dilluns, 21 de gener de 2013

Memòria estúpida

Fa unes setmanes la Marion parlava al seu blog de ser culturalment dispers. Ella es referia més a les seves peculiaritats i a uns gustos eclèctics, però jo ho vaig portar al terreny de la cultura alternativa, el que podríem anomenar 'frikisme'. D'un temps ençà, s'ha generat un culte per diverses especialitats artístiques que no gaudeixen precisament del qualificatiu d'art. Sèries de televisió, llibres de fantasia i ciència ficció, pel·lícules, còmics, videojocs, cada cop gaudeixen d'un públic més extens. 

Temps enrere em preocupava una mica saber sempre de què estaven parlant, fins i tot sense ser seguidor de la sèrie o pel·lícula en qüestió. Entendre les bromes, tenir al cap els personatges, les trames... i no sóc precisament fanàtic de tot el que es fa, penso que segueixo molt poc aquest tipus de cultura alternativa, però tinc el que anomeno memòria estúpida. Tot el que siguin bajanades se'm queda perfectament. Després no recordo mai com es fan algunes coses importants, m'ho he de mirar i remirar, però això sí, tu pregunta'm per algun personatge de Bola de Drac, o per alguna història de Tolkien, i segur que en puc parlar. Fins i tot d'Star Wars en sé coses, i això que no m'ha interessat mai aquesta saga.

Ja sabia que no podia estar sol, i he ensopegat amb una altra persona que no se li escapa ni una. Pots fer-li qualsevol referència, parlar-li del que sigui, que gairebé sempre sap de què va. Em sento més tranquil, ser friki sense voler-ho no té gràcia. Però si ho pots compartir amb altres igual de frikis que tu, és molt més divertit. Ja si fos capaç de recordar com es fa el protocol que em toca demà a la feina, encara em sentiria afortunat de la meva memòria estúpida!

26 comentaris:

  1. D'això no se'n diu memòria estúpida, és memoria sel·lectiva o social. Jo també la faig servir, de vegades i serveix per no quedar-se enrere. Amb els meus nebots, per exemple, quan parlen de bola de drac, intento conèixer els personatges i saber una mica què fan. Avui li demanava a en Pau, el més petit quin atac feia en Bageta i m'ha dit: no ho sé, jo és que no m'ho miro gaire. M'ha deixat de pedra, perquè tenia tots els cromos i figuretes damunt la taula i hi jugava súper emocionat. De protocols no hi entenc gens, segur que te'n surts encara que sigui per experiència o sentit poc comú! haha

    ResponElimina
  2. La memòria no hauria de ser altre cosa que el recordar el que ens fa feliços, amb una capacitat increïble d'oblidar el que ens fa nosa al cap. Crec que fins que no siguem capaços de fer una desfragmentació de cap, no ho tindrem aconseguit.
    Mentrestant gaudeix amb qui té la mateixa capacitat, estúpida o no, per recordar parides, frikades o coses prou importants per un mateix, que al cap i a la fi és el que més ens importa.

    ResponElimina
  3. A vegades és tant divertit recordar coses inútils... sobretot si les pots compartir. Visca la memòria encara que sigui estúpida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha cert! cert! recordar aquella cosa que no té CAP importància i que va passar fa un munt de temps però que, quan ho expliques, fa que la gent pugui riure i passar una bona estona està molt bé! ;-)

      Elimina
  4. Ja ho pots ben dir! A casa els nanos són una barreja de Sheldon Cooper i homo APM i m'ho han encomanat: tinc memòria de peix i recordo frases senceres de la sèrie (bé, que repeteixin els capítols fins a l'extenuació també ajuda força :) )

    ResponElimina
  5. Es tan estranya la memòria!!! Quan el meu fill estudiava les taules de multiplicar em deia que no les podia memoritzar, però es sabia els noms de tots els Pokemons i la majoria dels Digimons ;p Suposo que l'interés ajuda, però tampoc es algo matemàtic, de vegades recordem coses que ni sabem que les hem memoritzat...
    Bona nit gent!!!

    ResponElimina

  6. Jo també tinc molta memòria per coses inútils, moltíssima :-) i em fa gràcia dir a la gent coses que recordo que ells han dit o escrit (coses bones, clar, anècdotes...) i es queden parats.

    Recordo molts posts, frases senceres de comentaris, converses que hi ha hagut als blogs... Perquè ho llegeixo (i rellegeixo) tot... Bé, ara ja no tant... Se'm cansava molt la vista i vaig començar a afluixar... Però abans, a cada blog llegia tots els comentaris de tothom, totes les respostes, si hi havia converses entre comentaristes... Res, com si fos una tertúlia al cafè del barri :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les ulleres que et pagarà en Mac, segur que ho podràs fer un altre cop! ;)

      Elimina
  7. Protesto! Memòria estúpida seria recordar els esdeveniments ocorreguts als personatges del 'Sálvame' per exemple i no pas això que comentes !

