dissabte, 26 de gener de 2013

Fotos falses

Saber fer bones fotografies és una virtut. També cal tenir una bona màquina, però els que en saben poden treure profit de qualsevol aparell. Tenim alguns exemples de bons fotògrafs/es per aquí als blogs i també tinc algun amic que en fa de molt bones. La fotografia és un món que m'agrada, però no he invertit mai temps ni diners per aprendre'n, m'he acontentat en tenir una petita càmera digital o abans una de categoria similar però de carret, i he estat la mar de feliç d'anar fent les meves fotos. Ara no la faig servir gairebé mai, i a més tinc el mòbil, però la porto a sobre.

Lluny de la qualitat, hi ha alguns tipus de fotos que m'agrada fer i que porten més records que les bones fotos de paisatges i de llocs concrets. Unes són les 'fotos de grup de música'. Tots posant amb expressió greu o absent, tots mirant a llocs diferents i aparentment aliens als altres. Guanyen en blanc i negre i si el vent fa esvalotar els cabells. També m'agraden les 'fotos falses', fotos aparentment robades a algú que està posat d'alguna manera que sembla espontània, però que prèviament li hem dit 'posa't assegut mirant a l'infinit en aquella direcció'. I finalment, també m'agrada aprofitar les estàtues i demanar a algú que es posi com si estigués interactuant amb elles, o imitant-les. Trobar algú que es presta a fer aquests números és una meravella!

Així que ja veieu, a falta de capacitats per la fotografia, de distracció no me'n falta. És divertit fer aquestes fotos, i és més divertit encara quan les veus al cap d'un temps i recordes el moment que les vas fer. Ara n'estava veient unes quantes i m'he fet un tip de riure.

31 comentaris:

  1. D'acord... molt maco... però... i els exemples? :-) Sí, sí, les fotos aquestes que fan gràcia... "falsos espontanis", "gent i estàtues"?

    Bé, ja sé que no les posaràs hehehe però és que m'has recordat una que vaig fer per reis a casa la meva germaneta en que surt el meu peu dins un mitjó (preciós, per cert, que m'havien portat els reis) i en Josep Lluís al fons i... mmmmm... no sé, crec que l'hauré de posar.

    Si ets aquí i respons aquest comentari aquí a sota, abans de les 23:50, i la vols veure, la poso :-)))

    D'altre banda dir que jo sóc de les que gaudeix fent fotos maques... un bon paisatge, uns núvols fabulosos, arbres... la façana d'un edifici agafada d'aquí o d'allà... Recordo quan em va donar per fer les "sèries" de Fanals modernistes de Barcelona... M'ho vaig passar tan bé! :-)) O unes que vaig fer de l'Arc de Triomf...

    No em considero una fotògrafa magnífica però sí una "bona fotògrafa-normal" en el sentit que, entre fotos fetes per mi, en Josep Lluís, la meva germana, el meu germà... i molta gent que conec, les meves sempre són les millors (és cert, eh?) Ara bé... a la que et posessis a comparar fotos meves amb altres de l'Elur, Fanal Blau, Montse, Barbollaire i molts que corren per aquí ja no tinc res a fer :-))

    Com es diu allò? "Cola de león o cabeza de ratón"... doncs, dincs del grup de la gran "massa" de tothom que sap fer fotos, jo crec que em defenso força bé... però ja està :-)

    Una il·lusió meva seria un dia poder-me comprar una càmera de les bones-bones i anar a classes per aprendre'n bé... I llavors... ehem... posar-me a fer fotos de bateigs, comunions :-DD
    Mira, alguna vegada ho he pensat com a forma de guanyar-me la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu... i si poso una resposta, també quedarà auto-destruïda amb l'auto-destrucció del teu comentari? :-)

      En fi, vaig buscant la foto del peu i el mitjó... per no haver de fer coses rares el posaré a "La destructora de Blogs" i l'enllaçaré aquí, eh? és que abans feia servir un allotjador... Imageshark, però ara l'han canviat i no m'agrada tant...

      Marxandoooooooooooo!!

      Elimina
    2. S'estan processant les imatges :-P

      Elimina
    3. Oooooh!! l'ha tret de veritat!! No riguis, mala persona!!... Prepare les teues cames!

      Elimina
    4. Holaaa!!

