divendres, 11 de gener de 2013

Valar morghulis

L'expressió que dóna nom al post per força ha de sonar a qualsevol que hagi llegit 'Cançó de gel i foc' de George R.R. Martin, o vist la sèrie televisiva que n'estan fent. És una frase en una llengua antiga que significa 'tots els homes moren'. En els primers llibres almenys, aquesta frase està relacionada amb una jove protagonista (un de tants personatges) que coneix un individu estrany, que és qui li diu la frase a mode de contrasenya per tornar-lo a trobar. (Ara sortirà algun espavilat que em dirà 'No saps res, Jon Neu!', perquè encara em queda molt per llegir...).

Bé, aquesta noieta té una llista de persones que s'ha promès a ella mateixa que matarà quan li sigui possible, gent que li ha fet molt mal al llarg de la seva curta vida. Cada nit recita la llista de noms per no oblidar-se'n cap i així alimenta el seu odi i la seva sed de venjança cap a ells. Ahir a la nit, després de deixar el llibre i apagar el llum, vaig pensar de confeccionar la meva pròpia llista. Per decepció meva, vaig veure que no em venien massa noms al cap de persones que voldria veure mortes, tampoc no n'hi ha per tant, oi? Són paraules majors i a més ningú hauria de tenir dret sobre la vida i la mort dels altres.

Avui ho he comentat en broma amb els companys, i també eren de la mateixa opinió, desitjar la mort d'algú és una mica bèstia. Però potser sí que ens agradaria torturar una mica a algunes persones, fer-los patir de valent. Ha sortit el nom de Rajoy, i què voleu que us digui, el veig tan titella i tan inofensiu que jo l'enviaria a casa amb dos copets a l'esquena i una nota de 'necessita millorar'. En canvi, veus, l'Aznar sí que el torturaria encantat. I en Marhuenda. I el Tristiano Ronaldo. I en Millet. Bé... me'n sortirien uns quants. Morts, morts, no. Però que passin por i pateixin, això sí que m'agradaria. A risc que ens tanquin la paradeta com al Bestiari Il·lustrat, us animeu a dir més noms de persones que torturaríeu per fer-ne una llista? Ei, que és de bon rotllo, que no ho farem, eh? O sí? No no. O sí?

