diumenge, 28 d’abril de 2013

Fins ara

És quan més coses voldria dir que em falten més les paraules. Així que començaré dient Gràcies, així amb majúscula. Gràcies per tot el temps que m'has dedicat, per tot el que has fet per mi i el que m'has ensenyat. Gràcies per haver-me demostrat que hi ha barreres que es poden saltar amb l'afecte, que això ho pot tot, i tu me n'has donat a carretades. Gràcies per la paciència, la sinceritat i la confiança. Gràcies especialment per l'oportunitat que m'has donat, totalment immerescuda, per revertir el que jo mateix havia espatllat. I això em porta a les disculpes. Perdona per no haver sabut veure el que tenia davant dels ulls, per no haver sabut aprofitar l'oportunitat que em brindaves de ser feliç. Perdona'm, per ser cec, o per no saber veure-hi. Perdona totes les males estones i tot el mal que et vaig fer. Perdona que finalment fes tard, que m'adormís a l'hora de dir-te com n'eres d'important.

M'hauria de disculpar també per escriure unes paraules tan barroeres, però no me'n surten d'altres, ni de millors. Ara moltes coses, més de les que et penses, deixen de tenir sentit per mi, ja no tenen cap valor. Eren les nostres coses compartides, i no són poques, ni poc importants. Em resta només desitjar-te sort, de tot cor, per aconseguir superar els reptes que et venen, i per obtenir de la vida tot allò que et proposis, i tot allò que desitgis. Jo seguiré creient en tu.

25 comentaris:

  1. Llàstima! Em penso que les teves paraules arriben tard. O, millor dit, que arriben després de...
    Abraçada.

    ResponElimina
  2. No sé si aquestes paraules arriben tard o no, sigui com sigui les he trobat d'allò més sinceres.

    Un petó!

    ResponElimina
  3. sempre ens passa el mateix, no sabem el que tenim fins que ho hem perdut, però és molt difícil veure-ho a temps. En tot cas, com que les segones oportunitats tampoc funcionen, que serveixi per la propera vegada que passi que tot i així hi ha moltes possibilitats de tornar-la a cagar. Som així i és difícil de canviar-ho.
    Si les coses es trenquen és perquè hi han fissures.
    Però això no ha de ser mai el motiu de quedar-se parat. Ara s'ha de posar en pràctica allò de: aixeca't i camina.
    Són pàgines de la vida, i si són de la teva pròpia, agafa-ho amb calma i endavant, sempre endavant.

    ResponElimina
  4. No sempre tenim les paraules quan és el moment, de vegades no només són les paraules sinó saber veure els fets. Quan tenim aquesta sensació d'haver arribat tard -quan en som conscients- hi ha dues opcions, callar-ho per a sempre o dir-ho, reconeixent els errors i agraint tot allò que hem rebut.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  5. Costa d'escriure aquestes coses, però les teves paraules arriben. Segur que si aquesta persona les llegeix li arribaran al cor i ja no marxaran mai més. Una abraçada!

    ResponElimina
  6. ummmm... tot cam t dues direccions i dos sentits. Segur que de tot el que has rebut de bo tamb n'has donat, em nego a creure que sigui que no i tampoc et creur si em dius que no vas pas donar tant com vas rebre. Agafa-t'ho com vulguis, maco, per ho dubto.
    A vegades les coses ens semblen diferents de com eren, quan en passen d'altres, que et fan mirar d'una altra manera; per qui ens pot assegurar que ara ho estem mirant correctament? I si la visi correcta era l'anterior? i si estan equivocades totes dues?
    La vida s un seguit de mirades desenfocades, em sembla. Clar que tamb pot semblar-m'ho perqu sc curta de vista.

    Fet i fotut XeXu, seguirem mirant tan b com poguem, acceptant que no podem ser capaos de veure-ho tot i que els altres tampoc enfoquen del tot b.

    Un abraada!

    ResponElimina
  7. ummmm... tot camí té dues direccions i dos sentits. Segur que de tot el que has rebut de bo també n'has donat, em nego a creure que sigui que no i tampoc et creuré si em dius que no vas pas donar tant com vas rebre. Agafa-t'ho com vulguis, maco, per ho dubto.
    A vegades les coses ens semblen diferents de com eren quan en passen d'altres, que et fan mirar d'una altra manera; però qui ens pot assegurar que ara ho estem mirant correctament? I si la visió correcta era l'anterior? i si estan equivocades totes dues?
    La vida és un seguit de mirades desenfocades, em sembla. Clar que també pot semblar-m'ho perquè sóc curta de vista.

    Fet i fotut XeXu, seguirem mirant tan bé com poguem, acceptant que no podem ser capaços de veure-ho tot i que els altres tampoc enfoquen del tot bé.

    Un abraçada!

