dimecres, 13 de març de 2013

Crispetes

Estic segur que hi haurà per qui sí que és important, per moltíssima gent, de fet. Però em ve una mica gran que hi pugui haver tant rebombori per l'elecció del nou papa. D'acord que és una figura important, que entrarà en la història, però em sorprèn que sigui notícia de primera plana i que les xarxes en vagin tan plenes. Perquè tinc la impressió que molta gent ho segueix com qui mira els Oscars, només falten les crispetes. Però quants d'aquest són realment religiosos, practicants, i el nou pontífex serà el seu guia espiritual? I cal realment ser religiós per estar interessat en la figura principal de la Església? No ho sé, però no li acabo de trobar la lògica, em sembla una mica incongruent. Si no som religiosos, per què seguim aquest espectacle? És clar que, per la mateixa regla de tres, algú em podria preguntar si és normal que just un dia abans el Barça sigui també portada de tots els diaris.

49 comentaris:

  1. Potser si l'església fos com (jo crec) hauria de ser no hi hauria aquest rebombori, però ja ho has dit, és normal que la primera plana d'avui fos del barça arreu, arreu?
    Em sembla que poca cosa hi podem fer, sempre hi ha espectacles per les masses (i si no que li preguntin a la Milà)
    Bon vespre XeXu!!!

    ResponElimina
  2. Jo esperava veure un boti boti....pederasta qui no boti.....o un Harlem Shake a la plaça sant Pere irrepetible.
    Molt millor les portades del barça.

    ResponElimina
  3. Jo tampoc sé a què ve tant de rebombori, ni que hagi vingut el Papa en persona. Potser és per tenir distret el personal.
    I pel que fa a aquells que diuen que hi ha molt descregut que vagi al camp de futbol i s'ho faci mirar..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, el Papa en persona... jo crec que hi era... no?

      Elimina
  4. Tota aquesta parafernàlia la trobo tan ridícula...
    El que m'ha cridat l'atenció és que l'elegit sigui jesuïta. El Papa negre de Nostredamus? L'últim Papa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull dir de Malaquies, el de les profecies.

      Elimina
  5. Dels Papes he après fins a on arriba el culte a les persones només per ser famoses o pel càrrec que ocupen. Ara hi ha aquest argentí que fins abans d'ahir no coneixia gairebé ningú i a partir de demà serà més famós que el Justin Bieber i hi haurà milers de persones fent cua per veure'l i es desfaran en elogis (faci el que faci). Hi ha alguna cosa innata en el fet d'admirar els que, per la raó que sigui, estan a dalt de tot.

    A mi tant me fa qui sigui el Papa. Si fos catòlic suposo que preferiria que es pogués escollir de forma més democràtica (sufragi universal entre tots els catòlics) i que s'hi poguessin presentar dones (hi ha alguna cosa estranya en veure que són prou oberts per acceptar la possibilitat teòrica d'un papa negre però no d'una papa dona). Com que no ho sóc, només demano als catòlics que acceptin que les lleis dels estats democràtics han d'estar per sobre de les creences religioses de cadascú. Ho dic perquè alguns, com el ministre Fernández-Díaz i altres membres del seu partit, encara no ho tenen clar.

    ResponElimina
  6. Jo no vull faltar-li el respecte a ningú i trobo la mar de bé que cadascú tingui les seves creences ...

    ... ara bé, veure una fotografia de la Plaça de Sant Pere avui, plena de gent amb paraigües mirant una pantalla plana on les imatges que apareixien eren d'una xemeneia... bé, que vols que et digui...

    ResponElimina
  7. Tot plegat té els ingredients típics del típic espectacle que fa enrenou. "Personatges", vestuaris i un "escenari" diferent, secretisme, misteri, disputes, candidats, escàndol, votacions, guanyador, i sobretot poder i moooooolts calers al darrera. Els mitjans mai desaprofitarien una oportunitat com aquesta! Que entre la gent que ha seguit tot l'enrenou hi ha qui ho viu de forma més religiosa i qui només ho mira per curiositat, ja és una altra cosa.

    ResponElimina
  8. Ostres, tu... aquest és el post just que NO em convenia ara... Tinc el cap súper espès, no m'hi veig bé (bé, no m'h veig mai, però avui pitjor perquè em ploren els ulls) i tinc ganes de prendrem la medicina i anar-em'n al llitet a descnsar.

    I em trobo amb els comentaris suats de sempre (espectacle de masses, pederasta qui no boti, rebombori, parafernàlia ridícula, culte a les persones pel càrrec, típic espectacle que fa enrenou)

    ... i bé, o faig una resposta d'unes mil paraules (que no hi cabria tota sencera en un sol comentari) o, com ja sé que no convenceré ningú, doncs jho deixo estar.

    I he decidit deixar-ho estar (al menys de moment)... Que descanseu bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo quan veig qualsevol poder imposat, sigui polític o sigui religiós que permet que el poble passi gana mentre ells neden en l'abundància i han permès tortures i assassinats al llarg de la història per augmentar el seu poder, em trobo amb el dret de poder acollonar-los tal com ho estan fent ells des de que la història ha estat escrita i no es pot considerar faula.
      I entenc i respecto molt totes les creences.

