina sort això de poder ser entrevistat! hehe! A mi em faria molta por demanar-te una ressenya del meu primer llibre (que no he escrit ehh, sol és un supòsit), amb la sinceritat que gastes ja estaria tremolant!!! :P

    ResponElimina
  9. Doncs, ja l'he llegida i no s'ha fet gens llarga, no! M'ha agradat molt com ho expliques, tot i que ja conec la història i et conec a tu... M'ha fet molta gràcia que diguis que el que t'importa és que tu no ens coneixes... :) ah! d'acord! doncs jo sí que et conec!!! he, he, he...

    ResponElimina
  10. M'ha agradat, te'n surts molt bé i coincideixo que l'entrevista no se m'ha fet gens llarga. Enhorabona!!

    ResponElimina
  11. Eiiii, felicitats! L'he llegit i és llarga, però no se m'ha fet gens llarga! T'expliques molt bé!
    Qui t'havia de dir quan vas obrir el "bona nit" que acabaries fent entrevistes?

    ResponElimina
  12. Buff quin rotllo, no t'han ensenyat a resumir? I que es aquesta mania en parlar del Bona nit? sort de l'entrevistadora que no para de centrar-te en el tema que toca.

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt llegir-te. T'expliques molt bé i crec que l'entrevistadora també ha sapigut fer molt bé la seva feina. Enhorabona!

    ResponElimina
  14. Una bona entrevista d'un millor entrevistat. Enhorabona!!
    Tot clar, i encara que a primer cop d'ull sembla llarga, has parlat de moltes coses en poques línies.
    (Ara ja saps com se senten els famosos)

    Això que hi dediques el temps lliure...ejem, ejem..."paso palabra"!! ;)

    Aferradetes.

    ResponElimina
  15. Enhorabona!!! una entrevista ben xula!!

    ResponElimina
  16. Enhorabona per l'entrevista!!
    Què xulo, això de poder llegir com és el teu blog per dintre i saber unes quantes cosetes més del Xexu! :))

    ResponElimina
  17. Caram, una entrevista molt amena i un blog molt interessant (sembla mentira però no l'havia vist, mai no m'"entero de res" :)) Jo t'hauria fet una última pregunta: D'on treus el temps?? No tens el costum de dormir?

    ResponElimina
  18. Està molt bé, l'entrevista, és veritat, de vegades me n'oblido que ets "anònim" :DD

    ResponElimina
  19. Molt bones preguntes i respostes! És curiós, a mi em passa com a la Gemma Sara. Tot i ser anònim et reconeixeria encara que no sortis el teu nom o fotografia. Felicitats per l'entrevista, la feina ben feta i per tota aquesta trajectòria que duus a l'esquena.

    ResponElimina
  20. Una entrevista al prestigiós Lo Càntich no és cap nimietat. I és una entrevista interessant: bones preguntes i millors respostes. Enhorabona.
    I això m'ha permès conèixer el teu altre blog, i a tu una miqueta més.

    ResponElimina
  21. Uau! Què xula l'entrevista! M'ha agradat molt. Transpúa Xexu per totes bandes, una interessant persona. Em fa gràcia que tot i tenir moltes vegades diferents maneres de veure les coses estem absolutíssimament d'acord en altres. Felicitats noi, segueix tan Xexu com sempre!

    ResponElimina
  22. En destaco el tema de l'anonimat, molt interessant, i el de la dedicació que demanen els blogs.
    Els blogaires són persones molt treballadores.

    ResponElimina
  23. M’alegro molt que hagueu dedicat una estona a llegir l’entrevista que em van fer, com veieu les preguntes estan molt ben triades i miro de respondre amb la màxima sinceritat. És una de les coses bones que poden aportar els blogs, almenys per una estona em fa sentir important, algú amb coses a dir. Gràcies a tots per l’esforç de llegir-la i pels comentaris.

    Sr. Gasull, generalment ens solen agradar en els altres allò que també ens agrada de nosaltres. Ja n’hem parlat altres cops. Gràcies per llegir-la.

