divendres, 3 de maig de 2013

El gerani

És per tots coneguda la meva ineptitud amb les plantes, i si no ho sabeu, ja ho torno a explicar, tots i cadascun dels intents de tenir alguna planta a casa han estat inútils, se m'han mort als cinc minuts de tenir-les posades. Però és de valents no rendir-se mai, i tot i tenir poca esperança, em vaig decidir a donar-me una nova oportunitat. Vaig veure un gerani florit a la floristeria de sota casa i el vaig pujar cap dalt, feia goig. El problema és que el pobre gerani (que no té nom de moment, si el voleu batejar...), va fer un amic de seguida.

Holaaaaa em dic Blog, tu com et diuuuush?

També volia provar si era possible que una planta i un gat avorrit compartissin espai, i la resposta immediata va ser que no. En Blog va trobar-li el gust a rossegar les flors i els brots més tendres del gerani fins a deixar-lo en un estat catastròfic.

Àtila ha passat per aquí

Unes setmanes més tard, amb cures intensives, força sol, aigua abundant i, sobretot, una porta de separació amb el gat, el gerani s'ha atrevit a treure flor una altra vegada. Encara està molt feble i es noten els efectes felins, però sembla que el tirarem endavant!

Ànims valent, te'n sortiràs!

Sí, ja sé que un gerani és tot-terreny i que ho aguanta tot, si no me'n surto amb ell millor que plegui. Però què voleu, que sobrevisqui una planta a casa meva és notícia!

NOTA: perdoneu la mala qualitat de les imatges, que estan preses amb el mòbil.

41 comentaris:

  1. i perquè vols plantes? un gat es molt més decoratiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes-li cas al Pons! Compra't uns quants testos amb gats i no cal que els posis al balcó.

      Elimina
  2. Crec que als gats no els agrada el plàstic, ho has pensat?

    ResponElimina
  3. com t'entenc !!!
    i despres quan els hi compres herbes especials per gats, pasen de llarg
    ¡¡!!

    ResponElimina
  4. Pobre víctima! Encara sobreviurà... No defalleixis, jo era com tu amb le s plantes i he millorat moltíssim, amb el temps i una canya... :)

    Per cert, la primera foto m'agrada molt, provaré de dibuixar el Blog i la seva víctima abans del desastre. :)

    ResponElimina
  5. Una idea: posar el test a un lloc fora de l'abast de felins. I a l'abast del sol! Com ho tenim??
    Està bé que hagi rebrotat, amb la pinta que tenia a la segona foto, semblava impossible...

    ResponElimina
  6. M'encanta el Bloc! Pobre gerani...

    ResponElimina
  7. Tu espera la papalloneta dels nassos... Potser llavors el gat sí que et farà servei!

    ResponElimina
  8. Mira, ja som dos, el meu ex sempre em deia que pq les torturava pobres i que si no m'estimava més comprar-les de plastic... ;P Les meves acaben si fa no fa i sense gat que les rosegui!!

    Bona sort XeXu!!!

    ResponElimina
  9. :)

    Hi ha una planta que als gats no els hi agrada, potser et sobreviuria a dins.

    ResponElimina
  10. I pensar que hi ha gent que les plantes els viuen sense fer res més que regar-les de tant en tant! A casa tampoc no duren gaire, pobres. Però bé, entre els geranis i en blog em quedo amb el segon. És preciós!

    ResponElimina
  11. Aquesta planta és una supervivent...hehehe

    ResponElimina
  12. Doncs si arribes a tenir un gos com la meva Gosseta ni el test et deixa.
    Jo tampoc tinc gaire traça amb les plantes i mira que m'agraden...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert el Blog és un gat dels que ve de gust acariciar, si es deixa. Se li poden perdonar les malvestats que fa amb les plantes.

