divendres, 8 de març de 2013

Generació 78

Comentava en Joan en el darrer post que no som grans, només és que acumulem molta experiència! Hom pensaria però, que amb 35 anys ja no s'està per segons quines coses. I com a prova em ve al cap el que li va fer Di Maria (maleït!) a Carles Puyol (13/04/1978) al darrer enfrontament de Copa, el soroll de la seva cintura en trencar-se es va sentir des de casa.


I quan veig això no puc evitar pensar que jo tinc la mateixa edat i que si ell és un esportista d'elit, com dec estar jo. M'entren tots els mals. Però llavors veig qualsevol jugada de Kobe Bryant (23/08/1978), i se'm passa.


Com deia aquell: 'al loro, que no estamos tan mal'.

30 comentaris:

  1. 35 tacos?! ets un avi!!

    Pons, fent traumes pels blocs des de 2006 ^^

    ResponElimina
  2. La meva teoria, que segur que no és gaire original, diu que un es fa gran quan prefereix el matí del diumenge que no pas la nit del dissabte...

    Gaudir del matí del diumenge és una de les millors coses que hi ha!

    ResponElimina
  3. ui, segons la teoria d'en Maurici jo era grans als 16! Sóc ( i era ) una mica rara ho sé. Ara que sóc gran ( ja veig els 40, aquí a tocar) la veritat, m'agrada fer anys! El problema seria no fer-los. Potser el cos no acompanya sermpre...però mira

    ResponElimina
  4. Apa, no us queixeu, que jo estic a les portes de les dues cadires!!! I sí, crecs, crocs, però amunt, que fer anys és el repte d'aquesta vida. I gaudir-los al màxim!!

    ResponElimina
  5. Va pamplines....no ens fem grans, ens tornem cruixents, per comprovar-ho només cal escoltar les articulacions quan ens aixequem. Clar que jo estic quasi a la versió 5.0.

    ResponElimina
  6. Jo en tinc 51... estic fatal, molt envellida...
    Tinc artritis per tot arreu però principalment els genolls i les mans.
    El meu cabell és gris... ben gris.
    M'hi veig poc... (No veig tres en un burro)
    I, darrerament, tinc una nova xacra... una barreja total d'horaris entre "desperta" i "dormida" que produeix, entre altres conseqüències, bastant cansament.

    Malgrat tot això... no hi ha dia en que, en un moment o altre, em peti de riure, em vingui alguna idea absolutament esbojarrada, tingui ganes de cantar el Por qué por qué de Mourinho... i, quan arriba en Josep Lluís no puc evitar rebre'l amb una abraçada de pel·lícula (hehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats! Perquè sí, perquè val la pena viure la vida amb alegria.. que a vegades ens despistem!No et despistis, eh?

      Elimina
  7. Amb 35 anys (o 47, que són els que tinc jo) ja no s'està per segons quines coses. Tens tota la raó, però n'estem per moltes altres, no?. Així que més que queixar-nos del que no podem fer, m'apunto a gaudir del que si podem fer i faig meva la teva frase final: "Al loro, que no estamos tan mal" (mira un rodolí) ;-))

    ResponElimina
  8. Tens un esperit jove. Es nota! I això és el que compta.

    ResponElimina
  9. L'edat no és la que es té en el DNI, és la que apunta l'esperit. I tan si el cos acompanya com si no, les ganes de fer les coses són les que posen els límits a fer-les. Així que ànims campió i a emmirallar-te amb els avis marxosos i cruixents, com diu el Joan. M'ha agradat aquesta definició, sobretot pq jo ja me la puc aplicar!

    ResponElimina
  10. Cada etapa té les seves gràcies i les seves desgràcies, la dels trenta i pico és molt maca, et vas situant, et vas acceptant, i encara pots sortir fins a les tantes sense massa crecs i crocs.

    Ei, ens portem 10 anys clavats, quan tu estaves al bressol, jo estava veient Grease amb una nena de la classe, que es deia Eulàlia, i volíem muntar un grup com els de la peli, quina gràcia.

    ResponElimina
  11. si ets un noi! imagina't que jo en tinc 53! home el Puyol és un atleta! amb les patacades que rep i encara corre i juga bé! 35 anys ....tens tota la vida per posar-te en forma!

    ResponElimina
  12. L'esport, i no cal pas que sigui el d'elit, és una inversió vital que sempre surt a compte. Només cal vèncer la mandra, agafar l'hàbit i les compensacions són per a sempre i per tots costats, t'ho miris com t'ho miris.
    No hi ha excuses!