      Aquí tens les fotos...

      http://ladestructoradeblogs.blogspot.com/2013/01/el-mitjo-gegant.html

      :-))

      Elimina
  2. Però XeXuuuu, podries haver penjat algunes fotos, no?? ja veig que t'ho diu l'Assumpta, també, podries penjar dues fotos i nosaltres hem de descobrir quina és la "falsa", per exemple :))

    Ara amb els mòbils es fan moltes més fotos, crec, almenys jo, en qualsevol moment puc dir, ei, faig una foto (jo no en tinc ni idea, surten com surten). Hi ha un tipus de foto que m'agrada molt des de joveneta i que li dic fer un "Thelma i Louise" i que és aquella autofoto en què normalment quedes horrible però que fa gràcia (bé, ara ja no cal que sigui a cegues com abans).

    I també agafes carinyo a les fotos, algunes són ben especials... i tant!!

    ResponElimina
  3. Sempre m'han agradat les fotos, recordo la primera càmera que em vaig comprar (em van comprar...) va ser als 8 anys i les fotos havien de ser tirades amb compta gotes, després amb les digitals era genial, perquè podies fer tonteries, fotografiar-les i si convenia després és podia borrar.

    Les fotos que a mi més m'agrada de fer són aquestes que dius "falses", sempre faig posar a la gent que va amb mi: -posa't allà i mira cap al fons..., no, no, una mica més cap a la dreta!- hehehe!

    Està clar que una bona càmera ajuda molt, però es poden fer fotos ben xules amb qualsevol dispositiu que dispari! (com per exemple la harinezumi! :-))

    ResponElimina
  4. En l'actual moment que la fotografia s'ha popularitat i arriba a molta gent que abans no li feia ni cas, no m'extranya gens que en parlis aquí. Sempre des del teu estil, i amb les teves impressions.
    La fotografia és un món molt ampli on hi ha cabuda pels mòbils, les compactes, els amateurs, i els professionals. Només una cosa els diferencia: qui té ull i qui no ;-)
    Ptns.

    ResponElimina
  5. Ah si, recordo que a Malmö en vaig fer una d'aquestes fotos de gent interactuant amb estatues

    ResponElimina
  6. A mi la fotografia m'encanta. He tingut moltes càmeres i m'he gastat molta pasta en aquest tema. He treballat amb paper, en blanc i negre i en color, he fet moltes diapositives... vaig aprendre a revelar. I ara com no, continuo amb l'era digital. Però que consti que jo disfrutava més amb la fotografia més artesana. Ara tot és tant fàcil i es poden aconseguir tants efectes amb aquestes màquines que són ordinadors de butxaca... en fi, que els temps evolucionen en tot. Moltes vegades he trobat a faltar fotos als teus posts, però com ja són prou bons per si mateixos, la veritat és que tampoc hi calen i cadascú té el seu estil i el teu és aquest, així que ho entenc, però que consti que ho he pensat. Val a dir que la teva concepció i la meva sobre la fotografia són força diferents. D'entrada a mi no m'agrada fer fotos dels lloc on vaig amb la penya al davant dels monuments, ni fer la foto típica del monument, ni molt menys una foto interactuant amb una estàtua. Confeso que alguna d'aquests tres tipus cau de tant en tant, però les evito bastant. De fet m'agrada fer les fotos a mi mateixa perquè no m'agrada quan queden quan les fan els altres i prefereixo no sortir que tenir fotos borroses, mal enfocades, mal angulades, etc.
    Tenia un bloc només de fotos però el tinc inactiu pq no tinc temps de dedicar-me a tot i em sap un greu...(http://kkuriskamaku.blogspot.com.es/. Però és que a tot no s'hi arriba.
    A veure si m'animo i hi inverteixo una mica de temps i li dono una mica de vida.

    ResponElimina

  7. Jo tampoc sé fer fotos. Tampoc m'he molestat en aprendre'n, tot s'ha de dir. És cert que les millors fotos són les espontànies o les divertides.
    Quants records contenen les fotografies i això que semblen inofensives.

    ;)

    ResponElimina
  8. Han de ser molt xules! I que et portin bons records és encara millor. La veritat és que naltres som més aviat sosets i mai se m'han acudit aquestes coses. Potser et robo alguna idea, oi que no et fa res?

    Això si, sóc patata, patata amb la camera. I cada vegada, pitjor! què hi farem!!

    ResponElimina
  9. Jo sóc un desastre fent fotos i no m'hi dedico gens... per què? si sempre hi ha algú que les fa molt millor que jo...

    Et felicito pels riures, això sempre va bé i també protesto enèrgicament que no ens hagis deixat cap foto d'exemple. Seria divertit veure-les ...