      Elimina
  13. I tant que s'ha revifat!!... Ho has aconseguit!!... Amb les teves paraules d'ànim i entusiasme que li transmets, segur que se sent content i t'ho agrairà!!.
    Ara ja veig i comprenc el que em comentaves, al meu blog, de les mirades plàcides dels gats!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Jo, si alguna vegada he provat de fer viure una planta en un test sempre he fracassat estrepitosament. I com que no tinc gat he d'arribar a la conclusió que és només culpa meva.
    El teu post em dóna esperances per si algun altre dia vull tornar a intentar-ho!. :-D

    ResponElimina
  15. els cactus també són plantes......i poc amics dels gats. Fes la prova!!!!!

    ResponElimina
  16. Ostres, què flipo! Flipo del poc ànim que doneu cap a les plantes! A veure, anem a pams. Potser és que com jo sóc antibitxos ho veig tot des de l'altre costat de la barana... El gat ha tingut un atac de gelosia, el prota a casa és ell i que no li vinguin amb floretes ara! No vas entendre la conversa. El teu Blog deia:
    - "Floreta, aquest és el meu territori. Aquí tu no hi tens res a fer!"
    I així va ser (gairebé).
    Un geroni no dona massa feina i és agraït. Només necessita força solet i aigua de tant en tant, sobre un substrat que dreni bé i que no faci podrir les arrels. I si li toca l'aire també va bé. Però cuidadín amb la papallona que ve amb la calor. Se'ls carrega que dona gust. No anava a ser tot tan fàcil.
    I el Blog que se la miri com un company, no com un enemic, però des de lluny, a poder ser.

    ResponElimina
  17. Haha, molt bo el comentari d'en Joan :))

    Nen, tu el que tens no és un gat: és una bèstia! Pobre gerani, quina pena de foto, la segona. La tercera, en canvi, dóna un cert bon rollet, rollet d'esperança: "Com sobreviure una experiència traumàtica", per S.O.S. Gerani!

    ResponElimina
  18. Eeeeei, un post amb TRES imatges a cal XEXU!! ;-)) Serà la primavera? :-))

    A mi també se'm moren totes les plantes, fins al punt que els hi he agafat por... Sí, penso que alguna cosa em veuen que no volen viure al meu costat... brrrr

    Cada vegada que algú em regalava una planta (que algunes mares de catequesi tenen un detall i a final de curs et porten una capseta de bombons o una planteta... algunes... mooooolt poques) jo donava les gràcies amb el meu millor somriure i, de camí cap a casa, passava per ca la sogra i li donava l'usdefruit de la planta. A ella li creixia preciosa, ufanosa i contenta... i jo, quan hi anava, la mirava tot dient "Que, què fa la MEVA planta?" :-DDD
    I així totes tres contentes: la planta, la sogra i jo.

    Sort amb el teu gerani!! Records a en Blog (Blog, com et passes! això no es menja, home!!)

    I, pel nom del gerani, voto JERONI

    ResponElimina
  19. Ai, pobre gerani, quin aspecte més... menys... bé, pobre gerani. Tanmateix, això que són indestructibles és una llegenda urbana: d'aquí a poc vindrà la papallona africana i si no el tractes amb algún líquid escaient el bitxo acabarà la feina que ha començat en blog (molt maco, per cert). De les més indestructibles potser són els photus i la majoria dels cactus. Ah, i si el gatet és amic de rosegar les tiges, no compris mai una dieffenbachia: és tòxica.

    ResponElimina
  20. Hihihi....altra vegada m'has fet riure. A casa teníem un potus, que sobrevivia només de manera simbòlica. Durant 23 anys, 23, només es mantenia. Però se'm va acudir treure'l fora, al costat de la rentadora, que no tinc terrassa, jo i alllà, o miracle, en dos mesos es va reviscolar de manera que ara inunda la paret fins dalt i l'he hagut de tallar i tot!!!! Ja se sap, les plantes tenen opinió!

    ResponElimina
  21. Tens un gat que es diu Blog? Ostres, que interessant! Fins ara sabia de blogs que es menjaven el temps dels seus amos, però no en cocneixia cap que es mengés els geranis!
    No és per espatllar-te la il·lusió, eh?, però cap a l'estiu els geranis són víctimes d'una mosqueta reconsagrada que els acaba matant igualment... Però vinga, no defalleixis en l'intent i a veure si fa moltes flors!

