dimarts, 9 d’abril de 2013

Els teus ulls parlen

Un vespre fresquet però agradable de primavera, molta gent al carrer i jo que em planto per sorpresa on ets tu. Focaccies i conversa, i els teus ulls que em parlen com sempre han fet, encara que de vegades no els entenc. Aquell cop sí. Orxata i una llarga passejada fins a seure vora el port. Que guapos que estem, però no és fet expressament, oi? Negatives i enrabiada, i els teus ulls parlant més fort. Una proposta de cafè que segurament no va ser tal, Palau de la Música, i ara què? Ja no només parlen els teus ulls. I així es teixeix una història, talment com faria una aranyeta. I els teus ulls encara parlen.

28 comentaris:

  1. La companyia d'algú a qui els ulls li parlen és molt important. Les paraules poden enganyar, però la mirada... La comunicació no verbal és tant o més important que la verbal i un silenci, expressat amb els "ulls que parlen" com tu els anomenes, val més que 1000 paraules sense mirar.

    ResponElimina
  2. El títol m'ha recordat a una cançó de Sau... uff, que vells que ens fem!

    Bona conversa d'ulls, XeXu.

    ResponElimina
  3. Que bonic XeXu!!!
    Va be entendres anb algú que parla amb els ulls...
    Bon vespre!!!

    ResponElimina
  4. I quan els tanqui, et tocarà parlar a tu. Com ho faràs.?

    ResponElimina
  5. Música de violins ;-))

    (he dit violins, no xilòfons ara, MAC)

    Bé, no és per res, però... a mi els ulls del meu estimat també em parlen, eh? I diuen unes coses moooooooolt boniques!! ;-))))

    Endavant i llargues converses! :-))

    ResponElimina
  6. Tenen pinta de ser uns ulls macos aquests, a veure, no al nivell dels meus, evidentment, però deu ni do.

    ResponElimina
  7. Què modest, en pons, haha!

    Les converses amb ulls xerraires són un goig per a l'ànima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Pons està com una cabra... però té els ulls macos de veritat... suposant que l'ULL que a vegades surt al seu perfil sigui seu, clar... que també és molt suposar! :-P :-P

      Elimina
    2. Això suposant que l'altre ull sigui igual que el que ensenya! Potser en realitat només hauia de dir... ue té l'ull molt maco!

      Elimina
    3. Crec que ho has encertat... En PONS té un ull maco i un de lleig... i a la foto de perfil posa el maco...

      Elimina
  8. Els ulls són com una finestreta a l'ànima... però és tan difícil entendre'ls!! N'hi ha que són molt expressius, altres no tant, però sempre mostren una part molt íntima de la persona... M'agrada que els ulls parlin!! Encara que no sigui per dur bones notícies....

    ResponElimina
  9. Un escrit molt maco, XeXu!!! Uns ulls que parlen sempre són tota una aventura.

    ResponElimina
  10. Un ulls que parlen... no serà un mutant , oi ?

    :P

    Més aviat crec que et fa mutar a tu, però per bé !

    ResponElimina
  11. Quan els ulls parlen sempre són sincers. Només cal fixar-se per saber-los llegir.
    Jo em pregunto: tu creus que això que avui escrius no és poesia? O un text poètic, si més no?

    ResponElimina
  12. bocinets d'una relació que es va teixint. És clar que si! com d'importants és que els ulls et transmetin les paraules que de vegades no surten.

    ResponElimina
  13. Segurament els teus ulls també parlaven a l'hora d'escriure el post. Molt bonic.

    ResponElimina
  14. Crec que uns ulls que parlen és una de les millors coses que es pot tenir al costat.

    ResponElimina
  15. "ja no només parlen els teus ulls"...i quan dos es miren i diuen coses sense parlar vol dir que hi ha complicitat, com a poc. ;)

    Un escrit molt bonic i tendre, sembla una declaració amb totes les lletres!!

    Nanit!!

    ResponElimina
  16. Una història ben teixida requereix uns bons teixidors: enhorabona. Un post preciós.

    ResponElimina
  17. Ja el títol és maco maco, que aquesta aranyeta no es despisti, eh?

    ResponElimina
  18. I si els ulls donen pas a la veu? Quedarà tot més clar, o poter millor deixar-ho còrrer?

    ResponElimina
  19. M'agrada quan l'emoció dels moments traspassa la pantalla. Que aquests ulls siguin còmplices de tot el que desitgis!!! I que no s'acluquin, fes perquè no perdin la mirada!!!

    ResponElimina
  20. Doncs jo sóc d'aquells que em costa un munt saber llegir els ulls de la gent. Realment dec ser força pràctic (això m'ho he sentit més d'un cop) i si s'ha de dir una cosa, que es digui per la boqueta!

    ResponElimina
  21. uix uix, que estas romàntic, romàntic.
    Un post de molt bon llegir. Encara que no ho vulguem els ulls sempre parlen més clarament que les paraules.
    Potser el que falla de vegades és l'interpret.

    ResponElimina
  22. Gràcies a tots els que heu comentat aquest post força íntim, expressat d’una manera que suposo que deixa més coses a la imaginació que certeses. Alguns temes prefereixo tractar-los així. I els ulls que em parlen, espero que em segueixin parlant molt temps més.