    ResponElimina
  13. Seguint l'excel.lent teoria del Maurici, sense dubte ja sóc gran. Ei, amb il.lusió, eh? això sense dubte. Tu? del 78? això no és ser gran, això és tenir encara tooota una vida pel davant, XeXu. A disfrutar-la, sempre amb noves experiències!

    ResponElimina
  14. Jo ni dic l'edat que tinc perquè no m'agrada presumir de ser la més vella.
    I tot i que ja pentino canes -tenyides- no hi ha ni un dia que no el gaudeixi. Tant la nit del dissabte, com el mati del diumenge.
    I que duri!

    ResponElimina
  15. Com deia el meu avi amb 91 anys "aquí l'únic que està vell és la roba"

    ResponElimina
  16. Va XeXu que NOMÉS en tens 35!! A més els capris semblem més joves, o sigui que deu semblar que en tens 30 i et véns a queixar. Servidora, que aparento la teva edat (hehehehehe) no em comparo amb ningú, o almenys procuro no fer-ho. Tinc els anys que tinc i sóc com sóc i tinc alguna xarnera que grinyola, però ei! NOMÉS en tinc 39!
    A partir de l'any vinent estaré a la flor de la vida, ara encara estem al capoll ;***

    ResponElimina
  17. Carai, orgull generacional! Doncs espera't, perquè el 89 és una collita súper bona. Deixa'ns temps a entrar a la societat i al mercat laboral (si mai ens deixen, clar) i fliparàs!

    ResponElimina
  18. a mi m'agrda pensar que l'edat es un estat d'anim
    i que sovint no te res a veure amb el temps viscut

    l'important son les sensacions i les ganes
    estic veient que soc la iaia de la colla, pero molts de vosaltres segur que no em guanyeu en il·lusions

    :-))

    ResponElimina
  19. Tot és cuidar-se, tan física com mentalment. I si no, mira en Giggs.

    Xò és cert que ens fem grans. Jo el darrer any m'he notat una devallada física important. I la gent més gran no ho enten. Potser perquè porto el mateix estil de vida quan ja no hauria, xò el cert és que fa un temps que em noto que no puc fer tot allò que feia en el mateix temps. I és algo que es nota un mateix.

    La gràcia xò, suposo que és no veure-ho com un lament i un queixar-se. Cada any té el seu què. I com els esportistes d'èlit potser ja no podem fer el mateix que féiem un temps enrere, no cal anar a quan érem joves. Xò podem fer moltes d'altres, de fet venen de gust altres coses.

    I sempre, vivint, o intentant viure.

    ps. sempre seràs més jove que jo!

    ResponElimina
  20. Jo en tinc 46, i mira Xexu, no cal arribar a ser un Puyol, sortint a caminar una mica cada cap de setmana, agafar la bici i pedalar dos dies a la setmana, fer l'amor, menjar quatre cosetes de color verd, necessari pendre una dosi d'optimisme cada matí abans de sortir de casa, pensa que un vell es forma d'any en any!!! visca la formació!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada el que has escrit!! Serà que jo et segueixo en edat, i no calen massa coses!!!

      Elimina
  21. Es veu que entre els periodistes esportius, com el Joan, es diu que te n'adones que t'has fet gran quan els teus ídols esportius són més joves que tu. Tu encara no ho pots dir!

    ResponElimina
  22. Gràcies a tothom per comentar-me aquesta petita reivindicació generacional. Encara que ho digui moltes vegades, i que pensi que em vaig fent gran, també sé que em queda molt temps i moltes coses a fer. M’agrada l’edat que tinc, la gràcia, com dieu per aquí, és anar-se adaptant al que et ve en cada moment de la vida.

    Pons, ui, que simpàtic que ets! Tant que potser pots batre el record de l’enllaç que ha durat menys al meu blog...

    Maurici, jo diria que estic en una fase intermitja. No vull renunciar a cap de les dues coses, un bon sopar de dissabte a la nit i una cerveseta, i fer alguna activitat el diumenge al matí, encara que reconec que el diumenge al matí encara sol ser el gran moment de fer el dropo per mi. El que està clar és que tampoc no sóc d’allargar massa el dissabte a la nit.

    Mireia, jo també tinc la sensació d’haver deixat de ser jove fa molt temps, si ens basem en el que diu el Maurici. Potser segueixo preferint el dissabte a la nit, però no per allargar fins les tantes, sinó per quedar i veure la gent. A mi fer anys no em diu res, el fet d’afegir un número més, però no em preocupa l’edat que tinc, ni anar-me fent gran, com dius tu, el problema seria no fer-se’n.

