dimarts, 2 d’abril de 2013

Ràdio XeXu

Una d'aquelles coses meves que no dic massa perquè no sé si li passa a altra gent, és que gairebé sempre tinc una cançó o altra al cap. Suposo que quan m'he de concentrar més només em dedico a l'activitat que toqui, però si no, dins del meu cap sona alguna cançó, com si de la ràdio es tractés, en segon terme, mentre faig altres coses, i sobretot sense que jo l'hagi triat, és clar.

Això sempre m'ha semblat sorprenent, especialment als matins. Una de les primeres coses que se m'activen al cervell és aquesta emissora interna que tinc, i de sobte se m'apareix la primera cançó del dia, quan potser encara no he aconseguit fer tres passos del dret. Pot ser un dels èxits del moment, d'aquells que sento cada dia a les ràdios reals. Però també pot ser una cançó antiga, alguna de les cançons en català que escolto o escoltava, i fins i tot alguna tonada vergonyant que no reconeixeria que conec. Com que no les trio, el meu cap fa el que vol.

El cas és que molts cops m'he preguntat el perquè d'una cançó o altra. Si és una que sona molt pot ser que la tingui enganxada, però n'hi ha que no tenen cap raó aparent de ser. Alguna relació amb un somni que no recordo? Durant una temporada, fa molt temps, les vaig començar a apuntar, ho vaig fer diverses setmanes. La llista era d'allò més eclèctica, i com que no li trobava cap explicació lògica, ho vaig deixar de fer. Però encara em passa i no sé si és que estic mig tarat o és una cosa perfectament normal. Algú em pot dir si necessito un psiquiatra?

49 comentaris:

  1. Més que un psiquiatra, potser el que necessites siga una connexió USB.

    ResponElimina
  2. Que va, res de psiquiatres, això és que tens una intel·ligència musical que vol sortir. Toques algun instrument, cantes bé? Jo de vegades també tinc cançons que em ronden pel cap però no tant sovint com tu expliques i quan intento exterioritzar-les no me'n surto. Segur que cada cançó en el moment que la penses t'evoca algun estat d'ànim o sentiment del moment. Prova de pensar per què et ve al cap el pròxim cop que et passi, segur que trobes alguna pista.

    ResponElimina
  3. Ja els hi agradaria a molts necessitar el mateix psiquiatra que tu!
    Que soni la música i tu tranquil!

    ResponElimina
  4. Volem que publiquis la llista! Dona-li a "m'agrada" si vols que en Xexu comparteixi la llista de cançons del seu cap! Ah... calla... que això no es el facebook.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vull que publiqui la llista!!!

      Elimina
    2. No és el facebook, però aquí tens el meu "M'agrada" . Tinc curiositat

      Elimina
  5. Estic amb en pons, volem la llista!!! No sóc molt musical jo i a mi les que se m'enganxen de vegades són les que escolto a la radio quan vaig cap a la feina...
    Tampoc crec que siguis carn de psiquiatra!

    Bon vespre XeXu!!!

    ResponElimina
  6. A mi també em passa però amb històries. A cops em desperto ben entrada la nit amb alguna idea, i encara que siguin les quatre de la matinada m'aixeco i començo a escriure... crec que estic malalta jajajaj

    Petons!

    ResponElimina
  7. Jo crec que això que se't disparin cançons que no hem triat ens passa a tots en una mesura o altra. O al menys passa a molta gent.

    "No me la puc treure del cap" es deia aquell programa de la tele... per això, perquè és una cosa freqüent. Allò que ja no és tan freqüent és que sigui de manera continuada. Jo puc passar dies sens e cap cançó al cap. I després me'n ve alguna.

    Voto per la llista actualitzada... :)

    No sé si existeixen els psiquiatres musicals o els psiquiatres de ràdios... em sembla que no...

