diumenge, 10 de març de 2013

Diguem-ne senderisme

Quan m'hi vaig començar a interessar no vaig gosar dir-ho, es podia quedar en no res. I encara pot, és clar. Però ara per ara em ve molt de gust seguir explorant una nova afició que he començat recentment, i espero que no se'm passin les ganes així com han vingut. Diguem-ne senderisme. I dic 'diguem-ne' perquè sóc força novell en la matèria. Sempre m'he declarat un urbanita empedreït, i ara em ve de gust sortir a fer una mica de cames a la muntanya. El meu baptisme, com en dic jo, està anant a poc a poc, com és normal, coses senzilletes i assequibles, però ja parlem d'objectius més ambiciosos i em sento motivat i amb ganes.

El senderisme era un món que m'atreia vagament, però no havia pensat mai de dedicar-hi temps. Com em sol passar, només em cal una empenteta per decidir-me i enganxar-m'hi de valent, que sóc força d'extrems. Ara per ara no he fet res que no podria fer qualsevol (un tram facilet del GR 151 d'uns 20 quilòmetres i pujar la Mola al Vallès com a úniques coses destacables), però em marco com a primer objectiu fer alguna excursió que precisament no pugui fer qualsevol sense certa preparació. Em ve de gust explorar una mica els meus límits.

El que no m'havia atret mai era l'alta muntanya, i ara la idea també plana per la meva ment. Però anem a pams i comencem trescant per senders, caminant molt, fent-me amb la natura i els costums. Potser amb això ja en tindré prou. He pogut comprovar, que anar ben equipat a la muntanya no és precisament barat, suposo que això em frenarà una mica, però potser també serà bo perquè el meu ritme d'aprenentatge sigui el correcte, per un cop a la vida. I com que ara em ve molt de gust, qui ho havia de dir, també m'agrada compartir-ho. És bo comprovar que tenim cops amagats, fins i tot per a nosaltres mateixos.

32 comentaris:

  1. Una vegada la muntanya t'ha mossegat, ja no et pots lliurar d'ella. A gaudir-ne.

    ResponElimina
  2. A mi sempre m'ha agradat perdre'm per la muntanya, llàstima que darrerament no ho puc fer gens !

    ResponElimina
  3. Ai XeXu! Però si és l'activitat més barata!!! Quan de temps et durarà l'equip?
    A ni, unes botes em duren mínim 2-3 anys, i no passen de moda!
    Només surt car si et compres equip i després no ho fas servir.
    Ànims que anar a la muntanya és salut...ves que no ens hi trobem algun dia...;-)

    ResponElimina
  4. Conèixes el bloc http://aficionatsalssenders.wordpress.com/ ? es un dels multiples fans del meu bloc! i a més a més fa servir wordpress! que més se li pot demanar! Qui sap, potser en treus alguna idea d'allà.

    ResponElimina
  5. Caminar per la Natura, una experiència que obre l'esperit!!...Comences la passejada (ho dic així perquè sempre no he passat de fer distàncies curtes)i quan tornes ets un altre!!.
    M'ha agradat que compartíssis aquesta sensació i me la recordessis!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Ara que estàs enganxat... El dia 7 d'abril es repeteix la Ronda Vallesana de l'any passat (el mal temps va fer que anés molt poca gent) Aquí trobaràs informació.
    Com és una sortida familiar, sempre hi han dos recorreguts: un de llarg i un de més curt.
    I si, d'acord, acostuma a haver gentada. Però res impedeix que el facis al teu aire, aturant-te aquí o allà.
    Res, que ho sàpigues, per si t'interessa...

    ResponElimina
  7. Benvingut a la muntanya, XeXu! És una de les millors coses de la vida, home! Tot i que jo, ara ja reculo, faig menys coses i menys llargues que anys enrere, continuo gaudint-ne un munt. :)

    ResponElimina
  8. En això del gust descobert per l'alta muntanya, potser el nostre Porquet hi té alguna cosa a veure, qui sap :) En qualsevol cas, dir-te que el teu post el podria haver signat jo mateix: urbanita empedreït, amb l'edat he anat descobrint i gaudint, cada cop més, de la natura i els espais exteriors (exteriors a la ciutat, s'entén ;) Disfruta-ho.