    ResponElimina
  10. Per un moment m'he pensat que parlaves de la foto del País, però ja veig que tens més bon gust que jo imaginació.

    A mi m'agrada robar fotos, però robar-les de veritat. Com que normalment només retrato a la família i no els agrada, em vaig passejant amb l'objectiu llarg fins que quasi s'han oblidat de mi i llavors, PAM! els vento un 'retratu'. Hehehe. Es queixen, sempre i després me les demanen, quasi sempre.

    Això de les estàtues a mi també m'agrada molt fer-ho. Fer el pallasso és el millor, després quan les veus el records eixampla l'ànima. Què hi ha millor que uns bons riures amb bona companyia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'acabo de visualitzar a mi mateixa perseguint el meu nebot de 17 anys que odia que li facin fotos... en tinc la tira! totes mogudes perquè sempre em veu!!

      Elimina
  11. Per mi les millors les d'amics i amigues fent el burro, més espontànies i no tant falces, tot i que més d'un ja es coneix la cara o el seu "costat bo", jo sóc més d'anar per feina, que no m'agrada gaire "posar". Però el que més m'agrada de les fotos és que immortalitzen records.

    ResponElimina
  12. A mi m'encanten també les fotos falses que dius, jo no en faig, però en tinc un petit recull. Tenen humor i enginy.

    M'aburreixen terriblement les fotos de "sobretaula", i la majoria de fotos de dos o tres persones somrient de manera que tots els que surten ensenyen les dents i fan la mateixa cara. Tampoc les fotos de "piquitus" dels i les adolescents, tant de moda...només les veig per accident.

    Si mai em vols fer una foto, no m'ho diguis, clic i ja està, estàs perdut si em dius "Agnès, a veure, somriu!...gira't, mira cap aquí,.." perquè no te'n surtiràs!

    ResponElimina
  13. Veig que a qui més qui menys ens agrada fer fotos... una altra cosa és la nostra tècnica. No tinc excusa, tinc una càmera que està prou bé pe`ro em falta paciència. No acostumo a fer fotos d'aquest tipus... la veritat és que acostumo a fer molta fotos de paissatge i de coses diverses i poca de gent.

    No ens posaràs cap foto per molta cara de "porfasispli" que fem,oi?

    ResponElimina
  14. M'agrada fer fotos perquè amb el temps aquell instant et oorta a recordar moltes més coses.

    ResponElimina
  15. Sempre m'ha agradat fer fotos. M'hi he gastat una fortuna quan era més joveneta!!
    Ara no tinc càmera més que la del mòbil del Cromagnon. :(
    Tinc una burrada d'àlbums, de cadascuna meva centenars d'altres persones, fins fa uns cinc anys que vaig començar a experimentar amb autoretrats.
    M'agrada el blanc i negre pels retrats de gent gran i nens, i el color pels paisatges. I m'agrada, sobretot, que siguin naturals, sense que s'adonin que fas la foto.

    En posaràs una, oi?...per petició de la majoria (absoluta)!! ;)
    Nanit.

    ResponElimina
  16. Amb la fotografia captes un breu instant i es queda per sempre, impossible d'oblidar. És la màgia de les fotos. I passes tan bones estones mirant i remirant les imatges dels records...

    Si faig posat de gateta moixeta no ajudarà a que pengis alguna d'aquestes fotos per fer-se un tip de riure? ;)

    ResponElimina
  17. M'agrada la fotografia i admiro els companys que ho fan tant bé. Jo no faig fotos gairebé mai, i pot ser per això se'm fa una muntanya fer funcionar la càmera més senzilla del mon. Però el que M'AGRADA DE VERITAT és mirar fotos, m'hi puc passar tota una tarda!
    I tinc moltes ganes de veure alguna d'aquestes fotos de las que parles.
    Va, sis plau!

    ResponElimina
  18. Jo també sóc de les que fa fotos sense tenir-ne ni idea. També tinc sempre la càmera a punt, dins al bolso amunt i avall. I quan realment m'hi entretinc es quan les descarrego. Llavors faig una tria minuciosa i val a dir, que sempre en cau alguna de les que valen la pena!

    ResponElimina
  19. La veritat és que amb els mòbils el món de la fotografia ha experimentat un boom. Ara es fan fotos arreu, a tort i a dret, de les coses més meravelloses i de les més monòtones. Probablement, però, els mòbils faciliten la fotografia espontània, la de broma, la divertida.

