divendres, 15 de febrer de 2013

Posant a lloc

És quan tanco el llum, després de llegir una mica, que estiro les mantes ben amunt fins a quedar totalment cobert. En la foscor més absoluta, passo els darrers instants del dia, tanta estona com la son em permeti, posant a lloc el que ha estat o el que ha de ser, donant voltes al que he de fer o al que sigui que em ronda pel cap en aquells moments. Són uns minuts íntims, només per mi, que em permeten pensar sense cap interrupció, i ho trobo molt sa, molt necessari, suposo que tothom sap buscar-se els seus moments d'aïllament per ordenar els pensaments. Aquests són els meus, quan el dia es va fonent i només resta esperar el son. Se'm posen molt bé, ho he de reconèixer. Llàstima que de vegades siguin també la font de les més grans paranoies.

30 comentaris:

  1. Són moments bonics i intensos, per bé, la majoria de vegades... sempre hi ha el dia que et preocupes excessivament i en comptes de posar ordre en els pensaments ... acabes desordenant-los més. però què vols fer-hi? tots tenim algun dia "tonto".

    ResponElimina
  2. Comparteixo el teu costum !.... em sembla un bon moment, tranquil i si la son t'ho permet.... !
    Bona nit !!

    ResponElimina
  3. Jo quan tanco el llum i estiro les mantes ben amunt quedo coberta del son més profund, instantani. Diuen que tinc sort d'adormir-me tan de pressa. Però potser em perdo aquests moments de blanç diaris... Aquest post fa honor al "Bona nit i tapa't" ;)

    ResponElimina
  4. Em passa el mateix que la Silvia. M'adormo tan de pressa que no em dóna massa temps per pensar. Però sí són uns bons moments.

    ResponElimina
  5. Jo també sóc de les que quan toca el coixí em queden segons de consciència... I tampoc sóc de fer massa balanç, si ja està fet no té remei, i si no està fet ves a saber si demà hi serem a temps. ;)

    Bon vespre XeXu!!!

    ResponElimina
  6. si fes com tu....
    no dormiria !!
    de nit m'atacan els meus pitjors fantasmes, millor tancar els ulls i dormir rapid

    bona nit i tapa't

    ResponElimina
  7. Sssssssssh, deixa estar les paranoies i quedat amb la part bona... relaxat, descansant, i recordant el millor del dia... Què bé que s'hi està, eh? ;-)

    (No parleu, que el nen ja dorm...)

    ResponElimina
  8. Tots crec que fem un repàs abans d'anar a dormir i es bo fer-ho, encara que de vegades prefereixo començar a somiar despert.......bones nits.

    ResponElimina
  9. Jo també ho faig això!!... El problema és que si les cabories s'allarguen o en tinc alguna que em preocupi, la feina és desprès per poder quedar-me en blanc i dormir!!...Però tot i així, penso com tu, què és un bon moment meu!!
    Bon cap de setmana!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Jo no l'acostumo a fer aquest balanç diari en el sentit que expliques. El que si em passa és que moltes vegades arrossego fins al llit algun maldecap del dia, al que aleshores li vaig donant voltes i en conseqüència retarda la vinguda de la son. Això no sempre és negatiu, és un lloc i un moment que et permet pensar amb tranquil·litat i està bé aprofitar-ho.

    ResponElimina
  11. Subscric al 100%. I a més és una sana activitat que sempre he recomanat als meus alumnes. Sí, paranoies, però encerts, somnis, fets, tot allò que ha passat, has fet o no, o podies haver fet...et fa nou per l'edemà, o ...

    ResponElimina
  12. Jo necessitaria tota la nit per a possat a lloc totes les coses, així que les deixe on estan i demà serà un altre dia.

    ResponElimina
  13. A mi aquest moment m'inspira molta creativitat i positivitat. Quan em llevo al matí és més aviat el contrari :P

    ResponElimina
  14. Doncs jo, com em posi a pensar gaire un cop sóc al llit, em puc desvetllar, posar nerviosa i començar a donar voltes a les coses. Per sort, això no em passa quasi mai. Un cop al llit només penso en adormir-me (i en com de bé s'està sota les mantes) i no trigo mai gaire...

    ResponElimina
  15. I benvingudes paranoies, que són les que ens avisen de què alguna cosa no va com hauria d'anar i ens ajuden a millorar allò que potser podria ser millor.

