dimecres, 6 de febrer de 2013

Lladres i serenos

En plena arenga contra la direcció de l'empresa, cosa molt comú en els dies que corren, un company expressava la seva manca de confiança en el discurs que ens arriba i es vantava de que ell, cada cop que es reuneix amb els que manen, posa el mòbil a gravar sense que ells en tinguin coneixement. D'acord que és un fatxenda i un bocamoll, però no seria un comentari per fer a la lleugera, ja que es tracta d'una cosa il·legal. Alguns encara l'encoratjaven dient que alguns jutges ho accepten, i que depenent com va la conversa, no és tan il·legal.

Com tantes altres vegades, me n'he hagut d'anar perquè no suporto aquesta gent tan setciències. Però la conversa (monòleg) se m'ha enquistat i hi he estat pensant. Sembla de pel·lícula d'espies, però no podem saber mai si ens estan gravant quan parlem amb algú altre, no? No deixa de ser un motiu de preocupació més, que puguis dir alguna cosa que després s'utilitzi en la teva contra, però només faltaria que ara haguem de pensar constantment el que diem i el que no diem! Com més va, més a prop em sento de la història del Gran Germà que s'explica a 1984. Si ens treuen el dret d'expressar-nos lliurement què ens queda? Què més ens poden treure? I com pot ser que hi hagi gent tan malintencionada? O potser sóc jo que sóc ingenu de mena, però ja se'ns ha passat el temps de jugar a lladres i serenos.

24 comentaris:

  1. 1) Té dret a romandre en silenci.
    2) Tot el que digui pot ser utilitzat en contra en la Cort o tribunal.
    3) Té dret a demanar consell o consultar un advocat abans de respondre qualsevol pregunta.
    4) Si no pot pagar un advocat, se li assignarà un.

    ResponElimina
  2. Ostres, XeXu, a mim també se m'enquistaria la conversa... hi ha coses que em fan molta ràbia. Si fos al revés que la direcció de l'empresa el gravés a ell... què diria?

    Sembla ser que ens poden prendre moltes coses més encara...

    ResponElimina
  3. Ara per ara només es pot jugar a lladres, de serenos ja no en queden. Jo no m'hi capficaria massa i que cadascú faci el que li vingui de gust o cregui convenient, ja veus que tothom escombra cap a casa.

    ResponElimina
  4. Per si un cas jo no em posaria al seu costat o vas preparant la veu amb un ... provant 1-2 ... provant 1-2-3 i te'n vas, jejje
    No és broma, aviat ni podrem respirar!!

    Bona nit i tapa't que avui fa una fretada!
    Aferrades.

    ResponElimina
  5. Tractes molts temes i moltes preguntes. Xò ..buf... m'és molt, massa, proper.

    Abans de Nadal vaig tenir la impressió que em van grabar en una trucada. En un tema de feina. En el moment no em vaig adonar i sort d'aixó xq vaig poder atendre la trucada amb normalitat, xò al vespre, a casa, me'n vaig adonar. I em vaig angoixar molt, tant que em vaig posar a plorar i vaig passar uns dies desastrosos. Sobretot x si em ficava en un marrón a la feina xò tb per lo vulnerada que m'havia sentit.

    Jo, una mindundi gravada!!! Potser a algú altre no li afectaria tant, xò a mi, la veritat és que m'ha portat molta angoixa.

    El tema va derivar en un recurs, un expedient que tinc que resoldre i que per totes bandes i tot assessoraments veuen com jo. Fet que recomforta (i tb em reafirma una mica laboralment, que amb les inseguretats pròpies ja va bé). Entenc que tothom va a la seva i si és la única manera que tens per defensar els teus drets, doncs es fa servir, xò .... cal? cal l'engany o ocultació per arribar a la pròpia defensa (justa o injusta)?

    No, jo crec que no. Vivim temps molt difícils i sortirà el pitjor de les persones, xò tb poden sortir coses molt bones. Cal mantenir l'esperança.