    Pel que fa a les fotos de grup de música que esmentes, amb la meva colla a vegades també en fem. Però els diem fotos de "heavits", és a dir, de banda de rock dur o heavy. Sempre braços creuats, o a les butxaques, expressió molt seriosa, separats, i el que representa que és el bateria en darrer terme... huas! m'encanten!

    ResponElimina
  20. haha, jo també sóc de fer fotos falses, que sembli natural, eh?! Les fotos espontànies també tenen la seva gràcia. Jo no sóc bona fent fotos però reconec que n'he fet de bones d'aquest tipus ;)

    També m'agrada fer fotos als animals, sempre queden bé!

    PS: Esperem les fotos falses amb candeletes!

    ResponElimina
  21. Ja veig que hi ha molts aficionats a la fotografia per aquí. Cadascú al seu nivell, però les fotos sempre ens ajuden a immortalitzar moments i visions, per la seva bellesa, per la seva originalitat, o perquè són divertits. A mi m’agraden aquest darrer tipus de fotos i gaudeixo fent-les. Però no en penjaré cap!! Gràcies a tots pels comentaris, tafaners!

    Assumpta, ja saps que no en posaré de fotos on surti gent, i aquestes fotos de les que parlo, evidentment, la gràcia que tenen és que hi surten amics. És una llàstima, perquè seria molt gràfic, però us ho haureu d’imaginar.
    A mi també m’agrada fer fotos maques i ‘artístiques’, però això no vol dir que em surtin bé. Em falta ull, i els mitjans i coneixements que tinc no són els adients. De vegades en surt alguna de bona o que m’agrada, però la majoria són normals, i per això m’agraden les que surt gent fent una mica el ximple, aquestes almenys són divertides. Perdo les comparacions amb els amics que també fan fotos, però no em preocupa. I encara menys em preocupen els blogaires fotògrafs, alguns ho fan molt bé, has fet una bona triar de noms. A aquests prefereixo admirar-los que envejar-los, tot i que no sempre sàpiga que dir en relació a les seves fotos.
    Això de tenir una càmera bona i fer classes està bé. Jo m’ho he plantejat algun cop, però després sempre he preferit dedicar els diners a unes altres coses. El que no he pensat és guanyar-me la vida amb això, si m’interessés prou ja m’hagués mogut per fer-ho!

    Gemma Sara, em sap greu però no penjo fotos de gent que conec, no m’agrada sortir a mi, i respecto la intimitat dels altres. Però la comparativa podria ser graciosa, encara que em sembla que la majoria que tinc són falses, ja que no tinc ull per fer la foto quan algú està en un posat adient, sempre les he de recrear!
    Amb els mòbils es fan moltes més fotos, perquè es pot, però això vol dir que la qualitat baixa globalment, és clar. I sí, és cert, aquestes auto-fotos que ens fem allargant el braç també tenen la seva gràcia. Al post només han sortit tres tipus de fotos que faig, però ja veig que aniran sortint algunes altres que m’he descuidat, això està bé.
    Per això guardem les fotos, i ara que són digitals més. Són records en estat pur.

    Alba, jo també en vaig tenir d’aquelles antigues, fins i tot en vaig perdre una que em va saber molt greu. Amb les digitals és tot molt més còmode, és clar. Pots esborrar moltes males fotos inicialment, i si en fas 36, com un carret d’abans, poden ser 36 bones fotos, o acceptables, mentre que abans era una loteria.
    Sí, això de fer posar la gent de determinades maneres perquè quedi més o menys espontani és força divertit. És aquell making off de les fotos que després no s’explica, hehehe. Per fer fotos d’aquestes o similars no cal una gran càmera. Però hi ha qui es pren la fotografia molt seriosament, i no fan aquestes coses, és clar.

    Ariadna, en parlo ara, però fa molts anys que faig fotos i que m’ha agradat tenir una càmera prop. Ara se’n fan moltes, i potser és ara quan menys interès tinc jo, en faig amb el mòbil, però la càmera la toco poc. Jo no tinc ull, potser per això no he anat a més en aquest món. De vegades he tingut temptacions d’adquirir una càmera millor, em va a temporades, però sé que igualment les meves fotos serien vulgars, ja hi ha molta gent que les fa bé i jo en gaudeixo.

    Pons, sí, sí, d’aquest tipus de foto parlo. Però quan les estàtues tenen forma humana és encara més divertit, perquè hi pots interactuar millor.