    ;)

    ResponElimina
  8. perquè el cervell recorda el què recorda? Perquè per ell serà important, no?

    ResponElimina
  9. Sóc de l'opinió que la memòria s'ha de entrenar i penso que s'ha de fer fent coses molt dispars i no repetitives. Per exemple, tendim a deixar les claus al mateix lloc (precisament per recordar on estan) però amb això anem minvant la capacitat de recordar. Ens hauríem de fixar petites metes cada dia, perquè el cervell no s'adormi.
    Sempre dic que tinc una memòria selectiva inconscient, vull dir amb això, que no ultilizo la caixeta per anar ficant coses inútils per a mi (les que no m'agraden, les que crec que no vaig a utilitzar mai, les que em fan mal, etc ) i així poder deixar espai per al que si considero interessant. Em passa amb els noms, amb els títols ... record a la perfecció els detalls d'un quadre, les notes d'una cançó, la història d'un llibre, però oblit fàcilment als seus autors. És com si em quedés només amb l'essència, que és realment el que m'omple. I que em perdonin els Mestres!!

    Ja m'enrotllat com una persiana!! :)
    Bessets.

    ResponElimina
  10. El carquinyoli té molta raó... :DD
    Jo també tinc una memòria que em fa coses d'aquestes. Parlant de sèries i de Frikis, a mi també m'agrada moltíssim la sèrie "The big bang theory", no me'n perdo ni un. I "bola de drac" la vaig compartir amb el meu germà un bon grapat d'anys, ell en sabia dibuixar els personatges de memòria. Em sembla que tots tenim una vena friki.

    ResponElimina
  11. EL SOL FET DE PODER RECORDAR,JA ES UN PRIVILEGUI...PER FRIKI QUE SIGA EL RECORD

    ResponElimina
  12. Jo no, però tinc un amic que jo diria que més del 90% del seu disc dur mental és ple de dades esportives inútils i sense cap valor afegit. M'equivoco. El valor afegit és el fart de riure que ens fem amb ell cada cop que ens treu dades del tot inimaginables!

    ResponElimina
  13. Potser aquestes bajanades serveixen d'evasió a altres cabòries que ens posarien el cap com un bombo i els nervis nerviosos...
    Si és així són útils i fins i tot terapèutiques.

    ResponElimina
  14. Jo penso que tinc memòria selectiva, les coses que no m'aporten, o que no m'interessen, sempre les acabo recordant molt més vagament... Sigui com sigui, penso que ser friki, ni que sigui sense voler-se, no és res dolent! ;)

    ResponElimina
  15. Tinc un familiar, que em supera, aquest és digne de tenir-lo en una vitrina, i coronar-lo, el rei dels frikis. De vegades fem juguesques, i ens fotem un tip de riure perquè ell ja surt amb la retòrica de dates, resultats, personalitats, llocs, celebracions, models esportius, calibratges, sèries limitades, cròniques.... Esgotador. Sempre acabo dient el mateix: "quina paciència que té la seva dona"; bé, crec que fa veure que l'escolta, hahahahhaa!!!!
    La memòria sigui del que sigui, és una sort posseir-la!!!

    ResponElimina
  16. Ser friki dels que dius està de moda. És el que hi ha. Qui ho hauria dit. Fins i tot hi ha el dia de l'orgull friki.

    Penso que t'interessa i recordes allò que et mou. Més enllà de si és art, cultura, interès general. Vaja, penso que és el que ha de ser.

    I la nostra generació té molt de cultura televisiva, de séries, pelis,.... i en som uns quants. Perquè son les coses que ens agraden.

    Altra cosa és saber de tot. Això ho trobo ben bèstia. Però ... sabeu de tot, de tot? fins i tot sabries dir qui és Addison Montgomery? va,... sense mirar la wiki!! (i crec que te l'he posat fàcil, mira què dic).

    ps. he llegit el teu comentari. Si que era meva la trama! snif, snif.... el que tenim a la feina son personatges assignats i els llocs, xò ho he tingut que adaptar a la meva pròpia història viscuda... ;)

    ResponElimina
  17. Em sento identificada amb això de la memòria estúpida... I molts dels meus alumnes segur que també, hahahah. És que és impossible no tenir memòria d'aquestes coses, t'estan envoltant diàriament i per tot! hahahaha

    ResponElimina
  18. Jo abans, fa temps, sí que tenia aquesta "memòria estúpida" o "memòria inútil". Memoritzava els noms dels actors i actrius de les sèries que veia. Fins i tot me'n sabia l'ordre en què sortien en pantalla. També em sabia la vida i miracles dels cantants i actors preferits, amb dates i noms de familiars inclosos. Frikada total.