    ResponElimina
  22. Pobret gerani!! Sé de que parles perquè nosaltres tenim en Puk (conill) i el dia que ens descuidem i el deixem acostar a la planta del menjador ... ell acaba tip i la planta pelada!!

    ResponElimina
  23. Podem crear una associació de damnificats per als gats. En el meu cas, més quantitat de moixos (5) implica major un número de plantes d'interior afectades (2 de 4), i això que visc a una casa al camp i es passen quasi tot el dia fora! Són uns depredadors nats, però es fan estimar molt.

    ResponElimina
  24. els geranis són força resistents! això si als gats les plantes els agraden però no pas de la mateixa manera que a nosaltres ja veig que ho has pogut constatar....es refarà

    ResponElimina
  25. Mira noi, mentre no se't mori cap planta de plàstic sempre hi ha esperança !! ;)

    ResponElimina
  26. éls geranis donen molta alegria. I m'agrada especialment l'oloreta que fan. Sobreviurà.

    ResponElimina
  27. Enhorabona, has reviscolat el gerani després d'haver passat per les dents i les urpes d'una mixeta, això sí que és una gran fita!!
    Em va bé que m'avisis, perquè fa una estona n'he trasplantat un i no sabia que aquesta planta agradava als gats. Aniré amb compte amb el meu, per si de cas.
    Ah, i sàpigues que es comença per un gerani i s'acaba amb un jardí tropical, així que... endavant!! Tot és posar-s'hi! :))

    ResponElimina
  28. Ja no me'n recordava que el teu Blog és gairebé igual que el meu Bitxo!! S'assemblen moltíssim, però el bitxo de moment no ha tastat cap gerani. Jo també sóc un desastre total cuidant plantes. Enhorabona per la revifada.

    ResponElimina
  29. T'entenc perfectament, jo tampoc ´soc un as de les plantes. A casa sobreviuen. Durant una temporada la Bruna també m'hi ajudava, com a tu en Blog i feia de les seves a la jardinera que tinc a fora. Va trobar divertit fer-hi forats a la sorra... Insisteix, al final ho aconseguiràs.

    ResponElimina
  30. A casa en tinc dos de gats i totes les plantes han sobreviscut... als gats. Com a mínim ara ja sé que millor que no hi convidi geranis.

    ResponElimina
  31. T'has plantejat si en Blog és vegetarià??

    Amb les plantes a casa he arribat a la conclusió que com menys me les miro, més bé van. Si començo a pensar...mem si la rego una mica més o la canvio de lloc o li poso més terra...moooooooorta!!
    Això si, m'he adonat que la música les fa bé.

    També voto per Jeroni, però no sé com s'ho prendrà en Blog quan et senti anomenar-la amb carinyo. :)

    Aferradetes i bona setmana!!

    ResponElimina
  32. Per bé i per mal, el meu barri segueix essent un poble, almenys en les relacions socials. Doncs bé, en una d'aquestes, l'altre dia se'm va acostar una veïna del pis del davant (que jo no coneixia però ella a mi sí) i em diu: "Aaah! tu ets el del balcó pelat, el que no té ni una planta ni una flor!"

    Amb aquesta sentència queda resumida la meva relació amb les plantes i flors...

    ResponElimina
  33. Jo sempre trio plantes d'aquestes que sembla que ho resisteixen tot, sobretot si ja ho diu el nom, com les "semprevives". Amb els geranis també ho he intentat i a mi mai m'han anat bé, i això que no tinc cap gat tant "guerriller" com el teu.

    ResponElimina
  34. Caram, quin munt de comentaris. Com es nota que gaudiu de les malifetes d’en Blog! El gerani a dia d’avui està encara una mica més formós, algunes flors més han florit i va recuperant un millor aspecte, encara que té moltes fulles rossegades. Ara que, molts de vosaltres m’aviseu de la papallona que ataca els geranis a l’estiu, i amb això no hi comptava... veurem si sóc capaç de fer que em sobrevisqui a l’estiu. Moltes gràcies pels comentaris.

