dimarts, 1 de gener de 2013

XeXu!

Que em fas un petó? No? Ni d'aquells teus, posant-me el ditet a la galta cada cop que te la paro davant? On és el miau-miau? Ja t'has atrevit a tocar-lo? I on està el baby? 

I tu? Que vols que ens posem les garlandes al coll per estar ben guapos? Aplaudim i fem soroll, béééé! Sí, ja ho sé que el menjar amassat és més bo. I un petonet que me'l fas tu? Muà!

I entretant, algun 'XeXu!' o similar que sembla que et cridin, però jo no acabo de veure clar que em sàpiguen reconèixer.

Cap d'any amb nens, una experiència diferent.

34 comentaris:

  1. Els nens sempre són una experiència diferent!

    I jo penso que sí que et reconeixen... segur. I també penso que això de fer de "tiet" et va molt bé, i segur que als petits també els hi agrada.

    ResponElimina
  2. Està molt bé tenir experiències diferents!!! el que no tinc tan clar és que t'agradi massa aquesta experiència.... :-)) A mi els nens m'encanten, però d'un en un i a estonetes! hehe! Bon any!!

    ResponElimina
  3. Un començament d'any de forma diferent, no està gens malament...!
    De totes les experiències s'en apren ; )
    Bon Any !!

    ResponElimina
  4. M'agraden els nens però reconec que amb poca estona ja en tinc prou. Quan s'ajunten els meus nebots és molt perillós. M'imagino que devies passar una nit entretinguda si més no ;)

    ResponElimina
  5. Mentre són nens rai... a casa, de cop i volta ens hem trobat que de quatre, i dos sovint la passaven fora, som 6, és a dir fiils i nores (encara que siguin xicotetes i prou) Però tu, tot són calcetes de totes mides, samarretes a tuti colori, roba que no sé de qui és...i a taula, a punt, però la neteja...Casumcoi, deien, llàstima de tenir nois, són de les noies...en canvi, les filles, sempre les tens a prop. repebrots, a mi m'han sortit al revés!

    Molt bones diades, amic!

    ResponElimina
  6. i tant que és una experiència diferent ! tenim molt per aprendre dels nens! hem oblidat massa coses que els nens si saben....en fi ja veig que has passat d'una any a l'altre ben entretingut!

    ResponElimina
  7. s'ha de provar de tot, i del que ens agrada repetir i tot...Bon any

    ResponElimina
  8. Compartir petons, abraçades, xiu-xiuejos a l'orella, escoltar-los, tot forma part d'un món que et captiva!!! Quan els nens siguin teus, comprendràs moltes altres coses, que fins que no es tenen són inimaginables.
    Cap d'any amb nens, bon inici.
    FELIÇ ANY!!!

    ResponElimina
  9. Vaig prenent nota per quan em toqui.

    Segur que deu tenir el seu punt divertit, però, sens dubte, una experiència diferent.

    ResponElimina
  10. Ostres, XEXU, que t'estàs tornant sociable? :-P

    I és clar que et reconeixen :-) Els cadells humans són molt més savis del que sembla!!

    (Ai, caram, m'ha fet gràcia imaginar en XeXu jugant amb petits... es fa gran... hehehe)

    ResponElimina
  11. Una experiència diferent, però segur que ben distreta i divertida!
    Que el dos mil tretze et porti bones i immillorebles experiències i vivències.
    Una abraçada ben gran, XeXu!

    ResponElimina

  12. Penso que no hi ha cap experiència al món tan brutal com la de tenir un fill. Tinc dues noies, de disset i de tretze. És el millor que m'ha passat a la vida. Abans de tenir-les no ho veia igual, fins i tot ho trobava exagerat quan li havia sentit a dir a algú.

    Això va a persones, suposo. Deus ser un oncle genial.

    ResponElimina
  13. Els nens acostumen a adorar els seus tiets. I sens dubte et reconeixen i s'ho deuen de passar d'allò més bé amb tu. I tu amb ells, es clar, una estoneta. Massa estoneta ja és més complicat...
    Un cap d'any diferent i una experiència nova!

    ResponElimina
  14. Els infants sempre donen vida a les festes. Que tenguis un molt Feliç Any Nou!! Xin xin!

    ResponElimina
  15. Una bonica i tendra estrena d'any.

