dissabte, 30 de març de 2013

Turó de l'Home

Quan era petit sempre sentia anomenar el Turó de l'Home a l'apartat del temps de TV3. Em feia gràcia el nom, no tenia ni idea d'on parava, però m'imaginava un turonet amb un home esperant al cim. Coses d'infants. El Turó és el pic més alt del Montseny, juntament amb les Agudes, que està molt a prop. I justament aquesta és l'escapada que vam fer aprofitant el divendres sant. Sense representar una gran dificultat, són cims de 1706 metres i per un novell com jo comença a ser alguna cosa.


Aquesta foto de dalt és del Turó de l'Home de camí a les Agudes. Em serveix per explicar algunes coses. La primera, que es veu l'estació meteorològica a l'esquerra, cosa que explica l'afició que tenien els de TV3 de mencionar el lloc. La segona, que en alguns racons vam trobar traces de neu, per un pixapí com jo té certa gràcia. I la tercera, si us fixeu en el caminet de pujada, que l'afluència de gent superava en molt el que consideraria normal. M'encanta el bullici de la ciutat, però si decideixo escapar-me'n, preferiria no trobar-me tanta gent. Però bé, el mateix devien pensar ells de mi.

Sembla que això de trescar no va ser flor d'un dia i miro cada vegada més amunt. Jo sóc el primer sorprès, però tinc qui em guia i m'aconsella, i això m'anima molt. Acabes cansat, però de seguida et venen ganes de més. Però a veure, ara no me les donaré d'excursionista expert, tot té un deix una mica naïf, així que per acabar posaré una d'aquelles fotos falses que tant m'agraden a mi, que podria fer colar l'escapada com a una altra cosa quan en realitat no n'hi havia per tant.


En realitat era una petita clapa de neu, però si us digués que estava a l'alta muntanya colaria, no?

34 comentaris:

  1. Hahaha si, cola, cola, ja veig que li estem agafant afició. Doncs res, endavant les atxes (mai millor dit en el temps que estem).
    Que tinguis bon acabament de setmana XeXu!!!

    ResponElimina
  2. *...fins la mes llarga caminata comença amb un pas*
    i tu ja l'has donat,
    felicitats !!

    ah....
    i jo... *picaria* enseguida
    jajajjaja (soc molt ingenua )

    ResponElimina
  3. Veig que eren "les rambles". La veritat és que quan vas a montanya, nosaltres només fem passejades d'aquestes petites, vols una mica de tranquil·litat.
    Veig que t'hi vas enganxant: sabates i pantalons de muntanya. Uiii, sembla que t'ha donat fort. Una bona afició

    ResponElimina
  4. Quina gràcia, la foto. No hi havia vist la corrua de gent fins que ho has dit. Formigues urbanes prenent la muntanya (tu entre elles, esclar ;)

    ResponElimina
  5. Trobe els pantalons una mica llargs.

    ResponElimina
  6. Una bona excursioneta !
    .....i el Tomàs Molina, no hi era per allà ???heheheh

    ResponElimina
  7. caminar enganxa tant com això dels blogs.....bona excursió!

    ResponElimina
  8. La muntanya enganxa, ves amb compte. Jo aquests dies he estat fent quatre etapes del camí dels bons homes. Hem trobat més neu i menys gent que tu, per si t'interessa.

    Si t'aficiones més, et recomano dues webs de caminaires: senderisme i teca i wikiloc

    Pots trobar un munt de rutes ben explicades i fins i tot hi ha aplicacions pel mòbil que et fan de mapa, per no perdre't.

    ResponElimina
  9. haahahahaa, A mi també sempre m'ha recordat la TV3. Potser algun dia el faig jo. Molt bé,XeXu. Jo m'ho hauria cregut que era neu a dalt. Com que sóc tant urbanita!!!!
    Molt bé!!! A veure si faràs la competència al Porquet, tot i que aquest porta un rodatge que és difícil d'igualar, però mai impossible!!!

    ResponElimina
  10. Bé, bé! Ja estàs començant a fer la sèrie de clàssics que tot excursionista ha d'anar fent al principi! El Montseny és ideal per emprendre les primeres rutes. Així que estàs seguint, pas a pas (com ha de ser) la introducció al món muntanyenc.

