dissabte, 20 d’abril de 2013

A l'altre cantó

Estem sopant en una famosa hamburgueseria la icona de la qual és un pallasso somrient i el logo una lletra M gegant, quan sona el mòbil del meu amic. De seguida es posa a donar explicacions sobre algun tema d'informàtic. És professor universitari i el que truca un alumne una mica despistat. Se m'acudeix que el pobre alumne que truca al seu respectable professor no es pot imaginar ni per un moment on es troba aquest, ni que li contesta aguantant el mòbil amb una mà i amb una hamburguesa a mig menjar a l'altra. Per un moment penso que mai sabem què fa o en quina situació es troba la persona que tenim a l'altre cantó del telèfon. I crec que potser és millor no saber-ho. Bon invent aquest del telèfon.

27 comentaris:

  1. ara diras que mai has contestat tot estant al lavabo...

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord! Ara, el més fumut i que no s'ha de fer en mai dels casos és que si has contestat mentre erets al lavabo estirar la cadena! :)

    ResponElimina
  3. De vegades et contesten esbufegant....i no estan fent esport. Bon invent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments en què ignorar una trucada pot ser la millor de les idees...

      Elimina
  4. Em primer lloc, donar-li el número de telèfon a algú no vol dir que li dones permís per que et cride en qualsevol moment, com ara l'hora de sopar. I en segon, sempre pots dir que no el pots atendre.

    ResponElimina
  5. Això no vol dir que no ho puguem imaginar, sempre depèn del grau de coneixement que tenim de la persona que ens truca o que truquem...

    Si és una sort que no ens puguin veure, perquè jo ho tindria cru a la feina quan he de mentir per ordre del boss i em poso més vermella que una tomàtiga. Vaja que si em veiessin sabrien perfectament que menteixo!!

    Molt bona nit!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  6. Puf, a mi només em troben si jo vull deixar-me trobar i amb el mòbil sóc molt panxa-contenta. Per sort no tinc la necessitat d'estar enganxada al telèfon pel tema laboral ni pel social. De fet tinc una bústia de veu, així que si no l'agafo és perquè o no puc o no vull i punt.
    Les obligacions telefòniques no van amb mi.

    ResponElimina
  7. Tu no saps què fem nosaltres mentres et comentem... muahahaha!

    ResponElimina
  8. Per això el telèfon amb pantalla de vídeo que veiem a les pel·lícules futuristes no ha arribat mai a quallar a la realitat

    ResponElimina
  9. Si, és veritat que ara amb el mòvil, es cren situacions comiques, o si mes no, a cops conflictives.... hahahha... Jo sempre que truco, començo preguntant: Pots parlar? És una manera de saber si la cosa va bé.

    ResponElimina
  10. Molt practic el mòbil, però molt impertinent algunes vegades.
    Clar que sempre queda el recurs de no contestar...

    ResponElimina
  11. Quanta raó tens. Jo també tinc inalàmbric a casa, així puc anar fent mentre parlo per telèfon.
    I té raó en Pons amb això de que la pantalla no quallarà pas de moment.
    Jo a la feina parlo molt per telèfon i no sempre tinc bon dia, però els meus clients sempre em diuen: "mira que ets simpàtica, per la veu s'endevina que tens la rialla a la boca"... ja veus que tots hi tenim pràctica a fer veure el que els altres volen, quan no se'ns veu la cara.

    ResponElimina
  12. Això també pot funcionar per passiva... hehehe... estàs súper avorrit, tirat pel sofà... el Barça ha jugat ahir, no fan una pel·lícula acceptablement bona, el llibre que tens començat no t'està enganxant gens, tens una mica de mal de panxa, voldries picar alguna coseta però res et ve de gust...

