dilluns, 18 de març de 2013

Reunió clandestina

Dia 1724, 7:16h del matí.

La nova crisi a la que m'he vist exposat sembla controlada. Feia una bona temporada que no patia cap imprevist, des de la irrupció del segon subjecte d'estudi, de gènere femení, que fa aparicions periòdiques a casa del subjecte principal. Els dos subjectes conspiren sovint contra mi, però acaben les frases amb un 'pobreee gat', així que no els considero cap amenaça ara per ara.

El passat cap de setmana va haver-hi una reunió imprevista i fins a quatre humans més van desplaçar-se fins el territori que superviso. És un fet completament anòmal i inusual tenint en compte l'etologia del subjecte d'estudi. Vaig témer que es tractés d'una conspiració a gran escala i vaig prendre les mesures pertinents. L'objecte metàl·lic que tant em va espantar fa un temps ara em serveix d'escut. Gràcies al meu entrenament en camuflatge, vaig passar desapercebut bona part de la reunió; però estava expectant. Discutien sobre diversos temes i repetien sovint (quan no tenien la boca plena) la paraula raclette, desconeguda per mi. Intueixo que els humans aprofiten les reunions clandestines per nodrir-se en quantitats notables.

A hores d'ara encara no he entès la naturalesa d'aquella reunió que es va perllongar en el temps. Quan em va semblar que els sis humans no representaven cap perill imminent, em vaig deixar veure més per estudiar-los de prop. Vaig detectar el més feble del grup i em vaig preocupar de no moure'm del seu costat. Les meves armes biològiques li van fer l'efecte esperat, l'al·lèrgia va fer que s'hagués de medicar i marxar. Amb això vaig aconseguir dissoldre la conxorxa. De moment no he detectat cap conseqüència. Seguiré a l'aguait. 

22 comentaris:

  1. uix uix... si vas atacant amb armes biològiques potser si que en rebràs les conseqüències més aviat del que et penses...

    ResponElimina
  2. Ostres, Blog-Lovi!! No voldria jo pensar que corres perill però, certament, el que expliques és molt estrany.

    Jo tampoc sabia què volia dir això de raclette, ho he buscat i resulta que és un formatge molt cremós... així que dedueixo que deurien estar menjant això, fos, amb alguna cosa... però el més estrany és que ho anessin citant. Vull dir que jo, quan menjo truita de patates, no vaig dient "truita de patates" "truita de patates", per tant crec que tot era per despistar i "raclette" deu tenir també el significat de paraula clau, alguna cosa secreta...

    Per res del món et voldria espantar, però... no serà "Raclet" el nom d'un gos?

    En fi, company, molta sort!!!

    ResponElimina
  3. Perdona, gatet, (o gatàs) però portes els informes moooolt endarrerits... quants dies, sense informar de res!!!!

    Tant que m'agraden a mi les teves observacions!!! :)

    Ei! va no triguis tant, la propera vegada, eh?

    ResponElimina
  4. Pobreeee gat!! Vols dir que no es sent atacat amb tants humans de sobte??

    Quan he començat a llegir m'he fet un embolic amb els subjectes d'estudi, amb la segona lectura ja m'ha quedat més clar...crec. :)
    Tampoc sabia què volia dir"raclette" però veig que l'Assumpta ha fet els deures, tot i que també m'estranya la repetició de la paraula misteriosa, tret que fos tan bo que fossin les exclamacions típiques en aquests casos...uiii que bo aquest raclette!, el raclette està de conya!!, passa'm el raclette que m'ha agradat molt!
    ..........................................uff m'ha deixat com Déu el raclette!! ;)
    Sort de les al·lergies!!

    Bona nit!!

    ResponElimina
  5. I costaria molt de portar al cientific gat que estudia humans de que els dies de gresca algú de la seva espècie podés dristreu-re'l de l'estudi de l'espècie invasora.

    ResponElimina
  6. Tens un gat súper espavilat! hem d'aprendre molt sobre el seu punt de vista...

    ResponElimina
  7. coi d'humans sempre posant-se pel mig del territori felí, com si fos casa seva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fi he trobat el que buscava. La llei de Garfield: Els gats només se senten atrets cap a un sol tipus d'èsser humà.

      Elimina
  8. Ves amb compte, que si mengen cuina francesa, qualsevol reacció és possible.

    ResponElimina
  9. No està gens malament posar-se de tan en tan dins el punt de vista dels nostres felins per entendre (o intentar entendre) allò que pensen. Estic convençuda que els meus gats sovint em maleeixen els ossos quan intento compartir amb ells la cadira de l'ordinador!