Va, anem a fer una mica de llista:
  • La Lluna tancaria a tots els banquers i polítics que ens estan estafant i enganyant.Un clàssic.
  • L'Alba fotria uns quants calbots encantada a l'Ana Botella i en general a tots els del PP i el PSOE. Aplicaria càstigs pitjors a violadors i psicòpates, i també reserva un raconet al seu cor pels seus ex-caps i la secretaria pilota. No s'està de res!
  • La Sílvia menciona en Wert, no podia faltar!
  • En Jpmerch torturaria Santa Claus. Els seus motius tindrà!
  • La Carme és més de tancar a la presó de per vida. No diu noms, però la llista seria llarga...
  • El Sr. Gasull la té botada amb la Sánchez Camacho, la Soraya, en Duran i l'Urdargarin. No cal dir que estan a la meva llista també.
  • En Pons creu que mereix tortura tot aquell que hagi passat pel seu blog i no hi hagi tornat més. Però això és possible?
  • En Josep directament proposa tenir un catàleg de tortures per consultar i aplicar-les quan correspongui, en funció dels actes que hagin fet els personatges en qüestió. No és mala idea.
  • La Maria vol erigir-se com una mena de Dexter per anar a per tots els 'dolents', es nota que hi ha pensat força! Començaria pel Rei (amb totes les lletres), i seguiria per en Duran, en Rato i tots els polítics que menteixen. Ella no es conforma amb la seva mort només!
  • L'Assumpta té pensat obrir un centre de re-educació per tal d'ensenyar a aquests personatges les coses que fan malament i recuperar-los per la societat. Per citar noms, començaria per l'Alícia, en Wert, en Jordi Cañas o l'Albert Rivera. Francament, jo no penso que funcionés...
  • La Gemma Sara vol fer desaparèixer els especuladors alimentaris i altres espècimens poc evolucionats (sense determinar).
  • La Jomateixa vol desposseir la gent que té sous vitalicis. I tant, per quatre dies que han treballat!
  • L'Elfreelang faria tortura psicològica als del PP, els grans banquers que es lucren a costa nostra, els del FMI i els rics més insolidaris.
  • En Macip i la Glòria només reclamen una justícia justa per tothom, perquè ningú no pugui fer el que no toca.
  • L'Helena Arumi és molt expeditiva, la Sánchez Camacho, Wert, els banquers especuladors, Rajoy, Soraya, Cospedal, Aguirre, Ansar, els dirigents d'Extremadura i Galícia. Ei, però que sembli un accident, eh!
  • La Dafne vol fer una carnisseria i té molts candidats: Sánchez Camacho, Wert, Duran, Cañas, Urdangarin, Pedro J., Martí Barberà, tots els maltractadors, els que voten per les retallades de sanitat i educació, els dropos del congrés i el senat i l'Armando Robles. Amb tanta carn acabaríem amb la fam al món. 
  • La Myself no vol personificar en ningú cap desgràcia, però sí que es trauria de sobre corruptes, violadors, psicòpates i els que s'embutxaquen els diners que ens pertoquen. 
  • La Laura T només vol que es pagui als malfactors, siguin dl tipus que siguin, amb la mateixa moneda. Als polítics i alts càrrecs, a treballar a la mina perquè n'aprenguin.
  • La Marion deixaria pelats com rates tots aquests que s'embutxaquen els diners, a veure si eren capaços de sortir-se'n. Jo també penso que no podrien!
  • En Rafel no diu noms però queda molt clar per qui proposa uns càstigs molt imaginatius i que ens farien gaudir molt a tots.
  • Sa lluna no vol torturar però sí que treballin per la comunitat a Matas, Munar, Wert Urdangarin i a tots els corruptes en actiu. També als banquers especuladors, als assassins i violents i als que fan més grans les diferències entre rics i pobres.
  • La rits es deixaria anar amb l'Aznar, en Millet, en Boi Ruiz, el rei, els que controlen la prima de risc i el FMI. 
  • En lletra21 ens aporta la quota valenciana de tortures amb Luís Salom, Rafa Maluenda, Rosa Díez i Toni Cantó.
  • La Mireia només vol justícia, perquè és incapaç de desitjar mal a ningú. Ara, la solució de la loteria que no s'apliqui a gent com el Millet, no?

46 comentaris:

  1. Jo em conformaria que els tanquessin a la presó, però de veritat a tots els que ens estan estafant, enganyant, que juguen amb el pa de la gent, amb els estalvis i tot això, i no et sabré fer la llista però crec que tots en coneixem uns quants, polítics, banquers i altres bèsties que campen com si el món fos seu.
    Bon vespre XeXu!!

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb el nom d'Aznar, i la seva dona, i també fotria unes quantes "collejes" a tots els del PP, PSOE i qualsevol que hagi passat pel poder i ens hagi putejat d'alguna manera o altra.
    Desitjar la mort és molt dur.... això no ho faria, solament desitjaria la mort de psicopates i violadors, perquè això no hi ha presó que ho arregli.... ja sé que sóc educadora social i bla, bla, bla.... però què voleu que hi faci, no puc!!!
    També putejaria una mica als meus ex-caps i a la secretària que sempre ha estat una venuda. (Tinc rencor amagat jo!! heheh). I de la feina actual millor no dir res que..... :-)

    ResponElimina
  3. En Wert mateix, va... jo també sóc del parer que matar és molt bèstia. Crec, però, que ens contamina la distància. Quan ens fan alguna putada grossa, al moment potser sí que diríem el seu nom ben alt i clar per a la llista de persones pendents de morir. Sort que no ho podem fer a sang calenta! M'ha agradat moltíssim la història d'aquesta frase, vaig a escoltar la cançó.

    ResponElimina
  4. Home matar és molt bèstia, però torturar també eh?