    ResponElimina
  8. Ostres quina sort!!
    No has pensat mai en dedicar-te a cantar??
    A mi molts cops m'han dit que tenia una veu bonica i quan llavors em diuen, va canta, mai em ve cap cançó al cap. Sóc un desastre total!! Podria tenir potencial per a cantar, però en canvi no en tinc cap ni un per recordar melodies i molt menys lletres. En canvi tu... potser t'ho podries rumiar i decidir-te a fer el cop de cap.
    Encara guanyaries la primera pela i tot!!
    Bé, la primera segur que no, però algunes més, segur que sí! ;)

    ResponElimina
  9. "Com que no les trio, el meu cap fa el que vol." Huassss huaaasss...

    I tant que el cap fa el que vol!! Jo a vegades m'he despertat amb alguna cançó que NO VULL que estigui allí, però ella, tossuda, tossuda... altres dies la cançó si que m'agrada més i llavors la deixo moure's lliurement pel cervell...

    Ja saps, a publicar la llista... i sinó, no haver tret el tema! :-P

    Vaig a veure la segona part!! :-DDD

    ResponElimina
  10. A mi també em passa!! Jo no les he apuntat mai!!! Però quan de cop i volta sonen en algun lloc, puc arribar a sentir el per què les tenia tan gravades.
    Poca feina pel psiquiatra!!!!

    ResponElimina
  11. El meu no és ben bé així.... a mi se m'enganxen cançons quan les sento molts cops durant el dia i llavors és allò de "no me la puc treure del cap!"

    ResponElimina
  12. A mi em passa exactament el mateix!
    Ara, me'n guardaria molt, però molt i molt, de fer pública la llista de cançons que se m'enganxen al cap, ni tan sols ho comentaria als meus cercles més íntims!
    Els que demaneu la llista no us podeu arribar a imaginar les cançons que, sense saber perquè, se t'enganxen un bon dia i no les pots deixar per molt que, com diu l'Assumpta, t'estimaries més no saber-les.

    ResponElimina
  13. Jo no sé viure sense música i, com tu, sempre tinc alguna que em ronda pel cap, encara que això de fer una llista mai ho he pensat!!
    Volem la llista!! :)

    Nanit!!

    ResponElimina
  14. Està bé això de portar una ràdio incorporada! I els pensaments callen per escoltar la música? O es sobreposen?

    ResponElimina
  15. No, XeXu, no, no et cal cap psicòleg. Com a mínim per això que expliques, hehe... Parlant seriosament, cadascú tenim les nostres pròpies "emissores", temes que ens enganxen per una banda o una altra. A tu t'enganxa la música i aquestes cançons que tant sonen a Ràdio XeXu? doncs disfruta-les, apunta-les i balla-les, quan s'escaigui, i santament que faràs!

    ResponElimina
  16. ves que no tinguis instal·lat de sèrie l'espoty amb mode aleatori. El que et cal és un advocat per el tema fraudulent dels drets d'autor i les sgae. Això qui ho paga?

    ResponElimina
  17. Perfectament normal això que et passa.
    I si descobreixes que no ho és avisa'm, doncs a mi em passa el mateix. I el que és més fort: jo les canto. Em passo el dia tral·lejant cançonetes!

    ResponElimina
  18. Sí !!!

    Següent pregunta ?

    ;)

    PS: Jo tinc la BSO de Clan… però això meu no té solució a curt termini...

    ResponElimina
  19. A mi també em passa, però no em passa tant. El meu cas és com el que ens comenta la Carme, de tant en tant "no em puc treure del cap" una determinada cançó sense saber ben bé perquè però no cada dia ni totes hores.
    I de vegades són cançons que, de cap manera, admetria que em puguin venir al cap per tant i en conseqüència no et demano la llista de les teves que hi ha coses que no cal saber. ;-D

    ResponElimina
  20. Ui no, si per això creus que has d'anar al psiquiatre, a mi ja em podrien anar posant la camisa de força. Jo crec que està molt bé tenir sintonitzada la ràdio mental. Bé, sempre que la selecció no sigui torturadora, clar. Hm... M'acabo d'adonar que no tinc prou dades per fer-te un diagnòstic. Necessitaria la llista de cançons. Vinga va, pel teu bé! ;)

    ResponElimina
  21. Doncs a mi no em passa. Potser per això soc tant dolent en música.