    Pel què fa a les qüestions que planteges sobre el dret d'expressió et recomano, moltíssim, el documental "Big boys gone Bananas*!". Un director finaldés (ais, ara el país no estic segura xò era nórdic segur!) fa una peli sobre plantacions bananeres de la multinacional Dole i un judici que tenen. Alhora d'estrenar la peli, la multinacional comença a intimidar i pressionar xq no s'estreni. Brutal, tot completament brutal.

    ResponElimina
  6. Això que comentes l'han recomanat en més d'una pàgina que he consultat sobre relacions laborals, que quan parlis amb els caps vagis preparat per a gravar la conversa. Ho trobo fort, però també ho entenc veient com està el panorama. Jo no sé si ho faria, la veritat, suposo que tot dependria de la situació i el moment.

    Ara bé, el que tinc clar és que mai gravaria a companys de feina, una cosa és una conversa que tingui al meu cap sobre un tema delicat i un altre dedicar-me a tafanejar el que fan els altres.

    És fort dir això però això que comentes del Gran Germà ja ho hem superat, i per molt, almenys tecnològicament.

    ResponElimina
  7. Hi ha gent que et pren la paraula al peu de la lletra. Cal anar en compte amb aquests. Sempre en volen treure algun benefici, almenys segons la meva experiència.

    ResponElimina
  8. Abans que publiquessis aquest post, jo ja sabia de què anava... ;)

    ResponElimina
  9. El meu consell és que parles imitant la veu d'un altre. D'aquesta manera sempre podràs que la veu enregistrada no és la teua.

    ResponElimina
  10. És complicat. Fa anys, treballant d'ETT en un lloc on tenia accés a oficines de càrrecs importants i on es posaven a parlar passant de mi, em vaig adonar de la quantitat de "malparits" egocèntrics i egoistes que hi ha que se senten superiors i que es riuen de la majoria. No m'agrada això de gravar però a alguns els estaria molt bé perquè la gent veies com són en realitat. I com són d'hipòcrites.

    ResponElimina
  11. Fa poc em van dir una frase: "Cal no defensar la veritat amb arguments falsos" (Gramsci), es podria aplicar a procediments irregulars o quasi-delictius com aquest...

    ResponElimina
  12. No és per aigualir els casos de corrupció, però quants cops han sortit, en aquests anys de sarau, converses telefòniques gravades? D'acord que en alguns casos han servit per inculpar algú d'alguna animalada, però si et pares a pensar... si els graven a ells, ens poden gravar a nosaltres? Pel que sigui, per la mínima sospita del què sigui, ni que no sigui certa...

    ResponElimina
  13. No, no és legal i està protegit per la Llei de Protecció de Dades. Avui em sembla que ha sortit una sentència en contra de l'ús de la càmera oculta en la premsa.

    ResponElimina
  14. Que maquiavèl·lic, el paio aquest. I a sobre fanfarró, que ja és la culminació de l'estupidesa humana. Ves amb compte amb l'individu en qüestió. Ja que hi treballes a tocar, més val estar previngut per si de cas.

    ResponElimina
  15. Si és cert, fa ben fet. Cal ser previngut i una mica malparit. Eps, un malparit solidari, que quedi clar.

    ResponElimina
  16. Doncs... no sé... mai a la vida m'ha passat pel cap que em poguessin gravar, ni he gravat ningú... Trobo que, normalment, són coses que no s'han de fer.
    Ara bé, en algun cas crec que no estaria gens malament poder-ho fer... ui... sóc molt bèstia?

    ResponElimina
  17. És com per pensar-hi, en això que ens puguin gravar, sobretot si, com és el meu cas, en alguna ocasió m'ha passat pel cap fer-ho (gravar alguna conversa). No, no en casos de converses "normals" sinó en llocs on saps/sospites/tems que les probabilitats que t'aixequin la camisa són elevades.

    De moment encara no ho he fet, però no juraria que no ho faré, la veritat.

    ResponElimina
  18. Saps? Pensava que tenies raó, que se'ns ha passat l'època dels lladres i serenos. Però després veus les notícies a diari i veus que no. Que hem deixat de jugar a serenos, però que de lladres n'hi ha a cabassos i aquests no s'hi posen pas per poc, no és cap joc. Potser això de les gravadores és un trist intent de tornar a fer de serenos...