    ResponElimina
  16. És una manera molt maca de començar l´any, la innocència i la frescura dels nins ens fascina a tots, i quan són teus, més...però ara vas practicant i sembla que ho fas molt bé. :)

    Aferradetes, tiet!!

    ResponElimina
  17. Això vol dir que un cop menjat el raïm a dormir??? O potser us vau "desmelenar" amb alguna cançó del Gerónimo Stilton o del Club Super 3???

    En tot cas, segur que va ser una experiència nova, diferent i enriquidora!

    Bon any nou, mestre!

    ResponElimina
  18. Ai, un nou any per recordar-nos, com les criatures, que el temps passa. Bon any, nano! No, tampoc no farem petons que quedaria una mica estrany, sí.

    ResponElimina
  19. Bona entrada d'any amb la mainada!!!! Xexuuuuuuuuu!!!!Són una font inesgotable d'energia els nens, són creatius, juganers, són els pilars del futur de la nostra terra, ens fan viatjar als nostres primers records, saben inventar, la sopresa més grossa és quan te'ls mires i te'n adones que ha passat el temps....però val la pena guardar alguna cosa de quan ets petit! Una bona entrada!!!

    ResponElimina
  20. Ballar amb nens per Cap d'any és molt divertit, la Sara té una energia que no te l'acabes i les coreografies inclouen figures innovadores com tombarelles al sofà, que els grans no acostumem a fer... Això sí, l'època de desfassar (que reconec que m'agradava) queda bastant aparcada.... L'experiència, a més de diferent, t'ha agradat, no? Ser tiet és molt molt xulo, ser papa és brutal (no tot és idílic, però el que no és idílic és secundari).

    ResponElimina
  21. Tota nova experiència és bona... A més si no ho havies fet abans doncs és una manera diferent de començar l'any. I quan no són teus (els nens) i al final de la festa els pots deixar amb els seus pares doncs tampoc és tan greu jijiji
    Bon any XeXu!!!

    ResponElimina
  22. Em quedo amb això d'una experiència "diferent" perquè no vull provocar polèmiques. Pero vull fer constar que als que no tenim nens pròpis aquesta "diferència" ens és moltes vegades difícil d'entendre.

    Bon any XeXu! (aquest cop em penso que he encertat la manera d'escriure't el nom...)

    ResponElimina
  23. Com han canviat les coses...

    (Per cert, se'm penja el reader i el navegador cada cop que intento seleccionar el perfil. Amb les coses bones que fan aquests de google, no sé com coi no ho resolen això...)

    ResponElimina
  24. És bon començar l'any amb nens, és també començar l'any mirant-se les coses des d'una perspectiva diferent! Salut i Bon Any acabat d'encetar!

    ResponElimina
  25. Està clar que els nens canvien força el panorama. Hi ha moments per a tot i gent per a tot. Els nens, com tot en aquesta vida, tenen moments dolços i també alguns d'amargs. Cada situació està inscrita en un context. I cada qual ha de trobar el que millor se li adapta a ell. Ser tiet està força bé, gaudeixes del happy time i quan es posen tontos els tornes als seus amos.

    ResponElimina
  26. Uiuiui que sembla que et caigui la baba de satisfacció. Vigila que això s'encomana... hehe
    Bon any!

    ResponElimina
  27. En la nostra festa hi havia un de nen i es va convertir en el protagonista. A vegades encantadors, d'altres odiosos...

    ResponElimina
  28. n'he fet molts, ara no toca, i sempre són diferents :) que tinguis -tingueu- un excel·lent 2013. :)

    ResponElimina
  29. Prou interessants els vostres comentaris sobre tenir nens a les celebracions, molts teniu experiència sobrada, i tots coincidim que canvien força les coses quan hi ha canalla present. Però bé, són el futur, i estaran amb nosaltres molt temps, més del que ens quedarem nosaltres! Gràcies per comentar aquest primer post de l’any.

    Carme, tenir nens petits per allà ho capgira tot, s’està molt condicionat. No sé si els veig prou com perquè em reconeguin, i em penso que tampoc no sóc un gran oncle, què hi farem.

    Alba, m’agrada compartir coses amb aquests nens perquè són els fills dels meus amics, però no els puc veure tan sovint com voldria. Per una festa com cap d’any és complicat perquè tot està molt condicionat, i sobretot els pares ja no estan per massa festes.