    Ara ja no em passa. Suposo que tinc massa informació i molt més dispersa. Quan era adolescent em centrava més, en xorrades, potser sí, però tenia molt més definits els interessos.

    ResponElimina
  19. Ja veig que, qui més, qui menys, tots tenim una mica de memòria estúpida. Alguns la dediquen a coses concretes, i d’altres de manera més general, però com diuen per aquí, estem tan exposats a tota aquesta cultura alternativa que és molt difícil que no acabem absorbint algunes coses. Gràcies a tots pels comentaris.

    Sílvia, bé, li pots dir com vulguis, però és una memòria que no serveix per massa res útil. Bé, com dius tu, per no quedar-se enrere socialment, per poder-ne parlar, però hi ha molta gent que no està al cas i viu perfectament feliç. I jo no és que m’hi esforci a saber res, només d’aquelles coses que segueixo amb devoció, però acabo sabent molt més, perquè a poc que presti atenció, ja se’m queden noms i fets. No em passava això quan estudiava història! Jo Bola de Drac ho mirava a la meva època i en sabia un munt de coses. Moltes no les he oblidat. Però és que a TV3 la posaven una vegada rere l’altra!

    Sr. Gasull, el que proposes em sembla que no passarà mai. Tenim més tendència a recordar les coses dolentes, així que anem malament. Si poguéssim arraconar-les estaria bé, però tampoc convé oblidar-les, oi? Realment, això té poc a veure amb aquesta memòria per recordar dades irrellevants, sembla que no ens ocupen lloc i ens fan passar una bona estona comentant-les amb altres frikis com nosaltres.

    Carme, la veritat és que sí. Són coses sense importància, no sabem on es guarden, però surten en el moment oportú per compartir algun detall amb algú, i fa gràcia tenir gent que les entengui.

    Montse!!!, que bé veure’t per aquí. Només amb el fet d’esmentar Sheldon Cooper ja estàs demostrant cert coneixement friki. Segurament a tu, com a mi, et deu semblar inversemblant que algú no el pugui conèixer, però per què ho haurien de fer? Només és un personatge d’una sèrie sitcom. Però quin personatge, eh!

    Lluna, el cas que expliques és perfecte per exemplificar el que vull dir. De Pokemons n’hi havia una bona pila, i segur que sabia nom, tipus i evolucions. En canvi, les taules de multiplicar, que només són 10, no hi havia manera. Interès? Pot ser. Però alguna cosa més hi ha d’haver! Aquests mecanismes de memòria haurien de ser semblants. Per què un funciona i l’altre no?

    Assumpta, però no és el mateix! La teva memòria, almenys la que fas servir per recordar aquestes coses, és bona. Vaja, jo no ho considero inútil, i encara menys estúpid. Estúpid és que jo recordi que la nena que sortia a Bola de Drac durant la part de l’Exercit de la Cinta Vermella en que van a la torre de les neus es deia Sònia. Que tu recordis coses dels blogs és maco i et fa estar al cas. Serveix per alguna cosa? Home, una utilitat vital no té, però si jo et pregunto una cosa perquè em falla la memòria tu m’ho saps trobar de seguida, i això és d’agrair. Jo em referia més a dades absurdes de sèries, pel•lícules i altres martingales. Potser d’aquesta tu també en tens, però si en consumeixes menys, és normal que no coneguis tantes coses.

    Carquinyol, però tu no comptes, ets tan friki com jo! El post podria parlar de tu, es tracta d’una altra persona, és clar, però estic segur que entres al perfil!

    Pons, llavors he de dir que per mi són importants unes coses ben curioses, moltes de les quals són importants per tu també!

    Sa lluna, tu parles de memòria per seriosament! El post era una mica superficial, perquè desconec els mecanismes que versen en la memòria. Sé que n’hi ha de diferents tipus, que tenen poc a veure unes amb altres, i segurament el fet de recordar dades irrellevants sense proposar-nos-ho té poc a veure en saber on tenim les claus. Continua a baix.

    ResponElimina
  20. Més enllà d’això, suposo que en definitiva és una qüestió d’interès, i suposo que també una diferent configuració del cervell. A mi no em costa recordar noms, o mai no m’ha costat fins ara, però no sempre afino amb els continguts. A tu et passa el contrari, ja t’imagino explicant l’argument d’una pel•lícula esperant que algú t’ajudi a recordar-ne el nom. Sí home, aquella en que en Richard Gere coneix la Julia Roberts, que és una noia molt alegre, i intenta fer-ne una senyoreta... sí, sí, ja saps quina vull dir!

