dilluns, 14 de gener de 2013

El dormilega

És l'únic usuari que puja a la primera estació. Quan arriba a la segona, ja té els ulls clucs i es recolza al passamà, així se'l troben les persones que entren al vagó. Quina facilitat per agafar el son, pensen alguns, no perd el temps aquest jove. O potser ja ha donat un parell de voltes a la línia sencera, se'n mofen uns altres. Però no dorm, no. No dorm però somia: somia despert. Milers d'imatges i records li omplen el cap, no pot deixar de pensar en el meravellós cap de setmana que ha passat, hi torna un cop i un altre. No s'hi fixen els altres en el somriure que no se li esborra de la cara?


Un petit escrit per la proposta de la Carme Rosanas. Per cert, l'heu felicitat ja?

22 comentaris:

  1. La verdad es que siempre he envidiado a estos pasajeros de facil dormir. Yo que no duermo ni en una cama mullidita, que pena me doy yo mismo...

    Por cierto acabo de descubrir tu blog y me ha encantado. Te iré visitando.

    Un saludo

    ResponElimina
  2. Durant un temps la passatgera que pujava a la primera estació era jo... i baixava a l'última!! I feia unes dormides...
    I també llegia més, diaris i llibres, entre son i son...

    ResponElimina
  3. un bon regal!! i tant! molt bon relat.

    ResponElimina
  4. Jo era d'aquestos. Recorde els meus viatges a la facultat...Era seure'm i començar a pensar, imaginar...i ja, al final, dormir. I de vegades, roncar amb baba inclosa.
    Ho enyore, la veritat.

    Salut!

    ResponElimina
  5. Potser viure entre somnis és la manera de sobreviure més comodament....

    ResponElimina
  6. És una manera d'aprofitar el temps en un viatge llarg. I si en lloc de dormir somies millor que millor!

    ResponElimina
  7. Jo sóc de fàcil dormir i quan no puc doncs també sommio, normalment no sóc usuària de transport públic, però quan ho he fet doncs aprofito tot el viatge, ja sigui llegint, somiant o dormint.
    Molt bo el relat, ben trobat.
    Bona nit XeXu!!

    ResponElimina
  8. Mira, aquest és com jo... es clapa de dia... Potser no pot dormir per la nit, pobret ;-)

    Bromes a part... quina sort això de tancar els ulls i poder reviure bons moments ;-)

    ResponElimina
  9. És molt millor tancar els ulls i somiar despert, que deixar-los fugir mentres dorms.
    Bon relat i bon regal per na Carme!

    Nanit!

    ResponElimina
  10. Oooooooh! Ara m'has emocionat, XeXu, que maco que ets!

    Em prenc el teu relat com un regal dolcet d'aniversari! És com si me l'haguessis fet al meu gust!!!

    I a sobre ho recordes a la gent... gràcies, gràcies, gràcies... petonassos!

    ResponElimina
  11. Quina decepció, em pensava que parlaries del film de Woody Allen.

    ResponElimina
  12. Potser alguns el critiquen i altres se'n mofen però els uns i els altres el deixen tranquil al seu espai al costat del passamà. I aquest és un espai tan bo com qualsevol altre per somniar despert, està molt bé que ho aprofiti.

    PS: Sí, ja he felicitat a la CARME.

    ResponElimina
  13. Fins i tot veig com li cau la babeta... per cert, això de la baveta a mi m'ha passat uns quants cops. Quan et despertes i te n'adones i veus que tot just davant tens algú (i si és una senyoreta atractiva pitjor) et mors de vergona!

    ResponElimina
  14. Dormir és un dels plaers més grans a la vida, no m'estranya la cara de felicitat. Somniar despert també deu ser bo.

    ResponElimina
  15. Somiar despert, recordar amb els ulls clucs quelcom magnífic que ha t'ha succeït, és una meravella. I la resta del món que pensi en el que vulgui!!!

    ResponElimina
  16. I a la nit somia que somia despert...

    ResponElimina
  17. Eeeeiii! Jo sí que tinc facilitat per dormir al tren! Això sí, als catalans, eh! El metro no el tinc tant per mà. Però jo dormo-dormo, ni somnis ni res, que quan hi ha son... I em desperto sempre un parell de parades abans de la meva, tot perfecte.
    Ara m'he quedat amb ganes, però, de saber quin cap de setmana tan distret havia passat el teu dormilega...

    ResponElimina
  18. M'identifico amb aquest dormilega somiatruites que has imaginat! Dormint o somiant desperts és una altra cara possible de la felicitat. Molts cops m'han dit que és evasió, m'és igual. M'agrada moltíssim, Xexu!!

    ResponElimina
  19. Ostres, jo l'altre dia baixant a Girona em sembla que roncava i tot! i això que només volia tancar els ulls i pensar...

    ResponElimina
  20. Avui t'ha sortit un escrit de molt bon rotllo.
    A mi em passava sovint. Encara que no tancava els ulls, no veia res del que veien els altres. Tenia les meves pròpies imatges.

    ResponElimina
  21. Gràcies a tots pels comentaris, m'alegro que us hagi agradat aquest escrit senzillet i de bon rotllo, estrany en mi, oi? Ja veig que a la sala hi ha molts somiadors, i també uns quants dormilegues! Jo al tren llegeixo, però també vaig tenir la meva època de seure i quedar-me fregit! Ara, la majoria de dies, ni sec.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.