dimecres, 23 de gener de 2013

Disciplina de partit

El dimecres 23 de gener del 2013 passarà a la història per ser el dia que es va aprovar la declaració de sobirania del poble català. Alguns diuen que en un futur aquest fet serà molt valorat. Com a representants dels seus votants, hi havia partits a favor i partits en contra. El Sí ha doblat el No, i això, sens dubte, és una bona notícia pels que creiem que democràcia significa permetre que el poble expressi la seva opinió. Hi ha gent que la defineix d'altres maneres, és clar.

De forma majoritària, cada partit es decanta per una opció i vota en massa. Això, amb més o menys obligació, és el que anomenen disciplina de partit. S'ha donat el cas que cinc diputats del PSC s'han negat a acatar aquesta disciplina i s'han abstingut quan les ordres eren votar No. El primer pensament que em ve és defensar el dret que tenen aquests diputats a contradir les ordres del partit, la votació és personal, i congeniar amb certa ideologia política no té per què voler dir estar d'acord amb tot. Però si hi penso una mica més, ja no ho tinc tan clar. Són representants d'un sector de la població que presumiblement sabien molt bé què votaven. Si contradiuen el partit, també estan traint la confiança que els votants els van donar. O no? Podem assumir que una porció equivalent dels votants també podrien estar en desacord amb el partit en aquest punt?

Francament, no sóc capaç de decidir-me i m'agradaria que algú m'ajudés a veure-ho més clar. A priori, no entenc perquè tots els diputats d'un partit han de votar igual forçosament, però també penso que són part d'un tot i d'unes idees majors que les seves pròpies. Si es decideix d'una manera de manera interna, que cadascú vagi a la seva només demostra que hi ha una fractura en la formació. Com si a Catalunya no tinguéssim ja prou veus grallant, ara també n'hi ha de contràries dintre dels mateixos partits. I les desavinences van creixent...

26 comentaris:

  1. Jo crec que no hi hauria d'haver disciplina de vot en els partits. Si no perquè caldria tenir tanta gent cobrant un sou allà? Podria haver-hi un sol representant del parit i votar per tots. Les persones han de poder decidir segons el que han sentit i el que han escoltat.

    No em sembla que sigui trair a ningú, o al menys no trair més del que ja fan. Si al programa electoral diu una coa i en fan una altra, qui traeix a qui? El parit als seus diputats, que pensaven que defensarien una cosa i en defensen una altra, el parit als seus votants, o els que no has seguit la disciplina? Clar que en algun altre cas podria ser al revés, evidentment. Però de traïcions la política n'està plena... Si jo hagués de votar... no podria votar en contra del que penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc... Ni disciplina de partit ni rotllos... Que no són personetes amb el seu criteri i la seva consciència?

      Carme... ehem... has posat més vegades "PARIT" que "PARTIT"... no sé pas què deuries estar pensant :-P

      Elimina
    2. Tens raó, Assumpta, que consti que no ho he fet expressament i diria que tampoc estava pensant en la mare de ningú... al menys que jo recordi, però l'inconscient ens juga males passades.

      Elimina
  2. Normalment diria que amb llistes tancades, el ciutadà vota un partit, no x diputats. Com a molt vota un líder. Així que hauria d'haver-hi disciplina.

    Ara bé, en el cas concret del PSC i la votació aquesta, tenint en compte que no sabien fins fa unes hores què votarien, el votant del PSC va votar-los sense saber què faríen. Així que no està clar què seria el més honest.

    ResponElimina
  3. si cada dia defensem la llibertat i la democràcia a crits, hauriem de saber veure que cadascú ha de poder votar el que el cor li dicta, si no tot pot quedar en una dictadura democràtica.
    El que més mal em fa és el fet de que hi hagi encara a hores d'ara tants indecisos i tants partidaris del no, que amb les seves mentides poden rescatar algun dels ja convençuts.
    M'agradaria veure molt més implicació política en els nostres mandataris i que deixessin de banda d'una vegada per totes els seus interessos.