    Pons, m’ho prenc ja com una qüestió personal. De moment m’han sobreviscut zero plantes i 1 de 2 gats, he de millorar la primera estadística!

    AhSe, s’ha de reconèixer que els gats són més cars que les plantes...

    Jpmerch, no t’ho creuràs, el meu gat té una estranya fixació amb el plàstic! Sempre m’està rossegant les bosses, l’he de renyar perquè no ho faci! Més d’un cop m’he trobat trossets de plàstic al caixó de la sorra...

    Sargantana, herbes d’aquestes en vaig comprar un temps, però sempre me les trobava de cap per avall. Des de llavors, malta, que fa el mateix efecte, i la tinc ben guardada!

    Carme, a veure si aconsegueixo girar la meva sort, la meva estadística amb les plantes de moment és molt decebedora. Si aquesta sobreviu, m’hauré de plantejar altres reptes. M’encantarà que dibuixis el Blog! Tot un honor, a veure què tal et surt!

    Yáiza, alguna idea em ronda pel cap de fa dies, he de trobar algun suport per penjar el test lluny de l’abast del gat, perquè la porta que els separa ha de romandre oberta durant els mesos de calor. Alguna m’empescaré. La segona foto, per cert, no fa justícia a la realitat, si el miraves de prop (i si el mires encara...), fa força peneta, més de la que sembla a la foto. Però torna a fer flors!

    Carina, el Blog em dóna molt de joc, però és pesat com ell sol! En tots els sentits. El gerani... ja veurem què fa.

    Maurici, com? Encara ha de rebre més agressions la pobra planta? Mareta, no guanyarem per disgustos. Ningú no em va dir que fos tan difícil!

    Lluna, no ens enganyem, ara li puc fotre la culpa al gat, però abans no tenia gat i les plantes també m’acabaven igual! En tenia una que es suïcidava, t’ho juro. Es tirava d’una lleixa que tenia a la galeria, me la trobava al terra... no sé com ho feia, però era molt frustrant.

    Deric, ho dius com si hagués d’entendre alguna cosa, em temo... però m’hauràs de donar més pistes.

    Loreto, en Blog és un tros de gat i el rei de la casa. No només té afició per les plantes i el plàstic, com que és molt maldestre, no puc deixar les coses fràgils al seu abast perquè se les carrega, volent o sense voler. És un gat poc felí, francament. Jo no pensava que fos tan difícil que les plantes duressin una mica...

    Maria, és una supervivent del Blog... de moment...

    Glòria, és qüestió de donar-li temps. Si no li hagués dit res o els hagués separat, en dos dies no em trobo ni el test tampoc. Això sí, et puc assegurar que és un gat que es deixa acariciar tot el que vulguis. Tot el dia reclama, no se’n cansaria mai. Els gats generalment et venen, es deixen fer unes moixaines i se’n van. Aquest estaria tot el dia de panxa enlaire perquè li gratessis, és mig gos!

    Montse, ja et dic, dels gats te’n pots refiar poc! En realitat el meu és molt bonet i poruc, t’asseguro que no sembla un gat moltes vegades, però tot el que té de bo amb les persones, ho paga amb els objectes inanimats. Més per maldestre i tafaner que per maldat, però el pobre gerani tenia tots els números de passar a millor vida si el deixava a la seva vista.

    McAbeu, com he dit més amunt, ara tinc l’excusa del gat, però en el passat se’m morien soles, per mèrits propis! S’ha de provar, no pot ser tan difícil! Aigua, sol, un cartell de ‘gats no’... on és la complicació?

    Sr. Gasull, mira si sóc bo que fins i tot he aconseguit que se’m morissin els cactus...