    Jo em conformaria en fer-los passar per l'adreçador, revocar totes les lleis injustes, fer-los viure en una democràcia de veritat. En un país just i lliure. Condemnar-los a presó per cada il·legalitat que fessin, per cada xanxullo, per cada acte antidemocràtic, per cada insult i per cada vexació... no sortirien mai més de la presó... aquesta llista sí que seria llarga!

    ResponElimina
  5. Serveix la Camacho, la Soraya, en Duran, l'undargarin......i callo que no deixare feina als altres

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi aquests m'han vingut en acabar el post!!!

      Elimina
  6. Tot aquell que hagi passat algun cop pel meu bloc i no hagi tornat s'ho mereix per no saber apreciar el que es bo...

    ResponElimina
  7. per cert, em descuidava la resposta: Valar dohaeris

    ResponElimina
  8. Cal tindre un catàleg de tortures, en correspondència a les causes per les quals torturem a cada personatge.
    Una mena de Codi Penal Gore.

    ResponElimina
  9. Trobo molt injust tota aquesta bestiesa que estan fent a Bestiari il·lustrat.
    La meva llista és molt llarga. Si puc tenir una segona oportunitat i torno a nèixer, vull ser una assassina; però una assassina de les bones, de les que fan justícia i no moren mai.^-^ Començaria pel "R". No escriuré el nom que encara et podrien tancar el blog.Seguiria per en Duran i tots els polítics que diuen mentides, per en Rato per beneficiar-se i no tenir remordiments...n'hi ha tants.
    Però penso que la mort seria molt poc dolorosa per ells. Massa fàcil i poc patiment. Els hi pendria tot i els deixaria amb poc;em sembla que això encara els hi faria més mal.

    ResponElimina
  10. Mare meva, quins llibres... "així alimenta el seu odi i la seva sed de venjança... això fa esgarrifar.

    Doncs jo -i és totalment veritat- ni mataria ni torturaria ningú... Ara bé, el que sí he pensat moltes vegades que m'agradaria fer és una mena de "segrestos re-educatius"... Sí, sí, ho he pensat força vegades :-))

    Res de tortures ni maltractaments, no... tan sols un segrest i una immersió temporal a una comunitat absolutament diferent de la d'on ve. Un lloc on, vigilat, tingui l'obligació de conviure amb aquells que pensen totalment diferent a ell... i adonar-se de com n'estava d'equivocat (ara, per exemple, pensava en en Wert, la Sánchez Camacho, en Jordi Cañas, l'Albert Rivera...)

    El segrestat no sabrà on és exactament. No tindrà cap mitjà de comunicació amb el seu món anterior (la meva organització ja s'encarregaria de tranquil·litzar els familiars assegurant-los que no patissin per la seva vida)

    Seria com un campament on aprendrien aquells valors que sempre neguen, on estarien obligats a treballar per guanyar-se el pa, on menjarien compartint el que tenen amb persones normals...

    El meu campament-base seria un poblet petit i desconegut. Ambient rural... Treballar la terra, animals de granja... i classes, classes d'història de Catalunya, de català, etc... i, sobre tot, de valors, valors com la veritat, l'honestedat...

    Els altres habitants del poblet serien voluntaris que sabrien perfectament què és el que fem... set o vuit famílies de diferents edats, amb fills. D'entre aquestes set o vuit parelles es cobririen les places de metge, mestre, servei psicològic, tècnics en manteniment de subministres i serveis de seguretat.

    El segrestat sabria què ha estat apartat del seu hàbitat natural perquè "no s'ha portat bé": ha estat corrupte, ha abusat d'un càrrec, no respecta l'opinió democràtica de la gent, vol fer desaparèixer una llengua i una cultura...

    Els habitants de la comunitat re-educativa serien, doncs unes 30-35 persones i allí, entre ells, la persona (o persones) segrestades, rebrien una formació que els faria adonar de com n'havien estat d'equivocats.

    Mai podrà haver més de TRES segrestats al mateix temps!!! Els quals estaran sotmesos a uns horaris de treball, descans, formació, etc. que els tindran ben ocupats però que seran totalment assumibles. Ja hem dit que no es tracta de torturar-los sinó de poder recuperar-los per la societat.

