divendres, 8 de febrer de 2013

IMC

L'índex de massa corporal és un valor numèric que permet avaluar la corpulència d'una persona basant-se en en seu pes i la seva alçada. És només una dada estadística, però es fa servir per tenir una mesura de l'estat nutricional de la persona. Es calcula dividint el pes que tenim en quilograms, pel quadrat de la nostra alçada en metres, per exemple: 70kg / (1.75m)2. Si el valor obtingut està per sota de 18, es considera que la persona està massa prima. De 18 a 25 seria la normalitat, i per sobre de 25 marca sobrepès. Estats d'obesitat tindrien un IMC superior a 30.

Aquesta mesura és molt estesa, però tampoc s'ha d'agafar com a veritat absoluta, encara que està acceptada per la OMS (Organització Mundial de la Salut) i tot. És fàcil de calcular i ens dóna una idea, però només té en compte dos paràmetres, el pes i l'alçada. No es contempla la variabilitat entre sexes, que hi és, o la complexió de cadascú, que és molt variable. Per creure'ns aquest valor caldria que totes les persones de la mateixa alçada tinguessin el mateix tipus de cos, i ja sabem que no és així, sense tenir en compte si unes estan més primes o més grasses.

A més, sempre he pensat que per valors poc normals d'alçada, els molt baixos o els molt alts, aquest índex es deforma. Si calculem l'IMC d'un jugador de bàsquet com Pau Gasol obtindrem que té un lleuger sobrepès, i qui podria dir que aquest noi està gras, si és un secall? També és habitual que per noies de complexió molt prima, però que mengen amb normalitat, doni uns valors massa baixos que poden portar a preocupació. Cal tenir en compte que un pes exageradament baix és tant o més perillós que estar obès, encara que per motius diferents. Per això no ens podem fixar només en un número per saber l'estat d'una persona, ja que algú que sempre ha estat un secall pot estar per sota de 18 i no té per què passar res, mentre que algú de complexió més ampla pot assolir aquestes xifres per culpa d'una malaltia o una malnutrició.

La majoria de la gent es va controlant el pes per mantenir la figura o la forma física, i aquesta és una bona mesura per tenir en compte, sempre que no ens obsessionem i sapiguem que l'estat de la nostra salut física no es pot reduir mai a un únic número.

30 comentaris:

  1. A la meva feina el fem servir aquest índex i evidenment va acompanyat d'una analítica i d'una exploració física. Ah! i també d'una entrevista sobre els hàbits ( menjar, esport, medicació, etc)
    Amb tot sí que podem fer un bon diagnòstic :)
    Sempre hi ha d'haver xifres per mesurar continguts o intèrval de valors. Una sola dada mai és suficient.

    ResponElimina
  2. Com a referència IMC és una que pot servir. El més important de tot és mmantenir la salut perquè això de mantenir el pes costa molt

    ResponElimina
  3. sempre servirà de guia, una estadística, i com sempre , també hi haurà excepcions....
    però no cal obsesionar-se amb la bàcula !! ; ))
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  4. Mira, ara que et llegeixo em fas pensar que l'hauria de rebaixar una mica o força el meu IMC... però no hi penso mai!!! :D

    ResponElimina
  5. mira que estava convençut que al final ens diries el teu IMC :P

    ResponElimina
  6. La biometria sempre ha tingut aquests problemes: la no linealitat de les variables.
    A principis del segle XX un antropòleg va fer la mitjana de les parts anatòmics dels belgues, per saber com era un belga mitjà... El resultat era un malgirbat ple de deformacions.

    ResponElimina
  7. Jo crec molt en la Campana de Gauss. Sempre hi pens quan es parla d'estatístiques d'aquest tipus. A mi m’ajuda bastant a entendre l’ingènere humà.

    ResponElimina
  8. I més enllà de la salut, no oblidem que també es qüestió de modes
    en aquests moments estem a punt de canviar de tendència
    això d'estar primet ja no s'estilarà i tornarà el culte al greix
    passa que en aquests moments de misèria i retallades en el qual estem abocats, la majoría esterem prims i desnutrits i seran els rics que lluiran unes bones carns i pell rosada
    com en l'època de "L'escanyapobres"

    salut i força

    ResponElimina
  9. Ui... jo pensava que IMC volia dir Intereconomia Machacando Catalunya !!