    Artur, a mi encara em queda molt per aprendre a tractar la canalla com toca, però m’acostumo a la seva presència quan quedo amb els meus amics.

    Sílvia, amb els nens més aviat el vespre i l’esmorzar de dia 1. Van anar a dormir aviat, encara que no tan aviat, és clar. És distret estar amb ells, però també veus com condicionen els pares, que com a poc van sempre cansadíssims.

    Zel, home, la canalla creix, però a totes edats porten els seus ‘problemes’ associats. Ara per ara aquesta canalla és molt petita, de menys de dos anys, i se n’ha de tenir cura, al mateix temps que són molt moguts i no els pots treure l’ull de sobre en cap moment. Però els pares ho porten amb naturalitat, sóc jo el que estic allà només per jugar amb ells una estona.

    Elfreelang, tendeixo a pensar que nosaltres no hem d'aprendre gaire cosa dels nens, però sí ensenyar-los molt. Jo ja vaig ser nen i no ho vull tornar a ser, en canvi puc aportar la meva experiència. Prou distret, sí.

    Sr. Gasull, de moment ni provo ni repeteixo. Bon any.

    Dafne, és una assignatura pendent, tinc contacte amb els nens dels amics però no són meus, i les coses es veuen molt diferents. És agradable jugar amb ells una estona, quan estan de bones, però quan són teus és a temps complet i la perspectiva canvia. Potser ho descobriré algun dia, o potser no, qui sap. De moment, tinc els fills dels meus amics per anar fent pràctiques.

    Marion, és el que té que la gent es vagi fent gran. Abans fèiem més coses i ens hi passàvem més temps, però ara amb la canalla s’ha d’anar amb més calma. És el segon any que hi ha nens, però l’any passat eren massa petits.

    Assumpta, els cadells humans tenen una memòria lamentable. Aprenen coses, però la memòria per recordar fets i persones no la tenen desenvolupada, i triguen a fixar els seus primers records. Jo ja sóc gran, tant que els meus amics ja tenen fills. Els pares són importants per mi, doncs els fills també. És només amb ells que sóc sociable, per cert.

    Fanal blau, tenir nens tan petits per allà ho condiciona tot, per força fa que les coses siguin diferents. Una prova més del pas del temps. Esperem que el 2013 sigui bo per tots.

    Helena Arumi, això és el que em diuen tots els que tenen fills, i per tant jo m’ho crec. Et canvia i fa que els teus valors i preferències es capgirin. Molt difícil, per no dir impossible, entendre-ho quan encara no has estat pare (o mare). No et pensis, no sóc un oncle massa bo, em sembla. A més, aquesta canalla ja tenen els seus propis oncles, prefereixo ser amic dels seus pares, encara que no sempre em porti com tocaria.

    Glòria, però jo no sóc un oncle real. Passo poques estones amb ells, els dos viuen lluny, i no crec possible que em reconeguin. Quan em veuen més sovint saben reconèixer algú que està allà, però no que sigui jo. I sí, jugar una estona amb la canalla és un goig, però tenir els teus propis fills canvia molt les coses, també les teves activitats, com aquest cap d’any.

    Ventafocs, per variar discreparia amb tu... donen una alegria i es converteixen en el centre absolut de la festa. Per tant, la festa passa a un segon pla.

    Montse, això sí, gens estrident ni descontrolada.

    ResponElimina
  30. Sa lluna, no, no ho faig també. Però una mica sí que vaig practicant. Ara que, practicar a jugar no té cap mèrit. La part difícil és tenir cura de la canalla, i això està reservat als pares.

    Porquet, els nens dormien una bona estona abans de les campanades, però tot el vespre i el matí següent van ser protagonistes. Però això de desfasar-se ja ha passat a la història, ni amb cançons d’aquestes ni amb cap altra.

    Joan, veure les criatures que són fills dels meus amics de fa tants anys em fa pensar, naturalment, que el temps passa i que ens fem grans. No ens n’hem adonat i donem pas a una nova generació. Res de petons, doncs.

    Marta, al final tendiré a pensar que jo no vaig tenir infància, perquè no em fan pensar en quan era petit. Els veig com una prova que el temps passa, però no em fan fer cap regressió. Miro de jugar amb ells des de la meva condició. I sí que són sorprenents, fan molta gràcia quan descobreixen coses. És distret tractar-los.

    Veí, va ser amb nens, però de moment prestats!