    ResponElimina
  11. Assumpta, això seria fantàstic, però no veig jo com es poden recuperar per a la societat, per exemple, especímens infrahumans com els violadors de la noia índia (i els que no surten als mitjans), o el president siri... Potser no matar-los però trobar una manera de fer-los desaparèixer de la terra... També haurien de desaparèixer els especuladors alimentaris i altres especímens poc evolucionats....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, tens raó... jo penso que aquests casos tan greus d'especímens infrahumans han d'anar tancats al psiquiàtric de per vida... o fins que es descobrís quelcom que els curés.

      Penso que a aquesta gent, per molt que el primer instint seria escanyar-los amb les pròpies mans, estic convençuda, convençudíssima, que ens hi trobaríem i no en seriem capaços. Jo no vull fer el mal per evitar un mal (i ja dic, que el primer pensament és desitjar que els "pelin" de forma lenta i dolorosa)... però aquest primer pensament dura un segon o dos... després em marxa i fins i tot m'esgarrifo si penso que "em toqués a mi" dur a terme aquesta condemna.

      Jo sempre m'imagino que, quan dic "aquest mereix la mort", algú em podria dir: "molt bé, fes-ho tu... aquí tens una arma... no et passarà res... el poder de l'Estat et protegirà... mata'l"... Jo no podria de cap de les maneres. Igual com tampoc podria torturar (igual com el 95% dels que estan comentant aquí, clar) :-)

      Llavors, ja dic, són pensaments "rabiosos" que, davant la notícia, duren uns segons... però que, després, saps que allò tu no ho vols. Per això jo puc entendre que si algú es troba en un tiroteig, dispari en aquell instant, per protegir-se o protegir algú... però mai he pogut entendre com, després, ja passat tot, en un judici, hi hagi qui defensi la pena de mort.

      Ostres, quin rotllo! :-))

      Elimina
    2. Una altra manera seria prevenir al màxim, acabo de llegir que a l'India el 57% dels homes i el 53% de les dones (!!) troben justificable que un home pegui a la seva dona...

      Elimina
    3. L'enquesta era entre adolescents, encara pitjor!

      Elimina
    4. I tant! el factor cultural és importantíssim... Si a tu t'eduquen dient que "les coses es fan així...", malament...

      Ja tens raó, ja, la prevenció i l'educació són importantíssims

      Elimina
  12. jo torturar a ningú... bé potser m'agradaria més tocar-los la butxaca, treure'ls-hi aquests sous que tenen de per vida i qui sap si els hi faria més mal que altra cosa.

    ResponElimina
  13. no sé si fer-los mal físicament jo crec que el faria tortura psicològica...la llista potser seria llarga però hi anirien els del PP , els grans banquers que s'han lucrat i es lucren a costa nostra, els del FMI, els rics més rics (els insolidaris i els que són rics a costa de la pobresa d'altres)

    ResponElimina
  14. Mentre no mencionis personatges reials i columnistes de certs diaris, es pot fer broma de gairebé tot... Al tanto! Però més que tortures, que tal fer-lis pagar els seus delictes com pertocaria? Una mica de justícia no aniria malament.

    ResponElimina
  15. Sí, que funcionaria, sí... que no pensis que seria "Xauxa", eh? Seria dur! :-DD

    Cada dia a les 5:30 en peu!... higiene personal, esmorzar (preparar-se'l i menjar-lo) i... a treballar: A l'hort, a la granja... plantar, recollir, netejar corralets... Cap a les 12:00 del migdia classes. Serioses. Continguts importants, molta cultura democràtica, història, idiomes...

    14:00 dinar, després de dinar mitja hora de descans i a treballar de nou. Aquesta vegada en col·laboració amb els altres membres del centre (fer les feines: rentar, estendre, fregar, planxar...) per ells i pels demés!

    A tot aquell que creés problemes: tancat dos dies en una cel·la només amb aigua. Després, pot sortir i tornar a començar normalment, sense més represàlies, treballant, estudiant, etc...

    A les 22:00 a dormir. Per als "segrestats" No hi ha ni Internet, ni Televisió, ni ràdio ni res de tot això.

