dimarts, 29 de gener de 2013

Arguments

Tots sabem que per convèncer algú d'alguna cosa, ens calen bons arguments. De vegades no ho aconseguirem ni així. Però què passa quan aquell qui volem convèncer som nosaltres mateixos? No parlo de grans decisions, parlo d'aquelles petites transgressions que fem, aquells trencaments de normes, aquelles entremaliadures. Un exemple clar i innocent: menjar xocolata en ple règim. En realitat, tenim clar que no toca. Peeeeeerò... sempre tenim alguna justificació per fer-ho, arguments de pes. Segur que tots ens hem auto-convençut de fer alguna cosa fora de lloc i hem posat sobre la taula una llista tan llarga d'arguments que qualsevol jurat la donaria per bona. Tant que costa mantenir les obligacions, portar al dia els deures, però quan es tracta d'una malifeta correm a buscar motius per poder dur-la a terme. Excuses, justificacions, el que calgui. Un cop trobat un argument vàlid, o que per nosaltres és vàlid, ja no ens cal més, ens hi tirem de cap. Som un cas.

30 comentaris:

  1. Pozi!!! Aqui una que no té voluntat de cap mena! I la xocolata (i els donuts) sempre et criden per més que els amaguis...

    Bon vespre XeXu!!!

    ResponElimina
  2. per les coses més plaents som de molt bon convèncer.....ara quan pinten bastos, som uns asos en inventar excuses.
    La força de voluntat, no és gaire forta.

    ResponElimina
  3. Jo no necessito cap argument, ni un, ni mig, per menjar xocolata... ho faig d'una manera ben natural... ;) però ja t'entenc, ens enganyem tan com podem! Som un cas, tens raó.

    ResponElimina
  4. Va, XEXU, home, per una mica de xocolata no cal sentir-se tan malament, de veritat... Tots t'entenem :-))

    ResponElimina
  5. Supòs que cercam arguments perquè sabem que allò que anam a fer està mal fet, està prohibit, pero ........ Sempre hi ha un pero.
    Fins i tots els politics tenen l'argument de "els altres també ho feien" i se queden tan amples, encara que fan coses que no haurien de fer.

    ResponElimina
  6. Has menjat xocolata estan de règim.... bé, això és una confessió, ho saps?
    Dintre de poc vindran dos senyors d'uniforme a buscar-te a casa, no t'hi resisteixis, has confessat i ara et toca pagar...

    :P

    ResponElimina
  7. T'entenc perfectament. I el que és increïble és que aquests arguments sonin tan bé abans de trencar la norma i quan l'hem trencat tinguem tants remordiments.
    La vida és així.^-^

    ResponElimina
  8. Jo no tinc força de voluntat. Hi ara cada vegada m'esforço menys per tenir-ne. M'hi tornat molt indulgent amb mi mateixa...em miro amb bons ulls.

    ResponElimina
  9. Per quin motiu hem de buscar excuses o justificacions per fer algo que pensem que no és correcte?
    No seria més facil fer-ho perquè en realitat ens ve de gust sense donar-hi més voltes? Ho faig perquè ho desitjo i llestos, gaudint la xocolata i després si cal ja seré conseqüent però res ja no et treurà sentir la dolçor entre els llavis :)

    ResponElimina
  10. I després dels arguments venen els remordiments! Sobretot amb el tema dieta .... ais!

    ResponElimina
  11. I de vegades, aquest "argument vàlid", aquesta "raó de pes" és simplement pensar "va, que per una vegada no passa res". Tu ho has dit: Som un cas!

    ResponElimina
  12. Jo menjo xocolata perquè em fa feliç, i aquest és un bon argument per autoenganyar-me perfecte ;) Suposo que la realitat té moltes cares i segons com ens la mirem un dia podem afirmar una cosa amb convenciment i l'altre negar-la (parlo de coses petites, i de vegades no tant petites...). Som humans, ves, què hi farem?!

    ResponElimina
  13. Sempre som molt indulgents amb nosaltres mateixos...