      Elimina
  9. La gent s'ha de distreure amb alguna noticia, han de parlar d'alguna cosa, i els mitjans de communicació son uns experts a fer que interessin temes generals que ens hauria d'interessar a tots.
    Per cert, la comparació entre el Papa i el Barça es totalment encertada, son fenomens de masses obligats a ser coneguts sense que em preocupin.
    T'imagines que els avenços científics sortíssin també en primera plana? Ostres que avorrit que seria...

    ResponElimina
  10. L'altre dia ho discutia amb un company i amic del Màster. Ell em va dir que el fet que hi hagués més gent pendent del Barça que no pas de l'elecció del nou Papa deia molt de la cultura d'aquest país. I ell no és pas religiós, però argumentava que és una de les persones més poderoses del món, ens agradi o no, i que per aquest motiu hauríem de motrar una mica d'interès. No nego que sigui algú rellevant prquè potser ens espantaríem dels fils que pot arribar a moure, però la meva contra va ser que també és una persona molt poderosa el president dels EEUU i ningú s'empassa totes les primàries i votacions que es fan al llarg d'un any. Jo ho veig igual: quan surt, tothom el coneix i ho sap a través de les notícies, però no veig perquè se li ha de fer aquesta mena de seguiment.

    Res, que les crispetes millor les deixem per una tarda d'avorriment, que tampoc sóc de crispetes al cinema :) Com a mínim la broma de la fumata no ha durat gaire, que ja tenim al Papa Paco aquí.

    ResponElimina
  11. Jo no ho veig igual que tu. La notícia de l'elecció d'un nou Papa és una notícia de gran entitat perquè l'Església catòlica té encara, ens agradi o no, una gran influència mundial que implica sobretot els creients, és clar, però també els que no ho som tant i fins i tot els que no ho són gens. I per tant trobo lògic aquest rebombori mediàtic. Exagerat, potser sí, però lògic.
    Vull dir una altra cosa que m'ha vingut al cap llegint a algun dels altres companys comentaristes però que podem ampliar a altres reaccions sobre altres temes i en altres llocs: Com és que per criticar la intolerància de vegades ens tornem tan intolerants?. És només una pregunta retòrica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És allò de la palla i la biga... La gent exigeix respecte per la seva forma de pensar i fa burla de les creences dels altres.

      Elimina
  12. Doncs, jo avui he arribat a l'escola, i tots parlant del papa. "Que no ho saps?", i dic el "què"??? Ja tenim, papa. Me´ls he mirat. I només he contestat, "ja tinc prou feina amb la meva vida, que ben poc m'importa, si tenim un Sisco o un Armando!!! Tot és relatiu. A mi, ni fu ni fa,això que la fumata ja és blanca!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu has pensat que, potser, entre aquests nens que t'explicaven això del nou Papa hi pot haver fills o néts de persones creients? Si a casa seva ho han viscut amb il·lusió (o, com a mínim, amb interès), ¿què hauran pensat que la seva mestra els hi digui "ben poc m'importa si tenim un Sisco o un Armando"... "A mi, ni fu ni fa, això que la fumata ja és blanca!"?

      Una lliçó magistral de respecte, si senyora. Et felicito

      Elimina
    2. Entenc que això de Què no ho saps? li han preguntat els companys de feina i no pas la canalla!

      Elimina
    3. Assumpta, la meva vocació, no faria mai donar aquesta resposta a uns nens, això era entre companys de claustre. Es nota que ens coneixem poc, i poc saps el què visc!!!

      Elimina
    4. Gràcies Alba, veig que vas una mica més enllà!!! I jo no he faltat al respecte a ningú. I no sé on ho diu, "no acusis ningú, falsament"!!!

      Elimina
    5. No ens encrespem, ha estat un malentès, no pas una acusació, no hi ha motiu per enfadar-se. Dafne, encara que fos als companys de claustre, de la manera que ho has escrit no semblava que ho diguessis amb massa tolerància tampoc, a mi personalment m'importa també tres cogombres qui és el papa, però hi ha gent a qui sí que importa, i per això alguns comentaris poden ferir. La teva realitat només la saps tu, cert, però no ens posem a atacar-nos, volia que això fos una conversa tranquil·la de l'efecte que fa l'elecció del sant pare en els no creients, no una baralla per la religió.

      Elimina
    6. Però jo no he dit en cap moment, que això fos una conversa entre els meus alumnes. Aleshores, he dit Sisco, perquè es diu Francesc, oi? I Armando, perquè és argentí. Si amb això ofenc als creients, que em disculpin, però no era la meva intenció!

      Elimina
    7. Dafne, en tot moment, en llegir el teu comentari, per la manera en com estava posat he imaginat que estaves parlant amb nens i nenes. M'alegra molt haver-me equivocat i, com m'he equivocat em disculpo.

      Per mi no és el mateix respondre com ho has fet a un grup de persones adultes que a un grup de criatures. Igualment és una resposta "poc amable", però no és el mateix, ho reconec i per això que demano disculpes de veritat.

