diumenge, 24 de març de 2013

Estafador!

Surto en direcció a ca la mama per dinar. Passo per un dels bars típics del poble i a la terrassa hi ha gent fent el vermut, m'ho apunto per un altre dia. A la taula més allunyada em sembla veure algú conegut, aquell és... però giro el cap i segueixo caminant, no té cap importància. Fins que sento que em criden: Estafador!!

Farà cosa de disset o divuit anys, no ho sabria dir. A la setmana cultural de l'institut vam organitzar un torneig de voleibol, jo hi estava ficat perquè jugava tots els estius i m'encantava. No en tinc pràcticament cap record, no sé ni quin paper va fer el meu equip. El cas és que en un dels enfrontaments el noi que avui m'he trobat estava a l'altre equip i, segons ell, vam fer alguna mena de trampa que ens va donar la victòria. Va començar a dir-me estafador, al principi una mica empipat ja que considerava que l'havia perjudicat, però després va esdevenir com una broma entre els dos, cada cop que em veia, on fos, em cridava això, i jo mirava al cel amb posat de 'que pesat'.

Això s'ha anat repetint al llarg dels anys, encara que les trobades han estat cada cop més esporàdiques. Ara feia molt que no me'l trobava, i m'ha sorprès que ell recordi la nostra broma. En sentir que em cridava 'estafador!' m'he girat i l'he mirat altre cop, els dos ens hem posat a riure en la distància. En realitat no recordo ni com es diu, però em sembla que sempre compartirem això. Després de tota una vida, continuo sent l'estafador. No he pogut parar de riure fins arribar a casa dels meus pares.

26 comentaris:

  1. Fiiiiiiiiiiiiuuuuuuu!!! Les casualitats existeixen!! :-DD

    ResponElimina
  2. És divertit que, tant ell com tu, malgrat no recordar els resultats dels partits, recordeu en canvi aquestes anècdotes...

    Ara bé, tal com estan les coses avui en dia... a veure si et confondran amb en Bárcenas :-DDDD

    ResponElimina
  3. Quan he vist l'actualització jo havia pensat en polítics. Mira a vegades hi ha petites coses que ens fan somriure, cal gaudir d'aquests petits moments

    ResponElimina
  4. Fins ara ho sabia poca gent.....ara s'ha fet públic al món que no té aturador.....ja no pots amagar el teu passat.
    Ara voldriem saber la trampa per jutjar-te i saber si et podem dir estafador...... :-):-):-)

    ResponElimina
  5. És curiós com, a vegades, les coses menys importants són les que perduren més temps. I si han passat durant la infància, encara més.

    ResponElimina
  6. Ves per on, no hagués pensat mai que podries ser un estafador, jejeje... ;)

    ResponElimina
  7. m'has recordat una cosa semblant amb una amiga meva i les *tissores*
    encara ara despres molts anys...segur que en la nostra conversa hi surt la paraula que ha esdevingut com una contrasenya

    ah..i per molts anys Xexu..no he sigut aquets dies..pero diu que tots els sants tenen octava..oi?
    petons i anims per seguir endevant...per mi ets un exemple
    ;-)

    ResponElimina
  8. si és en broma val.....podria canviar el nom ja no? després de tants anys!

    ResponElimina
  9. Amb aquest comentari la premsa dirà que ets un estafador, que vas manipular per treure'n profit fa uns anys. Tant se'n val que sigui veritat o mentida: ja ets culpable. La caverna dirà: "Els separatistes son estafadors". I si un dia et declaren innocent, cap medi ho dirà... :DDDD

    ResponElimina
  10. Que et recordin per estafador no és gaire bonic, però.... almenys et va fer somriure una bona estona no?? :))

    ResponElimina
  11. Saps allò de cria fama i fot-te a jeure? Doncs això! Almenys t'ha aconseguit arrencar un somriure, que no és poca cosa!

    ResponElimina
  12. A mi em passa molts cops que se que conec algú però no aconsegueixo recordar el seu nom. Segur que ens és més fàcil recordar un sobrenom, encara que potser algun dia ho cridarà a prop d'un poli i hauràs d'engegar a correr... hehe

    ResponElimina
  13. Mai hauria pensat que tu poguessis tenir aquest sobrenom... A mi també em passa que a vegades no recordo el nom d'algú que conec o que vaig conèixer fa temps: és una de les primeres coses que oblido de les persones. Però imagino que ja és normal, no tenim el cervell tan capacitat com per recordar-ho tot...
    Per cert, felicitats per l'aniversari blogger amb retard.