    ResponElimina
  22. Crec que ens passa a molts. Ara que... quan se'ns posa una cançó que no ens agrada massa i no pots deixar de sentir-la fa molta ràbia!

    ResponElimina
  23. El meu problema és el següent doctor. Als matins, a primera hora, tinc costum de posar la ràdio. En el moment en que la tanco, quan m'encamino cap a la feina, o surto de casa, si està sonant una cançó, ja puc fer tots els esforços del món per evitar-ho, que aquella serà la cançó que cantaré tot el sant dia, de sol a sol. Ja pot ser dolenta, ja pot ser horrorosa, pot no agradar-me gens, que se m'incrusta al cap i vinga a entonar-la.

    I clar, el pitjor és quan vaig caminant pel carrer i, si em sé la lletra, no puc parar de cantar-la en veu mig alteta, de manera que, si em despisto, algun vianant em sent i m'observa. Llavors em cau la cara de vergonya. Es deuen pensar que sóc ben foll!

    ResponElimina
  24. No sé si és normal, no ho havia sentit mai abans, però en tot cas no crec que sigui cas per un psiquiatra, és, si més no, curiós.

    ResponElimina
  25. Psiquiatre potser no cal, però una mica estrany sí que és. Veig qua a la majoria de gent se'ns enganxen cançons concretes durant una estona, dia o dies però d'aquí a tenir una emisora al cap. No em desagradaria però

    ResponElimina
  26. A mi em passa sovint, no li dic ràdio, li dic banda sonora... No sé d'on vénen les cançons, potser has sentit unes notes, potser la lletra diu alguna cosa relacionada amb el moment, potser has sentit una melodia que s'assembla a una cançó que t'agradava de jovenet, o que no t'agradava... no ho sé, acabo de veure que l'Obama vol impulsar un programa sobre el mapa del cervell, Brain Initiative, podrien investigar-ho.
    La llista, si la vols dir lliurement i voluntària... :) (jo estava cantant ara una de la Tina Turner, que mai m'ha agradat especialment :O)

    ResponElimina
  27. Porres, a mi això no em passa gairebé mai, i això que la música m'encanta! La darrera que se'm va enganxar i a sobre em va durar dies fou la melodia de la peli "La estranya parella": ti-turi-turi ti-turi-ti-turi-tuuuuuuu, us sona? ;-)
    I no, no estàs per anar al psiquiatra, i manco per això.
    I sí, també m'agradaria que penjassis "la llista"! On heu dit que hem de clikar el m'agrada?

    ResponElimina
  28. Això em passa ara a mi, però amb cançons infantils!

    Bon dia, bon dia, bon dia pel matí, tralalalarala tralalalaralaaaaaa...

    I altres cançonetes semblants...

    ResponElimina
  29. Si t'explico que fa uns dies vaig estar tot el matí cantant (per sort pel món només dins el meu cap): "si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores..."

    ResponElimina
  30. T'estranya que la llista sigui eclèctica? I ara! És que potser tu ets monocromàtic? ;)

    ResponElimina
  31. XeXuuuuuuuuuuu i tens sintonia?... Vull dir si, de tant en tant, hi ha un segon de silenci, seguit d'una veu amable que diu "Aquí, ràdio XeXu" i després unes notes al xilòfon :-))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la resposta és afirmativa, aleshores si que és qüestió de demanar ajuda facultativa. Escoltar notes al xilòfon és passar una línia vermella. ;-DD

      Elimina
    2. Hahahaha però no moltes notes al xilòfon... només quatre o cinc, després de "Ràdio XeXu·... i després, continua la programació musical amb tota normalitat :-))

      Elimina
    3. Jo posaria el límit en mitja dotzena. Així que si són 4 o 5, no passa res... però que ho vigili de totes maneres. ;-D

      Elimina
    4. Sí, sí, això s'ha de controlar... si no, pots caure en actuacions en semi-inconsciència (veure següent post) ;-DDD

      Elimina
  32. No sé si estàs tarat, xò és molt xulo això. Ja m'agradaria. De tant en tant, em ve una cançó, xò t'asseguro que no arribo al teu nivell.