    Dafne, si una cosa no tens tu, són cadires precisament, que no pares quieta fent coses amunt i avall. Llavors, què més dóna l’edat que tinguis, si de ganes no te’n falten?

    Sr. Gasull, quina gran frase, no ens fem grans, ens tornem cruixents. Dit així sona fins i tot bé. Ho diré la propera vegada que algú em remarqui l’edat que tinc.

    Assumpta, el físic de vegades no acompanya, prou que ho saps amb tot el que ens expliques. Però si ho compenses amb ganes de fer coses i amb bones idees (que siguin esbojarrades no vol dir que no siguin bones), minimitzes els mals i gaudeixes dels dies. Ja és més del que poden dir molts, suposo. De vegades no voldríem que el cos ens fallés tant, però aquí potser ja no hi podem fer tant.

    McAbeu, això està clar. La nostra evolució natural ens porta a abandonar alguns costums i adoptar-ne de nous, encara que moltes coses les podem seguir fent, fins que el cos ens digui prou. Mentre gaudim de les nostres activitats, més del que ens lamentem per no poder-ne fer d’altres, és que anem bé.

    Maria, et diré que no és la primera vegada que t’ho dic a tu mateixa, i a altres per aquí, d’esperit jove res de res. No renego de l’edat que tinc, però fa molt temps que vaig deixar enrere això de l’esperit jove, no va amb mi. Tinc un esperit de 35 anys.

    Laura T, com li deia a la Maria, no em considero un esperit jove. El meu DNI diu que tinc 35 anys, i crec que actuo com a tal. A banda d’això, evidentment, les ganes que hi poses fan molt, i en segons quines coses, miro de posar-n’hi moltes. Però d’això se’n diu viure, no? Ah, a mi també m’ha fet gràcia això de tornar-nos cruixents, sona molt bé, no?

    Gemma Sara, quina memòria que tens, com recordes això de Grease?? Veus, jo no recordo estar al bressol, hehehe. Però això ens ho podem aplicar altres de per aquí, la Carme et diria que quan tu eres al bressol ves a saber què feia ella ja. També ho puc dir a alguna gent jo, eh! Ara que, amb 10 anys no recordo fer res massa interessant...
    És veritat que cada època té les seves coses bones i les dolentes. La gràcia és saber canviar de mentalitat i adaptar-se al que et ve per poder-ne gaudir, perquè si no aprofitem les coses bones d’una època pensant en les que hem deixat enrere és quan venen les crisis i els disgustos.
    Home, diguem que encara queden esportistes que tenen la meva edat i se’n surten prou bé, però els millors, els que despunten i se’n parla més, sí que són més joves. Què hi farem, és normal que passi així, no? Ens anem fent grans, però ells es mantenen en uns rangs d’edat, canvien els noms, però no la nostra afició.

    ResponElimina
  23. Elfreelang, si no he estat mai en forma no començaré ara! Bé, que ara em moc i estic millor que fa molts anys, però igualment, no és el mateix estar en forma als 20 que als 35, em sembla. I el Puyol és un atleta, però tampoc no està com anys enrere, els anys ja li pesen, encara que la seva actitud és sempre immillorable.

    Marion, és una bona cosa, però com sempre, si es fa amb mesura i amb coneixement. Hi ha gent molt obsessionada i s’acaben perjudicant, però com a norma general, tot són avantatges.

    Ferran, més que tota una vida, jo diria mitja, i em sembla que no m’equivocaria. Mitja encara és molt temps. I seguint la teoria d’en Maurici, jo seria ‘mig gran’ també (sóc molt previsible!), perquè m’agrada fer coses tant dissabte a la nit com diumenge al matí!

    Glòria, llavors ets dels meus! Com ja he anat dient per aquí, a mi m’agrada fer alguna coseta dissabte a la nit, fins no massa tard, i també m’agrada el diumenge al matí. No sempre combino les dues coses, però si tingués plans per fer-ho, no m’importaria. I tu i jo tenim edats diferents segur, però ja descansarem quan ens morim, no? I per això encara queda molt!

    Carquinyol, el teu avi devia ser un terratrèmol. Aquest és l’esperit, sí senyor! El meu amenaçava amb trencar el bastó al cap de qui s’atrevís a regalar-n’hi un. Era un altre estil...

    Yáiza, bé he de vendre una mica els de la meva generació, no? Ja veus, comparteixo any amb aquesta gent, que alguna cosa han fet a la vida. A veure, em pots dir algun nom de la teva generació? Hehehe, segur que sortiran bones figures, però caldrà que passin alguns anys per ser reconeguts.