    ResponElimina
  14. Tinc gana... vaig a esmorzar, que encara no ho he fet... Em prepararé un sandwitx de sobrassada, que m'encanta i després un cafè amb llet amb galetes Digestive... amb les que, quan queda poca llet, faré com una mena de farinetes (o sigui "papilla") amb les galetes hehehehe

    Arguments: He estat malaltona i he de recuperar forces... Quan estigui bé del tot, ja faré una mica de dieta :-P

    ResponElimina
  15. Això es nota molt a cap d'any...que si enguany he fet això però no ho faré l'any vinent i... pam!! comença l'any i diem, bé encara no han passat les festes, desprès de Reis...i arriba un altre cap d'any!!
    Per un pic no em farà res! Que demà serà un bon dia per començar! I què, si tothom ho fa!...Una llista interminable d'excuses de mal pagador. :)
    Voluntat, actitud, voluntat, actitud, voluntat, actitud...!! (No és una cançó, jejje)

    Aferradetes dooooolces com la xocolata!

    ResponElimina
  16. El tema de la xocolata jo el dec tenir per prescripció mèdica. De règim, sense règim, faci fred o calor jo he de menjar xocolata pràcticament cada dia! És així, ho diu el meu metge... virtual!

    Jo més que per malifetes recorro a aquests arguments d'autoconvenciment quan em compro alguna cosa que sé de bona fe (bé, sabia abans de les excuses que m'empesco) que no necessitava però em feia taaaaaaanta gràcia, que no he pogut evitar construir un castell de justificacions inexpugnable!

    ResponElimina
  17. És que la decisió està ja presa i per tant, la resta és un intent de justificar-la.

    Jo, xocolata a manta! :) I que duri que d'aquí a un temps serà un objecte de luxe. És una droga per a mi. Després, a córrer i nedar i tot cremat (6 kg menys).

    ResponElimina
  18. De debó t'has de convèncer a tu mateix per fer coses? no pots fer les coses només perquè et venen de gust? serà que el meu costat ètic i moral el tinc abandonat? millor per mi doncs ^^

    ResponElimina
  19. Vaja, aquest post el podria haver escrit jo també, m'has clavat!

    ResponElimina
  20. Xò per convence'ns (uix, així escrit em sona fatal) a nosaltres mateixos vols dir que cal arguments sólids i ferms? Personalment, tendeixo a autoenganyar-me massa fàcilment.

    Cal molta voluntat per no deixar-se enganyar fàcilment per un mateix i buscar bons arguments per trencar. I si dius que així, fins i tot els trobes....

    ResponElimina
  21. Aquest post estaria dins de la branca de la psicologia... :D Els humans som tan punyeteros que aconseguim amb el nostre cervell de fer allò que ens proposem, abans però, si cal ens enganyem. Això passa molt també quan un vol deixar de fumar i sempre troba excuses (que si exàmens, una bona, una festa assenyalada...) tot són estratègies del cervell per no acceptar la realitat!!

    Per no autoenganyar-se no calen grans arguments, solament tenir clar el que es vol aconseguir.... que la decisió presa sigui tan ferma que res ni ningú (ni tu mateix) ho pugui fer torontollar.

    ResponElimina
  22. Va, home, una mica d'indulgència és com un passet enrere per agafar embranzida (jo també tinc arguments facilets per trencar les normes ;-) )

    ResponElimina
  23. Estic a l'ordinador... vaig a mirar uns quants blogs... Hauria d'estar cosint. Ho sé...

    Arguments per quedar-me a l'ordinador: Si estic massa estona seguida cosint després em fa aquell mal tan bèstia el dit polze i tot el tros de mà fins al canell... Res, per no agafar de nou una tendinitis, vaig a voltar pels blogs :-)

    ResponElimina
  24. Perdona, hi ha un error al teu post. Suposo que t'has confós, el títol és "excuses", no arguments. No? =P

    Jo estic de vacances, així que ara mateix faig el gos sense excuses ni arguments! És el que toca! =D

    ResponElimina
  25. L'ésser humà és el rei de l'autoengany, dels arguments i de les excuses.
    Quan observo el meu gat fent a tothora el que li surt dels allí on em sé, sense pensar ni un segon en les excuses ni els arguments, reconec que m'agradaria ser com ell. Intento assemblar-m'hi, però encara n'haig d'aprendre molt.

    ResponElimina
  26. Per què no em sorprèn que entengueu molt bé de què parlo en aquest post? Serà que tots, qui més, qui menys, ens posem aquestes excuses o ens busquem aquests arguments. Com no podia ser d’altra manera tampoc, l’exemple de la xocolata ha calat força, però no és que anessin específicament per aquí els trets, era només perquè m’entenguéssiu. Moltes gràcies a tothom pels comentaris que heu fet.

    Lluna, no sempre és una qüestió de voluntat, jo en tinc molta per algunes coses, per exemple, amb el menjar. Però per fer segons què que potser no tocaria, sempre trobo algun argument que em permeti justificar aquell acte. És auto-enganyar-se, al cap i a la fi.