    A més, serà que no estem tots tarats! qui no té un all, té una ceba, i que més xulo que tenir la música com a companya.

    Entre la cançoneta que tens posada a la barra i el post, m'has fet recordar aquesta escena: http://youtu.be/8tJoIaXZ0rw

    ResponElimina
  33. Doncs sembla que això que em passa no és tan normal, només algun de vosaltres ha demostrat que li passa el mateix, perquè ho ha reconegut de seguida, però la majoria patiu que s’us enganxin les cançons durant un temps el que sigui, això que anomenem no poder-se-la treure del cap. I com he dit a molts de vosaltres, no hi ha cap llista, la vaig fer fa molts anys i ara no existeix. Si us serveix d’alguna cosa, dir que ara mateix està sonant ‘Avui sí’ de Roger Margarit... Gràcies a tots pels comentaris.

    Jpmerch, m’has fet gràcia! No estaria malament que ens poguéssim endollar un USB! A banda de les cançons, segur que podríem descarregar moltes coses del nostre cervell, i també carregar-ne d’altres que no hi ha manera que entrin!

    Sílvia, em poses deures i tot! Ja dic que és com una ràdio, jo crec que almenys durant el dia és com tenir una ràdio ficada dins, però les de primera hora del matí són les que més em sorprenen. Res d’intel•ligència musical, ni toco cap instrument ni en sé un borrall de música. I com pots imaginar, si he d’interpretar, aquest estiu no hi haurà sequera. Vull creure que segueixo bé el ritme almenys, però no sé, no tinc cap virtut musical, tret de la de recordar moltes dades de tot el que he anat escoltant al llarg de la vida. Ara, en el meu cap sona l’original, no és una interpretació meva, així que tinc una bona qualitat de so!

    Laura T, no sé què dir-te, hi ha qui sent veus i diuen que està malalt. Jo sento veus que canten! No vindria a ser el mateix? El dia que l’intèrpret que sento pari de cantar i em parli em cago viu.

    Pons, la llista la vaig fer fa molt temps, posa-li 15 anys o així! Ara no m’ho apunto, i després se m’oblida, és clar. Però sempre em queda el dubte que si sé que estic fent una llista, si no forço les cançons a sortir. Ha de venir sol, perquè si em poso a pensar quina cançó ha de ser la primera ja estic falsejant els resultats.

    Lluna, com li deia a en Pons, la llista que vaig fer té un munt d’anys, i a saber on para. Si hi penso ja us posaré les que em vinguin aquests propers dies. El que explico va una mica més enllà de la típica cançó que s’enganxa, això també em passa. Però el que dic amb el post és que vaig fent coses i em sonen cançons al cap, les que siguin, ara una, després una altra, i així anar fent.

    Leviathan, no subestimem la inspiració! A mi em venen cançons que no són meves (és clar, de meva no n’hi ha cap!), però si a tu et venen històries per escriure, no pots desaprofitar l’ocasió, per quan fallin les muses. Ara que, si pot ser a una hora més normal, tampoc no aniria malament.

    Carme, no parlo de la típica cançó que s’enganxa, aquelles que no ens podem treure del cap. Això també em passa, i acaba sent molest fins i tot. Però a banda d’això, jo tinc la sensació d’estar sempre sentint música de fons, sempre sona alguna cosa o altra. És una manera d’estar acompanyat, però hi ha moments que fins i tot aquesta música calla. Em sembla que amb un psiquiatre normal ja faria, no cal que sigui tan específic!