    ResponElimina
  4. Doncs jo penso que per sobre de totes les coses, les persones som éssers individuals amb cervell propi. Sóc militant d'ERC de sempre, i per sobre del meu partit, sempre està el meu cor. I si alguna vegada m'he vist amb l'obligació d'haver de votar quelcom que no hi estava d'acord o no era del meu gust, m'he abstingut, sense cap mena de remordiment ni lluita moral.

    Però com bé diuen sempre, tants caps, tants barrets!

    ResponElimina
  5. La disciplina de partit no la veig clara. L'entenc, però aleshores, tal com comentava Carme, no té perquè haver-hi tans diputats, que hagi un per partit que el seu vot valgui X i santes pasqües !

    Ara bé, això reduiria el valor de la democràcia, perquè la gràcia que en un Parlament hagin N diputats és que puguin haver N opinions diferents. I això, fins i tot en l'estructura política actual, hauria de ser possible, ja que dins d'un mateix partit sempre existeixen diferents corrents que estaran d'acord en determinats temes i en desacord en altres, i estaria bé que això es reflectís alhora de fer les votacions, ja que, sense anar més lluny, entre els votants del PSC hi ha un gens menyspreable percentatge que defenen el dret a decidir. I a aquests avui els han fotut.

    ResponElimina
  6. Dubto molt que una persona estigui 100% d'acord amb cada una de les idees del seu partit. Pels que desitgem que ens preguntin el que desitgem avui ha estat un gran dia. El que no acabo d'entendre són aquestes batusses de jo faig el meu escrit de dret a decidir, tu fas el teu...sempre s'ha de cedir una mica.
    La política fa molt de temps que ha tocat fons i crec que s'hauria de regenerar. Jo tampoc escolliria una opció de vot que el meu partit penses i en fos contrària.
    Aposto per unes llistes obertes.

    ResponElimina
  7. Quan un partit arriba al govern i incompleix el seu programa, el més lògic (compte, que la lògica moltes vegades no s’imposa, com tantes vegades hem pogut comprovar) és que a les següents eleccions pateixi un daltabaix.

    En un partit polític, que haurien de ser els primers a respectar la democràcia per damunt de tot, hi poden haver diputats que, en certes ocasions, no estiguin d’acord amb la línia del partit. En tot cas, han de ser els consells nacionals, les executives o l’òrgan que sigui (que mai he entès perquè en tenen tants) qui després apliqui les mesures que cregui més oportunes als díscols.

    Malgrat tot, el que és més destacable al meu parer és la capacitat d’autodestrucció que tenen alguns...

    ResponElimina
  8. La disciplina de partit és el que fa que avui per avui ja no tinguem polítics amb veu pròpia, sinó titelles de partit que fan allò que se'ls diu. Els partits s'asseguren així que no hi hagi 'Maragallades', per posar l'exemple més recent.

    El tema concret del PSC és molt complicat, però demostra que dins el mateix partit hi ha diferents sensibilitats, per més que el Navarro segueix tossudament negant-ho. De fet, no han trencat la disciplina perquè no han votat. Però presentant-se a la votació i no exercint el dret a vot marquen unes distàncies importants amb la direcció del partit, que queda compromesa. El PSC de Navarro ha de decidir si vol ser un partit o una sucursal. En Navarro ho té clar, però els altres no hi combreguen. La rellevància és que es tracta del 25% dels seus vots, i això és molt, més si es valora que potser n'hi ha algun més que finalment no s'han atrevit a fer aquest pas, i tal vegada han votat que no a contracor...

    ResponElimina
  9. La reflexió que fas tu l'he feta jo varies vegades. Disciplina de partit, tot membre hauria de tenir llibertat a l'hora de decidir o votar, però també, en alguns casos, s'haurien de plantejar si realment formen part d'un partit que no comparteixen bona part de la seva ideologia. I el cas que ens ocupa és especialmenmt significatiu, els diputats en qüestió han fet bé d'anar per lliure o haurien, senzillament, d'esborrar-se del partit?
    Crec que valdria la pena que s'ho plantegesin.

    salut i peles

    ResponElimina
  10. Problema 1: aquests representants són escollits sense ser coneguts la major part. Si hi hagués eleccions de representants per demarcacions, aquests podrien votar el que la majoria de la circumscripció hagués decidit.