    ResponElimina
  16. No m'agrada agafar-me la justícia per la meva banda, tot i que de vegades me'n venen ganes.
    Jo demanaria una JUSTÍCIA justa contra tanta corrupció i incompetència, que sembla que la LLEI no estigui a favor de la justícia quan es tracta de personatges públics o polítics. I fora sous a perpetuïtat i altres prebendes.
    La llista seria tan llarga que fora el conte de mai no acabar!

    ResponElimina

  17. - Camacho a la picota
    - Wert, eccsssssssssss
    - El paio de Ciudadanos de la barba, un molt repugnant
    - Els banquers que han deixat a molta gent sense llar. Fills de la gran puta.
    - Rajoy, Soraya, Cospedal, Esperanza Aguirre, AnsaR --- tots morts
    - els diversos presidents de la comunidad de Extremadura - quins collons
    - el burro de Galícia, traient pit de fer els deures - imbècil i aprofitat.

    Bé, ja paro perquè m'he passat de paraulotes (demano disculpes) però és que m'ha sortit urticària per tot el cos.

    Si no els voleu matar, no els mateu. Sempre poden tenir un accident, ser atropellats per camions, coses que passen.

    ResponElimina
  18. Uix, jo faria una carnisseria, com diu un conegut, la matança de Texas, no seria res comparable al què els faria a molta d'aquesta gent que heu esmentat.
    La Camacho, el Wert, el Duran, Cañas, Urdangarin, Pedro J. Ramírez, Martí Barberà, a tots els maltractadors, a tots els qui voten per retallar la sanitat i educació; a tots els dropos del Congrés dels Diputats i Senat; Armando Robles, i paro perquè m'agafa una mala llet, i no toca, avui diumenge

    ResponElimina
  19. Mare meva... he de dir que això de poder decidir la mort d'algú em fa una mica de por i ho trobo massa gros. Jo no m'atreviria a posar-hi ningú en aquesta llista negra. Per sort no he conegut en primera carn ningú que s'ho mereixés. Ara, hi ha propostes que em fan prou el pes...: dropos que s'engatussen els nostres calers, corruptes, violadors, psicòpates...

    ResponElimina
  20. Jo tampoc mataria a ningú. Penso que amb una mica de paciència, el temps tot ho posa al seu lloc. Amb la gent amb la que m'hi relaciono de millor o de pitjor manera només els desitjo a cadascú el que els toca: als que són bona gent, una vida còmodo i als qui fan mal als altres que els hi paguin amb la mateixa moneda. Ojo por ojo, diente por diente. Als qui no tinc, afortunadament, en la meva vida diària però estan fent mal: violadors, assessins, etc. doncs també els aplicaria el ojo por ojo. I a aquesta raça d'indesitjables que són els polítics, alts càrrecs d'entitas nacionals i bancs i tots els lladres de guà blancs, a aquests els hi pendria tot el que ens han pres ells a nosaltres i els posaria a pan y cuchillo i a treballar per la comunitat, amb tots els seus comptes bancaris, siguin a Espanya o a Suïssa, a zero. que aprenguessin a guanyar-se la vida com ho hem de fer tots nosaltres.
    I uff, respiro tranquil·la en quant al blog del Pons. Jo m'hi passo de tant en tant, suposo que tinc la vida perdonada!

    ResponElimina
  21. Tu vigila que encara et tancaran el blog i t'acusaran d'alguna cosa molt dolenta !!

    Jo no et puc fer cap aportació perquè Blogger no té suficient espai d'emmagatzematge !! ;)

    Per cert, la frase aquesta de 'tots els homes moren' fixa't que no hi diu res de les dones. I no és tan banal la qüestió, ja que al Senyor dels Anells la profecia deia que 'cap home podria matar al Cap del Nazgul' i mira que va passar al final... ;)

    ResponElimina
  22. Més que torturar (cosa que penso que seria incapaç de portar a terme), agafaria tots aquests individus i el deixaria sense res (però res de res), amb una mà al davant i una altra al darrera, perquè comencessin des de zero tal i com està la situació actual. A veure si sense diners ni influències són capaços de tirar endavant i sortir-se'n.