    A mi m'encanta aquest moment tan íntim dels meus pensaments i de les meves emocions, just abans d'adormir-me.

    ResponElimina
  16. Jo dormo poc i per tant quan agafo posició ja no hi sóc per a res. Però si algun dia m'hi poso, no tinc límits, m'agafa una inspiració terrible i he de dir prou. Però sigui un moment o un altre, si que faig l'exercici de revisió del dia, va molt bé anar endreçant tot el que es pugui.

    ResponElimina
  17. Comparteixo aquest exercici!,com una meditació nocturna...Si el son no em venç abans,a vegades és clarificador.

    Bon vespre!

    ResponElimina
  18. Estic a punt d'experimentar-ho, amb música tranquil.la, el Cohen, el Neil Young... de fet tinc uns discos gravats expressament per anar a dormir, m'agraden aquests moments, també, però no faig massa balanç, només em deixo portar (en canvi, de vegades sí que li pregunto a la Sara quin ha estat el millor i el pitjor moment del dia... curiós...). Com diu la Sílvia, un post ben apropiat pel Bona nit! ;)

    ResponElimina
  19. Jo quan estic davall la funda nòrdica, ben calentona, em sento segura, res no em destorba i puc pensar amb tranquilitat. M'encanta fer el ronso al llit i pensar sense haver de pensar massa (no sé si se m'entén!).

    ResponElimina
  20. Prefereixo fer-ho al matí, davant del primer cafè i amb el cap descansat (i més objectiu). A la nit hi ha massa ombres i em fan veure fantasmes on no n'hi ha.

    ResponElimina
  21. Uuuuiii.. si jo me'n vaiga dormir pensant... ja no dormo!!!

    ResponElimina
  22. És el perill de pensar en aquesta hora!
    O et relaxes fins que arriba la son o et desvetlles per no aclucar l'ull en tota la nit.

    ResponElimina
  23. Faré un comentari que potser ni caldria (hauries de tenir un filtre per a spam insistent i repetitiu), però aquest moment jo el tinc a la piscina o fent esport en general, quan la ment es desconnecta del seu voltant i penso en mi, en el que he fet. És un recopilatori en veu baixa, on ningú et sent, ningú opina, ningú et jutja, només tu. Paranoies també en tinc de vegades, però la sort és que mica en mica es van esvaïnt, braçada rere braçada, com si es disolguessin en l'aigua. I al final, per uns moments, desapareixen.

    Vaig voler fer un canvi radical en la manera de prendre'm les coses quan el meu estat mental no va poder més, a finals de l'any passat. I no va ser radical, però sí progressiu. Vaig recuperar les sessions de piscina/esport que tenia oblidades, intentant que cadascun dels meus dies tingui aquesta estoneta per pensar en mi i alhora buidar la ment, conceptes que malgrat semblar antagònics crec que es poden combinar també. I crec que els tenia oblidats, aquests instants de "posar a lloc" les coses, així que entenc la teva sensació.

    ResponElimina
  24. Pot ser que ho expliquéssis fa temps enrere? No sé, xò en tot cas, dir que m'encanta que tornis a escriure des de ben endins (x tu, xq és part de l'escència del Bona Nit).

    És un bon exercici, segur. I reconnec que no ho faig i que m'aniria bé. Em fa cosa explicar-t'ho, x com t'ho puguis prendre, xò el cert és que dins dels moviments cristians, és una pràctica habitual. Dedicar uns minuts a la reflexió del dia, de com ha anat. Hi ha gent a qui li va molt bé. Jo, mai ho faig i sovint penso que m'aniria bé. Per poder valorar el que he fet i el que he de millorar.

    ResponElimina
  25. Molts de vosaltres heu dit que si us poseu a pensar a aquelles hores potser ja no dormiu en tota la nit. A mi també em passa de vegades, ho confesso. Però altres sembla que comparteixen amb mi aquesta afició per les reflexions nocturnes, siguin del tipus que siguin. Gràcies a tothom pels comentaris, i a destacar la relació que troben la Sílvia i la Gemma Sara entre aquest post i el nom del blog!

    Carme, és clar que pot passar, el problema és que si a aquelles hores t’encaparres, pots acabar perdent molta estona de son, i això després ho pagues. I ja sabem que molt sovint tenim tendència a embolicar-nos nosaltres solets.