      Això sí, en tot cas, voldria que quedés clar que jo no estava acusant ningú falsament de res, en absolut (en això es veu que tu tampoc em coneixes gens a mi) sinó que ho he entès malament i prou. He imaginat una escena (perfectament imaginable per tal com estava redactat el teu comentari) on una mestra estava responent això als alumnes... i m'he quedat absolutament parada i sorpresa... i, si això hagués estat així, la meva resposta hauria estat la que ha estat.

      Elimina
    8. De vegades podem interpretar, perquè amb les paraules ens falten les emocions. Si sentissis algú, que digués "Che, tenemos papa"!!! La meva resposta, ha estat així, arran del comentari d'un company. I com que vinc de dues defuncions molt properes ens aquests dies, potser no he calibrat la resposta. Si t`he ofès, perdona´m tu a mi!

      Elimina
    9. No passa res, tot aclarit :-))

      Ei, que dir "Che, tenemos Papa" no ho veig res ofensiu, al contrari, fa gràcia :-) Ahir hi havia qui feia broma dient que el Papa Francesc és seguidor del San Lorenzo de Almagro, que és un equip que vesteix de blaugrana (i és cert, eh? no és broma, no) i això ens dóna un bon rotllo molt gran :-DD

      Elimina
  13. Suposo que pels creients és una notícia per motius evidents, i pels no creients és com estar al dia de qui és el nou president del govern del Vaticà...

    ResponElimina
  14. Suposo que la manera ociosa que tenim tots plegats de seguir l'actualitat porta a tot aquest rebombori, és que cada dia, sigui el que sigui és gran notícia per un dia, tots en som coneixedors de tot a tota hora, minut a minut,... Sigui Barça, Papa o Urdangairin, això és el menys important... l'important és sentir-nos... "culturetes"??

    ResponElimina
  15. Les religions sempre seràn el gran què de la humanitat.... Veia còrrer per les xarxes socials que això del cònclave era com el Gran Hermano de la religió catòlica i jo que pensava.... doncs mira, una retirada hi té, sí.

    Jo encara ara no sé qui és el nou papa i no m'interessa, prefereixo mantenir la fe en la meva persona i bondat que no pas en seguir qualsevol altra com a líder....

    ResponElimina
  16. Doncs sí, Xexu, malauradament és notícia, perquè malauradament és una institució encara amb massa poder, que regeix massa aspectes de la nostra societat, siguem creients o no.
    I una cosa són les creences personals de cadascú (religioses, filosòfiques, metafísiques, socials, etc.), molt respectables, i l'altra l'obediència cega i acrítica, que em provoca total incomprensió.

    Sé que el post no demana explícitament que opinem sobre el papa en si, però com que el post també es construeix amb els comentaris, després de llegir-los, no vull deixar de dir que un papa que qualifica el matrimoni homosexual i l'adopció de fills per part de parelles del mateix sexe de "guerra contra Déu" i "maniobra del diable", entre altres "guindes" que decoren el seu currículum, a mi no em mereix cap respecte, i menys encara tenint en compte que acaba de ser elegit en ple segle XXI i que se suposa que ha de vetllar per la pau i la concòrdia.

    Sobre la comparació de la cobertura d'aquesta notícia amb la de la victòria del Barça... doncs sí, per mi molt comparables. És el show business imperant.

    ResponElimina
  17. El que jo crec és que estem tan saturats de males notícies (crisi, corrupcions, atur, politics de pa sucat amb oli, etc) que una notícia que no inclou cap d'aquests elements ens atrau com la mel a les abelles.

    Penso que és una manera de 'desintoxicar-nos' d'aquesta malatissa societat en la que vivim, i que ens toqui de més aprop o més lluny això de la religió no ens importa massa sempre que, per uns instants, perdem de vista la merda de realitat que tenim.

    Com el Barça l'altre nit, sense anar més lluny.

    ResponElimina
  18. Bé, cadascú pot triar. Si el tema l'interessa pot seguir la notícia i si no, doncs pot apagar el televisor. Jo faig això darrer tant amb el papa com amb el barça, la veritat.

    ResponElimina
  19. Reconec que ho vaig mirar. Tenia curiositat per veure qui sortiria. Tot i que els canvis trencadors que ens preveuen no sé pas si seran molts.