    No cal que digui que, evidentment, penso que estarien acabats i que seria un càstig exemplar.

    ResponElimina
  23. El tema de la violència no m'agrada massa i la tortura tampoc

    ResponElimina
  24. No et facis mala sang. Tot i així algunes propostes serien "proporcionades" a les seves proeses.
    Per exemple: a .... li faria netejar tifes d'elefant a un zoo en contracte escombraria. A ... li faria cuidar familiars dels que deien que ningú m'ha de dir si haig de beure abans de conduir. A ... li faria cantar en bolquers al metro una cançó per cada euro que s'ha apropopiat del Palau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eeeeei, aquestes propostes estan molt bé!! :-)))

      Elimina
  25. Tot el que sigui violència, res de tes. Ara bé, fer-los fer treballs per a la comunitat, en tinc fins i tot per regalar!. Per dir-ne alguns, i com sóc molt educada, els trataré com m´han ensenyat...
    * Sr.Matas- Sra.Munar- Sr.Wert- Sr.Urdangarín...fent-ho extensible a tots els polítics corruptes que han passat i que hi són encara en algun càrrec.
    * A tots els senyors/es banquers/es que han aprofitat el seu càrrec per enganyar o especular amb el diners de tothom.
    * A tots els que assassinen, maltracten o usen qualsevol tipus de violència contra un altre ésser.
    * A tots els rics(poderosos) que utilizen els seus diners per engrendir les diferències entre les persones i afavorir la fam i la pobresa al món.

    I en acabar a dormir tots davall d'un pont!!

    Salut i bon dia!!

    ResponElimina
  26. vaaale, no et faré cap comentari, Jon Neu.

    L'Arya té aquesta llista a mode de supervivència. Venjança? Potser si. xò és que li han prés tot. L'odi només la fa tirar endavant. No sé si és molt encertat, xò si, molt humà. I per això m'agrada q es recordi cada vegada que les passa putes, la seva llista.

    Potser, com no vivim les situacions extremes que viu l'Arya x això ens costa voler la mort. I només hi veiem odi fictici. Xò si, jo tb tindria la meva llisteta: a l'Aznar i Millet teus hi afegeixo, el Boi Ruiz xq s'està carregant tota la sanitat envers la privatització, el mata-elefantes, xq no serveix x res i mata, i als controladors de la prima de risc i FMI.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirar endavant a partir de l'odi no crec que pugui fer feliç a ningú... Sí, potser una momentània satisfacció en la venjança... però, i després? Has passat temps desitjant el mal, volent el mal... i, finalment pots fer patir a qui t'ha fet patir: el tortures i el mates... i?... ja està? Llavors seràs més feliç? Doncs no, estic segura que ha de ser totalment al contrari.

      Quina "filosofia" tan bona tenen aquests llibres... brrrrrrr

      Elimina
    2. Qui diu que els pensaments sempre son els correctes? son humans. I tot té el seu sentit. I el XeXu ha demanat temps, en tot cas, estimada a tu si que et puc dir, no saps res.

      Millor no jutjar una cosa que podem fer tots. L'odi es mostra de moltes maneres. I precisament, això és del que més m'agrada d'aquests llibres.

      Et convido a llegir-los.

      Elimina
    3. O no s'ha entès bé el meu comentari, o sóc jo que no entén la teva resposta, RITS, però hi ha quelcom que no em quadra: Em sembla com si et llegís enfadada... T'has enfadat per què critico la filosofia del llibre?

      Parlàvem d'un llibre, no?... Doncs bé, jo penso -és la meva opinió, personal, però crec que respectable- que a mi no m'agradaria gens un llibre amb aquests "principis", en que alimentar odis i rancúnies sigui el que et doni força per anar endavant...

      En quant a que som humans i tots podem tenir pensaments incorrectes, en això estic totalment d'acord... i és el que he comentat amb la GEMMA SARA... Si algú, davant meu, pela en Josep Lluís, o a la meva germana o a algun nen petit... i jo tinc una arma en aquell moment, just llavors, jo no sé com reaccionaria... no puc dir que no em deixés endur per la ràbia i que em lies a disparar i el matés.