    Sargantana, de la darrera frase n’estic convençut. Però no crec que siguis la més gran de la sala, i si ho ets, no hi fa pas res. Com tu dius, si ets aquí és perquè en tens ganes i les forces no et fallen, així que tant és el que posa al DNI, fas i farà les coses que et ve de gust fer.

    rits, aquest procés que descrius ha d’arribar tard o d’hora. No fem cas del que diu el DNI i anem mantenint el ritme, com jo dormint tant poc. Darrerament ja miro d’anar-hi una mica abans, i això ja és un símptoma. A tu et fallen les forces perquè segueixes a ple rendiment, no és res estrany. I seguint amb el símil, quan els esportistes d’elit acaben la seva carrera perquè ja són massa grans, es fan entrenadors. És un altre rol, però pot omplir-los igualment. I això ens ho podem aplicar a nosaltres també, arriba un moment que passem d’alumnes a mestres, i no és pas dolent, podem seguir aportant.
    Sóc més jove que tu, no massa, però això no té cap importància!

    Marta, ja veig que ets de vida sana tu, et cuides molt si ets capaç de fer totes aquestes coses que dius, i evidentment et deus sentir de meravella. Jo estic començant a adoptar aquests costums que dius, però encara dormo massa poc, i dormir també és important, però faig bondat en altres àmbits. Estar content amb un mateix també t’anima a fer coses, així ja es té força camí fet per prosseguir la formació!

    ResponElimina
  24. Collons, nano. Jo sóc... del 74! I per celebrar-ho, diumenge intentaré completar la meva tercera marató. Apa.

    ResponElimina
  25. apa! juraria que et vaig deixar un comentari XeXu... no deus pas saber on ha anat a parar?
    Jovenàs!

    ResponElimina
  26. Joan, curiosa manera de celebrar-ho, però una demostració de que encara et queda molt per dir. Com va anar, te'n vas sortir?

    Elur, amb aquest optimisme no hi puc lluitar. Ara, no sé jo si els capris per sistema aparentem menys anys, jo em sembla que no, però si tu te'n treus uns quants de sobre, sortosa tu! A mi tampoc no em fa res l'edat que tinc, és la que és i prou. Però bé, no podem obviar que el temps va passant, i encara que ens quedi molt, cada cop queda menys. És un fet objectiu.

    ResponElimina
  27. NO FELICITO A NINGU Fa un dia fa poc sóc aqui y no conosco a nadie SI FELICITU UNA COSA Aqui ningu se fica en mi per escriure malament respecteu a les persones ES MACU Trobar un lloc un puesto un poguer opinar dir la teva sense te faltin al respecta es dificil trobar aixo per internet he Mireu la meva opinió no es tan sols la edat que tinguen , si no el moment aquel que vivin si tenin alegria ho amargura . Moltes vegades son els anins que tenin he .A casa tenin molts problemes pero molts he els nen afrontan com se presenten . Aixo si aixo no impedeix poguer riure a ratos disfrutar sempre que poden he jo i la dona Hair mateix ala sortira de un superemercat jo hi la dona ban fer un espectaculo bam jugar com si fosin cliatures la jent reia JO Tin 53 anys la dona 48 hair nO HU SEMBLABA JE JE . Tambe algunes vegades agafem el cotxe i anen a fer el amor a cardar el Bosc al aire lliure fe el amor i escoltar el ocells .Al carrer faix tonterias com diu la dona Sóc un nen gran ala hora de fer el amor mai el faix al mateix puesto ni dia ni hora .El Temps ques toca viure son dels pitjors . Pero si la cosa esta fetal que aixo no ens amargui la vida del tot he ja hu diuen he AL MAL TIEMPO BUENA CARA .Aixo si ami me agrada cuan escoltu que me diuen tu ja no tes edat per fer aixo per fer aquestes coses aixo vol dir estic ben viu en ganes de disfrutar encara je je I FA 3 ANYS ESTIC AL ATUR No cobru del atur res tin dis fills disminuidos jo una hernia en el hombrigo sin dientes ni muelas ni res LA Depresion no se si esta alta ho baja je je la tin fatal no la miro per qué no vui sapiguer com esta .ARA PATEIXO Pero tambe miro de disfrutar sempre que puedo he FAIX Sempre bromes amb els meus fills i la dona JO en ficu alla un poc escriure dir la meva opinió BONA SETMANA SANTA A TOTS I TOTES . Bueno si toqueu temes que pogui dir la meva la dire JOSEP PAGES I CANALETA Cardedeu .

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.