dilluns, 17 de desembre de 2012

Relats conjunts, Els jugadors de cartes


Primer va ser el cotxe, modest, però li va donar un marge per seguir jugant. Després va venir la col·lecció de monedes, portava tota la vida recollint-les i classificant-les, tenia ja força valor. Convençut del canvi de sort, va posar les claus de casa sobre la taula, però la deessa fortuna li va tornar a fallar. Pel camí havia anat perdent altres petits objectes de valor, ja no tenia massa més per oferir, aquell espiral havia començat quan ja no li quedaven estalvis a la butxaca. Però no podia parar, la febre el mantenia jugant una partida rere una altra, i els pocs cops que guanyava no compensaven les pèrdues que s'anaven acumulant. No hi havia camí de tornada, l'única manera de recuperar-ho tot era seguir jugant, i esperar el canvi de tornes, un cop de sort. O uns quants.

Desesperat, va decidir apostar l'única cosa que li quedava, i va advertir que era una partida de tot o res, ja que l'última aposta tenia més valor que totes les anteriors juntes. S'hi va jugar la dona.

El contrincant es va fer el desmenjat, va semblar que rumiava si li compensava aquella jugada o si li convenia més plantar-se llavors. Però només era façana, havia estat esperant aquell moment. No necessitava un cotxe, ni una casa, i encara menys les maleïdes monedes. Tenia més diners dels que el pobre desgraciat amb qui jugava podia somiar, de fet, no li importava tornar-li-ho tot un cop guanyada l'únic cosa que li interessava d'ell, una cosa que no podia comprar amb diners, però que es podia guanyar ara amb la seva sort i el seu bon joc.

Ella li ho havia demanat. Ja no podien mantenir més aquell amor amagat, però no volia abandonar el marit sense més. Els dos van pensar la manera que ell la perdés, i llavors ja no podria fer-se enrere. Era un desgraciat, i un mal jugador, però sempre acabava pagant els seus deutes de joc.


La meva aportació a Relats Conjunts d'aquest desembre.

18 comentaris:

  1. Ostres!! Anaven d'acord!! Quina barra!!

    Bé, al menys que li torni el cotxe, la casa i les monedes, no? Si ell ja és ric, que deixi al pobre perdedor amb un sostre...

    L'anava llegint i dic, "ara s'hi jugarà la dona"... previsible... i ja pensava "com si la dona fos de la seva propietat, amb quin dret se la pot jugar", "després, ella que digui que no i ja està"... això acabarà a trets.

    I va... i resulta que anaven d'acord!!

    @@@@

    ResponElimina
  2. Ostres!!! quina ràbia que fa que es juguin una cosa així a les cartes... quina dona! :)

    Una bona història XeXu!

    ResponElimina
  3. Hòstiaaaaaaaa XeXu!!!! Ja t'has empeltat del Gasull????
    Que trist no estimar i no sé capaç de dir-ho. No t'allunyes massa de la realitat, tot i que no s'acabi amb un joc de cartes!!!

    ResponElimina
  4. Bon relat, amb un argument molt ben trobat. Em penso que tots esperàvem la típica història d'un ludòpata qualsevol, i ens has sorprès amb el gir final.

    ResponElimina
  5. Si ha estat capaç de jugar-se-la a ella no cal que li tornin res, per molt que tingui l'altre i per moltes trampes que li hagin fet, ell s'ho ha buscat.

    ResponElimina
  6. No seria el primer cas que un home fa una brutalitat com aquesta pel joc. Aix, m'ha posat la pell de gallina saber que la dona també hi estava d'acord. Quina barra! En el fons, tot i ser un perdedor, en aquest cas, crec que hi sortirà guanyant. Molt bona història i molt ben narrada!

    ResponElimina
  7. M'ha agradat el relat perquè no m'esperava gens el gir final i això està molt bé quan llegeixes. El què no m'ha agradat tant és la situació que hi expliques, és trist per tots els protagonistes haver arribat a aquests extrems.

    ResponElimina
  8. Anava llegint i pensant alhora ... això sembla un relat del Sr. Gasull, m'he equivocat quan he teclejat? I no, no senyora, és un relat d'en Xexu i molt bo per cert, amb un final sorprenent.
    També opino que quan s´acaba l´amor és necessari posar les cartes sobre la taula, no les del joc, és clar!

    Bon dia!

    ResponElimina
  9. Bon relat,potser aquesta ultima partida li passara com diu la dita "afortunat en el joc,desgraciat en amors"

    ResponElimina
  10. Això si que és CORNUT I PAGAR EL BEURE... si hi estaven d'acord molt bona jugada.

    ResponElimina
  11. Molt important l'últim paràgraf! Que si no sembla un conte molt i molt i molt masclista. Per sort, tu has volgut acabar bé la història.

    ResponElimina
  12. que bo XeXu!!! no se m'hagués acudit mai que tot això fore per a deixar l'home sense que ho sembli! hehehe! M'encanta! :DD

    ResponElimina
  13. Això sí que és jugar amb cartes marcades.

    ResponElimina
  14. Mira, que primmirada la dona...
    Potser més valia que li hages dit la veritat i no l'hagessin desplomat!
    El relat boníssim, Xexu!

    ResponElimina
  15. Però si ara resulta que guanya en comptes de perdre... Vaja, seguiria perdent igualment amb aquesta dona (guanyar i perdre de vegades és un poc relatiu, tens raó!).

    ResponElimina
  16. Aquesta conxorxa és digna dels millors capítols de Dallas! Quin bon argument! I que recargolats els seus protagonistes... bé, menys el pobre que ha perdut bous i esquelles.

    ResponElimina
  17. Vaja, sembla que a alguns, o més aviat a algunes, no us ha fet massa gràcia el to tan masclista del relat de jugar-se la dona a les cartes. Bé, he de dir que justament era això, un relat, i com heu dit alguns, fins aquí era previsible, tot apuntava cap aquest cantó. Que escrigui això no vol dir que jo comparteixi una cosa així, espero que ho entengueu. Em sap greu si no us ha agradat, la veritat és que a mi em va semblar una bona idea i un bon gir, però bé, el 'client' sempre té la raó, diuen. Gràcies per comentar.

    ResponElimina
  18. Trobo que has aconseguit un relat rodó. Se'n podria fer una pel.lícula amb aquest guió.
    Els amants no són cruels i s'empesquen una solució per fer-li menys mal al marit. Ara resultarà que són els bons, he, he
    M'ha encantat. Bona feina.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.