    Laura T, hi havia un no sé què en el processat de fotografies abans, era part de la gràcia, suposo. Ara fins i tot els reveladors són automàtics, oi? El que permet la fotografia digital són els retocs, sense exagerar massa pots obtenir fotos molt millors tocant quatre coses. Ni això sé fer jo. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  22. Tinc una categoria al blog que es diu ‘fotoblog’, on és l’únic lloc on poso fotos meves. No és que siguin bones, però volen dir alguna cosa, i solen anar acompanyades de poques paraules, per donar importància a la imatge. No és una categoria massa comú, com t’hauràs adonat, però pots fer-hi un cop d’ull si vols. Si fes més i millors fotos, probablement hi hauria més posts en aquesta categoria. Com bé dius, cadascú es munta el blog a la seva manera. La meva són les paraules, però no et pensis, de vegades també trobo a faltar una mica d’imatge entre tant text. El que passa és que encara més rarament busco imatges per Internet per il•lustrar el post. Sempre hi ha alguna imatge que hi pot quedar bé, i sovint alguna cançó, com fa alguna gent. Però opto per l’austeritat, ja veus. Gràcies per l’elogi, les paraules són el motor d’aquest blog, i si us arriben, estic més que satisfet.
    Entenc la teva concepció de la fotografia, jo crec que la compartiries amb la majoria de gent que ha invertit tant temps i diners en el tema com tu. Tinc un amic que m’ha donat quatre pinzellades de com han de ser les bones fotos, i miro de fer-li cas, però només en algun detall. Val a dir que t’adones que té raó quan ho proves. Les fotos de monuments no són les meves predilectes tampoc, però les acabes fent. Encara que sembli mentida, a banda de fer bajanades, també intento fer fotos que estiguin bé, amb bons enfocaments i originals, però no me’n surto massa. Per això al final m’acaben fent gràcia les fotos amb gent fent el pallasso, quan les mires et diverteixes. No mires si la foto està ben feta, sinó el que s’hi veu. Ah, i a mi no m’agrada sortir a les fotos, les faig jo i sempre surto a ben poques. I això que sempre va amb mi algú que les faria millor que jo mateix, però no m’agrada sortir-hi, i menys sol, sempre em veig malament, perfectament enfocat, però malament!

    Helena Arumi, no és que siguin les millors, però sí les que ens generen més records, és com capturar un moment que vam viure, i el revivim cada cop que la veiem. És un dels objectius de les fotos, però les bones fotografies s’alliberen d’aquest lligam temporal en favor de la qualitat.

    rits, no crec pas que sigui una idea meva, així que ho pots fer tranquil•lament. Es tracta de tenir imaginació, jo en tinc algunes de curioses, fetes al llarg del temps. No és que les busqui, senzillament ens trobem alguna figura en algun lloc, i penso que seria divertit si algú hi sortís interactuant d’alguna manera. Llavors falta que algú vulgui fer-ho, és clar, però sempre hi ha algú!

    Carme, si parlem de qualitat de fotos, també sempre hi ha altres que les fan millor que jo. Però en el teu cas, tu agafes una bona foto i en fas un dibuix, una aquarel•la, o qualsevol expressió que et vingui de gust provar. Jo això tampoc no ho sé fer! I ja sabeu que no poso fotos on surti gent coneguda, com a exemple estaria bé, però segur que us feu una idea!

    Elur, estic segur que tu aconsegueixes fotos molt bones robant-les a la gent. Jo les he de preparar abans. Quan algú està d’una manera fotografiable potser tinc la idea, però a la que fas algun moviment per disparar, la màgia s’acaba, és clar. Llavors és quan has de demanar que es posin d’una manera o altra. Què hi farem. Queden bé, però tu saps que no són de veritat, i quan les mires te’n recordes. No dius ‘caram, quina foto vaig fer!’, més aviat te’n rius, però ja és alguna cosa. Ara, fer el pallasso és tota una altra cosa, aquestes ja se sap que són premeditades, però igualment són molt gracioses i porten records quan les mires al cap d’un temps. Records de bons moments, perquè si no estàs d’humor no les fas.

    Nymnia, no sempre és fàcil enganxar els moments de manera espontània, i a més si hi ha una càmera pel mig es perd una mica la naturalitat, perquè ni que sigui inconscientment, n’estem pendents. Però algunes surten, és clar, i constitueixen molt bons records. Això ens ajudarà a conservar la memòria.