    ResponElimina
  20. Jo crec que es van passar, posesis el canal que posesis sempre sortia el tema del papa! Passeu-vos pel nostre blog, som unes principiants que fem escrits creatius propis i tenim poca gent que ens llegeix, us ho agrairiem molt! Gràcies!!! :)

    ResponElimina
  21. I tant que és un tema important: en Xexu n'ha fet un post ;)

    A mi, de fet, el que més m'ha emocionat és que el cardenal Sistach va fer el jurament d'inici del conclave a les 17:14. Això és un senyal, nen, això és un senyal!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat això de les 17:14?? Ostreeeeeeeees!! :-))))

      Elimina
  22. El futbol no em fa ni pujar ni baixar, el Papa, tres quarts del mateix, però les crispetes... em tornen boja!!
    I ves per on, no les hagués relacionat mai ni amb el Barça ni amb el Papa, per això mateix trobo que has fet un post curt però molt encertat. :))

    ResponElimina
  23. L'arquebisbe de Canterbury (Rowan Douglas Williams) també va anunciar que plegava. Ja han triat el seu successor, Justin Welby, però ningú en diu res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, doncs la veritat és que no ho sabia :-)
      De totes formes no és el mateix. El Papa és el cap de l'Església catòlica, que té fidels arreu del món, en canvi l'arquebisbe de Canterbury NO és el cap de l'Església anglicana. El cap de l'Església és la reina. La reina tria "a dit" qui vol que sigui l'arquebisbe de Canterbury que és com una mena de "primer dels bisbes".
      En canvi a l'Església catòlica no hi ha aquest nomenament "a dit" sinó que hi ha unes votacions que, es poden allargar dies i que tenen tota aquesta sèrie d'elements tradicionals curiosos com les fumates i tal :-)

      Elimina
    2. Assumpta: l'arquebisbe de Canterbury és el Cap Espiritual. Efectivament, Sa Majestat és la Protectora de la Fe. No dicta fe, la protegeix. ☺☻

      Elimina
  24. No pretenia que això es convertís en una conversa sobre religió amb els tòpics de sempre, el poder de l’Església, la doble moral i totes aquestes coses. Suposo que parlar del tema ja dóna peu a treure algunes idees que portem dins. Però només volia remarcar que molta gent no interessada en la religió estava pendent de l’elecció del papa, i això em sorprenia. Més aviat us preguntava si ho trobàveu normal, no volia encetar cap discussió. Per aquí han posat algun exemple esclaridor (la comparació amb el president dels EUA de la Laia) i s’han donat alguns arguments molt bons que m’han agradat. Però també hi ha hagut alguna tensió i això no m’agrada gens. Paciència amb les opinions diferents de la nostra, i sobretot respecte. Ja sabem que si donem la nostra opinió sincera sempre hi ha algú que es pot ofendre, però per això hi ha maneres i maneres de dir les coses. Gràcies a tots per participar i per mirar de mantenir la concòrdia.

    Lluna, hi ha una mica d’aliment pel poble aquí, oi? Donar alguna distracció perquè no ens avorrim. No sé, l’Església té les seves tradicions i fa molt que les segueixen. Suposo que ja els va bé que se’n faci difusió, però em sembla que hi ha tendència natural a seguir els seus esdeveniments, hi ha molta història darrere.

    Sr. Gasull, cadascú té les seves preferències, suposo que alguns diran que això del papa és un fet històric, i que el Barça és una banalitat. No els falta raó, però a mi el Barça em porta més alegries que no pas el papa.

    Rafel, com tot, hi ha gent per qui és important qui encapçala l’Església, i hi ha gent per qui no, però aquests dies ens ho empassem tots. Després la cosa passarà, però m’ha sorprès veure gent pendent que no diria mai que hi tenen interès. Veig molts més interessats en el futbol, francament.

    Glòria, no sé si és parafernàlia o tradició, en tot cas, no va amb mi, no li trobo el sentit perquè si bé em pot interessar qui governa un país, el cap de l’Església no em traurà la son. No estic ni massa informat de les prediccions de Nostradamus, imagina't de les de Malaquies!

    Sergi, ben cert que aquesta adoració arriba a ser irracional, ja que no importa el que faci el papa, que sempre tindrà fervents admiradors, tants com detractors tindrà encara que sigui just i faci bé la seva feina (sigui quina sigui). Però mira, en el dia a dia, i en l’ambient que em puc moure jo, en Justin Bieber seguirà sent més important perquè me’l fan empassar a la ràdio, i per sort encara no em posen sermons del papa. Tot i que he de dir que la freqüència de Ràdio Flaixbac està molt a prop de la de Ràdio Estel, i de vegades...
    Les tradicions de l’Església, moltes d’elles molt carques, s’han mantingut al llarg dels segles i els seus seguidors ho han permès. Molta obertura de mires et veig a tu, però ves a preguntar allà a la plaça de la basílica a veure què els semblaria tenir un papa dona (seria una mama, no??), i segur que la majoria et diran que no, sense cap motiu, senzillament perquè ni els haurà passat pel cap. Les coses són d’una manera i no d’una altra, aquest és un dels grans defectes de l’Església pel que fa als temps moderns i que fa que gent com tu i com jo no hi volguem tenir massa a veure. Penso que si s’haguessin sabut adaptar als temps de cada època no haurien perdut tant. El problema és que sempre han volgut que els temps s’adaptin a ells i al final ja no ha pogut ser.

    Carquinyol, pots trobar-ho ridícul si vols, però justament aquesta és a la gent que més respectaria jo. A aquesta i tota la que no hi ha pogut ser, però tenen un interès real en el papa i en el resultat del conclave. Quan hi ha eleccions molts les seguim amb molt interès (i tants altres passen). Doncs a mi la tria del cap de l’Església m’és igual, però a qui li interessi, entenc que n'estigui pendent. El que no entenc és que gent que passa olímpicament de la religió estigués pendent de la fumata i aquestes coses. Falta de congruència.