    Aquests dies he intentat fer un cimet a la Vall de Boí amb raquetes, però als 2.300 metres vam haver de tirar avall per mal temps. Malgrat tot vam gaudir d'unes bones 3 hores raquetejant per neu potser excessivament massa humida.

    I per matar el cuquet saps on aniré demà?... al Turó de l'Home! L'he pujat infinitat de vegades, però l'excursió l'ha muntada un amic meu i em fa gràcia acompanyar-lo. Ja prevec un cim a petar de gent (cosa que odio, ja que jo sóc d'excursions solitàries, com la de Boí, en que no vam trobar ningú), però almenys intentarem fer uns caminets més secundaris i desconeguts, tant per pujar com per baixar.

    ResponElimina
  11. Carai, molt bé!! Sí, sí, com diuen aquí, estàs fent els primers "pinitos" muntanyencs. Jo també vaig començar pel Montseny, en el seu moment! A més, si ets de l'àrea metropolitana, està molt a l'abast, i es pot fer anar i tornar en un sol dia si no hi ha temps (o diners per anar pagant allotjaments per allà). El Camí dels Bons Homes del que parla el Sergi, el vaig fer fa un parell o tres d'anys amb el cau (però vam fer 8 dies de ruta), i està molt bé. Clar que anar cap allà ja és una altra història, implica més dies i més material. Però pel que fa a nivell muntanyenc, és apte per a qualsevol que s'atreveixi amb el Montseny.
    A mi també m'agrada trobar-me poca gent a la muntanya... un parell o tres de grupets, fa gràcia. Multituds, toca la pera. Però la muntanya està de moda, i fins i tot la pujada al Mont Perdut pot semblar La Rambla, si esculls pujar-hi un cap de setmana d'estiu. M'hi he trobat!
    Ah! I Porquet!! Vigila quan vagis raquetejant... que aquí hi ha una altra (i molt novella) raquetera! =P Qualsevol dia ens creuarem,... (però no ho sabrem mai, almenys fins que veiem les fotos a l'instagram i sapiguem que hem coincidit =P)

    ResponElimina
  12. Veus? Sempre hi ha coses per explicar. No fa tants dies que deies que no sabies què passava amb la inspiració, passa el que passa, que va amb el nostre estat d'ànim. Hi ha dies que tenim moltes idees per compartir i no saps quina triar, i altres sembla com si el cap es quedés en blanc i costa fins i tot teclejar.
    Avui has compartit uns moments d'esplai, informació per als que vulguin seguir el teu èxit, impressions personals, una preciosa foto (bé, dues), i fins i tot certa endevinalla ... jo també m'ho hauria cregut sense llegir-te abans, deu ser perquè veiem poca neu per aquests indrets! :)
    Gràcies per tot!!

    Bona nit!

    ResponElimina
  13. Doncs, un dia que vaig fer les Agudes, deu fer més de 20 anys, hi havia neu tot el camí... anava amb els meus fills petits que van quedar xops de dalt a baix... semblava alta muntanya de veritat.

    Ara que la clapeta, també colaria, eh? tens raó!

    ResponElimina
  14. Veig que comences amb empenta i amb il·lusió.
    Endavant, que aquest és una afició que dona moltes satisfaccions, a de més de fer salut!

    ResponElimina
  15. Res com la muntanya perquè s'oxigenin les idees! Enhorabona per aquest contacte amb el món excursionista. M'ha vengut al cap la frase aquella que diu "aquesta és una petita passa per l'home, però una gran passa per la humanitat" o algu així... ;-)

    ResponElimina
  16. No vas passar pel costat de l'estació meteorològica i vas aprofitar per saludar a la càmera? M'hagués fet gràcia veure't en el telenotícies migdia ^^

    ResponElimina
  17. Jo no visc gaire lluny del turó de l'home i mai no he sabut perquè s'anomena així. De petita m'havien explicat que certament hi vivia un senyor, allà dalt (un ermità??) però segurament devia ser una història per nens. Quan pugui ho cercaré al google. Les vistes són espectaculars!

    ResponElimina
  18. Hi he estat un parell de vegades, una d'elles hi vaig trobar al sr Picó de tv3. Hi havia cua per fer la foto de les sabates sobre la neu?. Bona caminada.