    ResponElimina
  35. Laura T, suposo que és normal que la gent sigui més empàtica amb un gat que amb una planta, però no sembla el teu cas. En Blog és de molt bona fe, jo no crec que amenacés el pobre gerani, segur que es volia fer amic seu, però va descobrir que tenia tan bon gust... Aquest gat és molt estrany, ho he de reconèixer.
    Agraeixo els teus consells i miraré de seguir-los, a veure si em dura una bona temporada. Alguns de vosaltres em parleu de la papallona aquesta, que jo desconeixia, és clar, i hauré d’estar a l’aguait. De totes maneres, no em pensava que tenir plantes formoses costés tant i s’haguessin de tenir en compte tantes coses! El que sí que faré és mantenir-lo lluny de l’abast del gat, si no no hi haurà manera. De la papallona no sé si podré, però del gat probablement.

    Ferran, és una bèstia amb totes les lletres, està immens. I com ja he dit, la segona foto fa peneta, però no fa justícia a la realitat. Quan la vaig fer, me la mirava i em semblava que no era per tant, comparat a com la veia amb els propis ulls. Així que va arribar a estar pitjor del que sembla, però que hagi tornat a florir és una bona notícia.

    Assumpta, ja ho he pensat que era un post molt del teu estil. Jo també he pensat més d’un cop que és un problema personal amb les plantes, no em volen com a amo i prefereixen morir-se. I ho he intentat, les he regat i he mirat que tinguessin sol, però res. En canvi, hi ha gent que sembla que té un do amb elles i les té precioses, com la teva sogra. Què hi farem, potser hi ha coses que no sabem que afecten a la capacitat de tenir plantes (vives).
    Ah, jo no estic tan segur que no es mengi el gerani... a en Blog li sembla aparentment normal, i molt gustós, sembla ser. I gràcies pel nom, li queda bé, no? Gerani Jeroni. No està malament.

    MontseLladó, gràcies pels teus consells, ara sé què he de fer per treure’m de sobre el gat de manera dissimulada. Ja veig que estic destinat a quedar-me sense planta, molts parleu de la papallona aquesta, i estic segur que no podré fer res per evitar que se la carregui. Bé, esperarem que passi un parell de mesos formós i florit, i si després passa a millor vida per la bèstia aquesta, doncs què hi farem. El que no sé és si la deixa pelada o si se la carrega del tot... millor no saber-ho.

    Zel, 23 anys ha estat el potus anar fent?? Això és mantenir-lo molt temps, eh! Però és que a més, és una planta amb paciència, un cop s’ha trobat allà on volia, s’ha decidit a expandir-se. Us ha donat una lliçó, i no ha dit ‘ja era hora!’ perquè no té boca. Una mica més i us sobreviu a tots i ja ningú l’hagués tret fora. I per cert, què té la rentadora que li agrada tant? Bones vibracions? Xist!

    Galionar, com ho sents, el meu gat es diu Blog, els que passen fa temps per aquí el coneixen bé, massa bé i tot! I mira, de vegades em dóna tema per fer posts, és un dels màxims contribuïdors del Bona Nit. No pateixis, si haguessis estat la primera en anunciar-me això de la papallona després de 22 comentaris de felicitacions sí que m’haguessis tirat la il•lusió per terra, però ja vaig assumint que quan s’instal•li la calor, el pobre gerani perdrà les poques forces que li quedin.

    Anna, quin desfici tenen aquestes bèsties amb les plantes! Però si tenen un pinso boníssim que els encanta i reclamen tothora!

    Xicarandana, els gats que surten fora són diferents. A banda de ser més agressius, fan moltes més maldats fora i a casa venen només a buscar menjar i demanar moixaines. El meu no és així perquè a ciutat no surt mai al carrer. L’he acostumat a viure a casa i no va enlloc, i ara s’ha tornat un gat tan burgès que no podria sortir perquè prendria mal segur. A més és molt poruc, no podria sobreviure allà fora.

    Elfreelang, el verb agradar té diferents connotacions. Per mi la planta fa bonic, però per en Blog no deixa de ser un enciam com un altre. Com que està força gras, deu considerar que ja va bé una mica de verdura.

