divendres, 5 d’abril de 2013

Semi-consciència

Una conversa sobre estats de semi-consciència em va portar un record que tinc ganes de compartir. La conversa anava de coses que fem o diem quan se suposa que estem dormint. Passa a molta gent que parlen o fan coses mentre dormen, sobretot a criatures, i això fa que el que està ben despert al costat es pugui fer un tip de riure a costa del que clapa. I aquest generalment no se'n sol recordar el dia següent.

Ens situem als primers cursos d'universitat. Una nit vaig marxar de casa la noia amb la que sortia per anar a dormir a casa meva. Ella s'estava morint de son, però em va fer prometre que la trucaria en arribar, que tenia un bon tros. En aquella època no hi havia mòbils com aquell qui diu, en tot cas jo no en tenia. Com a home complidor que sóc, vaig fer la trucada de rigor des del fix de casa (els pares). Me'l va agafar de seguida i vam tenir la típica conversa en aquests casos: 'he arribat bé', 'molt bé, em quedo més tranquil·la', 'bona nit, que descansis' i totes aquestes coses que es diuen.

La meva sorpresa va venir l'endemà en arribar a la facultat, vaig rebre una bona esbroncada per no haver trucat la nit abans, que havia patit molt i no sabia si estava bé. La meva cara devia ser un poema. No només havia trucat, sinó que ella havia despenjat, havíem mantingut una conversa coherent i havia penjat sense problemes. Sembla ser que hi ha gent molt virtuosa en els seus estats de semi-consciència! 

32 comentaris:

  1. Ostres! I ella s'ho va creure? A mi em costaria, eh? Clar que mai en tota la vida ningú m'ha dot que hagués fet coses d'aquest estil. Jo em desperto fàcilment i ràpid o simplement no em desperto.

    Suposo que et devia costar una mica de convèncer-la, no?

    Divertida, l'anècdota!!!

    ResponElimina
  2. I no seria al revés, que tu vas somniar que li trucaves?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha aquests post està donant unes respostes boníssimes... Ves a saber, eh XeXu? T'ho has plantejat? Vas trucar realment? :-))

      Elimina
  3. Bona anècdota! A mi a vegades també em sol passar; ho passo fatal, em fa molta vergonya quan m'ho diuen...

    ResponElimina
  4. Jo tenia una amiga a la Facultat que li passava això. Per assegurar-te que t'escoltava li havies de fer repetir tot el que li deies.

    ResponElimina
  5. Sobre el cas de parlar en somnis, tinc una amiga, que el seu xicot (del Madrid ell, ella del barça) va sentir com ella deia clarament: "Està clar, Abidal ha de pujar més!" i va seguir dormint en silenci xD

    ResponElimina
  6. I no devia ser que ella tenia ganes de pegar-te una bronca i no sabia com? ;-)))

    ResponElimina
  7. Jo tenia un oncle que es va aixecar a munyir les vaques i al cap d'una estona va tornar a dormir, com que es diu que és dolent despertar-los la meva tia no va dir res i el va deixar fer. L'endemà ell no s'ho volia creure.

    ResponElimina
  8. haha, era una virtuosa, ja ho pots ben dir! Jo quan faig aquestes coses sóc molt incoherent i dic tonteries. Un deu per a la somnàmbula :)

    ResponElimina
  9. Hahahahaha què bo!!! Jo!! Jo faig coses i dic coses!! :-DD

    Per exemple estic somiant que algú em diu "Sembla que plourà" i jo responc "ostres, que pesat, una altre vegada pluja!"... però ho dic de veritat, ho dic parlant...clar, en Josep Lluís ho sent i em pregunta què passa i, o bé em desperta la seva pregunta innocent o, a vegades, em desperta el so de la meva pròpia veu parlant...

    Altres vegades, si somio amb la meva germana, doncs també començo a xerrar amb veu alta, com si ella fos allí al meu costat.

    Però el millor és el que vaig fer l'altre dia (nit) a altes hores de la nit em vaig recordar que no havia acabat d'estendre la roba, que em quedaven algunes peces dins la màquina i, plenament conscient vaig anar a la terrasseta, vaig agafar dues o tres coses i les vaig estendre amb normalitat... però després ja em deuria quedar mig clapada, de tal forma que al dia següent vaig trobar tota la roba estesa de forma molt rara... uns pantalons de pijama d'en Josep Lluís i una tovalloleta estesos junts amb una sola agulla... Una camisa estesa sense agulles!!! (a l'estenedor de dins... no sé com no va caure... si arriba a ser a fora un dia de mestral em quedo sense camisa) i dues o tres peces petites, de roba interior, totes mig guerxes també aguantant-se sense agulles... Bé, això ho vaig fer dormint...