    ResponElimina
  9. Ostres, és una bona afició! A mi també m'agrada anar a caminar per la muntanya i també he fet alguna inciació. Fa dues setmanes també vaig estar a la Mola, i la veritat és que mola.

    ResponElimina
  10. Jo també el vull reprendre, el senderisme. No he estat mai cap gran excursionista, però abans m'ajuntava amb molta gent de muntanya i hi anava sovint, i ara estic més envoltada d'urbanites i fa temps que no em poso les xiruques. Els diré que passin per aquí, a veure si s'inspiren, que es pot combinar tot, "urbanitisme" i senderisme. ;)

    ResponElimina
  11. i espera a que algun dia trobis alguna ninfa de les alçades, estaras perdut i enganxat per sempre.
    Jo hi estic molt arrelat a la natura i la veritat és que et dóna molt. poc a poc i no afluixis

    ResponElimina
  12. Benvingut al paradís! A mi m'encanta el senderisme. De fet, gràcies a les meves gosses, he fet sortides molt xules i les he repetit moltes vegades. Si ets principiant, et recomano també els camins de ronda. Són aquells de tocar del mar, tan bonics a l'hivern i a la primavera!!!
    Si algú vol venir us convido a fer un tram molt bonic i fàcil. De Sant Jordi d'Alfama a l'Ametlla de mar. Després podem dinar allà una paella ben bona en qualsevol terrasseta de tocar de mar i tornada a casa. Anada i tornada uns 20 km aproximadament. Sense desnivells, sempre a la vora del mar, amb alguna platgeta pràcticament verge. Ruta dels pirates barbarescs n'hi diuen.
    Apa, a veure si us animeu!

    ResponElimina
  13. L'esport i jo estem renyits, però si alguna cosa faig (molt de tant en tant) és sortir a caminar...
    Gaudeix-ho força tu que comences!!!

    ResponElimina
  14. Es veritat que és una mica car al principi però si no vas a dormir a dalt no es tant. Les coses duren força si les tractes bé. Hi ha altres esports que tenen fama de barats i no ho són tant.

    Advertint per davant que enganxa, podries provar pujar des de Queralt a Núria. De Núria al Puigmal. El Pedraforca... N'hi ha un munt de llocs on anar i gaudir.

    I si vas fent, al final, una ruta circular com la dels Carros de Foc. L'anar a refugis també és molt recomanable.

    ResponElimina
  15. I jo que llegeixo aquest post amb un somriure beeeeeen gran! Gairebé posaria la mà al foc que aquesta incipient afició només farà que créixer i créixer. Posaria la mà al foc! Ja veig que d'aquí poquet ja no deixaràs aquells comentaris de "buf quin cansament" en els meus posts de muntanya per passar a comentar-los amb aquell cuquet de "jo també vull fer aquesta ruta!" (a mi em passa en pràcticament totes les rutes que pengen altres blogaires muntanyencs que segueixo).

    M'has recordat els meus inicis muntanyencs, ja fa més de 15 anys, i com vaig trigar anys i panys a tenir un equipament de muntanya més o menys decent. I quan el vaig tenir, llavors ja havien sortit materials i equipament molt millorats i, així, mica en mica, vaig començar la renovació del material antic. I jo reconec que estic en una roda de la qual m'és difícil sortir, ja que em passejo per les botigues de muntanya, tot sovint, només per tafanejar i clar, veus cada cosaaaaa! Però compte que ara també s'ha disparat molt la febre i alguns preus són, senzillament, una animalada. Cal mirar i remirar bé, i com dius, anar fent-se amb material poquet a poquet (si vols consell només m'ho has de dir!).

    Res més, nano. Em fa molt feliç que comencis a formar part de la família excursionista! I espero que sàpigues gaudir de la muntanya i que ella et doni moments molt i molt gratificants... que si te la prens amb respecte, segur que te'ls donarà!