    En aquest cas els partits es presenten amb programes i se suposa que tots han de votar d'acord amb el programa però es que moltes vegades hi ha qüestions no aclarides al programa. No obstant, en aquest cas el programa del PSOEc si que portava el dret a decidir. De fet sempre l'ha reconegut. Com a mínim en general. El que els passa és que ara el sector més espanyol ha decidit anar en contra amb la qual cosa el votar diferent del partit, en aquest cas, respecta el programa i els seus votants.

    A més, en aquest cas crec que aquests cinc diputats han estat incapaços de votar contra el seu poble i contra el concepte de democràcia. Ho sento però em sembla absurd haver de votar una resolució com la feta ahir entre demòcrates perquè el que demana és bàsic en democràcia: que un poble pugui escollir. Entenc el pas polític però indica les mancances democràtiques de molts, especialment d'aquells que més criden que són ells els demòcrates.

    ResponElimina
  11. Jo crec que haurien de seguir les indicacions del partit. La feina que estan fent es representat el seu partit, si van en contra no estan fent bé la seva feina. Algún cop m'ha passat a la meva feina. El meu cap vol que faci les coses d'una manera, jo li dic que la manera correcta es una altra, l'intento convencer i moltes vegades l'acabo convencent perquè normalment entenc més del tema, però si al final no el convenço doncs acabo fent el que em diu encara que això signifiqui la mort d'innocents... innocents línies de codi vull dir.

    ResponElimina
  12. Com és que no hi ha comentari meu en aquest post?
    Jo el vaig veure ahir...
    Què em va passar?

    En fi... Comento ara :-)

    Sortosament no sempre hi ha aquesta rigidesa, a CiU, per exemple, quan es voten temes com, per exemple, l'avortament, els diputats de CDC tenen total llibertat de vot.

    El cas d'ahir va ser patètic... Durant les campanya electoral, el PSC va dir que recolzava el dret a decidir... Ho va dir ben clar. El dia del discurs d'investidura en Navarro va dir que el seu grup s'abstindria en tot el que fes referència a aquest tema... i ahir: demanen als seus que votin "NO"... Davant d'un partit amb uns problemes d'esquizofrènia com aquests, els diputats què havien de fer?

    Si jo m'he presentat a les eleccions a les llistes d'un partit que recolza el dret a decidir i així ho he dit i defensat als mítings... Ara he de votar "No"?

    El més graciós és el cas de les CUP (ja em disculpareu, que sé que són gent catosfèricament molt apreciada hehehe) però son 1/3 sobiranistes i 2/3... indiferents.
    De fet, això de cridar l'atenció ho saben fer bé, eh?... Posar-se d'acord en, per disciplina de vot, votar diferent entre ells... això sí, avui l'amic Fernández deia que qui no sumi 87 vots "sí" vol dir que no sap matemàtiques... ¿?

    ResponElimina
  13. No estic tan informada com alguns dels companys blocaires, però el que tinc clar, cas de pertanyer a algun partit, que no és el cas, es que MAI votaria una cosa que anés contra la meva consciencia, els meus sentiments o la meva manera de pensar.

    ResponElimina
  14. "Disciplina de partit" ja em resulta una expressió prou antipàtica. Entenc que hi ha d'haver dret a la dissidència, dins d'un partit, per respecte a la persona i perquè els representats, els votants, també són diversos... no s'entendria una dissidència totalment contrària a aquell partit, però en el cas del PSC bé que estan pel dret a l'autodeterminació (però constitucionalment legal, com si això fos possible).
    El cas de la CUP... no ho sé, està clar que encara que hi hagi 87 diputats sobiranistes, la xifra final és de 85, suposo que han volgut traduir a vots el que pensen d'aquesta manera, però no sé si queda molt ben traduït perquè el David Fernàndez ho ha d'anar explicant...

    ResponElimina
  15. és normal que les desavinences hi siguin... A mi m'assembla bé que si no els hi semblava bé el que el partit deia s'abstenguessin (no van pas votar el contrari, simplement no van votar) i és que els votants de dit partit van votar sense saber que votaven, com solem votar tots, perqùe les llistes són tancades i ningú t'explica qui és cada persona que hi ha en aquella llista....