    Gemma Sara, em sembla que captes bé el missatge perquè parles des de l’experiència. Els nens amb els que vaig passar el cap d’any són encara massa petits, segur que amb canalla com la Sara ha de ser molt més divertit perquè són més participatius i et dóna joc per fer el burro amb ells i comportar-te per una estona com si tinguessis la seva edat. M’imagino que això és una festa, una festa diferent, però diversió en estat pur de totes maneres. És clar que si girem la vista enrere es vivia d’una altra manera, però ja fa molts anys que opto per celebracions a casa d’algú i poca festa després. Potser no tan poca, hehehe, però és el que hi, la gent es fa gran i les rutines no canvien perquè sigui cap d’any.
    Fer d'oncle ha de ser xulo, però els veig poc. Quan em comencin a reconèixer i pugui interactuar més amb ells segur que ho passaré millor. I la teva darrera frase parla per si sola...

    Lluna, l’any passat els nens ja hi eren, però eren molt petits, en un dels casos només tenia tres mesos. Aquest any ja eren més actius, però segueixen les seves rutines i condicionen una mica els horaris. Sí, de moment els nens són ‘de préstec’, i els seus pares són els que fan tota la feina. Fa diferència que siguin propis i només siguin per una estona!

    Jo rai!, tu ho has dit! Em sembla que és completament impossible posar-nos a la pell dels pares, perquè fins que no tens fills propis són coses que no s’entenen de cap manera. Mira que sempre ens plantegem els grans misteris del nostre món, l’univers, les partícules... tot molt difícil d’entendre, però em sembla que el més gran misteri de tots és el de la paternitat.

    Gerhart, han canviat, però no tant, que mai no hem estat uns desfasats. Bé, alguns més que altres. Et recomano que, si pots, facis servir l’ordinador. Però trobo que Android està força aconseguit, almenys la meva versió, que no és l’última, a mi no em passa. No sé quins problemes teniu, però em sembla que no és del servidor, sinó dels vostres propis aparells.

    Thera, la perspectiva és diferent, però sobretot des del punt de vista de la resistència dels pares, que abans aguantaven molt més!

    Laura T, sembla que ho tens molt per la mà, molt estudiat. Els nens canvien les coses, i tenen moments de tot, és clar. Quan estan de bones, són la cosa més dolça que hi ha, però si no de vegades els escanyaries! Ara, com dius, això de fer d’oncle són tot avantatges, gaudeixes de les coses bones, i dels problemes que se n’encarreguin els pares!

    Jomateixa, calma, calma. De moment estan bé per una estona. Però com han dit per aquí, la responsabilitat és nul•la, jugar-hi una estona no té res a veure amb tenir-ne cura a temps complet.

    Deric, no cal afegir massa cosa al teu comentari. Els nens sempre acaben sent els protagonistes, i a estones te’ls menjaries, i altres et penedeixes de no haver-te’ls menjat.

    Clídice, qui sap si et tornarà a tocar en un futur! Bon any per tu també i gràcies per passar des del teu exili.

    ResponElimina
  31. Hola YEYU! Veig que arribo tard, que ja has contestat a tothom. Oh!!

    Jo crec que sí, que se'n recorden de tu, i no només pel nom. Ets un canalleru i t'ho tenies molt amagat!

    ResponElimina
  32. mmmm, bbbbrrrrr,... mira que m'agraden els nens, xò no, jo encara em resisteixo a un cap d'any així, i x aconseguir-ho vaig marxar ben lluny i de festa unes 14 hores... si, si, aviam si ho puc explicar al blog..... un intent de mantenir la joventut. Això si, com ja no som joves, el dia 1 ens el vam passar fets "caldo" al sofà.

    Això si, crec que aquesta canalla te'ls estimes molt i molt! i segur que van ser una bona manera de començar l'any!

    bon any nou, XeXu! segur que serà ben bo!!

    ResponElimina
  33. x cert, miro els teus comentaris, i sento contadir-te. Els infants no son el futur. Son el present. I poc a poc es van fent, van transformant-se, creixent, de la mateixa manera que et fan créixer a tu.

    Avui jugava amb un excalextric amb un d'aquests nens que ja son aquí i que ens mouen. Ha estat un moment que m'ha transformat, moltíssim, aporta pau i saber que per ells, val la pena l'esforç més gran.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.