    Sr. Gasull, parles del sentit contrari, inventar excuses per no fer les coses que hem de fer, que també és molt comú. Però jo dic inventar excuses per poder fer aquelles coses que no hauríem de fer, tan bones com dolentes, però que volem fer i no podem si no tenim un motiu!

    Carme, la meva solució per no menjar xocolata és que no n’hi hagi! Almenys, que jo no la vegi! Si no, no pot ser. És això el que deia, ens enganyem tant com podem per convèncer-nos d’alguna cosa, i llavors ja estem perduts, la farem segur.

    Assumpta, no és pas això, que jo per algunes coses tinc una voluntat de ferro (per altres en tinc zero), però sabia que si posava l’exemple de la xocolata m’entendríeu perfectament.
    Comentari 2: Tu creus que ens has de fer dentetes d’aquesta manera? Però els arguments que dónes són un exemple perfecte del que volia dir. Home, un esmorzar tan calòric potser no convé, però en aquests moments estic una mica feble, el refredat, ja se sap. A més, tinc verdura per dinar, si no em quedaré amb gana. Ah, i que la sobrassada caduca aviat, eh, no volem que es faci malbé. A més, me l’acabo perquè així ja no n’hi haurà i no en menjaré més, no en compro altra vegada i ja està.
    Comentari 3: naturalment, els descansos de feina són molt necessaris! Si no es perd la concentració molt fàcilment, i també tenim això de la mala postura i carregar la part que fem servir. No volem que la mà et quedi malmesa, has de parar una estona segur!

    Miquel Àngel, és justament això. Buscar-se alguna cosa. El que volem fer, ja sigui petit o gran, no està ben fet, i per això necessitem alguns arguments que hi donin suport. Naturalment, aquests arguments només són vàlids per nosaltres, però ja ens està bé! A saber què passa per la ment d’un polític, però ja deu ser això, ‘els altres també ho fan’, ‘per una mica no passa res’, ‘no enxampen mai a ningú’...

    Carquinyol, ei, que jo no he confessat res! He posat aquest exemple perquè sé que tots vosaltres sí que ho feu, lladres!

    Maria, com es nota que saps de què parlo! Ho has clavat, tot quadra en el nostre cap, però un cop fet, llavors venen els remordiments perquè en realitat sabem i sabíem que no està bé! I no només parlem de xocolata i pastissets, eh!

    Glòria, llavors no has de patir per res, qui t’ha de dir alguna cosa si fas el que a tu et sembla bé, sense turmentar-te amb remordiments?

    Levanah, és que no és això. No és una cosa que pensem que és correcte, justament és el contrari. He posat l’exemple de la xocolata, però és el menys important dels que podria posar. Hi ha moments que fem una malesa, de la categoria que sigui, que sabem que no hauríem de fer, però ens busquem les mil i una justificacions. Ens convencem que tenim motius per transgredir les normes i ho fem. No sol sortir bé, després venen els remordiments, però el que em volia fixar era en aquesta capacitat de tergiversar la nostra realitat perquè tot ens quadri i tirar endavant, tot i que sabem positivament que no està bé.

    Anna, justament, és la conseqüència que ens demostra que en realitat no estava bé el que fèiem, encara que ens n’haguem convençut.

    McAbeu, des de quan aquesta vegada que ens prometem que no passa res serà l’última o la única? Un cop caiguts una vegada, qui ens atura després? No tenim remei!

    ResponElimina
  27. Sílvia, el tema de la xocolata era només un exemple. A mi també em fa feliç, és clar, però si faig dieta i no en puc menjar, sempre tinc la voluntat de no fer-ho, no és aquesta la justificació que em poso. El millor és no fer dieta i poder-ne gaudir. Per altres temes, em referia a coses que sabem que no estan massa bé, però dintre nostre busquem alguna excusa per demostrar-nos que serà bo, quan si ho analitzem fredament, o simplement preguntem a una altra persona, la resposta és clara, allò no toca!

    Tirant, inicialment sí, però després venen els remordiments!

    Sa lluna, i qui dies passa, anys empeny. Som especialistes a endarrerir aquelles coses que no ens fa gràcia fer. Si parlem de dieta, hi ha les festes, però és que després hi ha l’aniversari de no sé qui, aquell sopar d’ex-alumnes, el sant de la padrina, i ja ens posem amb les festes regionals, i aquí no hi ha qui pari. Potser cap a mitjans d’any... però llavors hi ha vacances i menges més... no tenim remei, si ja ho dic jo.