    Jo, com a radical que em considero, els ........ a tots!

    ResponElimina
  16. Quan es pertany a un partit cal tenir ben present tot una sèrie de servituds que poden fer que acabis havent-lo de deixar. En el meu cas, com a militant d'un partit assembleari, i en l'àmbit municipal on em moc, solem votar en conjunt perquè abans ja hem fet la tasca del consens i, manta vegades, els regidors ens hem aplegat a la voluntat de l'Assemblea, que és sobirana. Podem fer-los veure el nostre punt de vista, però si, per majoria, l'Assemblea decideix A i no B, nosaltres tirarem cap a A i no a B. Això sí, si tenim algun problema moral al respecte, el que cal fer és dimitir i anar-se'n a caseta. Tot i que, en el cas del PSOE(c) imagino que hi ha un moviment intern que es resisteix a marxar per mor de deixar el partit en mans dels espanyolistes. I és que la marca fa molt, i molts encara hi veuen les sigles PSC on hi ha, de totes totes les sigles PSOE.

    Salut :)

    ResponElimina
  17. Crec recordar que el PSC va defensar el dret a decidir o sigui que han traït als seus votants, si la disciplina de partit certament obliga a certes coses però vols que et digui em semblen obsoletes....a més demostra que ja hi ha diferencies i greus dins el partit perquè si tots els membres hi estiguessin convençuts anirien a l'una .....ser d'un partit aleshores seria com pertànyer a una secta ....crec que els cinc que no van votar van exercir el seu dret democràtic a no fer-ho si haguessin votat a favor potser si que la direcció del PSC ( jo li trauria la C i fins i tot la S)els podria d'alguna manera sancionar perquè haurien anat en contra dels que els han ordenat......

    ResponElimina
  18. He pogut comprovar que és un tema que no tenim massa clar. Hi ha poques opinions fermes en un cantó o l’altre, em sembla que seria millor analitzar cada cas per separat, perquè cadascun té les seves peculiaritats. En el cas del PSC d’aquests dies molts defensem el que van fer els cinc dissidents, però ho fem perquè van tirar cap a l’opció que ens agrada, o perquè creiem realment que poden votar el que vulguin? Més dubtes... Gràcies a tots per comentar.

    Carme, la teva darrera frase la comparteixo. Em seria molt difícil, però igualment, potser al post no ha quedat explicada una altra cosa. En aquest cas, els que manen al partit volen obligar els altres a votar una cosa, perquè s’hi han compromès, perquè pensen que els votants els van triar per això, o pel que sigui. El cas és que si vols votar en massa com a partit, potser primer has d’arribar a un consens amb els teus diputats. Si es fa una votació interna i surt una determinada decisió, potser sí que hi has de donar suport. O en tot cas, potser la solució que s’ha donat, per bé que inesperada, és la més lògica. No vull votar el que diu el partit, però tampoc votaré en contra, precisament perquè seria contradir el partit. Senzillament m’abstinc. En aquest cas no ho veig mala solució, i la veritat és que abstenir-se és parlar molt clar per aquests diputats que ho han fet.

    Sergi, el teu primer raonament és el que em frena de pensar que, evidentment, tothom ha de ser lliure de votar el que vulgui. No em sembla tan evident. Pel que fa al cas concret del PSC, es van posicionar clarament en contra de la independència, i han dit per activa i per passiva que això de fer un referèndum no ho acceptaran si a Madrid no ens donen permís. Com que les condicions que es debaten ara no són del seu gust, els que votaven PSC havien de saber que es posarien en contra de tot el que sigui un avenç en aquest camp. Vaja, jo no pensava que arribarien tan lluny, negant el dret a votar a la gent, com fan els espanyolistes, però no esperava res bo d’ells tampoc.

    Sr. Gasull, és una manera de veure-ho, potser és democràcia en estat pur que cada diputat pugui dir la seva en cada cas. Però llavors quin sentit tenen els partits, les ideologies. Cadascú podria anar per lliure, i no votaríem una ideologia sinó el que ens cau millor o proposa les coses que més ens agraden. Entenc els diputats com a representants del poble, no com a persones, per això tinc dubtes.
    Segons les enquestes, cada cop hi ha més partidaris del Sí. Potser no de la independència, però sí de que puguem dir si la volem o no. A mi em sembla tan obvi i tan lògic aquest fet que el que em costa d’entendre és que hi hagi qui ens vulgui privar de parlar.