    Marion, pel bé de tots, millor que no em dediqui a cantar. La música que sona al meu cap està en versió original, per sort no la canto jo. En canvi, veus, sí que recordo moltíssimes cançons. És clar, si em diuen que canti alguna cosa, segurament també em quedaria en blanc, però m’encanta aprendre les cançons de memòria i cantar-les, perquè de cantar síq ue canto i molt, però molt malament, què hi farem. Així que ja veus, déu dóna pa a qui no té dents, o alguna cosa així. Jo recordo un munt de cançons però canto fatal, i tu que cantes bé, no recordes cap lletra. Cues de pansa!

    Assumpta, la llista és de fa molt temps, ara no en tinc cap, l’hauria d’anar fent. Si voleu us diré quina ha estat la primera cançó que m’ha vingut aquests dies. Però bé, com dius tu, segur que les que em venen a partir d’ara són d’aquelles que prefereixes no dir. Segur que recordaràs que durant una temporada escoltava Melendi... a saber què pot sortir!

    ResponElimina
  34. Dafne, suposo que si ens venen a la ment és perquè les sentim moltes vegades per tot arreu, però de vegades tinc la impressió que cal sentir pocs cops una cançó perquè ja se’t quedi gravada al cervell.

    Alba, com ja he anat explicant, no és ben bé això. També em passa a mi això de que se m’enganxin cançons i no hi ha manera de treure-les, però de base sempre en tinc una o altra al cap.

    Jo rai!, explico tantes coses de mi que ja no vindria d’aquí de publicar una llista de les cançons que em passen pel cap. No és una cosa que controli, però sí que és cert que n’hi ha algunes que no saps per què apareixen, si no t’agraden gens i en teoria les repudies. No tinguis tanta vergonya home, si ja veus. Segur que cadascú té unes quantes coses vergonyoses que preferiria que no se sabessin, no vindrà d’unes cançons.

    Sa lluna, però la llista era només de la primera que em sonava cada matí al cap. No la tinc, la vaig fer fa molt temps. A tu et deu sonar més aviat clàssica, no?

    Loreto, encara que sembli mentida, se sobreposen. Puc fer altres coses mentre va sonant la música. El que no em puc fer és concentrar-me en la música, cantar-la conscientment, i seguir fent el que feia. Llavors tot falla.

    Ferran, la veritat és que és millor tenir música ficada al cap tot el sant dia que altres coses, és clar. La música que em sona a mi no és ni molesta, fa companyia. Altres pensaments sí que ho poden ser. De totes maneres, ni que volgués, no crec que calli la música, porto tota la vida així, tampoc no és qüestió de canviar-ho ara. Ella va sola.

    Sr. Gasull, calla calla, com ho sàpiguen els de l’sgae em porten a Quatre Camins segur. Espero que no llegeixin el meu blog. Amb quin dret el meu subconscient fa sonar cançons famoses?? Però escolta, si els mòbils de nova generació porten de sèrie un munt d’aplicacions, per què no he de portar jo l’spotify?

    Glòria, creu el boig que els bojos són els altres! A veure, jo em poso la ràdio molts moments del dia, i quan hi ha música a l’ambient també canto, amb dubtós èxit, això sí. Però a banda d’això, quan no hi ha música a l’ambient, la tinc a dintre, i no és que la canti, també es pot cantar mentalment, oi? Però no, a mi senzillament em sona, mentre vaig fent. Ara, si hi paro més esment, si m’hi he de concentrar, llavors passa a ser activitat única, és clar.

    Carquinyol, per fi una opinió sincera. Vaig a buscar les pàgines grogues. La BSO de Clan? Què és això?

    McAbeu, com ja li he explicat a la Carme, em sembla que no és el mateix cas. De cançons que se m’enganxen també en tinc, i són d’aquelles que fan ràbia, o que els hi acabes agafant. Però això meu és més continuat. Està bé saber que és cosa meva, i d’alguns altres, però no una característica generalitzada. Quines coses tenim. I no te n’avergonyeixis, home, no em diries alguna de les cançons que et fa cosa que se t’enganxin? Si ara no et sent ningú, home.