    ResponElimina
  14. O sigui que et diu "estafador" desde el "carinyo", no?
    Encara sort que et fa somriure, XeXu.

    ResponElimina
  15. Si no et molesta, rai!!! Però en els temps actuals, si crida massa, que no mirin massa malament!!!
    Si us provoca un somriure, senyal que en guardes un bon regust!!!

    ResponElimina
  16. O sigui que fent trampes eh, de fet, ja m'ho esperava venint de tu...

    ResponElimina
  17. Ai, per un moment m'has fet creure que tenies un passat fosc en el món de la política ;)

    ResponElimina
  18. de debò no recordes com es diu? que bo!!!!
    i tu com l'anomenes? o no li dius res de res?

    ResponElimina
  19. A mi n'hi ha un que per unes circumstàncies d'aquest estil (i relacionades amb el "comandante" Chávez) quan em veu em diu "fascista!".
    Que consti, però, que aquest atribut no m'escau gens ni mica. Ni ho vull.
    De passada, aprofito per felicitar-te pels sis anys de trajectòria, que la cosa té mèrit!

    ResponElimina
  20. De vegades els insults són apel.latius carinyosos, com quan dius/et diuen "gordi", "foca"... (apel.latius entre algunes fèmines, sense gaire relació amb el seu volum ;)

    ResponElimina
  21. Un potent titular per a una història amb final feliç, de moment et va fer somriure, però jo de tu em faria lluny d'aquests titulars com estan les coses! :)

    Nanit!!

    ResponElimina
  22. Molt divertida l'anècdota! M'ha recordat que una vegada vaig enquadernar un treball que havíem fet a mitges amb un noi de la classe i li vaig fer pagar tot a ell perquè no havia fet res i vaig pensar que almenys pagués ell l'enquadernació. Anys després me'l vaig trobar amb uns amics i encara se'n recordava: "em vas robar diners per enquadernar el treball", quina vergonya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahahahaha... doncs què menys!! Si el treball l'havies fet tu!! :-)))

      Elimina
  23. Moltes gràcies a tots pels comentaris. Ja veieu, sembla que aquesta història no em deixa en massa bon lloc, però espero que entengueu que m’ho prenc com una broma, i que no crec que fos injust en el seu moment, encara que aquest noi pensés que sí. En tot cas, ara ja és només una broma que sembla que ens fa riure als dos, així que benvinguda sigui l’anècdota.

    Assumpta, ja m’explicaràs tu quina importància té com va quedar aquell torneig. A més, jo detesto les trampes, segur que no vaig fer-ne, almenys conscientment. Però d’una cosa insignificant en queda una anècdota que a mi personalment em fa força gràcia. En el mateix moment que ha passat he pensat que això era un post. Espero que no em confonguin amb cap indesitjable...

    Mireia, estem molt susceptibles darrerament. Entenc que amb un títol així, la ment us porti directament a pensar en polítics i altres espècimens d’aquests, però res més lluny.

    Sr. Gasull, és difícil trobar algú sense una taca negra a l’expedient. Però no hi ha proves documentals d’aquells fets, i després de 18 anys el delicte, cas d’haver-se comès, ja hauria prescrit, no? Jo em declaro innocent, detesto les trampes.

    Loreto, és el detall graciós, l’anècdota. En aquest cas m’alegro de recordar això tan absurd, més que moltes coses que passaven en aquella època. Almenys m’ha portat una bona estona de riure.

    Marion, és una acusació que s’hauria de demostrar, i no crec que es pugui fer a hores d’ara. Potser és que ell tenia mal perdre, no?

    Jpmerch, certament, però almenys aquest ho fa amb una rialla i no amb una mirada d’odi.

    Sargantana, mantenir una complicitat així és genial, aquella petita broma que ningú no entén, però que a nosaltres sempre ens arrenca un somriure. El que passa és que en el meu cas no és un amic, és només un noi que estudiava al mateix institut que jo, però aquesta anècdota sembla que ens fa gràcia als dos. Algun dia li hauré de preguntar. Gràcies per la felicitació!