    Judit, aquesta és una part del raonament, som persones independents i cadascú té una opinió, ningú no l’hauria d’obligar a triar una opció que no vol. Tampoc és descabellar que la majoria de militants d’un partit triarien opcions similars. Però l’abstenció trobo que és una solució força encertada en un cas com aquest. No votes en contra del que diu el partit, senzillament mostres que no hi estàs d’acord i que no pots votar la seva opció oficial. M’estic convencent que no és en absolut dolent abstenir-se quan de tu depèn una decisió.

    Carquinyol, realment em costa parlar per boca del gruix dels votants d’un partit. Potser perquè jo voto un partit a qui puc recolzar sempre, o que per ara no he descobert defensant cap tesi que jo no comparteixi. Potser hi encaixo bé, i no tothom encaixa tant en el partit que vota. Això de les diferents corrents dins dels partits ja saps a que porta. Evidentment, tothom pot pensar el que vulgui, i només faltaria que haguessin d’estar d’acord en tots els punts, es pot discrepar, però si es pren una decisió a nivell de partit, encara que no sigui l’opció que tu triaries, no hi has de donar suport? Tinc els meus dubtes. Mira els del PP, per exemple. Sembla que ells no es barallen mai a l’hora d’imposar la seva llei.

    ResponElimina
  19. Maria, no és mala cosa això de les llistes obertes, i és cert que la política s’ha de regenerar. Però ara, després de molt temps, començo a veure alguns polítics que em semblen seriosos, capaços i que estan ben preparats. El president Mas està donant la cara, i és una grata sorpresa. Junqueras i Fernández em fan tenir una mica d’esperança, no està tot massa podrit. Està clar que a casa nostra hi ha més baralles que entesa, però la diversitat és alta i s’ha de tenir content a tothom, i no a tots els partits, i per extensió tots els votants, pensen igual sobre un mateix tema. Ja no diem si hi estan en contra!

    Maurici, la lògica en política no sembla tenir massa cabuda. Si no, no puc entendre que el PP guanyi reiteradament a Espanya, i amb majoria absoluta. D’acord que l’alternativa no és més brillant, però el PP enfonsa el poble una vegada rere una altra.
    A mi no em sembla malament que alguns votin diferent, i no veig que s’hagi de prendre cap represàlia. El problema és que aquí diuen ‘el partit diu això, i tothom a votar això’ i no sé si tenen en compte la diversitat d’opinions. No seria més lògic que fessin les seves pròpies votacions per definir la línia del partit? I si creuen en la democràcia, si el partit en pes decideix una cosa, encara que no hi estiguin d’acord l’han de seguir. Crec que és precisament per aquestes obligacions i per no tenir en compte certs sectors dels partits que alguns s’estan auto-destruint. La veritat és que no em fa massa pena...

    Joan, penso que la imatge de ‘president’ totipotent com tenen als EUA és molt esbiaixada. Ni allà és real, ni tampoc aquí, naturalment. Els diputats són caps visibles que representen un partit que ha estat votat per la gent. Crec que poden tenir veu pròpia fins a cert punt, però també han de seguir les directrius del partit del que formen part.
    En Navarro és un polític mediocre, els propis votants del partit, almenys un bon sector, ho saben i ho comencen a reconèixer. PSC hauria de ser un partit important, però està deixant de ser-ho, i és per la mala gestió. Encara tenen alguns actius importants, però no els aprofitaran. La seva patacada no em fa pena, se l’estan guanyant a pols. Demostren ser una sucursal, com bé dius, ja no tenen cap mena d’identitat pròpia. Els que la tenien, han marxat. I pel que fa a la votació, per mi sí que han trencat la disciplina. Evidentment, votar en contra hauria estat encara més fort, però crec que abstenir-se és una manera de protestar per la manera com s’estan fent les coses. ‘M’obligues al No? Doncs no hi estic d’acord. Jo em crec el PSC, per tant no seguiré el sector més unionista, però no votaré en contra, perquè és el meu partit.’ Així m’ho imagino.