    Porquet, la xocolata era només un exemple, però ja veig que ha aixecat polseguera, colla de golafres! Però veig que has captat perfectament el missatge del post, gastar-se diners en una cosa que no ens fa cap falta podríem dir que és una malifeta. No en el sentit de dolent, sinó perquè no toca, o no convé. Però com dius tu, et busques mil arguments. Segur que el faràs servir molt, que si tens això ja estalvies en unes altres coses, que ara és el moment perquè s’encarirà... el que sigui, la qüestió és anar a la botiga ben convençut... encara que sigui amb fum.

    Jordi, em sembla que tens raó. Prenem la decisió, però com que no és del tot correcta i ho sabem, ens busquem totes les argumentacions possibles. La xocolata ens agrada a tots molt, em sembla. Jo miro d’estar-me’n, però és força viciosa. I com més negra millor!

    Pons, no et falta raó! Si no es té ètica ni moral no et cal cap mena de justificació, fas les coses i punt. I després que et demanin justificacions!

    Deric, era inevitable que alguns us sentíssiu molt identificats!

    rits, per escrit s’hauria d’escriure ‘convèncer-nos’, que encara sona pitjor, és clar. Ens enganyem amb facilitat, no dic que els arguments hagin de ser poderosos, precisament és això, els arguments són les pobres excuses que nosaltres mateixos ens posem, però que en aquells moments a nosaltres ens emblen suficients per tirar endavant el que sigui que volem fer. És la manera d’enganyar-nos, dient-nos com de meravellós serà.

    Alba, el cas aquest de deixar de fumar és un altre exemple molt clar, sempre hi ha excuses, i per qui ha de fer-ho no són excuses sinó arguments molt lògics, és evident que no es pot deixar de fumar amb segons quines perspectives per davant! Enganys, estratègies del cervell, com bé dius, no hi ha manera. És cert que en realitat no caldria tot això, si volem una cosa no hem de donar explicacions a ningú, la fem i prou. El que passa és que som nosaltres mateixos els que sabem que alguna cosa de dolent hi ha en tot plegat i necessitem justificar-ho per no sentir-nos malament. Total, després tenim remordiments igualment.

    MontseLladó, ja ho deia aquell, que ni un pas enrere encara que sigui per agafar impuls. Estem carregats d’arguments, d’això no hi ha cap dubte!

    Yáiza, en el tema que tractem, arguments, excuses i justificacions venen a ser la mateixa cosa! Almenys, al llarg dels comentaris ho he anat fent servir de manera equivalent. Vaig posar arguments perquè semblés més seriós, la feina d’auto-convenciment que fem és molt estricta! Jo també estic de vacances, així que estic igual que tu.

    Marion, si ens hem de fixar en les coses que fa el gat, ho tenim magre. Sempre fan el que volen, i si no hi ha menjar, no callen fins que el tenen. Que rasquen el sofà? Segur que no tenen cap impediment moral per fer-ho. Que volen moixaines? Tant és el que estiguis fent, ho has de deixar per fer-los cas. Perquè són bèsties, però pensa en una persona que es comporta així. Li diríem d’egoista cap amunt.

    ResponElimina

  28. Jo, quan em salto alguna norma, tinc dos arguments que mai fallen:

    1. Perquè avui és avui
    2. I si aquesta nit em moro?

    ResponElimina
  29. És absolutament necessari donar-nos permís per a fer coses, amb o sense arguments. Ja anem prou quadriculats en totes les coses del dia a dia. Mimar-nos una mica, perdonar-nos, excusar-nos, si no ho fem amb nosaltres mateixos, com ho farem amb els altres?
    I la xocolata... doncs benvinguda sigui!

    ResponElimina
  30. Helena Arumi, caram, i jo sempre buscant-li tres peus al gat. Què fàcil que ho fas tu! Ja em diuen que em menjo massa el cap...

    Judit, al principi havia entès diferent el teu comentari. M'agradava això de 'donar-nos permís' com a explicació del que jo deia. Vull dir, necessitem un permís per part nostra, com un nen el necessitaria dels seus pares, per poder tirar endavant alguna cosa. I per obtenir-lo ens l'hem de guanyar. Però no, tu parles d'auto-atorgar-nos aquest permís sempre, per tal de no sentir-nos malament. Bé, no sé, dependrà del cas, suposo. Per la xocolata no posarem el crit al cel, però potser per altres coses sí, oi?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.