    Salut i muntanyes! (no em pensava mai acomiadar així un post en aquest blog! ;P)

    ResponElimina
  16. Segur que ho gaudiràs molt! Que no et robi temps per escriure al blog, però :)

    ResponElimina
  17. Això jo potser et motiva o potser no...
    Pensa que hauràs obrir un altre blog!

    ResponElimina
  18. Ei, doncs si conjumines la teva afició a escriure amb la de fer camins, pots fer unes cròniques molt interessants. Ja friso per llegir-les (en faràs, oi?).

    ResponElimina
  19. Caram, aquest cap de setmana vaig pujar a la Mola. Quines coses. No és gaire dur, però és un bon inici. Explorar límits. I muntanyes. Ai.

    ResponElimina
  20. Ostres, XEXU, darrerament no paro de sorprendre'm... Ets tu? :-P

    A l'anterior post ens parlaves dels 35 anys i potser t'han afectat molt... Ets capaç d'anar de vacances a la platja, has començat a llegir Harry Potter, llegeixes en eBook... i ara... ara... ara... vas a caminar per la muntanya!!!

    No m'ho diguis... a la propera ens explicaràs que tenir Feisbuc és molt bo, que t'estàs acostumant a prendre te i el cafè gairebé no t'agrada o que... et vols comprar un gos!!... ara bé, el que més em temo és que qualsevol dia diràs que t'has passat a l'Espanyol o al Real Madrid!! Noooooooooooooo!!!

    ResponElimina
  21. Pas a pas i endavant!!! molt xulo, nous aires i nous reptes.

    ResponElimina
  22. Bonica afició! Gaudeix-la.
    (Em feu una mica d'enveja, jo passaigets pel bosc a peu pla)

    ResponElimina
  23. Em vaig mullar sota la fina pluja d'un dia gairebé primaveral. Com desitjo tant que arribi la primavera i les temperatures havien pujat força, vaig sortir lleugera de roba. Si a tot això li sumes que una ja no té vint anys (ni trenta, ni quaranta ...), el resultat és un gran refredat. I aquí em tens, pagant temeritats!! M'encanta la natura però fer llargues caminades ja m'està vetat, encara que m'agradaria.
    Em sembla fantàstic començar noves activitats, un/a mai sap si acabarà sent una afició per a tota la vida.
    Que ho disfrutis molt!!

    Aferradetes virtuals, que no contaminen!! ;)

    ResponElimina
  24. El més important és fer allò que realment et faci sentir feliç; sigui quin sigui el seu origen.
    Jo quan veia córrer la gent un diumenge o plovent, pensava "seran rucs, on van?". Anys després ho he fet jo. Per tant, vaig aprendre a entendre que cal fer allò que més ens plagui en el moment que sorgeixi!!!
    Endavant!!!!

    ResponElimina
  25. Que guay XeXu!!! Caminar per la natura és bonic i reconforta bastant. Un no pot dir que una cosa no li agrada fins que ho prova (és potser el que m'ha passat a mi amb l'escalada). Jo d'alta muntanya n'he fet poca, més que res perquè no tinc una bona forma física i em canso ràpid i em marejo i vomito.... (sí, sí, sóc rareta...), però ara estic ben posada en la matèria i m'he apuntat al gimnàs i tot per a veure si aquest estiu puc fer algun cim ben bonic! :DD

    ResponElimina
  26. S'ha d'avançar a poc a poc!
    A mi a vegades m'agrada anar a la muntanya amb la gossa perquè corri i gaudeixi, però caminar per caminar... si puc anar a un lloc en cotxe, per què fer-ho a peu?

    ResponElimina
  27. A poc que preguntis, hi ha més aficionats a sortir a la natura dels que sembla. Potser és que el dia a dia ens engabia una mica i a molts els agrada escapar-se quan tenen una estona, amb sortides de major o menor consideració. M’afegeixo al club, a gaudir de la natura i d’activitats esportives a l’aire lliure, és força agradable i a més et poses a prova a tu mateix, això ho fa molt més interessant. Gràcies a tots pels comentaris en aquest post.