    ResponElimina
  19. Xexu, el Turó de l'home és tot un clàssic i el cim més alt del Montseny, la gentada és pequè s'hi arriba gairebé a dalt en cotxe però el que té mèrit és pujar-hi a peu! com has fet tu. Xexu la muntanya enganxa, el proper el Matagalls, Les Agudes o Pla de de la Calma?.

    ResponElimina
  20. Caram sembla una processor de setmana Santa!
    Jo també he caminat força aquests dies, encara que no era pit amunt. Beig que t'hi estàs enganxant, ben fet.

    ResponElimina
  21. Amunt, sempre amunt! Sembla que no defalleixes de la teva nova afició. Endavant!!

    ResponElimina
  22. Veig que li vas agafant gust a això de fer la cabreta per la muntanya. :))
    Tot i ser urbanita fins el moll de l'os, perdre'm per la natura és una de les meves aficions preferides, encara que potser em decanto més pel fons de mar. Però vaja, en ambdós casos són activitats divertides i saludables, què més es pot demanar?

    ResponElimina
  23. Oh. XEXU!! Què feies a l'alta muntanya?? ;-))

    És maco descobrir noves aficions, molt maco... així que és un plaer llegir aquestes pinzellades que ens expliques de les teves primeres passes muntanyenques.

    Jo també sóc molt de ciutat, però m'agrada moltíssim el paisatge de muntanya. Mai m'ha agradat la platja (tot i que de joveneta, intentant agafar "color" hi anava, feia imprudències, etc.) i que reconec que hi ha paisatges de platja molt macos... Ara bé, agafa el més maco dels paisatges de platja i posa-li al costat un de muntanya i, per a mi, no hi ha color.

    Descendent de berguedans / bagencs... els meus estius, de petita, eren per tota aquella zona, a una casa al poble d'on era fill mon avi (i son pare i son pare i son pare i....) petites excursions a berenar a la font, eren ja introduccions a estimar la bellesa dels arbres, de la petita riera, amb l'aigua tan neta, de les passeres que s'havien de creuar, per arribar a la font, de les muntanyes més altes al fons...

    Mai vaig demostrar cap habilitat especial -ni interès, ho reconec- en saber noms d'arbres, de flors, d'ocells, de peixets... però m'agradava, i molt, amb això ja en tenia prou ;-)

    Quan la plana
    sigui morta
    i no resti
    ni un ser viu,
    la muntanya
    encara forta
    alçarà
    son front altiu.


    Per cert... aquesta cançó té una versió :-))

    Quan Espanya
    sigui morta
    i no resti
    ni un ser viu,
    Catalunya
    encara forta
    alçarà
    son front altiu.


    Au, ja he marxat de tema... de què parlàvem? :-))

    Per cert, aquests pantalons ja t'abrigaven prou per anar per la neu? No semblen pas molt gruixuts, eh?

    ResponElimina
  24. Jo tb he aprofitat aquest dies per a fer algun "cim", però noi els anys (i els quilos) pesen. Ara feia temps que no anava a pujar muntanyes i ho he notat. Però quan s'arriba a dalt, l'esforç té premi: la natura és un espectacle inigualable. I això de la invasió de la muntanya si que fa ràbia, sí, però ja veuràs com és força selectiu. Quan creix la dificultat de la pujada les multituts van minvant. És, un efecte inversament proporcional i llavors se'n gaudeix el doble, del paisatge i de la pau.

    ResponElimina
  25. Com tu dius, acabes cansat però de seguida et vénen ganes de més, i jo ho dic per les caminades que estem fent darrerament per Collserola, imagina't, estem equilibrant una mica, només una mica, el nostre dèficit de natura, el Turó de l'Home són paraules majors però no descarto formar part de la processó un dia d'aquests, ara ja et puc identificar :D

    ResponElimina
  26. Uns grampons haurien ajudat a la foto :DDD A poc a poc, amb paciéència i agafant forma i "t'enganxes" segur.

    ResponElimina
  27. Per un bon seguidor de "Bones" no colaria, les traces de vegetació no corresponen a l'alçada ^^ Però oi que mola això de pujar muntanyes?

    ResponElimina
  28. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. És maco poder compartir aquestes primeres experiències amb vosaltres, alguns sou experts i d’altres aficionats, però tots teniu alguna cosa a aportar, que jo sóc completament novell. Veurem quines seran les properes fites, si m’hi animo també us en faré partícips!