    Sona el telèfon i pots dir que ets al lloc que vulguis, al més fantàstic i amb la companyia millor que es pugui imaginar hehehe

    ResponElimina
  13. Em venen al cap diversos comentaris al respecte d'aquesta entrada:
    - Què no fa per un profe universitari menjar una hamburguesa al Mc...?
    - Què n'ha de fer un alumne del que està fent el profe fora de classe? Ja prou que fa que li contesta al telefon, no?
    - Els aparells aquests que se'ns incorporen a la nostra vida i dels que ens fem inseparables a vegades tenen coses bones però a vegades ens ajuden a ser fins i tot perversos. Precisament ahir sentia una conversa al tren i veia com la individua mentia a qui tenia a l'altre costat del fil. Li deia que era a un lloc que no era pq ella era allà, al tren. Davant del qui la trucava no sé com va quedar però davant de tot el vagó està clar que com una embustera. No sé si en va ser conscient de tot això ella. Abans quan els telefons eren fixes i et trucava algú no podies mentir, sabien on trucaven però ara...ui ara, et pots inventar sopars de duro. Però ull, que per a ser bon mentider, s'ha de tenir memòria!

    ResponElimina
  14. Jo hi ha llocs des dels que no contesto el mòbil. Jo sóc molt de parlar per telèfon i puc parlar estona i estona com sitingués la persona la davant. Faig ls mateixes expressions, gsticulo... per tant contesto en aquelles situacions on podria parlar estant cara a cara. Mai contestaria des del bany i encanvi no tinc manies a fer el sopar mentre faig la xerrada .

    ResponElimina
  15. haha, recordo una vegada que em va trucar el meu cap un dijous que jo estava de festa per dir-me que el dia següent no vindria. Vaig pensar exactament això, sort que no veu on sóc. De totes maneres ell tampoc no trucava dins els horaris normals...

    ResponElimina
  16. Doncs a mi el que em sobta més d'aquesta entrada és que un alumne truqui al telèfon mòbil personal d'un professor...

    ResponElimina
  17. Segons quines trucades ja no s'haurien ni de respondre un cap de setmana, però sí, sempre millor no saber que està fent l'altre a l'altra banda, tot i que hi ha coses pitjors que menjar-se una hamburguesa!

    ResponElimina
  18. Qui sap si l'estava trucant des de la taula del costat.

    A mi el que em treu de polleguera és la gent que quan sona el telèfon deixa tot el que està fent, com si es calés foc, per atendre la trucada. Calmaaaa!!! Ai, si en Paulov aixequés el cap.

    ResponElimina
  19. Quines hamburgueses més inspiradores! La vida és com les novel·les: mai no s'ha d'explicar tot :)

    ResponElimina
  20. Imagina que el que està a l'altra banda... és el que l'ha fet les patates fregides al McDonald !!!!!

    ResponElimina
  21. Vosaltres no ho sabeu, però tots els telèfons mòbils (TOTS) porten incorporada una micro càmera que grava, amb unes imatges bastant nítides, totes les converses (imatge i so) Els usuaris no ho saben, clar. De fet, es tracta que els particulars no en tinguin coneixement (jo, ara, me l'estic jugant explicant això) perquè les imatges no són per a nosaltres, sinó pels Serveis Globalitzats d'Inteligència que les tenen totes indexades, classificades i arxivades.

    ResponElimina
  22. Gràcies a tots pels comentaris. Ja sé que no era una situació massa vergonyant tampoc, però em va fer gràcia i em va fer pensar en la situació que ens enganxa una trucada de telèfon. El que truca ho fa a consciència i tria el moment, però el que rep la trucada, tret que l’esperi, s’endú una sorpresa i a saber què fa.

    Menta fresca, em temo molt que no ho puc dir... però no cal que ningú ho sàpiga, oi? Què se’n sap de tu?

    Alba, és una precaució que cal tenir, si no perds aquesta avantatge que et dóna estar a l’altre cantó del fil. Si estàs amb els pantalons abaixats no passa res, però si tires la cadena et delates totalment...

    Sr. Gasull, t’ha passat alguna cop? I com saps que no estaven fent esport, mal pensat! Com et diu la Yáiza, en algunes ocasions més val ignorar el telèfon...