    ResponElimina
  10. D'això se'n diu fer d'observador des de la primera línea i passar totalment desapercebut. Una mirada felina, potser, la més objectiva...

    ResponElimina
  11. Vaja, tu també ets un felí que et podries dedicar a la literatura. No costarà gaire fer-te entrar a la "familia unida"... ;)

    ResponElimina
  12. Ai gatet... no te'n refiïs gaire d'aquests subjectes! que jo sé d'un gatet d'un tal Schrödinger que era molt xungo i li feia cada putada... que no sé jo si la va contar! Tu amaga't!

    ResponElimina
  13. Com som aquests humans...ells tan petitets i tan intel·ligents.^^

    ResponElimina
  14. El Puck i tu formeu part d'una xarxa de gats detectius i informadors de la espècie humana, no? Potser que presenteu un informe final conjunt ;)

    ResponElimina
  15. Ja veig que no podré venir mai a casa teva a cruspir-me una raclette. L'inestimable col·laboració del teu gatet faria que em detectés com el més dèbil del grup i es posicionés i enroqués en la posició més propera a la meva, provocant-me al cap de no res, una producció de mocs i una picor als ulls insuportable!

    ResponElimina
  16. Ai, els felins, intel·ligents i astuts. Quin perill!

    ResponElimina
  17. Ja que molts us dirigiu a mi en els vostres comentaris, i aprofitant que el subjecte d’estudi està una mica despistat, torno a agafar els comandaments per contestar-vos, perquè em sembla que necessiteu alguns aclariments. No m’estranya, eh, ja sé que els humans no doneu per més. Si us queda algun dubte, pregunteu als vostres gats de companyia, probablement seran oficials de rang superior i sabran com fer-se entendre. De totes maneres, gràcies per intentar-ho.

    Jomateixa, ells no saben que ho puc modular a consciència, de vegades faig al•lèrgia i de vegades no. Mentre no sàpiguen el secret, no crec que em culpin del tot, es pensen que és involuntari!

    Assumpta, vaig sentir com repetien la paraula mentre muntaven un aparell molt estrany que feia escalfor (ho vaig comprovar de prop). Després ja parlaven d’altres coses i feien servir aquest aparell tota l’estona. No coneixia la paraula ni l’aparell, però vaig fer la relació d’idees i crec que no es tracta de cap altra cosa, ha de ser allò per força. Certament, posaven formatge i altres coses allà per escalfar, així que crec que amb el teu comentari puc confirmar les meves sospites. Si a més a més té un significat secret i parlaven en clau, això de moment no ho puc saber. Estaré a l’aguait.

    Carme, jo passo informes cada dia! Porto estudiant aquest subjecte gairebé 5 anys i no n’he tret l’aigua clara. Els meus informes arriben puntualment als meus comandants, i són de caràcter secret, però de tant en tant se’n filtra algun, quan passa algun fet inusual. En realitat és perquè ho llegeixin altres gats i aprenguin de les experiències que jo visc.

    Sa lluna, de tant en tant es filtra algun dels meus informes diaris sobre el subjecte d’estudi, el que escriu habitualment en aquest blog. Per si no ho saps, els gats som una espècie alienígena enviada per estudiar els humans amb finalitats secretes. Potser és el primer informe meu que llegeixes, però se n’han filtrat altres. No pateixis, segur que tens un gat prou a prop com perquè envii informes sobre tu als nostres superiors. Ja li he detallat a l’Assumpta això de la repetició de ‘raclette’, va ser al principi de la reunió, quan la preparaven. Al principi vaig pensar que seria un projector per passar alguna presentació, però va resultar ser una mena d’estufa per escalfar aliments al moment.

    Sr. Gasull, sóc un professional i no falto mai al meu deure. Precisament, quan passen coses inusual és quan més interessant és estar pendent i aprendre. No és moment de distreure’s!

    Sílvia, què vol dir que sóc un gat espavilat? Naturalment! Sóc un soldat ensinistrat a l’acadèmia per vigilar els humans, una espècie que encara no sé per què ens fan vigilar, no n’hi ha per tant.

    Pons, de fet és casa seva, jo només l’estic estudiant per veure si se’n pot treure alguna cosa dels humans. De moment no m’ho sembla. La llei de Garfield ens l’ensenyen el primer any de l’acadèmia, amb una mica d’entrenament és molt fàcil detectar els que són al•lèrgics dels que no.