    Lluna, sembla que sí que l’afició persisteix, també hi ha un tema de superació personal. Mira, perquè a mi no m’agrada enganyar ningú, però les fotos falses em fan partir de riure. Ara, cal explicar-les, no hi ha necessitat de fer-se passar pel que no s’és.

    Sargantana, mica en mica, ara és la Mola i el Turó de l’Home, i veurem on arribem. Us explico això de les fotos falses perquè no tinc intenció d’enganyar a ningú, i a més m’ho passo teta fent-les i compartint-les.

    Mireia, sí que era les rambles, sí. Al principi no ho semblava, però després ens vam començar a trobar gent per tot arreu. Ja veus, si fins i tot jo m’hi he aficionat, qualsevol ho fa! La veritat és que està bé sortir a estirar les cames, i si et poses una mica a prova, millor. Les sabates les tenia fa anys i no les havia fet servir mai. Ara els estic donant ús per fi! Els pantalons sí que són nous. La meva assessora me’ls va aconsellar i s’hi va molt bé.

    Ferran, totalment, formiguetes envaint la muntanya. És clar que jo m’hi he de comptar, segur que tots i cadascun dels que vam pujar haguéssim desitjat trobar-hi menys gent, però ja veus, deu estar de moda l’activitat.

    Jpmerch, efectivament, bona observació. Això és una cosa que he après, de pantalons de muntanya en fan per diferents alçades, ja no tant per la talla dels pantalons normals. Quan els vaig comprar no hi havia massa on triar i aquests m’anaven bé, a banda d’agradar-me. Ens vam fixar tard que eren per una alçada força superior a la meva, però bé, res que no s’arregli doblegant una mica la vora!

    Artur, no el vaig veure, però amb la de gent que hi havia, tampoc no m’hagués estranyat!

    Elfreelang, i si després de caminar ho expliques al blog, ja ni t’explico!

    Sergi, és ben cert que enganxa. Jo no m’hi havia dedicat mai, però sí que tinc una component d’explorar els meus límits i veure fins on puc arribar, i aquesta manera de ser casa força bé amb l’excursionisme, trobo. Estic descobrint un nou món, i efectivament veuré on puc arribar. El límit és molt amunt, per tant, tinc molt camp per córrer encara.
    Gràcies per les recomanacions! Naturalment, no estic gens al cas d’aquestes coses, però mica en mica, i amb ajuda de tothom que en sàpiga més, n’aniré aprenent. Em miraré aquestes webs, a veure quines idees en puc treure!

    Dafne, jo també sóc urbanita a matar, però mira, he descobert que hi ha vida fora la ciutat! No és una ascensió difícil, el pot fer qualsevol el Turó. El ritme se l’imposa cadascú, així que si t’hi animes, no t’ho pensis dos cops.
    Com ja vaig dir, no tinc la intenció de fer la competència a ningú, només faltaria. Sóc molt competitiu, però generalment el meu contrincant sóc jo mateix. En Porquet juga a una altra lliga que per ara a mi se m’escapa. En puc aprendre coses, però no seguir-lo. Ja veurem si algun dia arribo a acostar-me a les excursions que fa ell.

    Porquet, també em sembla que vaig fent una progressió lògica, està bé saber que un excursionista expert pensa el mateix. El nostre país té rutes i cims per tots els gustos, ho estic descobrint, i és una delícia. Però bé, el que per mi és de moment el meu sostre (faré per superar-lo aviat), és per tu un 'divertimento'. Per quan pengi aquestes respostes tu ja hauràs fet el Turó i ens podràs explicar què tal. Sospito que t’ho trobaràs igual que jo, com que és un objectiu fàcil i fa bon temps, la gent s’hi anima. Però bé, hi ha mil maneres d’accedir-hi, naturalment, així que segur que sabràs trobar alguna de més distreta. La qüestió és sortir, estic descobrint que és una activitat que genera certa addicció.