    Jpmerch, no sabia que això passava per contagi. Bé, potser sí, però creia que era contagi entre persones.

    Carquinyol, si és per en Micaquet, per allà a la Mola vèiem papes portant nens petits amb una cistella molt equipada a l’esquena, ens va fer gràcia, nens excursionistes des de que neixen.

    Agnès, de moment no puc dir quant em dura el material perquè encara no he tingut oportunitat de gastar-lo, però veig que si vols anar ben protegit i ben equipat, t’hi has de gastar diners. Pots anar de qualsevol manera, però hi ha material molt específic, per activitats diverses i tota la mandanga. Si t’hi has de dedicar mires de tenir uns mínims, i ja saps que no estem ningú com per tirar els diners. La qüestió serà, si faig despesa, amortitzar bé les compres.

    Pons, només conec el blog de nom, de veure’l comentar al teu blog. Potser sí que hi hauria de fer un cop d’ull per agafar idees, gràcies per la recomanació.

    Montse, encara no em veig vivint fora de la ciutat, però sí que li estic trobant la gràcia a fer escapades a la natura, a veure paisatges, a despertar el cos fent una mica de cames. Em sembla una activitat ben recomanable, encara que no l’havia practicat abans.

    Barbo, gràcies per la informació! Sembla una ruta interessant i força assequible, suposo que me la podria plantejar. Tot depèn de com tinguem el calendari personal, i les ganes, és clar. Falta menys d’un mes ja, a veure si aquest cop s’hi animarà més gent si el temps ho permet. Tu hi sols anar? Càmera en mà, naturalment!

    Carme, menys coses i menys llargues vol dir que encara en fas, i això està molt bé. I a més, prou que ho sabem que t’escapes els caps de setmana a terres menys muntanyoses. Si li trobo el gustet, ja aniré fent, em sembla prou distret i el nostre país té moltes possibilitats. Quants cops deus haver pujat a la Mola tu, que vius per allà prop?

    Ferran, he de dir que en Porquet no hi ha tingut res a veure perquè no aspiro a fer les sortides que fa ell, estan totalment fora del meu abast, i no sé si tant dur m’agradaria. Tot és posar-s’hi, i com dic jo sóc força d’extrems, però de moment coses senzilles i assequibles, i a gaudir del contrast amb la ciutat, que no és poc, i per variar no està gens malament. Tu per sortir de Berlin tens un bon tros, que és una metròpoli increïble.

    Sílvia, el que mola és el restaurant que hi ha dalt, eh! Això ja ho tenen els excursionistes pel que estic veient, els agrada el bon menjar per compensar l’esforç.

    Pati, si jo em puc aficionar a sortir a trescar, és que ho pot fer qualsevol. Així que ja saps, només els has d’animar una mica, per proposar-ho no ho perds res. Potser s’hi enganxen com jo, i tu podràs tenir la teva dosi.

    Sr. Gasull, ara per ara la nimfa me la porto de casa, o més ben dit, em porta ella a mi. Si m’enganxo a aquesta activitat és per la seva influència, i li he d’agrair, perquè de moment ho trobo molt interessant i no tinc ganes d’afluixar, al contrari, sinó de prémer l’accelerador.

    Judit, els camins de ronda també entren en els nostres plans, hem parlat de fer moltes coses, i n’hi ha molt xulos d’aquests. Tot arribarà, amb calma, que també cal temps i diners. No pinta malament això que dius, pensava que això dels camins de ronda era més aviat cap a la Costa Brava, però ja veig que n’hi ha per tota la costa. Es pot anar de punta a punta per aquests camins, estaria bé fer-ho algun dia, però seria en una temporada!

    ResponElimina
  28. Lluna, com tot, es pot fer de manera més o menys exigent. Si fas passejades sobre pla encara que siguin de diversos quilòmetres no és massa cansat, però pot ser maco de fer. A mi m’agrada una mica més de canya, pujades i baixades almenys. Que després les cames es queixin una mica, vaja.