    ResponElimina
  8. Quines paraules més boniques. No són pas barroeres, sobretot perquè són sentides i et surten del cor. Un cor sensible i amb consciència per adonar-se del valor de la gent que camina o ha caminat al seu costat.
    No deixis mai de creure.
    Un petó de suport.

    ResponElimina
  9. Caram...

    Aquest és un d'aquells posts que no m'agraden gens...

    Jo venia a comentar el de la pesca, que el vaig llegir ahir, però anava amb presses i ja saps que m'agrada fer comentaris llargs... volia parlar de l'afició més gran compartida amb el meu pare (el futbol!!) i... però m'he trobat que hi havia post nou... no sé... però no m'agrada...

    Sortosament, en aquest món, si nosaltres volem... no hi ha adéus definitius... per la senzilla raó que mai és tard, mai, mai, mai. per dir-li a algú que és important per nosaltres.

    En fi, sigui el que sigui... que sigui a fi de bé.

    ResponElimina
  10. De vegades les paraules boniques venen acompanyades de segones oportunitats.

    ResponElimina
  11. Boniques paraules, s'adrecin a qui s'adrecin espero que les llegeixi.

    ResponElimina
  12. Les teves paraules semblen sinceres, sentides i són molt boniques. No sé si poden servir per fer canviar d'opinió a la persona a la que van dirigides. Ni sé si funcionen les segones oportunitats, però si es presenten val la pena aprofitar-les.
    Sigui com fora, ànims i endavant!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Unes paraules molt boniques i molt profundes, no sé ben bé el context però sens dubte semblen d'aquelles paraules produïdes quan un té els sentiments a flor de pell i moltes sensacions diferents per dins.

    ResponElimina
  14. Amb aquest tipus de post no sé mai que dir, apart de que em sap greu que t'hagi tocat viure una situació així i enviar-te una abraçada de suport. Ànims!!

    ResponElimina
  15. Me'n vaig de cap a escoltar per enèssima vegada el Que tinguem sort d'en Llach.

    Saps? No hi crec gaire en les segones oportunitats: si més no en el meu cas sóc tan ruca que puc caure dues vegades en la mateixa pedra (i tres, i quatre...)

    ResponElimina
  16. Això que dius està molt i molt bé, però em temo que la persona a qui va dirigit no sabrà mai el que penses... no escoltarà mai aquestes paraules, potser perquè no t'atreviràs, potser perquè ja no hi seràs a temps...

    ResponElimina
  17. T'hauré de presentar algú, a veure si aprèn una mica de tu.

    ResponElimina
  18. Ens agradi o no, això també forma part de la vida. En el moment en què hi estàs ficat ho passes malament, però anem a pensar que de tot se n'apren i que un dia, si has de dir aquestes paraules, no faràs tard...

    ResponElimina
  19. Ostres... em pensava que havia mort algú. Si tothom està viu quina sort, no?

    ResponElimina
  20. Suposo que aquest era un post no massa fàcil de comentar. Per si a algú li queda algun dubte, no s'han de buscar tres peus al gat, aquest cop no hi ha interpretacions possibles, ni històries amagades. El post diu el que és, el que tots heu pensat en la primera llegida, no cal donar-li més voltes. Les coses són com són i cal tirar endavant, com dieu alguns de vosaltres. Aquest és del tipus de post que no ve massa de gust respondre els comentaris, encara que agraeixo les paraules de suport. També espero que entengueu que les brometes, en aquest cas, no m'han fet ni puta gràcia, ho sento. Gràcies a tots per l'esforç de comentar, de totes maneres. Gràcies de veritat.

    ResponElimina
  21. Vaig intentar comentar ahir però no em sortien les paraules, una abraçada,

    ResponElimina
  22. Molts ànims!! Però el primer paràgraf i la cançó, no m'encaixen amb el segon, xò el teu comentari .... esperava no haver entés el post.

    Segur que és tard?

    ResponElimina
  23. jo sí que vaig tard. ànims! :)

    ResponElimina
  24. Xexu,sempre he pensat que no val massa la pena buscar sentit a la vida, i m'he quedat amb el fet que la vida és un camí d'anada no existeix per res la tornada i has d'aprofitar totes les oportunitats, tots els trens que passen i et ve de gust pujar-hi no t'ho has de rumiar massa. De l'experiència que has viscut quedat amb els bons moments t'ha de servir per properes relacions. Parlo per mi; igual t'ajuda tenir un pensament més flexible, i trencar les rigideses mentals que tots arrosseguem, per cert tot això li has comunicat a la persona a qui va dirigit l'escrit?. No hi donis més voltes si tot està tan clar, intenta afrontar el canvi amb optimisme i sobretot no tinguis por de cometre errors o de fracassar, és el que ens fa humans!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.