    ResponElimina
  25. Labruixoleta, tal com ho expliques sembla com si fos un reality show de la tele, ves que a algun d’aquests productors no se li acudeixi muntar un programa basat en això! Sí, suposo que és un tema que ven, i els mitjans informen, però també volen vendre diaris i que segueixin les seves retransmissions. Que hi ha diners pel mig, no ho dubto, però realment no sé com es deu gestionar tot això. I segueixo sense entendre aquesta curiositat que desperta un nom al que després no faràs cas durant els anys que duri, fins que la dinyi (o es retiri, cosa ben estranya).

    Assumpta, a mi m’agradaria saber la teva opinió al respecte, el que passa és que el post s’ha de llegir bé. Com que sé que passaràs per aquí, si parlo de religió, i ja saps l’opinió que en tinc, miro de tractar el tema amb molt respecte. Bé, no és perquè tu passis per aquí, sinó perquè gent com tu m’ajuda a veure que hi ha altres realitats i que el que nosaltres creiem no és l’únic pensament possible, i totes les idees s’han de respectar. Ara, és inevitable que surtin els tòpics de sempre quan parlem de religió. Però en aquest cas el que jo volia explicar és que no entenc que aquesta tria del cap de l’Església pugui atreure l’atenció de gent que després de saber el nom i posar quatre ximpleries a les xarxes, ja no li farà més cas fins que mori. Entenc que la gent religiosa sí que hi té un interès i pot seguir aquests esdeveniments fins i tot amb il•lusió, i ho trobo perfecte. Pel que pregunto és pels altres. I també pel bombo que se li ha donat a tots els mitjans, que personalment trobo desproporcionat, però per això m’interessa saber l’opinió de persones que pensin diferent que jo.

    Pons, els mitjans de comunicació tenen una capacitat de manipulació i de fer-nos creure que alguna cosa és important enorme. Això és una evidència, i el pitjor del cas és que ens ho creiem. En realitat tu pots ser totalment aliè a l’actualitat, i que et sigui igual el Barça o el papa, però també tota la resta. Si ho penses bé, quines notícies creus que haurien de ser de primera plana? Les que hi ha solen ser força avorrides i funestes, la veritat. I sí, personalment crec que s’hauria de donar una mica més de bombo a les notícies científiques, però això no ven, naturalment.

    Laia, em sembla que jo estic amb tu, encara que entenc el raonament del teu amic. Ben mirat, potser les dues notícies de les que parlem no són equivalents i hauríem de fer altres comparacions. El papa és la màxima figura de l’Església, i com molt bé dius, té un pes específic molt important, tant si ens interessa o ens agrada com si no. Potser temps enrere en tenia més, però no és que ara no sigui ningú precisament. En canvi, si parlem del Barça, que pot despertar molt interès i el segueix molta gent, no és més que una distracció, un esport que fem servir una mica per evadir-nos, per passar l’estona perquè és plaent i ens fa gaudir. Són dos temes diferents. Quant al president dels EUA, déu n’hi do el seguiment que se’n fa aquí i a tot arreu, molt més que el de qualsevol altre país tret del nostre. Però cert, seria una bona equivalència, la gent n’està pendent sense empassar-se tota la informació, només volem un nom.
    Si que han anat més ràpid aquest cop, oi? Per quan van triar Benet XVI em sembla recordar que van trigar força més.

    McAbeu, no es tracta de veure-ho igual o no, precisament esperava algú que em pogués resoldre els dubtes, i m’agrada la teva resposta. És cert que és una notícia important i que té certa o molta repercussió. En aquest punt entenc que els mitjans se’n facin ressò, naturalment, d’aquí a una setmana ja no se’n parlarà, però aquests dies és la notícia bomba. Els meus dubtes anaven més aviat a entendre per què gent que passa totalment de la religió estaven pendents de l’elecció, però amb les respostes de tots me n’he fet una idea. Suposo que jo mateix, sense voler-ho, també estava al cas i em vaig assabentar de seguida de qui era el nou papa, no ho buscava, però algunes notícies et salten als ulls. Continua...

    ResponElimina
  26. La segona part del comentari no és una pregunta retòrica, és un dubte que s’haurien de plantejar els que són tan agressius amb els seus raonaments. Com l’Assumpta sap, jo no sóc religiós ni tinc un gran afecte per l’Església com a institució. Sóc conscient que, com en tota esfera de poder, hi passen coses poc nobles i ens assabentem de la missa la meitat (mai més ben dit, oi?). Però que pensi això no vol dir que no respecti els creients i els seguidors d’aquesta Església que jo de vegades censuro. Miro de mesurar les paraules i entendre els que pensen diferent, i encara que no ens convencerem, s’arriba a un respecte molt escaient. I això l’Assumpta també t’ho podrà dir. No sóc millor ni pitjor que ningú, eh, però miro de fer un esforç de comprensió.