    ResponElimina
  10. Coneixia d'abans l'IMC. Sempre me l'he près com l'horòscop, si et dic la veritat. Em fa gràcia mirar-me'l, però no hi crec massa.

    Mira, tinc una amiga que l'any passat es va operar de l'estòmac (una reducció). Pots comprendre que el seu pes era extraordinàriament per sobre del recomanat. Ara, desprès dels mesos passats, ha baixat moltíssim de pes.

    Si la veu algú que no la coneixia d'abans podria pensar que està grassoneta. Però, realment ho està? Comparat amb què? Està estupenda, es troba bé, i s'hi troba bé.

    Segur que amb ella l'IMC queda fora dels paràmetres considerats correctes. No cal trencar-s'hi gaire el cap en si estem dins del 'correcte' o no perquè, com sempre, cadascú es un món.

    ResponElimina
  11. Casualemnt tinc un post al tinter parlant del meu IMC: ja et ben juro que el meu IMC em mira de reüll cada matí davant l'esmorzar que em foto i la meva consciència em diu que aviat això de que "acabo de parir" no colarà, però mentrestant... vaig endrepant!

    ResponElimina
  12. Ah, jo sí que el conec aquest IMC... i, la veritat, t'asseguro que menys de 18 és estar malalt... i si no és una malaltia immediata, sí que és estar "agafant números" per emmalaltir.

    Segons aquesta taula jo visc instal·lada en el "ligero sobrepeso", excepte quan faig dieta, com l'any passat que em poso en "NORMAL" i em fa una il·lusióooooooo ;-))

    Per cert, que aquest normal dura poc... potser que m'hi posi de nou, que vaig perdre 12 kilets i estava molt contenta... i d'aquests 12 ja n'he recuperat 5... o sigui, que ja torno a estar en el "ligero sobrepeso"... ara bé, si jo volgués estar en el 18 aquest d'IMC... no vegis els que hauria de perdre... hahaha... ara bé, que la Skelita Calaveras tampoc és que sigui un model a seguir...

    ResponElimina
  13. després d'un bon àpat i de passar per la calculadora.....puc dir encara que no estic en números vermells.....demà podré esmorzar tranquil....

    ResponElimina
  14. A mi l'IMC em marca el seu límit.... aix!!!! Però hi estic posant solució, he començat l'operació bikini des de fa dues setmanetes, eheheh!

    ResponElimina
  15. Operació bikini, Alba? Però si fa dos dies estàvem en l'operació Torró... Crec que jo estic fregant el sobrepès, o amb sobrepès directament. He fet algun règim i m'he sentit bé, però llavors és quan ve ma mare i em diu que faig mala cara i que se'm veuen més les arrugues. O sigui, o arrugues o kilos, o les dues coses, en fi, que no et pots fer gran... :(

    ResponElimina
  16. A mi l'IMC sempre m'ha marcat un sobrepès. I sí, no sóc un secall però també s'ha de tenir en compte que sóc una persona ampla d'óssos i això crec que l'IMC no ho té en compte. Si m'obsessionés i volgués arribar a un pes ideal segons l'IMC em sembla que no podria. Diria que no he fet mai aquest pes ideal.

    ResponElimina
  17. els índexs sempre s'han d'adaptar a la persona particular, no és el mateix per una persona gran que per una de jove, depèn de l'edat, de la constitució ....jo segons el IMC per un 0,7 passo de 25 o sigui que tindria un lleuger sobrepès....però no m'amoïna gens....

    ResponElimina
  18. Jo estic dins del que es considera normal, però trobo que és molt relatiu, com bé deies, depèn de molts altres factors!!!

    ResponElimina
  19. segons això tinc sobrepès, considerant que corro/camino uns 20-40 km setmanals i em cuido l'alimentació no em vull ni imaginar si no ho fes, potser estaria en un circ de monstres. Potser el millor és tenir-ho poc en compte :)

    ResponElimina
  20. Estic ratllant l'estat normal i el de sobrepès.:P Hauré d'anar en compte amb els pastissos.