    Jordi, suposo que si t’has d’equipar des de zero per fer qualsevol disciplina t’has de gastar diners, els mateixos venedors s’aprofiten d’això, encara que no cal portar ni la roba ni les botes més tècniques per fer moltes coses en condicions. Aquests objectius que cites estan en ment, he anat a Núria però no he fet cap mena d’excursió per allà, i ara em vindria de gust. I també queda a l’horitzó alguna ruta de refugis com la que diu o la Cavalls del Vent. Per fer això també fa falta temps i estar una mica entrenat. Espero que quan tingui els dies per fer-ho no em faltin ganes ni forces i ho pugui tirar endavant.

    Porquet, cal anar pas a pas i de moment veig a anys llum les rutes que fas tu, tant per dedicació, com per equipament i formació muntanyenca. Potser més endavant em vindrà de gust i tindré les cames per fer-ho, de moment em conformo amb objectius més assequibles, com he dit al post. Però pot ser que sí que canviï el meu discurs al teu blog, espero entendre’t millor a partir d’ara, encara que la meva afició sigui molt més a petita escala.
    Tu que estàs al cas del material existent, saps que si vols anar ben pro cal gastar-se diners. Tampoc no serà el meu cas malauradament, almenys a curt termini, i segurament això em frenarà de fer segons quines coses. M’hauré de conformar amb material de segona classe, que suposo que ja m’anirà bé. Però entenc el que expliques, quan domines una matèria sempre admires el millor, cosa que ara per ara jo tampoc tinc capacitat de discernir. Gràcies pel l’oferiment, però de moment crec que m’assessoren molt bé.
    M’alegra que aquest post t’hagi despertat bones sensacions, i ràpid m’acceptes a la família excursionista. Però em fa com a vergonya, deixa que abans faci alguna cosa destacable, perquè de moment em sembla que només he sortit a passar l’estona. Heu de ser més exigents els de la teva secta!

    Loreto, no pateixis que a mi res no em roba temps d’escriure al blog. Al contrari, em pot donar temes!

    Estrip, només em faltaria això! Com que segur que serà a petita escala, el Bona nit serà un bon lloc per parlar de les meves excursions, si em ve de gust explicar-les.

    MontseLladó, no descarto parlar més d’aquest tema perquè si l’incorporo a la meva vida al final sempre em surt de parlar-ne aquí, que és una extensió de mi mateix. Però d’aquí a fer-ne cròniques... no sé jo. Potser m’he precipitat en dir-ho i hauria d’haver esperat a fer alguna excursió meritòria...

    Joan, va ser precisament aquest cap de setmana que jo vaig pujar a la Mola també, dissabte al matí. Ves que no ens creuéssim per allà, no sé si t’hagués reconegut, però hagués tingut la seva gràcia trobar-se bloguers pel camí. Anirem explorant, a veure què surt.

    Assumpta, ja em teniu molt vist, explico la meva vida i miracles aquí. Jo mateix em canso dels meus temes, si no hi ha una mica de variació és un avorriment. Però anem a pams, aquesta nova afició potser sí que arrelarà i em motivaré a fer cosetes, però això de l’ebook va ser puntual! Va molt bé i no descarto que el faci servir més, i fa temps que sé que n’acabaré tenint un, però de moment prefereixo el llibre en paper, en tinc una pila per llegir. Altres coses que m’agraden més aviat poc canvien de perspectiva quan a la persona que tens al costat sí que li agraden. Em sembla que ser tossut i capquadrat no serveix de massa, només per defensar les opinions fermes que tenim, i fins i tot així s’ha de saber ser flexible. Em sembla que això ens fa millors persones. Continua al comentari de baix.

    ResponElimina
  29. Ara, hi ha coses en les que no transigiré mai, i tu n’has citat algunes de molt encertades. De carallibre res, si ni els gats m’entusiasmen, com he de tenir un gos. Sense cafè no vaig enlloc, les infusions segueixen sense agradar-me. I sobretot, sobretot, mai no em faré de l’Espanyol, menys encara que del RM, que ja és dir.

    rits, ja veus, un urbanita com jo encara pot tenir cops amagats. M’agrada sorprendre’m a mi mateix.