    Jpmerch, cuina francesa? Hauré d’estudiar més la situació, hi ha molts termes que encara desconec i no vull més imprevistos.

    Alba, si et sembla complicat entendre què pensem els gats, imagina’t com és per nosaltres mirar d’entendre unes ments tan simples com les vostres, humana. Sou imprevisibles i sempre ho feu tot al revés. I mira que a banda d’estudiar-vos, també mirem d’ajudar-vos a fer les coses, però no hi ha manera. Espero que no duri massa més aquest estudi.

    Thera, naturalment, la nostra feina és ser totalment objectius, els informes s’han de passar puntualment i correcta. La informació recollida és de vital importància per la nostra missió.

    ResponElimina
  18. Marion!! Feia temps que no sabia de tu, què t’expliques trapella! Recordes aquelles tardes a l’acadèmia? Bé, segurament recordes més el que passava després de les classes... teníem una bona colla. Estigues pel que has d’estar, has d’estudiar el teu subjecte, que és de tipus femení si no m’equivoco. Jo ja escric els meus haiku cada matí, conforma’t amb això, si et distreus amb la ‘família unida’ se t’escaparan coses de la teva subjecte i això els comandants no ho perdonen.

    Guspi, el tal Schrödinger surt a tots els nostres llibres d’història. El valent gat que el vigilava va patir un contratemps que no s’esperava, totalment imprevist. Ja sabia que era un eminent físic, però no pensava que el faria servir en els seus experiments! Tots coneixem aquesta història que ens ha de servir com a advertència, però no li veig jo massa capacitats per la física al meu subjecte, ni tampoc cap altra habilitat potenciament perillosa per mi.

    Maria, que som més intel•ligents és una evidència. Els humans no doneu per gaire...

    Gemma Sara, efectivament, veig que hi ha algun humà que encara se salva. El Puck és un col•lega, el van assignar a la subjecte rits. De tant en tant parlem, però generalment hem de treballar sols. Ja saps més o menys el que fem, però no et diré d’on venim ni quina missió última tenim. Top secret.

    Porquet, no ho dubtis ni un moment! Et sabria detectar a la primera i no te’m trauries de sobre en tota l’estona. Ara que, potser si m’expliques en privat la naturalesa de la reunió que tinguis amb el meu subjecte potser podríem arribar a un acord. El que no m’agraden són els imprevistos.

    Glòria, la nostra intel•ligència està fora de qualsevol dubte! Segur que tens algun gat a prop que et vigila.

    ResponElimina
  19. Una mic atard, però felicitats Xexu! T'estàs convertint en un veterà blogaire, qui ho hagués dit fa 6 anys eh? PEr cert, una pregunta-curiositat meva, se sap qui té/ha tingut el rècord de permanència en un blog (a nivell de Catalunya o mundial)? Sigui qui sigui, tu vas pel camí ;)

    ResponElimina
  20. Camarada, molt bona tàctica. La posaré en solfa, xò he de dir-te que fins ara no m'ha funcionat cap estratègia, ni del més feble ni de mossegar, ni de fer-me pesat. Sempre continuen fins altes hores de la nit. I de vegades, em tanquen!!!! Xò la meva subjecta d'estudi sembla que no li sàpiga greu les conseqüències de tal càstig. Les mossegades al peu no fan efecte. Celebro la teva victòria!!!

    Cal dir, xò,...... quan facis un atac a una raclette, has d'aconesguir tastar FORMATGE!!!!!!!! camarada, no saps el que et perds.....

    fins propera connexió.

    puck

    ResponElimina
  21. GG, suposo que aquest comentari hauria d'anar a l'altre post, però gràcies per la felicitació. Encara hi ha gent en actiu de quan jo vaig començar, uns quants que tenen més anys que jo encara. Però bé, reconec que he seguit un ritme que no tots aconsegueixen. Mentre hi hagi inspiració... darrerament ja noto que em manca.

    Puck, ja m'estranyava que no donessis senyals de vida, però ja m'he assabentat que la teva subjecte ha passat uns mals dies i segur que havies d'estar pendent del que passava al seu voltant, en aquestes circumstàncies és quan s'ha de ser més professional. De totes maneres, jo denunciaria el tracte vexatori que reps, això no sé si ve inclòs en el sou que ens paguen! Prova això de l'al·lèrgia, a veure si et dóna millors resultats.
    Aquest cop no em va semblar segur acostar-me prou com per tastar el formatge, però el proper cop prometo fer aproximacions més expeditives.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.