    A vegades he acabat posts mig adormida i al matí, m'he aixecat corrents per venir a veure quins desastres havia fet!!

    ResponElimina
  10. Una nòvia que sap fet totes aquestes coses mentre dorm és una mina! No ensdiràs ara que la vas deixar!

    ResponElimina
  11. Si hi ha gent que fins i tot completament desperta no sap el que fa, no et dic res dels estats de semi-inconsciència.

    ResponElimina
  12. Però ella ho sabia que li passava això?? Pq sino ho devies tenir magre per fer-li entendre que tu si que havies fet la teva part... Jo tenia un cosi sonámbul, i un dia per poc salta x la finestra, per sort no va passar res ;)
    Bon dissabte XeXu!!!

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Carai jo quan dormo només sé dir gruuuuu, ehhhh, ajoaljfk, buffffsjk

    ResponElimina
  15. Trucar la novieta des de casa el papa i la mama explica molt bé qui ets. No es deu poder esperar gran cosa més de tu: on dormiries millor que al llietat que a mama t'ha preparat?
    La majoria dels niñatos sou uns grans patriotes, és clar: qui valora més la casa paterna que aquell a qui li tenen la roba neta i planxada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un text que comença confonent el temps present amb l'època que en Xexu anava a la universitat i acaba amb un final incongruent amb el tema del post. Tot un exemple de comentari fet en un estat de semi-consciència (sent generosos) que no pot il·lustrar millor de què estem parlant. Com sempre Sr. Bosch, vos no decebeu mai.

      Elimina
  16. Carai! Però si és en Bosch! Ja et trobàvem a faltar, eh! Aquest comentari explica molt bé qui ets: una persona suposadament adulta que es diverteix buscant merder allà on no l'han demanat i on ningú no el vol. Sense cap mena de lògica ni sentit, i amb una mala educació i una ràbia remarcables. Enhorabona! Et superes cada dia més!

    Dit això (ehem), curiosa anècdota! Jo sé que faig sorollets quan dormo, de vegades ric o dic alguna cosa... però res massa coherent, vaja. De totes maneres, tot això m'ha fet pensar en aquelles nits de colònies amb el cau on intentava vendre submarins grocs als més petits, mentre dormien... era realment divertit! Recordo que en com en vaig vendre un de descapotable amb tapisseria de cuir. =P

    PD: Jo també visc a casa els meus pares.

    ResponElimina
  17. Vaya tela. Quina vergonya devia passar la noia després de l'esbroncada injusta.

    Ma mare sempre explica que era capaç de llevar-me i mantenir conversa, xò la veritat, mai me'n vaig recordar.

    Ara crec que ja no ho faig, de fet el puck no se n'ha queixat mai, i si dormo acompanyada, diguem que no és que agafi massa profundament el son. No sé si a la gent li passa, xò a mi em costa, dormir amb algú quan no hi estàs acostumat em costa (i no siguis malpensat, no necessàriament parlo de dormir agarradet, tb de quan vas fora...)

    ResponElimina
  18. Carai! Segur que era ella qui va contestar?

    ResponElimina
  19. Au va, confessa: tenies ganes de gresca i vas continuar la nit amb els amics fins empalmar amb la primera hora de classe. Evidentment, en veure-la, vas haver de donar explicacions i la millor manera que vas trobar va ser dir allò que anomenen una mentida pietosa i, avui en dia, ella encara creu que té molta semi-consciència. :P

    ResponElimina
  20. la veritat és que els somnis són tant reals! a mi m'ha passat també alguna cosa semblant, somiava que feia alguna cosa i a l'endemà viure amb el convenciment que la feina estava enllestida...ja ho va dir el filòsof Descartes quan en l'exercici sistemàtic del dubte dubtava entre el somni i la vigília!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així a en Descartes també li passava això? I jo que em creia tan original!! :-DDD

      Elimina
  21. Unes respostes divertides, exceptuant la fora de test de l'habitual.
    Un cas així no l'havia sentit a dir mai. Parlar em somnis, si, gairebé tothom ho fa, però contestar al telefon...?
    És normal o somnambulisme?

    ResponElimina
  22. Òndia, això...això em fa pensar amb el meu company, em respon adormit i no sap què diu ni se'n recorda l'endemà...però no m'aprofito, eh? No faig preguntes de les quals no vull saber la resposta...