    ResponElimina
  21. Hola... XeXu... disculpa... és que estava buscant coses pel blog de la Parròquia i he trobat això i he pensat que potser era teu i que ho havies perdut...

    ResponElimina
  22. No he calculat mai l'IMC d'aquesta manera que dius tu, sempre he utilitzat un altre índex que també és vàlid i segurament més fiable per això que dius dels biotipus:

    Em podria posar uns texans de fa 1 any? I uns de fa 5 anys? I, la definitiva, uns de fa 10 anys?

    Si la resposta és SÍ, cap problema. Si la resposta és NO, ja saps que hi has de posar remei. O no, clar, tot dependrà del que vulguis i cadascú és ben lliure de triar.

    ResponElimina
  23. Últimament Internet em va tant malament que m'estic plantejant fer un post-protesta! He fet un comentari i no se si ha anat enlloc. Tornem-hi.
    Tens molta raó, hi ha molts factors a tenir en compte. Sobretot no ens hem d'obsessionar per què encara és pitjor.

    ResponElimina
  24. Més o menys tots coincidim que no ens hem d’obsessionar amb cap numeret concret, que això és un càlcul que pot variar molt entre persones, per complexitat, sexe, edat o el que sigui. És un valor de referència que no ens ha de tornar bojos, però com deia al post, estats de pes exageradament alts o baixos porten molts problemes de salut, i això sí que val la pensa controlar-ho. De totes maneres, estic segur que tots vosaltres esteu guapíssims i guapíssimes tal com sou! Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Joana, molt bé tot el que expliques, aquesta dada pot ser molt útil si va acompanyada d’altres mesures, i sobretot d’una bona història. Si es fan les coses bé, qualsevol dada que es pugui obtenir pot ajudar a saber com està una persona i a tractar-la. Em deixes més tranquil si expliques que ho teniu en compte!

    Mireia, precisament, que es facin mesures d’aquestes és perquè el pes no és independent de la salut. Fins i tot sense anar als extrems, augments o disminucions de pes prou pronunciades poden ser causades per coses més serioses que cal controlar. No ens hem de tornar bojos, però el pes és una cosa que cal controlar si veiem que ens varia molt.

    Artur, si estàs content amb el teu aspecte, no cal obsessionar-se amb res. Però bé, fer cas a la bàscula de vegades és millor que fer cas de la pròpia percepció, és un criteri una mica més objectiu. I tenir un valor d’aquests a l’abast també.

    Carme, ui, és una d’aquelles coses que s’obliden amb una facilitat... res, res, llegeix un altre post i ja veuràs com no hi tornes a pensar...

    Pons, no tinc massa problema per dir-lo, actualment estic poc per sobre del 25, cosa que no estaria massa bé, però vinc de més amunt, així que estic content.

    Josep, no la coneixia aquesta història, pobres belgues. És difícil tenir paràmetres fiables perquè hi ha moltes diferències entre uns i altres. És més fàcil mirar de buscar una estandardització que no pas estudiar cada cas per separat, i els humans som experts en voler trobar patrons que ens permetin simplificar. Potser haurem d’assumir que no es pot fer amb tot.

    totvedudol, la campana de Gauss és una altra bona eina, marca el que és la normalitat, però no deixa de ser un estadístic. El que marca val per la majoria, però sempre hi haurà gent que es quedarà fora.

    Gregori Samsa, no es pot menystenir la importància de l’estètica i la influència que aquesta fa en l’aspecte físic, és clar, però parlem d’un tema de salut. Una cosa és estar de bon any, com diem, que tampoc no passa res. Una altra és quan el pes et comença a suposar un problema, sense anar més lluny i entrar en malalties específiques, les articulacions pateixen més si han de mobilitzar una massa més gran, i això pot portar lesions, ja no trencaments, però sí desgastos, coses més cròniques. I a banda, doncs això, aterosclerosi, risc d’infarts... tot el que vulguis.

    Carquinyol, agafant aquestes sigles d’aquesta manera podem fer un post diferent un altre dia. Encara que potser el deixo per tu, que en saps molt més de tots aquests temes.