    ResponElimina
  19. Doncs ara m'has fet agafar paranoia.
    Ja em sembla que la tecnologia ens està escanyant cada cop més, només falta que ja no ens deixi ni parlar en privat.

    ResponElimina
  20. Això és jugar brut, potser és que hem vist masses pel·lícules, també. Suposo que ara és el temps per fer-ho, ens avala la merda de país en què vivim. Sigui com sigui, jo no ho faria mai.

    ResponElimina
  21. Una mica de diversitat d’opinions, encara que a tots ens espanta una mica que hi hagi gent tan malparida. Això no fa més que fomentar la desconfiança entre uns i altres, i és un peix que es mossega la cua. Massa podrit està tot. Gràcies a tothom pels comentaris.

    Pons, realment, has vist moltes pel•lícules, eh? Això, o t’han detingut moltes vegades, que també podria ser...

    Carme, potser sospita que ho fan i no es vol quedar enrere, ves a saber. Això és més preocupant, si et grava un company és de molt mala fe, però si la direcció et grava per sistema cada cop que parla amb tu... fa una mica de por tot plegat.

    Sr. Gasull, és un panorama desolador, doncs. No sé si em vull resignar a aquesta mena de món, jo pensava que encara quedava un mínim de decència.

    Sa lluna, m’ha fet gràcia el teu comentari, m’he imaginat fent això que dius! Segur que es quedaria a quadres el noi. Dubto que a mi em gravi, que no tinc cap interès, però això em diu, un cop més, quina mena de persona és.

    rits, el teu testimoni és preocupant. I com et vas adonar més tard que potser t’havien gravat? Com t’assabentes d’aquestes coses si no tens cap indici en el moment de la trucada? A més, no saps mai en mans de qui cauran les teves paraules, no m’estranya que et generés angoixa. De vegades no és que diguem res fora de lloc, però depenent de qui ho senti s’ho pot agafar d’unes maneres o altres. Almenys sembla que aquest cop la cosa va anar a favor teu.
    Jo també crec que en temps difícils s’aguditza l’enginy, però que això és una arma de doble tall. Sortirà el pitjor de cada casa, mentre que altres aconsegueixen sobreviure contra tot pronòstic.
    Ja m’havies parlat d’aquest documental, oi? Haure de mirar si el trobo. Em sembla que en deu haver molts de casos com el de les bananes i segur que alguns també tenen documentals d’aquests. És la prova més fefaent que la realitat supera la ficció, tot això sorprèn més que qualsevol pel•lícula.

    Carquinyol, no em deixes més tranquil amb el que expliques. Que ho recomanin experts en relacions laborals no fa més que entristir-me i preocupar-me més. Si es recomana que ho facin els treballadors, que els deuen recomanar als caps? No ho vull ni pensar. Em sembla treure-ho tot de mare.
    Sí que ho sembla que això del gran germà ha quedat enrere. Des que ho fem tot per Internet, ens tenen més que controlats, poca cosa hi podem fer. Ens creiem lliures, però no fem un pas sense que se sàpiga. Sigui com vulgui, i per més estès que estigui, a mi seguirà sense fer-me gràcia.

    Maria, com comenten per aquí dalt, això de treure benefici dels companys encara ho trobo pitjor. Entre companys de feina hi hauria d’haver suport, no ànims de perjudicar l’altre en benefici propi. Molt ingenu, oi?

    Maurici, més que gravar converses, tu ets futuròleg!

    Jpmerch, una estratègia molt comuna a dia d’avui, oi? Aquesta veu no és la meva, aquesta lletra no és la meva... ja se sap.

    Jordi, el que els cal a aquesta gent és una cura d’humilitat, perquè la prepotència és força fastigosa. Es vanten de com en són de superiors, com si realment estiguessin per sobre de tot, però només que alguna de les seves fanfarroneries transcendís, la seva carrera podria caure en picat. No et dic que alguns no s’ho mereixessin, però no crec que estiguem anant tan lluny, es parla de gravar la direcció d’una empresa, i ja sé que el món és ple de malparits, però em sembla excessiu.