    Gràcies per ser-hi sempre, un petó!

    ResponElimina
  23. M’he divertit molt amb les vostres respostes a aquesta entrada, per un moment m’heu fet pensar que era jo el que havia somiat que la trucava o que en realitat havia trucat a un altre lloc! Però crec que no, donat l’historial de la noia, em penso que l’explicació més plausible és la que explicava al post. Però com a anècdota és força divertida! Moltes gràcies a tothom pels comentaris!

    Carme, em sembla que ella ja sabia que feia coses d’aquestes. Crec que aquest va ser el cas més espectacular, però en tenia d’altres. A més, no hi havia motiu perquè jo mentís! No recordo si li va costar gaire creure’m, però igualment, no crec que insistís massa, per si de cas! A mi em passa com a tu, o dormo o estic despert, mitges tintes no.

    Jpmerch, justament, mentre contestava a la Carme he tingut aquest pensament, però tenint en compte l’historial d’un i altre, crec que era ella la que estava al limbo.

    Leviathan, és d’esperar que entre els comentaristes aparegui gent amb aquesta tendència a la semi-consciència, i entenc que de vegades pugui ser una mica vergonyós, però pren-t’ho a broma, dona. A mi no em passa, la veritat.

    Aitor, ara m’has fet pensar que també es van donar casos amb aquesta noia, repetir-li coses per assegurar-se que les havia captat, però em sembla que no així...

    Pons, la gent és molt clarivident, ja es veu. No li falta raó, la noia ho veia clar, però és que si Alves puja tota l’estona ell s’ha de quedar a guardar-li l’esquena, no? T’encanta el futbol, ho sé.

    Xicarandana, no ens enganyem, de motius segur que no n’hi faltaven per esbroncar-me, això segur, no li calia inventar-se’n de nous!

    Sr. Gasull, això és dedicació a la feina! I a més una altra cosa, al matí devia poder fer el ronso al llit una estona més perquè una de les tasques ja la tenia feta!

    Sílvia, també he vist altres casos de coses poc coherents, ella mateixa en deia alguna de tant en tant i jo em feia un tip de riure. Però parlar quan tens l’altre al costat encara ho entenc. Tota la parafernàlia de despenjar el telèfon i parlar ja em costa més!

    Assumpta, és una sort que expliquis això perquè el fet de tenir una ràdio ficada dins ja no em preocupa tant! Et despertes a tu mateixa parlant... mareta. Bé, he de reconèixer que jo alguna vegada m’he despertat pels meus roncs... però fa temps, ara em sembla que ja no ronco, tant almenys. Però bé, res comparable amb això d’estendre la roba dormint... encara vas tenir sort que no ho vas fer a fora, encara que hauria tingut més mèrit. Ara m’has fet pensar en un post meu de fa temps, una de les meves úniques mostres de semi-consciència, quan estava a la feina escrivint, em vaig adormir a mitja frase i vaig acabar escrivint ‘bulto’... mare de déu, si és que estem fatal. I ja tens raó, ja, vigila amb el que escrius dormint, que després tot queda al reader...

    Salvador, doncs em temo que sí, però no va tenir res a veure amb aquestes capacitats, que eren prou divertides!

    McAbeu, no et falta raó, però em sembla que aquí estaríem parlant d’un tema completament diferent, oi?

    Lluna, sí que ho sabia, sí. Solia dir coses dormint i sempre li fotíem conya. Però aquest va ser un cas especial, molta gent parla dormint, però que puguin agafar el telèfon, parlar amb coherència i penjar... no sé, ho veig complicat. Però ja devia tenir alguna cosa de somnàmbula, com el teu cosí. Per sort no em donava ensurts d’aquest tipus.

    Jo rai!, els comentaris d’aquests post m’estan fent molta gràcia. Per un moment m’ho has fet plantejar, és clar, i si vaig trucar a un altre lloc. Però no no, vaig reconèixer la seva veu, en principi no hi va haver error. Però el cas que exposes tu és de traca i mocador, realment el tal Ramon es devia endur una bona esbroncada, però no només això, també es va perdre una bona sessió nocturna! Sort que no va arribar a saber que se la va perdre per culpa teva! Ara m’adono que has esborrat el comentari... però jo et contesto igualment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De cop m'ha agafat el pànic per si el tal Ramon era blogger!!!!!!!!

      Elimina
  24. Loreto, que és el que sol dir la majoria de gent, però ja veus que hi ha gent molt més capacitada!