    Dafne, em sembla que ja t’he contestat amb la resposta que he deixat a la cadena de missatges. Ja veig que tu no hi tenies cap interès i vas comprovar el mateix que jo, que gent que aparentment no està interessada en la religió comentaven la jugada. Això és el que m’estranyava a mi.

    Jomateixa, així de simple contestes, i respons a la pregunta que feia, els que no són creients s’ho prenen com l’elecció d’un cap d’estat, l’atenció de la qual només gaudeixen EUA i el Vaticà.

    Thera, m’ha agradat molt la teva denominació ‘manera ociosa que tenim de seguir l’actualitat’. Em sembla que no t’equivoques, els mitjans converteixen tota notícia rellevant en un caramel que ens agrada degustar i saben despertar el nostre interès. Quan no hi ha grans notícies, cal inventar-les, inflen el que calgui. Per mi això de ‘culturetes’ és una altra cosa, però ja sé què vols dir, volem estar al cas, saber de què es parla.

    Alba, no es pot negar que sembla una mena de reality show d’aquests, ves que algun no hagi tret la idea d’aquí. Home, jo no puc dir que no sàpiga qui és, encara que no vulguis el veuràs aquí i allà, tret que et quedis tancada a casa sense mirar ni la tele, ni sentir la ràdio ni entrar a internet. D’aquí uns dies ja haurà passat, però ara és a tot arreu.

    Pati, en començar a llegir el teu comentari he pensat que si retiressis el malauradament quedaria millor, però llegeixo els teus arguments i no puc fer més que donar-te la raó. No sóc gens partidari de l’Església, però sí que respecto les creences, com tu dius. Ara, la fe cega i perquè sí tampoc no l’entenc, i aquest és la mena de poder que exerceix la seu del vaticà. Potser perquè nosaltres som de qüestionar-nos certes coses no entenem que tanta i tanta gent no se les qüestioni.
    Per ser un post de quatre ratlles, ja veus la polseguera que ha generat, més que mai s’ha construït amb els comentaris. Però és el que sempre intento, que la gràcia del blog estigui aquí, en el que vosaltres dieu. Entenc el que dius sobre el papa, però em sembla que és la tendència general de l’Església, qualsevol que hagués sortit elegit tindria el mateix discurs, per tant, podríem concloure que a tu no t’aniria bé cap papa. Per sort, ja pot dir missa (que ho farà!), perquè no és ell que decideix el que poden fer els homosexuals i el que no. Més ens ha de preocupar tenir un govern d’ultradreta que també hi està en contra. Sí filla, estem en ple segle XXI, però la llibertat de triar amb qui passes la teva vida per amor (no parlem ja de fornicació!) sembla que no existeix ni existirà, almenys si fos per alguns. Així que ni cas.
    La comparació de la cobertura per part dels mitjans és similar, però com dèiem més amunt, la consideració de la notícia és diferent. L’esport seria una distracció i l’elecció del papa se suposa que és un fet històric. Si ho mirem així, el Barça surt perdent, encara que a mi m’interessa més, francament.

    ResponElimina
  27. Ariadna, sí que estem necessitats de notícies fresques i diferents, però els mitjans aconsegueixen fer atractives també aquestes notícies de corruptes i espies, posant-hi molta carnassa. El Barça és clarament per evadir-se de la realitat, és una distracció. No és per ser una notícia històrica, però va ser una remuntada important amb un molt bon joc, i això és notícia i ens agrada, és una informació més fresca que no fa pensar. Però això del papa em sembla molt més seriós i no tan diferent de les notícies habituals.

    Loreto, això ho entendria, si no t’interessa, no en fas cas. Però hi ha molta gent no interessada en la religió que segur que van seguir les notícies de l’elecció del papa, i això és justament el que no entenc. Un interès puntual? Curiositat? Podria ser.

    Maria, em sembla que de canvis pocs, a aquells nivells les velles idees es segueixen imposant. Ja veig que tu ets de la gent que comentava, que sense massa interès real, ho anava seguint.

    Leviathan, i pel que he vist, segueixen sortint força notícies del sant pare a tots els diaris. Suposo que en uns quants dies ja estarà. El perfil des del que comenteu porta al Google + i no veig com anar a parar al blog. De totes maneres, i perdoneu-me però ho he de dir, a mi em molesta una mica que m’insisteixin per seguir un blog, les coses han de passar de manera natural. És la meva opinió, sóc una mica maniàtic amb això.

    MontseLladó, potser és un senyal, però el simple fet que estiguis al cas d’aquesta dada ja em diu que vas estar atenta a les informacions que s’anaven donant al respecte. Veus, això és el que volia dir, no et feia religiosa a tu, però en canvi vas seguir aquest esdeveniment. Ni que sigui per pura distracció, cadascú mira el que vol, suposo. Ara que, jo sense estar-ne massa al cas, també vaig fer-ne un post, no sé com prendre-m’ho!

    Marion, no ho acabo d’entendre, si el papa i el futbol no et diuen res, però les crispetes t’encanten, on és la bona relació? Les crispetes tu te les deus menjar fent alguna cosa que t’agradi, com mirant una bona pel•li, no?