    Elfreelang, aquest noi i jo no tenim cap mena de relació a dia d’avui, només aquesta broma. Si la canvia ja no tindrà cap sentit, no trobes?

    Jordi, a més és molt probable que trobin alguna relació entre els meus actes del passat i ETA, està molt clar que falsejar algun resultat d’un torneig de voleibol d’institut té un deix pro-etarra que no podem obviar.

    Alba, no suporto les trampes i m’agrada actuar amb justícia. No sé què va passar i per què es va quedar amb aquesta idea, però a dia d’avui em fa molta gràcia que ell se’n recordi, i naturalment ja no hi ha ni un punt de retret, és una broma que compartim.

    Porquet, no crec que la gent que em coneix pensi que puc ser un estafador, no m’agraden les trampes, si he de guanyar m’agrada que sigui per mèrits propis. Ja ni recordo què va passar, però ara és una anècdota que em fa molta gràcia.

    Jomateixa, he de dir que alguns companys de l’institut només els reconec amb el sobrenom, si me’ls trobo sé com els dèiem, però no em facis dir com es diuen de veritat. Però és que d’aquest no en recordo res, ni sobrenom ni nom. Només sé que em diu estafador, i espero que serà prou espavilat com per no cridar-ho prop de l’autoritat!

    Myself, no és pas un sobrenom! Home, només faltaria. Va ser una cosa que em va començar a dir ell i que només es va quedar amb ell. No recordo que ningú més m’hagi anomenat així mai. I amb ell ha esdevingut una broma, així que ja em va bé, no crec que em guardi cap rancúnia, al contrari. És sorprenent la capacitat que tenim per recordar algunes coses, però de vegades també per oblidar-les! Gràcies per la felicitació.

    Glòria, si a hores d’ara m’ho diu encara amb retret, és que té un problema! Però per com reia aquest dia em sembla que el diverteix tant com a mi.

    ResponElimina
  24. Dafne, és una anècdota que m’ha anat fent gràcia amb el temps, al principi era un retret de veritat, però després va anar convertint-se en una broma. Tants anys després només pot ser per riure, això és el que em fa gràcia. Els dos ens en recordem, malgrat fer mitja vida i que no tenim cap altra relació que aquesta.

    Pons, seràs! Quin tio, si jo odio les trampes! I si era ell que tenia mal perdre i s’inventava excuses com el Mourinho?

    MontseLladó, en tot cas, haurà de ser un futur fosc en la política, en el passat em dedicava a jugar a voleibol i altres bagatel•les d’aquestes.

    rits, no tinc ni idea de com es diu, la veritat, i no sé si ell recorda el meu nom, encara que m’ha sorprès, al llarg del temps, com molta gent de l’institut recorda el meu cognom i jo no sé com es diuen. No parlem, només em fa la broma i riem, per no fer, quan ens trobem, ni ens preguntem allò típic de ‘com va la vida?’. Si és que no tenim cap mena de relació!

    Jordi Dorca, entenc el que expliques i em puc imaginar com va sortir la broma, igual que em puc imaginar que aquest sobrenom no t’escau en absolut, però que com a broma segur que el toleres. El mateix em passa a mi, la veritat és que m’agrada creure que sóc força just, per tant, anomenar-me estafador no m’escauria massa, però en aquest cas em fa gràcia. Ei, gràcies per la felicitació!

    Gemma Sara, això d’estafador, encara que no em deixi en massa bon lloc, no em sembla ni que arribi a la categoria d’insult. Em sembla que em faria menys gràcia que em cridés ‘gordi!’...

    Sa lluna, no crec que m’hagi de preocupar, m’agrada aquesta broma perquè és una cosa que comparteixo amb algú amb qui no tinc cap altra relació, una broma de regal, i mira, sempre està bé, no sé mai quan me’l trobaré i em farà somriure.

    Sílvia, realment la teva anècdota s’assembla força a la meva. A dia d’avui segur que no li importa haver pagat l’enquadernació del treball, però ha quedat com una broma entre vosaltres, i acaba sent entranyable. Bé, tret que tu acabessis fins el monyo de la seva inactivitat i no et faci gens de gràcia que a sobre vagi fent brometa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.