    Porquet, no anaves desencaminat, l’entrevista me l’han fet com a lector i crític literari (de poca volada) gràcies al meu blog de llibres. La Sílvia va fer-hi una bona repassada per fer-me les preguntes concretes, i jo les he contestat com he pogut. És indivisible la resta de vida bloguera que tinc del ‘Llibres, i punt!’, així que és normal que ho barregi tot una mica. L’accent està en la literatura, però això ens acompanya a tots els que estem aquí. Per cert, vaig ‘concedir’ l’entrevista precisament perquè no m’obligaven a mostrar-me realment! Gràcies per fer l’esforç.

    Maria, és el meu petitó, me l’estimo molt. I ja s’espavila tot sol!

    Sargantana, a mi em trobaràs per tot arreu, i sempre sóc el mateix. No sé ser d’una altra manera.

    Assumpta, jo encara diria més, tu coneixes la història del ‘Llibres’ d’abans i tot del seu naixement. Has anat veient com evolucionava, però no exagerem, és un petit racó on parlo de les meves lectures i prou. Desconec l’abast que té, jo en tinc prou amb que els que hi passeu regularment o de tant en tant us agradi el que hi trobeu. Hi ha molt de mi allà, és clar, no ho sé fer d’una altra manera. El que sí que em sembla és que cada cop els dos blogs són més independents i separats i fan vida cadascú per la seva banda. Talment com tu ho descrius. Dona, Murakami és l’autor del qual he ressenyat més llibres, seguit de prop per en Macip, però d’aquest darrer no necessito traducció! Gràcies per llegir l’entrevista.

    Jomateixa, la clau ha estat que m’han permès seguir sent en XeXu, i no haver de dir noms ni res semblant. La Sílvia és molt discreta, a banda de molt agradable, i tot ha anat rodat. Bé, tu ja ho saps. M’agrada molt que penseu que sóc ‘autèntic’. La gràcia és que no em costa gens ser jo mateix i que m’accepteu així. Bé, hehehe, no sé si m’accepteu, però em reconeixeu sempre en cadascun dels meus escrits, o en casos excepcionals com és aquesta entrevista. Jo crec que és el màxim que es pot demanar a una relació virtual, aquesta confiança que em mostreu sempre m’omple d’orgull. I pel que fa a això de les ressenyes, és ben veritat, el llibre se’n va a l’estanteria on reposarà a partir de llavors un cop la ressenya està feta, és un dels altres rituals lectors que tinc, la manera d’ordenar els llibres. Vaja, que estic tarat... Gràcies per proposar-me i per haver llegit l’entrevista.

    Alba, llavors només tens una opció, si escrius un llibre, ha de ser bo! No parlo malament de tothom (pregunteu a en Maurici), però sí que dic el que penso, i a banda de destacar-ne els punts forts (si en té), em centro en les coses criticables, que de vegades són molt dolentes, i de vegades són només per trobar la punta, ja que no hi ha un llibre perfecte. Això no és dolent, no trobes? Ja saps, t’ho hauràs de treballar!

    Carme, al llarg del temps ens hem anat coneixent una mica tots. Però no és mala manera de pensar aquesta que expresso. Jo explico moltes coses meves, i no ho faig a la gent que conec del dia a dia, o no a tots. Escriure aquí és com llençar una informació sense tenir ni idea si algú la llegirà. El cas és que sou uns quants fidels que no falteu mai o gairebé mai, i no em fa res saber del cert que hi sereu quan ho expliqui. És una altra mena de relació, naturalment no ho sabeu tot, però sabeu molt de mi. I per alguna estranya raó, això no em fa res. Gràcies per llegir l’entrevista.

    ResponElimina
  24. McAbeu, a mi només se m’ha de donar corda perquè xerri i xerri de blogs, i si són els meus, encara més, hehehe. Gràcies per haver-la llegit.

    Guspi!, quan vaig obrir el Bona Nit pensava que escriuria només per mi i que amb sort els meus amics em deixarien algun comentari de tant en tant. Per això inicialment ho vaig dir a alguna gent coneguda, fins que vaig veure que aquí les coses funcionen d’una altra manera. I ja veus, fent entrevistes i tot... No t’esperava gens, m’alegro que hagis aparegut en aquest bon moment del blog. Gràcies per llegir l’entrevista.

    Pons, en realitat el punt fort de l’entrevista són les preguntes, que estan molt ben formulades. Les meves respostes són només per omplir, i reconec que em vaig esplaiar una mica massa. Parlo del Bona Nit perquè no tingui enveja, que aquest cop el protagonista era el Llibres.