    Lluís Bosch, ja has rebut resposta d’en McAbeu i la Yáiza, però et donaré la meva també. Amb vint anys escassos, una carrera que m’exigia passar el dia a la facultat i sense un ral a la butxaca, no tenia enlloc més on dormir que casa dels meus pares. Estem parlant de dotze o tretze anys enrere, vull creure que no has llegit el post en diagonal. No crec que sigui estrany el que feia jo, no vivia prou lluny de la universitat com per viure en un pis d’estudiants, i els meus pares tampoc no s’ho haurien pogut permetre, com la majoria d’estudiants, em penso. Els mòbils no eren comuns, i jo tampoc no en volia tenir. Igualment, els mòbils dels estudiants també els paguen els pares. I res, que si tu eres d’aquells valents que vas marxar de casa amb 16 anys a buscar-te la vida i ho vas aconseguir, felicitats. Jo no. Encara vaig trigar un temps a marxar, ho vaig fer amb una lamentable beca d’investigació i a compartir pis. A casa, de les poques coses que m’han pogut donar ha estat un plat a taula i tractar-me amb molta estima.

    Yáiza, gràcies per la resposta a en Bosch, encara que jo no l’he trobat a faltar gaire, la veritat. La noia aquesta també deia algunes coses incoherents, però el seu nivell de lucidesa en semi-consciència podia arribar a uns límits inversemblants, pel que vaig veure. Crec que parlar una mica no és estrany, molta gent ho fa, digui coses coherents o no. I això de vendre submarins també ho tenia sentit. Els de la facultat em deien que li fes, però no arribava a tant. Amb la canalla deu ser més divertit, ara que, quina mala llet, pobres.
    L’anècdota és de quan era més jove que tu ara, però no cal dir que a la teva edat, i alguns anys després, encara vivia amb els pares. No hi havia altre remei, si no hi ha diners, no hi ha res a fer.

    rits, no sé si va passar vergonya, és més divertit que vergonyant, trobo. Almenys se’n pot fer broma sana, sense que sigui una gran ofensa per ella. Així que tu també parlaves? Crec que això passa a força gent de petits, però després es va passant. Jo crec que sí que costa dormir amb algú, o en presència d’algú quan no hi estàs acostumat. Potser que estiguis intranquil si hi ha algú a l’habitació, però si és al mateix llit, la cosa es complica encara més.

    Deric, jo juraria que sí, li vaig reconèixer la veu! Al final em fareu creure que jo era el boig!

    Marion, de cap manera! Encara em creuria que el boig sóc jo i que no vaig trucar, però dir mentides no, això segur. Això d’empalmar només ho vaig fer un cop, una nit molt llarga, sí senyor. Però ningú no es va veure perjudicat ni mentit. En tot cas, els ponents de les xerrades a les que vam anar al matí, que ens vam clapar a les butaques, és clar. Eren tan tovetes...

    Elfreelang, sí, una de les explicacions de Descartes a per què havíem de dubtar de tot. Però en el teu cas era una putada, eh! Llevar-se amb la sensació que la feina està enllestida, però trobar-se que no és cert i que l’has de fer de bon principi. Si posar-s’hi ja costa, imagina’t amb la sensació de repetir-ho! Això de la semi-consciència té les seves trampes.

    Glòria, doncs sí, tret de l’excepció, m’han fet molta gràcia els comentaris d’aquest post, m’heu fet dubtar de tot, ja! Justament això és el que m’estranya a mi. Parlar una mica en somnis no és res estrany, aquella noia ho feia sovint. Però el tema del telèfon ja em sembla d’alt nivell. Potser sí que tenia un puntet de somnàmbula, però per sort no la vaig veure caminar dormint mai!

    Zel, de vegades aquesta idea et fa pensar en treure’n profit, però més val no jugar amb aquestes coses, és clar. En tot cas, més val divertir-se, fer-li preguntes absurdes per riure, més que buscar informació. Almenys després et pots fer un tip de riure explicant-li, més que convertir-ho en un bany de llàgrimes.

    ResponElimina
  25. Ja sabia jo que això de la ràdio al cap no era de nivell alarmant :-DDD

    ResponElimina
  26. Jo recordo una nit, quan mon germà i jo dormíem a la mateixa habitació, de menuts, que vam mantenir una conversa sobre no sé quin gol del Maradona. Jo estava ben despert i ell ben dormit.

    En tot cas, sempre m'ha impressionat veure una persona parlant en somnis i, sovint, amb els ulls ben oberts.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.