    Pati, bon intent! Però no, ja he anat explicant que la llista la vaig fer fa molt temps i que actualment no existeix. La puc anar fent i dir-vos-la un altre dia, però de moment haurà de ser un diagnòstic preventiu. No és que em torturi, només va sonant, no molesta, és com en segon terme. Però tampoc són d’aquelles cançons que portaria al cotxe. Suposo que es van repetint les que sento habitualment, i algunes que es colen ves a saber per què.

    Jordi, no crec que tingui res a veure amb ser bo o dolent amb la música. Si fos així, em sembla que jo sentiria el silenci més absolut.

    Jomateixa, però no és només aquestes cançons que s’enganxen i es fan pesades, eh? A mi em sonen de fons, sense molestar massa, si no és que hi paro massa atenció. Conviuen en mi.

    ResponElimina
  35. Porquet, que bé saber que hi ha gent que està pitjor que jo! Ja he vist gent cantant inconscientment pel carrer, i es genera una situació força vergonyant. I dic inconscientment, perquè amb alguns amics de vegades cantem de manera ben conscient pel carrer... però aquesta seria una altra història.
    Així que l’última que sona és la que t’acompanya tot el dia. La solució és escoltar només música que t’agradi, assegurar-te que la darrera que escoltaràs serà bona al teu parer, almenys així no tindràs al cap una cançó horrorosa tot el dia. Creus que fer trampes així funcionaria?

    Deric, bona manera de treure ferro a l’assumpte, em deixes més tranquil!

    Mireia, veig que has vist la diferència del que explico i això que se t’enganxi una cançó que no pares de cantar interiorment. A mi no em molesta, és una cosa que va amb mi, la tinc molt interioritzada.

    Gemma Sara, parem màquines. Crec que ets la primera que dóna proves de saber de què estic parlant, això m’interessa molt. Perquè les teves idees em diuen que hi has estat pensant, et deu sorprendre tant com a mi, no havia parlat mai d’això abans, i encara menys amb algú a qui li passa el mateix. Dir-li banda sonora em sembla molt bé també. De llista no en tinc cap ara, la vaig fer fa molts anys amb la primera cançó que em sonava cada matí. Però m’encanta saber quina et sonava a tu en aquests moments. Jo ara tenia una tonada que no he reconegut de bones a primeres, i és clar, quan hi penses ja no és el mateix, és com si la busquessis. A veure si l’Obama s’espavila i ens dóna alguna explicació sobre això, però no vull que em facin servir de conillet d’índies, eh!

    Xicarandana, ara no sé la cançó que vols dir. Com ja he anat explicant, no és que se m’enganxin cançons, sinó que sona la que vol en el meu cap a cada moment, pel que sigui, sense que jo ho triï ni ho controli. I la llista és de fa molts anys, puc estar pendent d’ara endavant, però no en tinc cap ara mateix.

    Maurici, no és descartable que a mi em passi en un futur, però de moment estic content de sentir cançons de les que posen per la ràdio i més antigues i no pas les que sents tu...

    Botika, et felicito per la teva valentia a l’hora de dir una cançó que se t’ha enganxat, sobretot perquè és aquesta! Per què ens ho fa això, el nostre cap?

    MontseLladó, doncs jo diria que força, no em veus molt negre sempre??

    Assumpta i McAbeu, no sabeu la gràcia que m’ha fet la vostra conversa. La pregunta inicial de l’Assumpta ja em va fer partir de riure, només em faltaria això, falques publicitàries... Per la vostra tranquil•litat, ni falques ni notes de xilòfon. I si fos així, no ho reconeixeria, perquè ja veig que això sí que ja seria una mica preocupant. Espera, que ara sento els senyals horaris...

    rits, en paraules teves, no és res que m’hagi de preocupar, al contrari sóc un afortunat! Sé que a tu t’agrada molt la música i que en recordes molta de les nostres èpoques, però no et pensis, la majoria que em venen són més actuals. Aquest matí ‘Teresa Rampell’, i Manel no m’agrada! I a la tarda m’he descobert sentint ‘Sunday Bloody Sunday’ de U2, això sí. Ostres, ara sí que em deixes en evidència amb la cançó que enllaces. Vols creure que no la conec? Ai... m’has enxampat. Però sona força bé, i al vídeo hi surt l’ocellet de twitter! Per cert, t’agrada la de Barenaked Ladies que tinc posada? A mi m’encanta, la trobo genial.