    Glòria, no tenen res de dolent els passejos pel bosc a peu pla, és clar que no! Cadascú ho fa al nivell que li agrada o que s’hi sent còmode.

    Sa lluna, ja veig que t’has de cuidar una mica, però tenint cura de la roba que portes quan surts a caminar segur que encara pots gaudir molt de les passejades. És una bona afició, i cadascú la fa al seu nivell. A mi que encara em queden uns anys, a veure si no se’m passen les ganes i puc anar aconseguint els meus reptes. Que et milloris!

    Dafne, no sabem mai quan ens apuntarem al carro d’una activitat que no enteníem, això és veritat. Però jo ja he provat de córrer i ho trobo molt avorrit. Tot s’ha de dir que ho feia per pla, ara per ara trobo més la gràcia a fer camins una mica variats, però no corrent, que fan més mal els peus i els genolls. Cadascú a la seva, i amb el que li convingui. Tinc amics aficionats a córrer i estan com bojos amb això.

    Alba, alguna vegada havia fet alguna cosa, però molt poc. No hi ha com tenir motivació i ganes de provar allò que agrada a tanta gent i que tu no has entès mai. L’alta muntanya em queda lluny a mi, veurem fins on arribo. Miro d’estar una mica en forma, però de manera més casolana, i de moment he aguantat bé les sortides. Però bé, ja saps que per fer segons quina ruta cal un bon entrenament. A veure si ens en sortim tant tu com jo.

    Deric, aquesta era la idea que tenia jo també, quina mania de sortir a estirar les cames si hi ha múltiples transports, però caminar sempre m’ha agradat i és més emocionant si es fa en terreny una mica canviant i per paratges bonics.

    ResponElimina
  30. Enfebrada com estic he entrat un moment abans d'anar a fer nones per saber si puc quedar-me tranquil·la amb això de les teves aficions futboleres... Ara ja veig que sí :-))

    Que no ser excessivament tossuts ens fa millors persones és una gran veritat... ;-)

    Bé, bona nit... vaig a llegir el post nou... a veure si sóc capaç de fer-ho sense que em plori massa l'ull esquerre. Si puc, deixarécomentari, si i no puc, doncs ja passaré un altre moment.

    Bona nit! :-))

    ResponElimina
  31. AL LORO LA MUNTANYA No esper criatures he es per homes i que estiguin alerta en tot moment . Te recordu que moltes persones amb experiencia hi ban trobar la mort ala Muntanya ara recordu un EL Home del Temps de TV-3 Va morir sol ala muntanya . Te donare un consell gratis he NO Baixis mai sol ala Muntanya per molt valent i fort siguis millor sigueu dos persones ho més . Aixis si a un li pasa algu esta el altra per ajudar-lo .Cal disfrutar pero tinguen en conta que la Muntanya te els seus PERILLS Es mortal moltes vegades he . NO Importa compres un gran equipo si no conoces la Muntanya els boscos es un perill NO Te quiero asustar no te vui agafis POR Nomes que estiguis ben alerta estigueu sempre alerta si aneu ala muntanya MAI SOLS HE . Jo ala Muntanya hi baix en cotxe hi despres a caminar una mica hi Jo i la dona fem el amor ala Muntanya el Bosc es fantastic cardar alla i escoltes la canço de EL CANT DELS OCELLS Orijinal he ha ha Si encara mai heu fet EL AMOR no baro Cardar mai al Bosc feu es fantastic he mireu de buscar un lloc discreto oculto he NO Importa tingueu 20 ho 50 anys no ja edat per fer el amor al Bosc he bueno si que sigueu mayores de 18 anys je je .LA MUNTANYA ALERTA No se puede bajar nunca la guardia he el Perill i es cal evitar-lo he JOSEP Pages i Canaleta CARDEDEU

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.