    ResponElimina
  29. Yáiza, el Montseny és un bon lloc per tenir un primer contacte amb la muntanya, no m’estranya que la gent comenci per aquí. No sembla res de l’altre món, però et familiaritzes amb el terreny i et prepara per reptes superiors, si t’animes a provar-los. Això del camí dels Bons Homes només ho he sentit anomenar, suposo que hi ha moltes rutes muntades de diferent consideració, que es poden fer de manera més intensa o més relaxada. Per sort, la muntanya no te l’acabes mai, també deu canviar molt una mateixa excursió en funció de l’època de l’any.
    Això de les raquetes també m’atreu, però serà per més endavant. Un cop ja m’hagi fet a la muntanya sense neu, ehem, o amb neu a clapes que intento colar com la gran nevada, ja veurem si començo a caminar per terrenys més relliscosos.

    Sa lluna, està molt clar que les ganes d’explicar coses van molt lligades amb l’estat d’ànim, però també és fàcil tenir alguna cosa a explicar si surts de casa i fas alguna activitat normalment desacostumada. Si tingués el cap ple d’idees potser no hauria fet aquest post. Bé, segurament també, perquè em fa gràcia, però ara no pretenc fer una crònica de cada sortida que faci. Ara, això de tenir moltes idees per compartir fa temps que no em passa, eh! Com a molt, tenir dos posts pensats i triar quin faig primer que l’altre.
    L’any passat us va nevar força no? O fa un parell, no ho recordo. Però sé que se’n parlava perquè precisament a Ses Illes no sol nevar tant, però us va emblanquinar tota l’illa. No us vull enganyar, la neu que hi havia per allà era testimonial. Hi havia més gent que neu.

    Carme, aquest hivern hi havia neu, de fet no fa gaire també en devia haver, perquè amb el bon temps que feia, que encara quedessin clapes pels racons vol dir que fa poc estava més emblanquinat. Bonics records els teus, sempre i quan els nens no agafessin una pulmonia!

    Glòria, a jutjar per com et queda el cos d’adolorit els dies següents ningú no diria que es fa salut, hehehe. Però sí, és una sensació agradable, saps que has donat una mica de canya al cos, i això està bé. A veure si em dura l’empenta, de moment en gaudeixo prou.

    Xicarandana, llàstima que aquest no sigui cap gran pas per la humanitat! En tot cas, hi havia molta humanitat allà dalt fent el mateix pas! Està bé sortir, estic descobrint un nou món i tinc ganes de seguir. I fer coses noves comporta idees per escriure, és clar.

    Pons, doncs no, es podia arribar fins allà, però només la vam vorejar i vam anar cap al cim del Turó. Tampoc no sóc de fer aquests shows, m’hagués posat almenys una careta d’Anonymus!

    Loreto, allà dalt hi ha una caseta, el que podria ser una ermita, però està abandonada, o això sembla, així que potser la història que tu coneixes no va tan desencaminada. La veritat és que no en sé res, si descobreixes alguna cosa ja ens ho explicaràs!

    Sr. Gasull, que jo sàpiga no hi havia ningú conegut aquest dia, però no m’hi vaig fixar massa. Per sort, la foto la vam fer en una de les primeres clapes de neu que vam trobar, a la pujada, i llavors no hi havia tanta gent encara. Va ser més tard que allò semblava la rambla.

    Marta, un cop dalt vaig veure que hi ha camins per pujar en cotxe, però no em va passar pel cap que la gent havia pujat així, em sembla que la majoria deixa el cotxe a Santa Fe i pugen des d’allà, com nosaltres. Les Agudes no és tan famós com el Turó de l’Home, però és més distret de pujar. També el vam fer aquest dia, estan molt a prop, així que ja me l’he apuntat. Queda pendent el Matagalls, i ja veurem si fem el Pla de la Calma el mateix dia, és una de les opcions, però es necessita un transport que et deixi i et reculli, això és més complicat.

    Jomateixa, una processó de formiguetes, ja ho veus. Sortir a estirar les cames està molt bé, ja sigui per pla com cap amunt. Bona cosa aprofitar aquests dies de festa.

    rits, de moment no, segueixo amb ganes d’anar sortint i superar-me a mi mateix. A veure quan dura!

    ResponElimina
  30. Marion, així que tu ets submarinista? Tant és una cosa com l’altra, són activitats força distretes. No he provat mai això de fer submarinisme, però tampoc no havia provat d’anar per la muntanya i veig que m’agrada, així que mai se sap. Només necessito algú que m’animi a provar-ho!