    ResponElimina
  36. Has de llegir Oliver Sacks, Musicophilia. És un llibre molt interessant que deixa bastant clares aquestes coses. La conclusió seria que si no la pots apagar has de visitar un neuròleg. Mentre tinguis el control dels botons de la radio no passa res.

    ResponElimina
  37. Hahahahahaha ostres!! Els senyals horaris i tot!! Què bé això de tenir una emissora al cap!! :-DDD

    ResponElimina
  38. No, no.. jo no parlava de la cançó sinó del troç de la peli, ell surt de casa ben content i sent aquella cançó al seu cap, de manera que fins i tot la balla.... potser és que el que a tu et passa amb la música a mi em passa amb les pelis. M'expliquen algo i em ve una peli al cap.... ;)

    Està bé la cançoneta. No l'havia escoltat. Em sona a estiu i bon rollete.

    ResponElimina
  39. AhSe, després que tots m'hagin tranquil·litzat dient que no necessito un psiquiatra i tu em surts amb aquestes? Ostres, un neuròleg encara és pitjor, parlem de dany cerebral. No tinc el control dels botons, sona la música quan vol. Però si m'he de concentrar en alguna cosa s'apaga sola. Això val o vaig trucant al senyor Sacks?

    Assumpta, sabia que et faria gràcia! Com a mi els vostres comentaris, hehehe.

    rits, no sé si és ben bé el mateix, però sí que en saps un munt de pel·lis, i de música també. No parlem de temes tècnics, que desconec si domines, sinó que tens memòria per aquests dos gèneres i és fàcil que relacionis qualsevol cosa que t'expliquen o que vols explicar tu amb una cançó o una pel·lícula. Jo crec que són capacitats diferents, la teva està molt bé. Alguna vegada m'ha passat pel cap afegir música als posts com fas tu, perquè en alguns casos sí que penso en una cançó concreta, però no sempre, així que prefereixo tenir només una cançoneta aquí al costat, que ja va bé. Per cert, la cançó no sé si és de bon rotllet, el que explica no és que ho sigui, però està feta amb molta gràcia.

    ResponElimina
  40. Doncs no especialment, segons l'estat d'ànim imagino. Com m'agrada tot el que no sigui soroll, va sonant així com tingui el dia. :)

    ResponElimina
  41. No, no.. no domino pas. Només m'agrada i en veig, com de música. Xò no hi sóc gens entesa de res.

    Ostres, em llegiré la lletra (les angleses ho he de fer, si no, no pillo el que diu... ehem......) xò és curiosa!

    ResponElimina
  42. Sa lluna, ara només hauríem de determinar què és el que tu anomenes soroll...

    rits, home, és el que et deia, segue que no has estudiat cinema, però en saps un munt de pel·lis, per memòria i perquè t'interessa, i això et permet parlar-ne, que ja és molt. La cançó és tan ràpida en alguns moments que crec que ningú no la pot entendre, ni ells mateixos! I diu moltes coses sense sentit, però a mi em fan gràcia, ja veus tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tot alló que només sona una nota, l'anomenen cançó però no té res a veure amb la música. Hi ha moltes coses que fan "música", els cotxes, les màquines, parlar fort, les portes quan es tancan d'un cop, una gotera, el despertador...i no crec que ballem, cantem o ens relaxem amb això. No sé si m'he explicat bé, tot i que m'agraden ritmes molt variats, rock, pop, soul, jazz, reggae, balades, de cantautors, clásica, tangos...i moltes més. Crec que ja vaig explicar que vaig aprendre a ballar abans que a caminar i pràcticament a solfeig al mateix temps que a llegir. No és que digui que no ho puguin fer, només dic que per a mí és soroll.

      Aferrades!

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.