    Artur, alguns dies és més estona, d’altres no tanta, però sempre tenim uns momentets per pensar. Potser el son ens sorprèn a mig fer, però no passa res tampoc, oi?

    Sílvia, ara m’has fet gràcia! Ni per un moment he fet la relació d’idees entre el nom del blog i el que explico, però tens tota la raó! No et perds res, mentre trobis altres moments d’ordenació mental. Adormir-se de seguida pot ser una gran sort, senzillament no aprofites els mateixos instants que jo per posar les coses a lloc.

    Maria, com li he dit a ella, no cal que sigui en aquests mateixos moments, però està bé que trobeu els vostres instants de reflexió per ordenar els pensaments, alguns que no facin venir tanta son!

    Lluna, quina colla de dormilegues, hehehe. Bé, si prefereixes no fer balanç, és cosa teva, però ja no és això, molts cops repasso les coses que he de fer el dia següent per no deixar-me’n cap, és un moment de pensar amb molta claredat, a mi em va bé.

    Sargantana, no et dic que no, aquests també venen, i de vegades no es pot evitar. Però també es poden tenir bons pensaments, eh! I organització mental.

    Assumpta, les paranoies són inevitables de vegades, però és més aviat un pensar el que faré, el que he fet, com afrontar certes coses, un llistat del que queda pendent. No sé, ho heu entès molt com un balanç, però no és ben bé això.

    Sr. Gasull, un repàs o una previsió. La qüestió és estar una mica al cas del que ens ronda pel cap perquè no s’escapi res.

    Montse, entre tu i jo, a mi de vegades també em passa el que dius, és clar. Em poso a pensar en negatiu i després no hi ha manera de dormir, independentment del cansament acumulat. Però malgrat això, seguiré pensant que és un bon moment, de llibertat, d’aïllament, d’estar sol amb els teus pensaments, i això ho trobo necessari. No cal que sigui a aquelles hores, cadascú que es busqui el moment, però com exercici està bé.

    McAbeu, no volia que sonés a balanç, penso el que em passa pel cap en aquell moment, de vegades mals de cap del dia, però també la previsió de coses que he de fer en dies posteriors, tot depèn d’on estigui posat l’accent en el moment de tancar el llum. A mi m’agrada aprofitar aquest moment, com dius, tot i que com li comentava a la Montse, els que ho fem no podem evitar que alguns dies la barrinada ens porti a endarrerir força l’arribada del son.

    Zel, sembla que tu has captat perfectament el que passa en aquells moments del dia, ho descrius força bé. No és un balanç de facto, perquè de fet, almenys en el meu cas, no trio jo el fil dels pensaments, sinó que ve sol i jo miro de seguir-lo. Ho trobo molt útil, sempre hi ha coses que es posen a lloc, encara que de vegades comencem a donar voltes on no toca i pensem en negatiu. Però també és part de nosaltres.

    Jpmerch, no et pensis, la son ve aviat, segurament la majoria de dies cauries fulminat després d’uns quants pensaments.

    Òscar Az Al, sí, són moments força necessaris en que es tenen pensaments molt interessants. Evidentment, quan sona el despertador, l’únic pensament que hi has és quan podrem tornar a dormir.

    ResponElimina
  26. Yáiza, de vegades passa, no ho puc negar. Com deia més amunt, jo no trio què penso, senzillament em venen coses al cap. Generalment són coses que he de fer, o repassar alguna cosa ja passada, però si em poso a pensar en negatiu, se’m pot fer tard donant voltes. M’agraden aquests moments, quan no em treuen hores de son, és clar, però també és una sort poder-se posar el llit i estar dormint en un tres i no res.

    Marion, compartim gust per aquelles hores, però no per les paranoies. No les considero bones, no és que ens indiquin que alguna cosa no va bé, precisament el que fan és maximitzar els petits neguits que puguem tenir i convertir-los en muntanyes que ens poden prendre el son. Prefereixo quan no se’m presentin aquests pensaments i més aviat ordenar les coses fetes o les que queden per fer.

    Laura T, va molt bé, sigui a l’hora que sigui, i cadascú es busca el seu moment. Com tu dius, el fil de pensaments es pot anar complicant i embolicant, i si es fa a la nit, això pot treure hores de son, i d’això no n’anem mai sobrats, més val descansar, que el son també és molt important per ordenar els conceptes del dia, segons diuen.