    Gregori Samsa, sembla que els dubtes que tinc són compartits per molts de vosaltres. Sembla que haurien de tenir llibertat de vot, però si cadascú vota el que li dóna la gana, de què serveixen els partits. Han de seguir algun criteri, per força. Això no vol dir que no puguin estar en desacord en algun punt, en molts altres estaran d’acord. Els diputats dissidents de PSC ves que no acabin amb en Maragall a Nova Esquerra...

    Jordi, el PSC té un problema clar d’identitat. Depenent de qui mani, la C que incorpora el nom té més pes o menys. I a dia d’avui, es podria eliminar. Són els gossets faldillers de la seu central del PSOE, i així, evidentment, no miraran pel bé de Catalunya. Això no vol dir que no puguin tenir polítiques positives pel que fa a la gent, però ha de ser a nivell espanyol, res diferent que a la resta de l’estat. També és discutible això darrer, ja que amb el líder tan mediocre que tenen no els veig capaços de fer res positiu tampoc. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  20. El teu darrer paràgraf es pot resumir molt bé amb una frase de Junqueras dirigint-se a la Camacho. Li va dir que ell treballa perquè ell treballa perquè ella pugui votar No al referèndum. Evidentment, ella treballa perquè ningú no pugui dir res, i això, per més que s’omplin la boca dient que són demòcrates, és anar contra la democràcia. Compte, no sigui que el poble parli i no ens agradi el que diuen! Per exemple, que ens retirem d’una guerra absurda que no ens va ni ens ve. No no, fuig. No deixem que parlin i llestos. Aquesta és la democràcia del PP, i malauradament i trista, també la del PSC. Dels altres no en parlem, perquè no paga la pena.
    Efectivament, aquests 5 diputats han estat incapaços de votar contra la democràcia, cosa que em sembla tan obvia que tampoc entenc per què es discuteix.

    Deric, és can pixa, però són els que manen i ens representen, així que no ens en podem desentendre.

    Pons, estic molt d’acord amb el que expliques i jo m’he vist molt reflectit en això. També em passa. Reps ordres que no et semblen sensates. Mires de rebatre-les, però de vegades te les has de menjar. Si és per imposició, segueixes les ordres surti el que surti. Si no va bé, no és culpa teva. Però en el cas dels polítics no ho tinc tan clar. Primer perquè la seva feina és diferent a la nostra, nosaltres no representem tot un poble. I segon, perquè no estic segur que ells siguin escoltats si miren de rebatre unes ordres. Si la imposició és tal que no tenen en compte les idees de cadascú, potser sí que alguna vegada decideixes ser rebel.

    Assumpta, no veig gens malament que dins un partit hi hagi certa disciplina per poder aconseguir uns objectius, però que en casos concrets i espinosos es deixi llibertat. Com a concepte, està molt bé, però llavors el problema surt quan has de decidir en quins casos ho fas i en quins no. Evidentment, aquest no és un problema que hi hagi al PSC, allà sembla que tot va per imposició... de Madrid. Com ja he anat dient, em sembla que el seu líder és mediocre com a polític. Potser encara és més mediocre perquè ara n’hi ha de bons i la diferència canta més. Però sembla que han heretat ‘la puta i la Ramoneta’ històrica de CiU. Ara CDC parla clar, sap al que va i no s’amaga. I justament ara el PSC és quan no saps mai per quin mar navega.
    No he sentit les declaracions d’en Fernández i tampoc no em ficaré amb la manera de la CUP d’entendre aquesta declaració. La seva decisió de partit va ser aquesta que dius, en el sentit que estan d’acord amb el fons i els objectius, però potser no amb les formes. En tot cas, no van votar en contra, a falta d’una solució més adient per les seves idees, com a mínim no perjudiquen el procés de la democràcia. Els tinc simpatia, encara que és una mentalitat peculiar que de moment no m’animo a seguir.