      Ara bé, el que estic segura, seguríssima, és que això no em faria més feliç. I també estic segura, seguríssima que si en aquell moment jo em pogués contenir (o algú m'agafés i evités la meva reacció), al cap d'un temps, en un judici, jo seria absolutament incapaç de demanar ni pena de mort, ni tortures per aquella persona que a mi m'hauria destrossat la vida.

      I amb això no pretenc fer-me la "santeta", si és que la teva resposta va per aquí. Sortosament, més gent ha opinat que són incapaços de desitjar la mort o tortures (ei, i ja sé que molts dels que han fet "llista" d'indesitjables, ho han fet també en un to de broma, desenfadat, que és del que anava una mica el post)

      De totes les opinions, amb la que més identificada em sento és amb la de la MIREIA que diu que, si alguna vegada desitjava algun mal a algú, després estava patint no fos cas que allò "es convertís en realitat" i que al final preferia "lliurar-se d'algú" amb una cosa bona per l'altre i així tots contents :-)))

      Si ens posem filosòfics, millor "no jutjar res"... ni allò que podem fer ni allò que no podem fer. Ara bé, suposar que tots podem alimentar la nostra vida a partir de l'energia generada per l'odi, és molt suposar... jo crec que no. És més, estic convençuda que no ho podem fer tots.

      Gràcies per l'"estimada", però em sona molt estrany en la mateixa frase en que em dius que "no sé res".

      Potser no sé tantes coses com tu... o potser a la meva vida han passat coses greus que ningú sospita i si dic que no m'agrada funcionar a partir de la rancúnia ho dic amb total coneixement de causa... Pot ser que "no sàpiga res" de moltes coses, però sobre mi "si sé" una mica.

      Elimina
    4. A veure, una miqueta de calma. El comentari de la rits també m'ha semblat una mica enfadat, i no sé per què, però no discutiré el que diu ni el seu to, suposo que la resposta que has donat, Assumpta, no li ha acabat de fer gràcia. Són tot opinions, no us baralleu. Només una cosa que tinc molt clara i ho dic sincerament, estic molt en desacord amb la seva proposta de que et llegeixis el llibre, jo t'ho desaconsello molt. Crec que no és per tu, hi ha moltíssimes coses que no t'agradarien. Ara, és un gran llibre, això també t'ho dic.

      Sobre l'odi i viure d'aquesta manera, aclarir que és només un llibre. Jo no estic lliure de sentir ràbia moltes vegades, però ni de lluny es poden viure unes coses com les que viu aquest personatge i tants altres. És ficció i en el context de la història és perfecte, queda molt bé. És una obra magna amb infinits matisos, i quan dic infinits no exagero, allà no pots dir mai que una cosa és bona o dolenta, tot té el seu motiu. Hi ha interessos, i cadascú mira per ell. Però hi ha dolents i bons? Això ens ho fem nosaltres, més que els personatges en sí. Aquest personatge que diem, l'Arya, se suposa que és dels bons, i com veus, té idees força reprovables. Però té els seus motius.

      Sobre això de 'no saps res' dubto molt que la rits t'ho hagi dit a tu de la manera que ho has interpretat. Si mires el post hi ha un parèntesi que diu això de 'no saps res, Jon Neu', i crec que ho diu per això. És també una cosa del llibre, hi ha un personatge, en Jon Neu, que coneix una noia que sempre li va dient això, 'no saps res'. Té els seus motius també, tot té la seva explicació pel context, però diguem que és una de les frases del llibre. Quan comento amb els companys alguna cosa que he llegit i ells ja hi han passat sempre em diuen això, 'no sabes nada, Jon Nieve'. Una frase que, fora de context, pot ser ofensiva, però t'asseguro que per qualsevol que llegeixi el llibre no té res de despectiu, és una broma més.

      No us baralleu. Ja sabeu que si ho feu, em veuré obligat a trencar-vos les cames, i no ho volem això.