    Audrey, llavors ja saps de què parlem. El son acaba venint, però el millor de tot és que no tries els pensaments, els pensaments et trien a tu, fins que caus fulminat.

    Gemma Sara, justament ho dius d’una manera que ho explica molt millor, deixar-se portar. Com ja he anat comentant, no es tracta de fer balanç, sinó que en el moment que el llum s’apaga (en el meu cas sense música), el cap se’n va cap alguna banda. Pot ser a fer llista de coses pel dia següent, o a algun fet succeït el dia abans. La qüestió és que el pensament va on vol, el desenvolupes fins que t’adorms, però efectivament, pots treure moltes coses en clar. Perillós de vegades, pel fil de pensament, però al meu parer, recomanable.

    Alba, penses sense altres distraccions o interrupcions, un moment molt personal. Si era això el que volies dir, coincidim.

    MontseLladó, no és mala cosa, amb un cafè al cos (o un parell) les coses es veuen molt millor. Els fantasmes també els veig jo, al final acaben fent molta companyia. Tanta, que no et venen les ganes de dormir i et quedes amb ells, ves per on.

    Tarambana, això ho han dit uns quants, i no puc dir que a mi no em passi de vegades, però d’altres em va molt bé.

    Glòria, tu ho has dit, aquestes són les dues opcions. Però cal esperar que la primera sigui més majoritària, no? Ara que, de vegades... no sé què dir-te.

    Laia, a mi no m’agrada nedar, però em puc imaginar que per tu sigui un moment només teu, fins i tot en un altre mitjà, en el que sures, i fa pinta que els pensaments han de tenir molta facilitat per anar i venir. M’agrada saber altres moments que la gent utilitza per pensar en el que sigui, no n’han sortit massa de diferents. Només et diré que vagis en compte de no ofegar-te depenent del que pensis! Com confirmes tu mateixa, són força necessaris i ajuden. Si no els tenim, s’han de buscar, i que cadascú trobi els seus, però els estats mentals convulsos s’han de fer passar amb molta calma i molta reflexió. Trobar una mica de serenor no pot ser mai dolent, encara que les paranoies apareguin de tant en tant, però també hem de saber combatre-les.

    rits, altre cop tens més memòria que jo. No t’ho sé dir, darrerament tinc la impressió que em repeteixo. Intento buscar si he parlat d’una cosa o no, però potser si no trobo les paraules de cerca correctes, no m’apareix. Em sap greu que els més antics m’hagueu de tornar a llegir coses similars, per total descuit de que ja n’he parlat.
    Com vols que em prengui malament això, dona. Només dir que no és ben bé una reflexió del dia, he mirat d’anar-ho explicant. Senzillament és com si obrís l’aixeta, i llavors se m’apareixen els pensaments que volen, passats o futurs, el que sigui, i senzillament ho deixo fluir. Si apareixen serà que és el que m’importa en aquest moment, i per això ho trobo molt recomanable. Sovint em va bé.

    ResponElimina
  27. Aquesta també acostuma a ser la meva estona d'ordenar pensaments. Foscor i silenci. PAU.
    De vegades és en aquesta quietud on també em venen bones idees i he d'obrir el llumet i anotar-les, de vegades mig adormida penso que segur que l'endemà me'n recordaré igualment, cosa que no passa sempre.
    De vegades, però, també tinc dies de força paranoia i llavors la foscor i el silenci em cau a sobre com una llosa i desitjaria ser dels que només toquen el coixí i s'adormen.

    ResponElimina
  28. S'ha perdut el comentari quan ho volia publicar, resumint el que et deia...
    acostumo a fer-ho quan arribo a casa, desprès d'amarar-me de silenci, tot i que quan em va millor és al cap de setmana, que la casa no té pressa, o millor dit, jo no en tinc.

    Com pots veure, aquest cap de setmana ha donat per pensar molt :)
    Aferradetes.

    ResponElimina
  29. Per sort, aquests minuts previs a agafar la son, en el meu cas són tan breus que no em permeten massa reflexions. Una de les formes que tinc d'ordenar idees és sortint a córrer. En el ritme monòton del córrer el meu cap comença a barrinar i penso en mil històries i intento posar ordre (si es pot) a alguns temes. Això clar, si no surto acompanyat, que llavors ens fem un fart de xerrar (ja veus que molt ràpid tampoc anem!).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.