    Josep, francament, això que expliques no és massa del meu interès, considero que no és una successió prou important com per dedicar-li un post. Ara, segurament hi ha gent per qui tindrà repercussions, és clar.

    ResponElimina
  28. No he dit pas bona relació. El que dic és que trobo molt original i encertat haver sabut relacionar el Papa, el futbol i les crispetes com a temàtica. Jo, probablement, com que relaciono les crispetes amb coses que m'agraden, no hagués sabut fer aquesta relació. Estava elogiant el teu post, no voldria que semblés el que no és.

    ResponElimina
  29. Crec que fins ara no he entès el sentit del post :-) En la meva defensa per no haver-lo entès bé puc al·legar que, quan el vaig llegir estava espessa, espessa, amb el refredat recent estrenat, i no m'assabentava massa, tan sols vaig veure una sèrie de comentaris "tópicos-típicos" i vaig pensar "ja hi som" :-)

    Doncs la veritat és que jo també trobo curiós això que tu dius. Estic molt d'acord amb aquesta frase teva "no entenc que aquesta tria del cap de l’Església pugui atreure l’atenció de gent que després de saber el nom i posar quatre ximpleries a les xarxes, ja no li farà més cas fins que mori" però suposo que és com una bola que es va fent gran a sí mateixa... Com que, efectivament, hi ha molta gent interessada, els mitjans en parlen, com que els mitjans en parlen, gent que potser seria indiferent doncs ho escolta, opina

    (mecachis! ja ha marcat el Ronaldito! tan contenta que estava jo amb el 1-2!!)

    Aquests dies, pel Twitter, es llegia coses molt variades, hi havia qui criticava tant seguiment informatiu, hi havia qui no, i hi havia gent no creient que trobava "el fet" interessant i curiós. Hi havia un noi que deia que volia saber el màxim del conclave

    (ostres... un altreeeeeeeee? ara el Modric aquest tu... bah!!)

    i deia que no era creient, però preguntava, i era molt respectuós.

    El que sí que ja no entenc són les persones no creients que s'han passat tots aquests dies criticant, agafant les coses del cantó més tort, fent burla... Per què? Si no és "lo teu", doncs... passa i ja està

    (no pot ser... ara el 4t dels merengues... quina mala pata... ara l'Higuaín)

    Però en general jo crec que el fet que feia que la gent en parlés, encara que no fossin creients és la pròpia quantitat d'informació que s'estava donant. Si saps que hi ha una cosa que interessa a milions de persones, ni que sigui per curiositat potser et quedes una estona a veure "de què va"... si enxampes el moment de la fumata, potser et quedes per veure "què passa ara"...

    Després també té la part de misteri, de gairebé "quinieles" que es fan sobre qui serà, com serà... (que no l'encerten gairebé mai, cosa que m'encanta hehe)

    Hi ha qui s'ho mira per veure les imatges de la Capella Sixtina, de Roma, totes les tradicions que s'expliquen aquests dies per exemple sobre la Guàrdia Suïssa, etc

    Després, quan ja se sap qui és, entra la part "valorativa" on també tothom opina... Sortosament, el Papa Francesc ha tingut una acceptació força bona entre aquestes persones no creients però que han estat "seguint" el procediment: que sigui argentí ha agradat, el nom triat... pel Twitter també valoraven que és futbolero :-) El detall de la Creu pectoral, que no la porta d'or sinó de ferro, ha estat molt aplaudit, així com voler marxar en el mateix bus que els altres cardenals, el fet d'anar a pagar al lloc on s'havia allotjat, etc.

    ResponElimina
  30. Comentaris al marge:

    1. signo bàsicament el que diu la PATI DI FUSA: un home que representa el que se suposa que representa el papa i diu el que diu de persones com jo, només mereix respecte com a persona, però cap com a representant d'una institució que tinc tot el dret del món a sentir meva. És com allò dels separatistes i els separadors: aquí, el Vaticà fa d'Espanya, no sé si m'explico.

    2. dit això i deixant de banda la qüestió homosexual, he escoltat i vist aquest papa aquests últims dies i les sensacions que em fa (repeteixo, si miro de no pensar en temes com l'homosexualitat) són més positives que cap altre papa que he conegut fins ara. Els gestos són importants, defenso sempre, i si ho defenso sempre ho he de defensar també en aquest cas.

    ResponElimina
  31. Em sap grup arribar tant tard a aquest post. La veritat, el qüestionament que et fas tb me l'he fet jo. M'ha sorprès moltíssim que la gent vagi pel carrer parlant-ho, que es faci tan rebombori. No ho he acabat d'entendre.

    Hi he buscat mil i una raons i tot em sembla una mica curiós. Potser és que estem tan saturats de crisi, de corrupció, dels mateixos programes de sempre.. que es necessita nous temes, alguna cosa diferent. No ho sé, ho dic per dir. O potser és allò que ja hem parlat alguna vegada en aquest blog. Per molt que la gent no es pot identificar amb l'esglèsia, per molt contrària que n'estigui, hi ha qui té necessitats espirituals, i encara que sigui de manera superficial, doncs tot aquest xou, remou per dins. No ho sé, no ho tinc clar del tot, xò em sorpren molt.