      Elimina

    5. No, no, si jo no em barallo El que no puc és estar de respondre si trobo que se m'ha deixat un missatge en un to que no entenc gens ni mica. Jo opinava en general, sobre la teva proposta i sobre el que em semblava entendre de com era el llibre, no hi havia res de "personal" en el que he dit.

      En tot cas, vosaltres sou adults i trobeu en aquests llibres quelcom que us els fa interessants, però, pel que expliques, jo mai els posaria a l'abast de gent molt jove: Si estan tan ben escrits, i creus que són bons llibres, sempre poden influir en algú... i trobar qui tingui ganes de fer "pràctiques" en això de fer llistes de persones per matar...

      Elimina
    6. mmm, doncs si, suposo que em va doldre el comentari, i quan responc de rebot, no em surten paraules acertades. Un exemple de com es reacciona.

      No entro en debat. Només que, evidentment i pensava que llegint el post, que en fa referència i que l'hem fet servir moltes vegades tan en aquest blog com en el meu, s'entenia perfectament lo de "no saps res". Si t'has ofès, em sap greu i demano disculpes.

      Elimina
    7. Ui... però xiqueta, per què et va doldre el comentari? :-) Si tu no has escrit el llibre! A mi -personalment- em va semblar (pel poc que en puc deduir dels vostres comentaris) que la filosofia d'aquests llibres és nefasta, però tu t'ho vas prendre com quelcom personal i no era així :-)

      Crec que la rancúnia és un sentiment que impedeix ser feliç i que t'esclavitza. Oblidar les rancúnies fa lliure.

      Mira, a en XEXU i a la CARME els encanta MURAKAMI i jo no perdo ocasió per "tirar-lo per terra"... i tant que a la CARME li agrada llegir, doncs fa un any que li vaig al darrera perquè llegeixi un DICKENS i em pregunta "qui és aquest"!! :-P

      Elimina
  27. Jo estaria encantat de fer-li una miqueta de por a un tal Luís Salom (els valencians sabran de qui parle: l'assessor de Rita Barberà a l'ajuntament de València), a Rafa Maluenda (del PP, qui em va dir que ni em representa ni ganes de fer-ho) i al pack "Rosa Díez-Toni Cantó". Bé, en faria sofrir uns quants més, però per ara, per començar amb aquesta activitat d'alleujament, anem bé.
    Salut!

    ResponElimina
  28. Vaig tard, per no dir molt tard. Però m'apunto a la idea d'en Macip i de la Glòria. Jo és que això de desitjat mal a altres em fa iuiu, no ho sé com si amb la "força de la meva concentració" pogués passar i després em sentiria d'un culpable pujat i passo. Quan anava a escola no podia ni veure en pintura al profe de música i sempre deia que tant de bo es tranqués una cama i no pugues venir però després patia com una tonta per si l'hi havia passat alguna cosa i era culpa meva. Al final vaig optar per la formula que "l’hi toqui la loteria i plegui". Per mi bé perquè ja no l’hauria d’ajuntar més i per ell també.
    Tot aquest rotllo és perquè no puc posar cara ni nom i ni desitjar càstigs terribles a ningú però una mica de justícia potser ja tocaria, no?

    ResponElimina
  29. Com que he anat fent llista de les vostres propostes, avui ja no contestaré els comentaris de manera individual, tot i que heu dit coses molt interessants. Per exemple, dir que en Carquinyol té molta raó amb la frase, potser passa com al Senyor dels Anells, que restringint-la a homes només et pots endur una bona sorpresa. O dir-li a l'Assumpta també que els seus mètodes són molt benintencionats, però que per aquesta gent de la que parlem seria una tortura total el que proposa, probablement preferirien tortura física! Ah, i encara que aquests llibres són una mica bèsties segons com, no són aptes, però són una meravella per la dificultat de trenar una història tan magna, estan realment ben fets.

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i espero que us hagi servit per alliberar una mica d'estrès poder cagar-vos en alguns personatges indesitjables, hehehe.

    ResponElimina
  30. M'agrada molt la idea de l'Assumpta, del centre de re-educació per a tots els dolents. Seria com un centre de tortura per a ells :D
    És que si només se'ls mata, la cosa s'acaba massa ràpid...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.