    Assumpta, si parlem de paisatges, a mi també m’agraden molt més els de muntanya, és clar. Els trobo molt més espectaculars, tot i que hi haurà algú que discreparà, crec que això podria ser una opinió generalitzada. Però bé, ja saps que jo no sóc massa de platja, tampoc. Ja veig que tu també tens un passat excursionista. Ja veurem fins on o quan em durarà la dèria a mi, però no crec que m’impliqui prou com per arribar a conèixer la natura d’aquesta manera, i això que sóc biòleg i alguna cosa hauria de saber! Gràcies per les dues versions del poema, ben maca la primera, i la segona... doncs bé, ja saps. Ah, i no et pensis, que aquests pantalons abriguen prou. Ara, si fes fred de veritat potser sí que necessitaria alguna cosa més. Feia un solet aquest dia...

    Laura T, encara que diguis que l’edat i els quilos pesen, sembla que això no et va impedir fer cim, així que no serà per tant. Jo estic aprenent, per tant sóc un de tants que estan per allà a la muntanya molestant els altres, s’ha de mirar pels dos cantons, la muntanya és allà i tots nosaltres som intrusos, encara que ens molestin els que no som nosaltres. I té lògica que, a més dificultat, s’hi atreveixi menys gent. De moment no he fet res que no pugui fer qualsevol, així que de moment, he tingut molta companyia.

    Gemma Sara, no t’ho pensis, pujar el Turó de l’Home no és gran cosa, així que t’animo a fer-ho. Des de Santa Fe del Montseny és una pujadeta. Si després vols continuar fins les Agudes ja és una mica més i la pujada final és forteta, però si jo ho vaig fer segur que vosaltres podeu també. Collserola era una altra de les opcions que ens queden pendents, però vaig preferir tirar cap a alguna cosa que impressiona més, almenys de nom. Ja m’amagaré, no sigui que em trobis! Sort que jo et puc identificar encara més fàcilment, hehehe.

    Jordi, no se’m va passar pel cap que trobaríem neu, ni tan sols aquests vestigis. Si no, per tal de fer la foto creïble, carrego els grampons, les raquetes o el que faci falta! M’està agradant, a veure fins on arribo.

    Clídice, merda, sabia que algú em descobriria! Però com que he enganyat a tots els altres i tu ets l’única que se n’ha adonat (maleïdes sèries de científics detectius!), t’hauré d’eliminar. No és res personal, eh, només per mantenir el prestigi! Doncs sí, doncs sí, està prou bé això de pujar muntanyes, li estic trobant la gràcia.

    ResponElimina
  31. Eiii, jo també he fet el Turó de l'Home!!! http://www.albapifa.blogspot.com/2011/09/de-passavets-al-turo-de-lhome.html (per a que vegis que estem al mateix nivell, hehehe!). Es una excursió bonica i fàcil!

    ResponElimina
  32. Al turó de l'Home sempre hi ha i haurà gent. El parc rep prop d'1 milió de visitants l'any. Però el cim des d'on el vas fer? Des de Passavets? O des del pàrquing de Plana Amgada? ;-) Altres racons del Montseny per fer d'excursionista seria Sant Segimon, des de Viladrau; el castell de Montsoriu, des d'Arbúcies o el Tagamanent des del Figaró. Vés fent..

    ResponElimina
  33. Ole, ole i ole! Sabia que la fórmula senderista+bloguer donaria un resultat molt bo :D

    ResponElimina
  34. Alba, i mira que a tu et cau lluny la cosa. Però és una bona excursió, com dius tu, no és pas difícil, però tens la impressió d'estar fent alguna cosa. I un cim de tanta anomenada s'ha de fer en un moment o altre.

    Veí, vam aparcar a Santa Fe i vam caminar cap a la font de Passavets, i cap amunt. Es podia aparcar més a prop, però així fèiem l'escalfament. Algunes de les teves propostes ja les tenim en ment, ens falta el Matagalls, veurem des d'on, i m'agradaria revisitar Viladrau, que m'hi havien portat de colònies de petit i no hi he tornat més. Fer nit allà i anar a pujar el Matagalls pot estar bé, oi?

    MontseLladó, de moment anar fent, objectius fàcils o almenys assequibles, però amb algunes altres fites en el punt de mira. No crec que faci 'cròniques' de cada cop que surti!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.