    Marion, els ulls diuen moltes coses, encara que no tots són tan expressius suposo. Quan topes amb algú a qui li parlen els ulls només et queda aprendre a interpretar-los. Mentides o no mentides, sempre saps cap on tiren, i ja sabem que això pot ser molt bo, però potser també dolent, no?

    Sergi, sí que ens fem vells, però ara mateix no sé dir quina cançó de Sau vols dir.

    Lluna, pot costar una mica, però algunes coses, més que parlar-les, aquests ulls les criden.

    Sr. Gasull, els meus ulls són molt vulgars, no tenen massa res especial ni crec que sàpiguen parlar. Per això tinc la veu, que de vegades parla massa i tot.

    Assumpta, tens sort. Mirar als ulls d’algú i adonar-te que t’estan dient coses, entendre-les perfectament, té la seva gràcia. És una mena de llenguatge que no tothom té la sort de percebre. I si a sobre et diuen coses boniques, llavors és fantàstic, oi?

    Pons, dels teus ulls, o ull, només n’hem vist una foto, poden ser macos potser pel color, cosa molt superficial. El més important és què fan aquests ulls, és el que els fa preciosos, i no sé jo si pots competir, s’hauria de veure.

    Ferran, estalviar unes quantes paraules no està malament, el que diuen els ulls potser no és tan fàcil d’expressar verbalment.

    Alba, és ben cert que no tots són tan expressius, no sé si n’havia trobat uns d’igual. Els ulls diuen coses que no diem amb la veu, no és que les vulguem amagar, senzillament que potser no les sabem dir, o amb paraules perden intensitat. Alguna cosa dita amb els ulls crec que no deixa cap mena de dubte. I efectivament, no sempre porten bones notícies, no tot són flors i violes, però si els ulls ho diuen, se’ls ha de fer cas.

    Carme, una aventura? Bona manera de dir-ho. Suposo que és l’aventura d’entendre’ls, però algunes mirades parlen per si soles, les entenem sense massa esforç.

    Carquinyol, no parlaríem de mutacions perquè no crec que tingui cap base genètica, però sí que poden produir canvis molt bons.

    Glòria, no sé si és fàcil entendre’ls, de vegades són com un llibre obert i d’altres no hi ha manera. Però amb una mica de pràctica es va millorant en la comprensió, com amb tot. Francament, a la teva pregunta jo respondria que no. No veig la poesia per enlloc, potser és que no la sé reconèixer ni quan la faig jo, però si mires l’etiqueta, això és una sèrie de records, explicats de manera esquemàtica. Difícil d’entendre per tothom, una evidència per qui ho ha d’entendre.

    rits, fa temps que es teixeix. El ulls diuen les mateixes coses que es poden dir amb paraules, però amb una intensitat i una certesa impossibles de reproduir.

    MontseLladó, o no tant subtils. La teranyina té fils de diferents mides, però tots fan xarxa.

    Loreto, em temo que els meus ulls són més inexpressius. Per parlar jo faig servir la veu, o en aquest cas, els dits sobre el teclat.

    Myself, tot té dues cares, ja saps. Que parlin no vol dir que sempre diguin coses bones. Ara, quan les diuen és fantàstic.

    Sa lluna, em temo que la frase està mal construïda, o potser sona bé al meu cap i no s’entén. No em referia que parlessin els ulls dels dos, sinó que més coses d’ella parlen, no només els ulls. La complicitat també hi és, però no tenia lloc en aquest post. O sí? En un escrit així, amb tan poques paraules, també es diuen moltes coses, i les que no es diuen també són importants. Que cadascú opini el que vulgui.

    Xicarandana, jo sóc maldestre i sempre teixeixo punts del revés. Però la història es va fent, amb més o menys errors.

    Gemma Sara, les aranyetes de vegades fan el que volen, veurem com es segueix teixint el teixit.

    ResponElimina
  23. Judit, le veu també hi és, i prou que ha parlat. Però la veu gairebé sempre hi és, la majoria de gent la té. Ara, uns ulls que parlin encara més alt i clar que qualsevol paraula ja no és tan fàcil de trobar.

    Dafne, jo ho intento, però els ulls no són meus, miraran el que vulguin, transmetran a qui vulguin. Mentre em vulguin seguir transmetent a mi, estaré content. Faré el que pugui perquè així sigui.

    Porquet, no sóc cap expert en llenguatge no verbal i la lectura dels ulls tampoc no és el meu fort. Però si ensopegues amb algú que et parla amb la mirada, de manera clara, és una sort i em sembla que qualsevol s’adonaria del que li estan volent dir. Has de trobar els ulls que puguis entendre. Jo per expressar-me faig servir la veu, és clar.

    Jomateixa, sense ser un bon intèrpret, perquè sovint se m’escapen moltes coses, els ulls que em parlen em diuen algunes coses de manera molt clara, algunes bones, i d’altres no tan bones. No puc aplicar-ho a tots els ulls, generalment em refio més de les paraules, però en aquest cas de vegades no cal.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.