    ResponElimina
  36. Carquinyol, ara m’has fet pensar que fa molt temps tenia una planta de plàstic a casa que ens van regalar per fer bonic. Era una mena de mata esfèrica, massa semblant a una pilota... i no sé si cal que expliqui res més...

    Clídice, entre el gat, i la papallona aquesta que m’anuncien altres companys bloguers, no sé si podré, la veritat...

    Novesflors, jo tinc mal sentit de l’olfacte, però visualment fa força goig, quan el gat no s’hi acosta, ho he de reconèixer.

    Marion, ei, que el Blog és tot un mascle, eh! Que estigui capat i pesi més de vuit quilos no hi té res a veure... No puc dir que els geranis agradin als gats, només puc dir que agraden al meu gat. O només aquest que vaig comprar, ni idea! Ara no crec que acabi tenint un jardí tropical, ni tinc espai, ni crec que visqués, ni crec que en tingui ganes. Amb una mica de decoració ja faré, si al gat li sembla bé...

    Sílvia, estàs segura que són iguals? Perquè en Blog és gegant, eh? Té unes dimensions considerables, i no parlem del pes. Has de provar de tenir plantes ara, pensa que sempre li podràs fotre la culpa al gat!

    Mireia, si et sobreviuen vol dir que ja ho fas millor que jo. El gerani està sobrevivint, però només de moment! Quina dèria aquests animals amb les plantes, o amb la sorra, que també sembla molt temptadora. No sé què li veuen.

    Rafel, jo penso que és cosa del meu gat. Potser els altres són més assenyats i deixen les plantes tranquil•les. El meu no surt mai de casa, tenir un element estrany com un gerani segurament és tot un esdeveniment per ell. I si a més té bon gust...

    Sa lluna, el gat és una mica llepafils amb el menjar, s’ho pensa i s’ho repensa a l’hora de menjar alguna cosa que li ofereixo, i generalment ho refusa. Tret del pinso, que presumptament és d’origen animal, no li acaba d’agradar res. És un gat estrany. Jo no sé si convé més fer-los cas o no a les plantes. A en Jeroni li faig un règim de mínims, solet i una mica d’aigua, però sobretot, separació física del gat. No sé si posar-li música, generalment escolto la ràdio i no crec que li faci massa gràcia el que posen. Entre tu i jo, no em veig parlant amb una planta, i mira que amb el gat ho faig... però tot arribarà.

    Porquet, em queda claríssim, si ho haguessis explicat amb altres paraules no s’hauria entès tan bé. Doncs res, ets força dels meus, tot i que jo ara ho intento. Ja veurem si em dura la cosa o en quatre dies engego el gerani a mar.

    Jomateixa, així que els geranis tampoc no són tan fàcils com jo pensava... t’hauria de fer cas a tu, si hi ha plantes que aguanten més, aquestes són les que em convenen. O diguem que a plantes més figa-flors no els convé estar amb mi!

    ResponElimina
  37. Una cosa, xò el blog no se suposava que era un supergat? si està fet un figurin!!!! com t'ho has fet?

    Pels geranis, el meu truc és regar-los sovint, cada 3-4 dies a l'hivern i 2-3 a l'estiu i de molt tant en tant (1 cop al mes o mes i mig) posar-los marro de cafè a la terra. Triomfaràs, segur.

    ResponElimina
  38. rits, la foto no li fa justícia, en Blog continua tan immens com sempre. Si hagués estat assegut el veuries en tota la seva esplendor. La perspectiva enganya. Miraré de fer-te cas en això del marro del cafè (que a casa mai en falta i està bé trobar-li un nou ús!) i en el patró de rec. Encara que he de dir que ara totes les flors s'han obert i té una pinta magnífica! He de trobar una solució al tema del gat, perquè la porta que els separa s'ha de mantenir oberta a la que fa una mica de calor. Vull que continuï amb aquesta pinta.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.