    Jpmerch, la poca sensibilitat que té alguna gent a l’hora de trucar ja sabem que no es pot controlar. Potser et veus obligat a facilitar el telèfon per feina, però que et truquin a deshora ja no és culpa teva. I sí, pots dir que no pots atendre, però de vegades acabes abans si resols el dubte, t’estalvies que et tornin a trucar en un moment encara pitjor.

    Sa lluna, no dic que en determinades situacions imaginar no pugui estar bé, però de veritat que vols imaginar-te com està un amic quan el truques? Jo crec que passo, eh, que vull poder-lo tornar a mirar a la cara quan ens trobem. I el cas que dius és una altra cosa, per telèfon es diuen moltes mentides que no colarien de cap manera si ens veiessin. Sobretot quan dius que algú no hi és i el tens al costat, si el que truca ens veiés...

    Marion, ostres, així que tu ets d’aquestes persones rabioses que ja ben entrat el segle XXI encara tenen bústia de veu? Segur que els teus amics ho agraeixen, sobretot quan els arriba la factura. A més no tenies internet al mòbil... sort que ara en tindràs i et podràs comunicar de manera més barata. Jo per temes laborals no el faig servir massa, però no me’n separo, ja que sempre estic de guàrdia.

    Yáiza, no em facis imaginar coses! Ara hi pensaré i això serà fatal. Espero que sigueu tots molt decents i em comenteu perfectament vestits i concentrats en el post... no, oi?

    Pons, a les pel•lis futuristes i a ‘The Big Bang Theory’. És clar que aquella gent no té res a amagar, són així de frikis, però nosaltres sí!

    Anna, és una primera mesura aquesta pregunta, però no t’assegura res tampoc. En el cas que descrivia al post, tampoc no és que fos res vergonyós, però la imatge feia gràcia, el noi escarrassant-se per explicar no sé què mentre brandava l’hamburguesa amb l’altra mà. Però si et diuen que poden parlar no vol dir que no els hagis enxampat fent ves a saber què a casa. Poden parlar, però millor que no els vegis en aquells moments...

    Glòria, el mòbil té la peculiaritat de ser bo i dolent per les mateixes coses. Autonomia i estar sempre localitzable, això té les dues vessants, és clar. Molts cops l’agraeixes i d’altres el maleeixes.

    Jomateixa, el telèfon sense fils va ser el principi del fi, i el mòbil ho va acabar de rematar. Potser sí que valorem massa la nostra intimitat com per estar parlant per una pantalleta, però no obstant fem servir Skype i coses d’aquestes. Ara que, triem el moment de fer-ho mútuament, és clar. Ostres, m’he imaginat un d’aquests dies que t’agradaria trencar les cames a algú i va un client i et diu aquestes coses. Segur que t’has de mossegar la llengua per no engegar-lo a pastar! Mareta, realment no tenim ni idea de com està l’altre, i ens la pot colar de qualsevol manera.

    ResponElimina
  23. Assumpta, però més et val no dir aquesta mentida, perquè potser qui et truca et pot proporcionar una estona de diversió que et perdràs si li dius que ja t’ho estàs passant de conya. Primer millor escoltar el que t’hagi de dir. Ja veurem si s’imagina que estàs de festa o tirada al sofà.
    Comentari 2: aquest seria un bon argument per una novel•la, fins i tot per una pel•lícula! I només de pensar-hi ja esgarrifa, la veritat. Quantes coses d’aquestes deuen passar i nosaltres no ho sabem? De totes maneres, espero que aquesta concretament no passi...