    I ha estat un xou televisiu. Jo no ho he seguit i fa una estona, que m'he assegut x llegir com ha anat tot, a la Vanguardia un article comparava (entre moltes més coses) la marxa de Benet XVI amb l'inici de la peli de La Dolce Vitta. I després seguia parlant de Francesc.

    No he llegit els comentaris, xò suposo que tb s'ha parlat de la institució, de com anirà. Sincerament, no en tinc ni idea. L'únic que sé és més important que qui és Papa, l'important és el Papat, cap on anirà, xq com a institució està molt deteriorada i ruïnosa, tant en forma com en fons, molt allunyada de qui representa. I mira, com diu el Ferran (l'únic comentari que llegeixo, xq és el darrer) doncs em sembla que potser viurem un canvi que aviam si es contagia a d'altres institucions de poder.

    ResponElimina
  32. Marion, ho semblava, no pateixis, només que no em creia mereixedor de l’elogi, però gràcies. El títol del post només respon a una frase que vaig incloure i em va fer gràcia titular el post així. No era una relació d’idees ben bé, les crispetes ens serveixen per picar quan mirem un espectacle, i per aquí anava la cosa.

    Assumpta, ja saps que si es treuen alguns temes, alguna gent aprofita per deixar anar tots els tòpics, però ara has vist el que volia dir.
    Van posar un exemple que a mi em sembla comparable, el del president dels EUA. No és que ens interessi especialment, però com que els mitjans no paren de parlar-ne, acaben captant la nostra atenció. I és això, la insistència dels mitjans perquè això sigui notícia. En uns dies, ja no se’n parlarà, i tots els que es van afegir al carro ho oblidaran. També és cert que hi pot haver gent interessada, per curiositat, o pel motiu que sigui, mentre ho faci amb respecte, no hi ha cap problema. Tenir coneixements del tipus que sigui sempre és bo. Però vols dir que hi ha gent que ho segueix per veure la Capella Sixtina o Roma?
    Jo vaig saber el nom aviat perquè el vaig veure als diaris digitals, però tot això que expliques sobre l’escollit ho desconeixia. Sembla força humil, a veure si és capaç de mantenir aquest tarannà auster. A mi, en principi, no m’afecta com sigui i el que digui, però suposo que a molta gent sí, així que si exporta bons valors, millor que millor.

    Ferran, hi ha alguns temes en els que mai no podrem estar d’acord amb els representants de la Església, ni tampoc amb la majoria dels seus seguidors. L’homosexualitat n’és una, com també l’avortament. Però si és cert el que explica l’Assumpta, perquè jo no n’he sentit res més, sembla un papa força moderat. Ara, no crec que cap papa pugui ser prou moderat com acceptar el tema de les llibertats de les persones. Si vols que l’Església et representi, ja saps que sempre els tindràs en contra en algunes coses.

    rits, no em sorprèn que tu tinguis els mateixos dubtes que jo, per què tant rebombori si generalment tothom passa del papa i de l’Església en general? Amb els comentaris rebuts el que he acabat pensant és que és una cosa tan fàcil com la saturació dels mitjans. Els mitjans t’ho venen com la gran notícia i tothom s’ho creu, perquè està a tot arreu. I t’empasses el que et donen, és clar. I no és que no sigui una notícia important, però és realment interessant pel gruix de la gent? Com tu dius, és un show televisiu, i sembla mentida que una cosa tan solemne pugui esdevenir això.
    Jo tampoc no tinc ni idea de com anirà l’Església amb aquest papa, però francament, no hi prestaré massa atenció perquè jo no penso que em representi. No he seguit aquest procés amb massa interès, i durant el temps que duri aquest papa que sembla tan moderat, pel que diuen per aquí, no li prestaré més, així que...

    ResponElimina
  33. Hehehe no, no volia dir que hi ha gent que ho seguia expressament per veure la Capilla Sixtina o Roma... volia dir que, potser, algú a qui no interessava el tema de fons, si posava la tele i "es trobava" amb imatges així, potser, per curiositat, aguantava una estona el canal sense canviar... A mi em passa en general, si poso algun canal i veig imatges de museus, ciutats, paisatges, etc. que m'agraden, "em quedo" una mica a veure què és :-)
    I, si em quedo una mica, escoltaré... i si després veig que la gent en parla, doncs igual "hi dic la meva" :-)

    En quant al tema de les eleccions presidencials als EUA... doncs mira, la comparació està molt bé... A mi la política americana no m'agrada massa, totes les campanyes electorals les veig taaaan de "pel·lícula" (pel·lícula americana, és clar hehehe) molt de Show, molt tema d'imatge... i segur que no em posaria a mirar un programa especial sobre el tema... ara bé, gairebé també et diria que, segur, si engego la tele i "em trobo" amb aquest programa especial, me'l miraria... per curiositat :-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.