    Jomateixa, ‘The Big Bang Theory’ és el paradigma del frikisme, allà fan broma de tota aquesta cultura que esmentava, i si entens una bona part d’aquestes bromes, és que ets dels meus. Encara que em sembla que no calen proves, apuntes maneres! Suposo que tots som una mica frikis, però estic parlant d’un nivell una mica superior.

    Oliva, de moment no em falta memòria. Potser en un futur em lamentaré de veritat de no recordar les coses importants però en canvi no parar de pensar bajanades.

    Porquet, els esports són un altre bon exemple. Déu ni do les dades que retinc jo també, però sobretot de futbol, i hi ha molta gent que em guanya, és clar. Si us fa riure ja és alguna cosa, no?

    Glòria, doncs sense saber-ho ho encertes força. Es tracta d’un company de feina, sovint hem de parlar de temes seriosos i ell em demana coses perquè jo les faci. Però més tard ens posem a parlar de les nostres frikades i és un no parar! Cabòries totalment fora.

    Nymnia, la meva memòria és selectiva, però fa el que vol! Què m’aporta a mi recordar un munt de dades inútils? Bé, moments de diversió, bromes i converses. Coses importants, certament, però útils, útils, no serien.

    rits, és veritat això de la cultura televisiva, som una generació que n’ha tragat molta, qui hauria de dir que ara tinc l’aparell allà a la sala sense fer servir. Això condiciona, les sèries, les pel•lícules, estem acostumats al format audiovisual. I a alguns de nosaltres també ens agrada llegir aquestes sagues que hi ha ara, com la de Cançó de Gel i Foc que llegim tu i jo i tanta altra gent. Ara és molt comú conèixer sèries frikis i aquestes coses, o que una sèrie es torni de culte. Però gent que toqui moltes tecles d’aquest àmbit ja no n’hi ha tanta. Però no ho sabem tot, és clar que no! Coneixem moltes coses, algunes per ser-ne seguidors i altres de sentir-ne parlar i haver-ho buscar algun cop. El nom que dius ara no em ve, em sona molt, però no sabria dir d’on l’has tret. Així que confesso que ho miro a la wiki per saber qui és, però fins ara totes les referències que han fet les coneixia, eh!
    Doncs mira, ara que ja ho he mirat, he de dir que havia encertat la sèrie! No sé per què m’ha vingut al cap, vaig veure’n una temporada i no em va convèncer. Després en sento parlar molt i em queden algunes coses, però ara mateix no sabia dir-te quin personatge era, però m’ha vingut la sèrie al cap. I mira que és guapa la dona aquesta! Li van donar una sèrie spin off i tot!
    D’acoooord, em crec que l’adaptació l’has fet tu perquè quadri amb la teva història allà! Llavors t’he molt mèrit i te n’has sortit molt bé, qualsevol que hagi llegit els llibres se’n pot fer una idea.

    Kuroi, potser tens raó, ens envolten totes aquestes coses perquè estan de moda, i vulguis o no, t’acaben entrant. Algunes ens enganxen, i d’altres no tant, però inevitablement les coneixes.

    Pati, doncs jo he de dir que a mi em passa més ara que abans. Bé, potser no, però ara hi ha moltes més coses, o tinc més temps de fixar-m’hi. De més jove potser em centrava en unes poques coses, i després m’he diversificat. En el meu cas, no em sembla que això hagi d’anar a menys, almenys a curt termini, però mai se sap, tot és qüestió de prioritats a la vida. Potser quan aquestes canvien també canvien els teus interessos.

    ResponElimina
  21. Respostes
    1. Ostres, perdona Dafne. No em passa sovint, però de tant en tant em salto alguna resposta, i aquest cop et va tocar a tu. Ja veig que esteu atents, jo que penso que gairebé ningú torna a llegir les respostes, però veig que sí! Doncs vaja, quins familiars que tens. No sé exactament de què parla, però deu ser d'aquests que no calla mai i que no se li pot donar peu, perquè comença el monòleg i no para. Hi ha gent que no s'adona que s'està fent pesada. Bé, potser ens passa a tots algun cop, però n'hi ha que tenen el detector completament espatllat!

      Elimina
  22. He tornat, i veig que estàs en tot!!! Gràcies, ets tan complidor amb tots els qui passem, que és normal que algun cop et saltis alguna resposta!
    Una abraçada!!! :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.