    Gemma Sara, suposo que hi ha qui no té altres arguments que posar-se al mateix nivell de vilesa de qui s’està queixant. De vegades no se’ns acudeix cap solució, però jo sempre miro de no rebaixar-me a segons quines coses, que ho facin els altres no vol dir que ho hagi de fer jo.

    ResponElimina
  22. Porquet, vull creure que hi ha gravacions legals, escoltes decretades pel jutge de manera que s’investigui algú sospitós que d’altra manera seria molt difícil de desemmascarar. Si es fa conforma a la justícia i pel bé de tots, no hi tinc res a dir. Quan ja hi entren interessos personals de perjudicar persones que no han fet cap mal, i a més es fa a esquenes d’aquestes persones, la cosa ja em sembla més greu. Alguns serveis telefònics t’avisen que graven la conversa. Sempre que es faci amb coneixement del que parla no hauria de passar res.

    Deric, no és legal, però se seguirà fent, i algunes imatges i converses sortiran a la llum quan s’han aconseguit de manera fraudulenta. Però un cop s’ha fet públic, tant és què passa a qui ho ha enregistrat, a tu ja t’han fotut.

    Marion, abans feia una cosa pitjor que treballar a tocar d’ell, que era compartir amb ell els àpats i certa proximitat. Però vaig deixar de fer-ho precisament perquè vaig veure com era. Em sembla que no és el primer cop que en parlo per aquí, perquè és una bona peça. Penso que inofensiu, però té moltes coses que no m’agraden. I bé, ara potser ja no em sembla tan inofensiu...

    Josep, suposo que són els malparits els que acaben tirant endavant, però em sembla que m’hauré de resignar a rebre patacades, perquè no m’agrada perdre la bona fe.

    Assumpta, jo estic com tu, són coses que, senzillament, ni em passen pel cap. I com que jo no les faria, vull dir que ni hi pensaria si no és que hi ha un motiu justificadíssim, tampoc no em passa pel cap que els altres ho puguin fer. I els casos de gent que s’ho mereixeria potser no serien il•legals, si algú pot ser investigat per algun delicte, segur que la justícia permet que s’intervinguin telèfons o es gravin converses. Si és a favor de la justícia, tampoc ha d’estar malament.

    Ferran, just ara pensava si jo seria capaç de fer-ho, i tampoc no puc posar la mà al foc en això, però com li deia a l’Assumpta, són coses que no se’m passen pel cap, ni fer-les ni que me les facin. Per dur-ho a terme els motius haurien de ser de pes, com dius tu, que es vegi clarament que hi ha gat amagat d’alguna manera. I fins i tot en aquests casos em costaria pensar en aquesta solució.

    Joan, de lladres, de malparits i d’aprofitats n’hi ha a cabassos, d’això no en tinc cap dubte. De vegades pot semblar que vaig amb la flor a la mà perquè no m’entren alguns comportaments humans, però no és ben bé així. Que jo no els pugui assumir, no vol dir que no sàpiga que existeixen i que hi ha gent capaç de tot pel seu benefici. M’entristeix, i em fa pensar que no tenim solució. Per això no sé si gravar converses és fer de sereno o contribuir a aquest sistema de delinqüència en què vivim. Potser és pitjor el remei que la malaltia.

    Jomateixa, sens dubte, coses d’aquestes fomenten la paranoia. La tecnologia té coses molt bones, ens facilita molt la feina. Però té un defecte: que sempre i en tots els casos, hi ha algú que l’utilitza per fer mal als altres.

    Sílvia, a mi em sembla la idea aquella de ‘no seré jo el més ximple de la classe’, i emparats en aquesta idea, som capaços de fer qualsevol cosa perquè no ens trepitgin, fins i tot quan ningú no ens vol trepitjar. La desconfiança és un mal força estès.

    ResponElimina
  23. Potser no acabo d'entendre el context, però ara mateix em ve al cap que més d'un hauríem volgut que certes escoltes no haguessin estat considerades il·legals (i si no que li ho preguntin al Garzón).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.