    ResponElimina
  23. Agnès, el mateix passaria si em vols fer una foto a mi. La meva ‘cara de foto’ és totalment falsa i imposada. Si estic amb més gent encara, perquè sé que el focus no està centrat només en mi, però m’incomoda bastant. Les fotos on surt gent més val que siguin divertides, perquè si no no tenen cap gràcia. Bé, sempre serveixen per recordar com érem, i com eren aquestes persones, però això fa una mica de mal rotllo, no? Si ens arrenquen un somriure, a banda de recordar, també ho passem bé.

    Mireia, et surten unes fotos ben boniques, les que ens ensenyes estan prou bé. Dedicar-hi més temps no sempre és fàcil, però ja te’n surts. I les preferències a l’hora de disparar ja són cosa de cadascú. També t’agrada fer fotos als teus panellets quan els fas per la castanyada! No, ja sabeu que no poso fotos de gent, em sap greu.

    Sr. Gasull, és un bon mètode per prevenir futures fallades de memòria.

    Sa lluna, aquest blog és una dictadura on no s’escolta la voluntat del poble. Vaja, com al parlament, si fa no fa. Però si et serveix de consol, això només aplica quan es demanen fotos. Altres peticions sí que es poden fer. No totes, és clar! Ja veig que ets experta, que t’hi has dedicat molt temps. És una llàstima que ara no tinguis càmera, perquè sembla que t’agrada força. Segur que més endavant podràs tornar a aquesta afició, i a experimentar una mica.

    Marion, quina noia més descarada, porta quatre dies per aquí i ja m’està demanant fotos. Doncs em sap greu però no, ja he denegat (com sempre) aquesta petició a tots els que l’heu fet, però en aquest blog no es pengen fotos meves ni dels meus amics. Si voleu riure, feu les vostres pròpies fotos, hehehe! Això em fa pensar que en molts casos les fotos poden deixar indiferent a persones alienes, però són molt especials per la gent que va viure aquell moment.

    Glòria, ja que hi ha altra gent que fa les fotos tan bé, potser no és mala cosa deixar que siguin ells els que les facin i nosaltres els que les mirem. Total, aquestes fotos divertides que dic, en alguns casos només són divertides per aquells que les han fet i viscut, si necessiten explicació, és que ja no ho són tant de divertides. Com ja he dit a tothom abans, que no hi ha fotos, hombre ya!

    Judit, jo porto la petita digital a sobre, però com he dit més amunt, darrerament la trec molt poc. Em sembla que d’anar rebent cops cada cop fa fotos més dolentes, o menys nítides. Va a temporades, però, i sobretot si vaig de viatge, llavors sí que vull fer fotos de tot. És clar que sempre en surt alguna de boneta, però bé, es fa el que es pot, i les grans fotos les deixo per altres.

    Porquet, ben segur que tu, a banda de mòbil, tens una bona càmera, a jutjar per les fotos que ens ensenyes al blog. Amb el mòbil o una digital petita es poden fer aquestes fotos més espontànies que no busquen qualitat, sinó immortalitzar un moment. I ja veig que gaudeixes igual de fer les fotos aquestes de grup de música, amb els meus amics són més aviat d’un grup melancòlic, d’aquell de tallar-se les venes. Com que moltes són a Escòcia, ja pots comptar, música cèltica i aquestes coses. Qui no té feina el gat pentina, diuen. Però és tan divertit...

    Sílvia, no hi haurà exemples en forma de foto, ja he avisat. Els animals sempre queden bé? Caram, ja m’explicaràs el secret, que a mi em costa déu i ajuda que s’estiguin quiets! Tinc cinc milions de fotos dels meus gats, i aprofitables poques. I és clar, les fotos falses han de semblar naturals! En tinc alguna en que a un se li escapava el riure i tot perquè ja no podia més... amb aquests models no es pot!

    ResponElimina
  24. Les fotos espontànies són les més naturals, tot i que n'hi a poques d'aprofitables.
    Pel que sé, la càmera de fotos és una eina imprescindible en el kit del blogaire inquiet.

    ResponElimina
  25. Doncs ja que ens n'has fet agafar ganes de veure-les ara ens n'hauries d'ensenyar alguna algun dia...

    ResponElimina
  26. Tinc una càmera petit i tot que vull fer és un instant, un memoria del moment. És un Canon PowerShot S50 des del any 2004. Ara que he canviat l'apartement i el ordenador ara és un Mac, molt difícilamb fer fotoxop:(

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.