    Glòria, potser és per això que no ets de cap partit. Quan ets dins suposo que t’has de menjar alguns gripaus, és impossible estar d’acord amb tot. I només per estar en desacord en un tema i no votar com el partit, ja és suficient per obrir-te expedient o castigar-te? Això sí que ho trobo malament. Segurament gent expedientada i retirada del partit han votat molts cops a favor i només un en contra. Una reprimenda cap a ells em sembla molt dèspota.

    Gemma Sara, tens tota la raó que com a concepte sona fatal. En certa manera, com deia, li veig lògica, però tampoc em sembla malament que en temes concrets hi pugui haver discrepàncies dins d’un partit. Que tu tinguis idees socialistes no vol dir que per algun motiu, una tesi que defensa el partit no sigui del teu gust. Doncs no n’hi hauria d’haver per tant. En realitat, seria un bon reflex del votant, no? Alguns voten socialista, però entenen que hem de ser capaços de poder dir la nostra en un referèndum, encara que després votem No. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  21. El cas de la CUP no l’he seguit, més o menys entenc per què ho fan, però em sembla que has d’estar dins per acabar de comprendre-ho del tot. Ells fan política de manera diferent, i potser ens hi haurem d’anar acostumant. Una mica d’innovació tampoc no ens farà mal, els nostres polítics tenen molts mals vicis.

    Alba, em sembla que penso força com tu. Abstenir-se no és votar en contra, és només dir que no estàs d’acord amb el que et volen obligar a votar. En aquest sentit, també dono el meu suport a els que van triar aquesta opció. Per altra banda, també entenc que el partit no es quedi indiferent, però no sé fins a quin punt es mereixen càstig. Tenen dret a no combregar amb rodes de molí, no? Almenys l’haurien de tenir.

    Clídice, això de l’assemblea interna és el que penso que hauria de passar a tots els partits. Fer una votació i arribar a un consens, i a partir d’aquí, com a partit, expressar la voluntat en forma de tants vots com representants tingui la formació. Suposo que això es fa, en major o menor mesura, però en alguns casos sembla una imposició total, i per això no votar el que vol el partit és considerat un gran greuge. De totes maneres, encara que sigui per assemblea, i seguint la democràcia, en algun cas has d’estar molt en contra d’alguna decisió, i potser no és prou com per haver de dimitir i deixar el partit. Algun cop es pot discrepar, no? Molts altres s’hi estarà d’acord i es votarà el que ha decidit la majoria. Hi veig inconvenients en aquests partits assemblearis també, pot ser que funcionin molt bé, però també es poden generar moltes guerres internes. No hi deu haver cap sistema que sigui fiable al 100%. Bé, el del PP, no es barallen mai, tots estan molt d’acord en combatre els seus enemics i fer-ho per qualsevol mitjà.

    Elfreelang, el PSC no ha parlat clar ni durant la campanya ni darrerament. Estan vagament a favor del dret a decidir, però només si és legal, per tant no ho estan, perquè el govern espanyol i la seva constitució de dictadura no ho permet. S’emparen en això, i ja no han de donar més arguments. Hi ha gent a qui ja li val això, però jo crec que a qualsevol persona amb un mínim de criteri ha d’adonar-se que la democràcia, que tots es posen a la boca, però que defineixen diferent, és permetre que la gent digui la seva. Una altra cosa és la independència, de moment no parlem d’això. Uns lluiten perquè la gent pugui dir Sí o No, i els altres perquè la gent estigui callada. Al meu entendre, aquests segons són uns dèspotes i no tenen en compte la voluntat del poble. Ja ho han demostrat altres cops. No m’estranya que dins del PSC hi hagi alguna gent que no està per la labor de fer el joc al PSOE, perquè tenen criteri propi i encara un xic d’identitat. Com dius, van deixar de votar per no perjudicar més al partit, en comptes de dir el que pensaven, però això els comportarà represàlies igualment. Així funcionen els partits...

    ResponElimina
  22. Arribo molt tard i amb molta saturació política. Així doncs només desitjo que es compleixi el que dius en començar el post, que tan debò aquesta declaració sigui important, i no tan sols paper mullat. Xq si això no tira endavant,.... mareta meva.

    I només una idea. Llistes obertes. Ens estalviariem moltes coses.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.