    Ariadna, almenys té una mínima base lògica, no com els horòscops! No és per prendre-se’l a broma, però tampoc s’hi ha de creure cegament. Si la teva amiga es va reduir l’estómac és perquè tenia un problema molt seriós, estaríem parlant d’obesitat mòrbida, índex d’aquests realment alts. Són dades objectives, eh, espero que les meves paraules no siguin preses ofensivament. L’obesitat mòrbida és perillosa, té moltes patologies associades, i això no té res a veure amb l’estètica. Estic segur que l’operació ha fet que ella ara estigui molt millor, i no només físicament, sinó anímicament, i això ho canvia tot. Si mires el seu IMC segur que no li surt dins de la normalitat, però no hi fa res, perquè estar una mica passat de pes no és la fi del món, i si vens d’una situació molt més complicada, pot ser tot un miracle. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  25. En cap cas no he dit que s’hagi d’estar dins la normalitat, i estar dins de la normalitat no és ni correcte ni incorrecte, això és una dada una mica arbitrària, és clar. Però el que és un fet és que pesos molt baixos i pesos molt alts porten problemes de salut, i no ens ho podem prendre a broma.

    MamaTarambana, això enllaça perfectament amb un post que vaig fer fa uns dies, parlava de les excuses i els arguments que ens inventem per poder fer coses que no estan bé, o que no toquen. Tu tens aquesta de moment, i mentre coli, doncs anar fent. Però efectivament, no la podràs allargar fins que la nena mateixa et pugui dir ‘mama, deixa de menjar!’.

    Assumpta, no necessàriament. 18 és una xifra molt baixa per una persona de constitució normal, però imagina una noieta de constitució prima, no de no menjar, sinó que sempre ha estat així, sense gaires malucs, poc pit. Ella està perfectament bé, sempre ha estat així, i és probable que l’IMC li surti molt baix. Pensa que algunes d’aquestes noies proven de menjar força per engreixar-se una mica, i els costa. Són coses de constitució i metabolisme, el que diu el post és que no es pot generalitzar mai. Ara, si algú de constitució normal arriba a aquestes xifres, és un problema segur.
    Si tu tens aquests valors que dius, penso que pots estar molt contenta, que això també costa de controlar amb l’edat. Enllaçant amb el tema de dalt, segurament tu no podries arribar a aquests 18 sense estar pràcticament morta, per una simple qüestió de complexió. No hi podries aspirar, ni has de voler arribar-hi, és clar. Perdre 12 kg no és cap broma, segur que et va fer molt bé. El problema és que són molt fàcils de recuperar, ja ho has comprovat, i segur que ha estat sense fer excessos massa pronunciats, però sí ingerint més del que ingeries mentre perdies.
    Per cert, la llibreta no és meva, però segur que és d’una persona de bé, no pot ser d’altra manera!

    Sr. Gasull, això està molt bé. Si després d’un bon àpat els números encara et convencen, efectivament et mereixes un bon esmorzar l’endemà!

    Alba, molt previsora tu. Just entrem al febrer i ja et poses a treballar pel bikini. Jo també m’hi he posat, però no és pas aquest l’objectiu, no solc lluir massa el cos, és una qüestió de veure’s bé.

    Gemma Sara, algun altre dia ja parlarem d’arrugues, hehehe. Millor fer-se gran que no parar de complir anys. Estar una mica per sobre del que diuen que és normal tampoc no ens ha de preocupar. Si ens trobem bé i no ens afecta ni físicament ni anímicament, la normalitat sempre és molt relativa. Però les mames i les iaies són perilloses en aquest sentit, eh? Sempre ens veuen desnodrits!

    Myself, a mi també em resulta difícil estar en la normalitat per la meva constitució. Mai se’m veuria prim del tot perquè també sóc ample. Però tampoc cal estressar-se, es tracta de veure’s bé i que el pes no comprometi la salut, perquè tenir més quilos dels que toca porta diversos problemes associats, des de lleus fins a molt greus.

    Elfreelang, també em sembla que l’edat és un factor a tenir en compte perquè el metabolisme canvia, i naturalment, això no ho té en compte aquest índex. De totes maneres, no surts gens malparada, trobo. A mi de seguida se’m dispara, fins i tot perdent un munt de quilos em segueix sortint malament, així que no hi ha manera.