    Laura T, et puc assegurar que aquest professor universitari en concret és un apassionat del McDonald’s, no sé què faran els altres, però aquest hi va tot sovint. I és clar que l’alumne no n’ha de fer res, només em va fer gràcia la situació que em va semblar força còmica, el noi parlant molt professionalment mentre brandava l’hamburguesa a mig menjar i pengim penjam a l’altra mà. Em va fer gràcia, ves!
    Tela la situació del tren que expliques. Però alguna cosa em diu que si no tenia cap inconvenient per mentir a la persona que parlava amb ella, que seria com a poc un conegut, poc li devia importar la vostra opinió. Ben cert el que comentes, cal una bona memòria i recursos per ser un bon mentider, cosa que fa una mica de por. Mentiria si et digués que no he pensat alguna vegada que m’estan mentint mentre parlem per telèfon, però bé, desconfiat que és un també.

    Mireia, en realitat no hi ha res de dolent en fer altres coses mentre parles, tinc una amiga que n’és experta! Normalment es nota que l’altre està fent més d’una cosa a l’hora. Jo no ho solc fer, o no res massa complicat, perquè podria generar algun desastre. Però bé, hi ha mil i una situacions en les que et pots trobar que, sense ser res de l’altre món, preferiries que el que et truca no pugui visualitzar.

    Sílvia, per davant de tot, som persones, i durant el nostre temps lliure podem fer el que ens vingui en gana, com ara sortir de festa, només faltaria. Mentre compleixis els teus compromisos laborals, el cap no hi podia tenir res a dir igualment. Només és el fet aquest, que hom truca tranquil•lment i la imatge que es fa és que l’altre agafa el telèfon de la mateixa manera. Però a saber com està l’altre...

    Laia, això sí que no t’ho puc respondre, a mi també em va sobtar aquest fet, però la veritat és que no vaig preguntar. Només puc garantir que, efectivament, era el mòbil personal, ja que de feina no en té, que jo sàpiga.

    ÀnimaAlada, ja he dit més amunt que no és que fos una situació massa vergonyant, només que em va fer gràcia com responia el telèfon amb l’hamburguesa a l’altra mà. Segur que ha contestat el telèfon en situacions pitjors, hi pujaria de peus. I no sé per què el poden trucar al mòbil personal durant el cap de setmana, no sé si és que està de guàrdia o què.

    MontseLladó, també tens raó, però semblava preocupat per algun tema que havia d’entregar, compto que devia estar pencant, a darrera hora, però pencant.
    Home, una trucada s’ha d’atendre relativament ràpid, no? Altrament l’altre penja. No sé exactament a què et refereixes.

    Loreto, millor deixar algunes coses a la imaginació sempre... saps què, aquella situació millor que no se l’imaginin...

    Carquinyol, no feia pinta, però en tot cas, ja que el professor l’ajuda a aquelles hores de la setmana, ja li podia regalar les patates!

    ResponElimina
  24. Quan van aparèixer els primers telèfons amb càmera, et prometo XeXu que la sola idea em va agobiar durant molt de temps! Suposo que, en aquell estadi inicial del nou invent, vaig témer que la càmera pugués funcionar sí o sí, sense que naltros puguéssim evitar-ho :-O

    ResponElimina
  25. Huas! He anat a buscar directament la resposta d'en Garbi, m'imaginava per on anirien els seus trets! I no m'ha decebut! La veritat és que no hi penso mai. A vegades i segons l'hora (prop de dinar o sopar) pregunto inicialment si molesto amb la trucada, i si em responen que no... doncs avanti! Facin el que facin!

    ResponElimina
  26. Ferran, en realitat no podem saber si no és així com dius, oi? Si els nostres telèfons i ordinadors envien un munt d'informació nostra, qui ens diu que no ens graven pel mòbil o per la webcam de l'ordinador? De vegades hi penso, i no vegis la gràcia que em fa... Esperem que només siguin paranoies nostres, però ja saps que en aquest món no hi ha ni un pam de net.

    Porquet, en Gasull és una mica previsible, però si no fes els seus comentaris no seria el mateix. És típic dir que no molesten quan et truquen, perquè altrament hauries d'explicar per què sí que molesten. Sempre pots dir que et truquin en un altre moment, però crec que la resposta més habitual és la resignació. Ara, si et donen permís, a tirar milles, és clar!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.