    Rach, gràcies per haver llegit l’entrevista. L’entrevistadora va explorar a fons el Llibres, i punt! i va saber fer unes bones preguntes, i parlar del propi blog és fàcil, és clar. A mi només se m’ha de donar peu i no callo!

    Sa lluna, jo no diria tant, però et deixa una impressió molt reconfortant quan t’entrevisten per alguna cosa que fas suposadament bé. És una mena de paradoxa estranya, en el meu dia a dia sóc una persona molt vulgar, trobo. La gent que em coneix em té afecte, però no sóc de tenir moltes relacions i caure bé. En canvi, virtualment gaudeixo molt de compartir amb tots vosaltres i és un món en el que em sento molt bé. Tant és així que m’ha reportat moltes coses bones, i una d’elles és certa ‘popularitat’ pel fet de ser força conegut per molts bloguers i blogueres. Sorprenent, són dues vessants separades d’una mateixa persona, i mira que puc garantir que em sento el mateix tant dins com fora, però d’alguna manera és diferent. No sé si m’explico. Gràcies per fer-hi un cop d’ull.

    rits, les preguntes estaven ben triades, jo només xerro i xerro. Molts segur que ja sabíeu la majoria de coses que hi explico.

    Marion, com deia aquí dalt, alguns ja se les deuen saber aquestes coses, però pels que no m’aguanteu de fa tant temps us pot haver servit per conèixer-me una mica més, almenys en la vessant virtual.

    Loreto, tinc molt temps lliure, no sé si dir malauradament. M’agraden les activitats tranquil•les, llegeixo per tot arreu i sempre porto un llibre amb mi. Dedico força estona a llegir i després a fer el blog de llibres que acabes de descobrir, però crec que ni punt de comparació amb el temps que inverteixo aquí. Des de sempre he dit que no dormo. No és veritat, però sí que dormo molt menys del que convindria. Gràcies per mirar-te l’entrevista.

    Gemma Sara, anònim no vol dir desconegut, i la veritat és que els que em llegiu sabeu moltes més coses de mi que no pas la gent que habitualment em trobo cada dia. Són d’aquelles coses rares que passen amb la virtualitat. Però de les poques coses que no sabeu són les meves dades personals, com jo de la majoria de vosaltres.

    Sílvia, no seria mala idea això de veure si reconeixeu cadascú per la manera d’escriure, sense saber qui és. Seria tot un repte. Per aquí ens anem coneixent força, però tant com per poder dir amb exactitud que unes respostes en una entrevista només poden ser d’una persona concreta? Jo no sé si sabria fer-ho. Potser si m’ho acotessin i em diguessin que poden ser cinc de diferents i els hagués d’encertar... però entre tots els bloguers i blogueres que conec... Gràcies per llegir-la.

    Glòria, la revista té certa anomenada en l’àmbit cultural. És tot un privilegi que s’hagin interessat pel meu blog. El Llibres és un blog bàsicament de ressenyes, jo me l’estimo molt, però entenc que és per un públic més reduït, i jo sort que compto amb uns quants incondicionals que m’estimen molt i em comenten allà encara que els llibres no els interessin! Mica en mica, tots ens anem coneixent, sigui de la manera que sigui.

    ResponElimina
  25. Laura T, està molt bé que m’hi reconegueu tant, sembla ser que tu has vist una part de mi en cada línia. Si per alguna cosa no has ni heu de patir, és perquè deixi de ser jo mateix. A mi no em sembla tan estrany el que dius, som del morro fort i tenim idees diferents. La discrepància no és estranya, el que és estrany és que defensem la nostra postura, això fa que sembli que ens podem barallar. Però si t’hi fixes, el sol fet de defensar la nostra postura a mort ja és un punt en comú que tenim. I com aquest, d’altres, és clar.

    Jordi Dorca, sembla que no t’hi comptis entre els bloguers, o com dius tu, mantenidors de blogs. Tu també en tens un en el que mostres precisament tota la feina que has fet en el terreny del lèxic, així que de treballador també n’ets una bona estona. Gràcies per fer un cop d’ull a l’entrevista.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.