    Dafne, són moltes coses que hi influeixen, però en el teu cas, si estàs en la normalitat, segur que no et cal patir per res, si és que per un moment t’havies plantejat patir!

    Clídice, és un valor orientatiu, però depèn de tants factors que una persona estigui bé de salut i físicament, que no el podem agafar com a referència única. Tu lluites contra el sedentarisme, i això ja és un pas per contradir el que digui el numeret en qüestió. No crec que hagis de patir, és clar que no, cuidar-se ja és molt més del que fa la majoria.

    ResponElimina
  26. Maria, la teva relació amb els pastissos és antològica, segur que vols que s’acabi??

    Marion, no és mal sistema el teu. Però en alguns casos ja no és qüestió de poder posar-se els texans de fa aquests temps, és voler fer-ho! Mira que les modes canvien, eh? I que potser agafes uns texans de fa 10 anys i penses com et podies posar això! I bé, si ho fas servir només com a mecanisme de mesura, encara, però no sé jo. Ara, si et funciona, pots mirar de patentar-ho, qui sap, igual encara faràs diners.

    Jomateixa, t’he de dir que no he trobat el teu comentari anterior enlloc, em sap greu, no va arribar. No ens hem d’obsessionar amb això, encara menys amb un numeret concret perquè cadascú és un món, però sí que val la pena controlar el pes i cuidar-se, pels problemes que pot portar no fer-ho.

    ResponElimina
  27. Ehem... no, no, quan els recupero és perquè SÍ faig excessos, ho reconec... He d'entonar el mea culpa molt de picar entre hores qualsevol coseta que trobi, o esmorzar dues vegades i les dues vegades no massa dietètiques... De fet, cada quilet recuperat és molt merescut :-P

    ResponElimina
  28. El més curiós de tot és que quan la gent és muscula per esport, generalment li surt sobrepès degut a que el múscul pesa molt més que el greix. Hi ha també un índex de greix corporal que és més difícil de mesurar que potser és més adequat.

    El problema és que a molts jocs es parla de l'IMC com si fos l'únic a tenir en compte i això és perillós. En algun lloc també he vist IMC amb intervals assumint la diferència d'estructura.

    Per a mi la mesura bona és que després d'una anys sense fer esport de manera seriosa (nens) quan vaig tornat, 4 kg van caure en poc temps. Això si que sobrava: els 4 més el greix perdut però amb massa muscular recuperada. Ara ja van 7 i no es pot dir que el meu IMC fos gaire elevat.

    ResponElimina
  29. Assumpta, no fas bondat! Doncs si canvies els hàbits d'aquesta manera, encara no n'has sortit tan mal parada! Només has recuperat 5 quilos dels 12, podria ser pitjor, que són molt fàcils de recuperar.

    Jordi, tens tota la raó, la gent molt musculada pesa molt, és clar, i si els mires no sembla que estiguin grassos, però és un altre cas en que l'IMC es deforma. És clar que hi ha altres mesures, però no sé si n'hi ha cap que sigui fiable 100%. Si fas musculació ja saps que augmentarà el teu pes, però llavors no et preocupa.
    En la nostra societat, sempre consumim més del que ens cal. Encara que mantinguem un pes estable i no ens engreixem, sempre tenim uns quilos de més a sobre que és fàcil perdre, els primers són realment molt fàcils. Només amb un parell de dies de fer dieta i començar a fer esport els resultats es noten. Ja per seguir baixant cal fer una mica més d'esforç, i sembla que tu, després de l'aturada paternal t'has posat les piles!

    ResponElimina
  30. Algun cop m'han dit el meu IMC, en alguna revisió, però com que a mi, això del pes, no em preocupa en absolut, doncs vaig fent a la meva manera. Intento menjar sa i fer esport i així vaig passant. Cert és que la gent que fa temps que no em veu, diu que en aquests darrers anys m'he aprimat, i jo crec que és per la meva incursió al món de l'atletisme, que fa que, vulguis o no, cremis força calories. Ara, jo ho faig per esport, perquè m'encanta fer esport, i si a més, m'aporta un pes amb el qual jo em sento bé, de conya.

    De fet, no tinc balança a casa i no em peso mai! Sé el meu pes per les revisions mèdiques de la feina.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.