dilluns, 10 de desembre de 2012

Ja no ve d'aquí

Avui he vist com algú feia el ximple en una estació de tren i m'he recordat d'una mítica frase que em va acompanyar un temps de la vida: 'no estàs sol'. La dèiem mentre estudiàvem infinites hores a les biblioteques i algú començava a desvariejar, li dèiem que no estava sol, que el podíem veure tots fent el que feia. Això m'ha portat a altres frases o expressions que han tingut el seu moment, com el 'ja no ve d'aquí' que entre amics justificava les animalades que ens dèiem, si total havíem d'anar a l'infern igualment per males persones, ja no venia d'aquí. O el crit de guerra que teníem quan jugàvem a voleibol a la platja de jovenets: 'pinya seca!'. Pinya com a sinònim de cop, ja s'entén. Per no dir coses més pròpies meves com 'ja no m'estimes com abans' o dir 'bona nit' a totes hores. O en el moment àlgid de la promoció el 'la noche me confunde', però aquesta és una altra història.

I tantes que em dec deixar que en el seu moment eren la moda, l'afegitó de moltes converses. I vosaltres? Recordeu alguna frase o expressió concreta que repetíssiu sovint entre amics, o en família, que tingui alguna explicació curiosa? Va, que riurem una estona.

40 comentaris:

  1. ;)) És la frase que m'ha vingut al cap al llegir aquest post, però hi havia infinites frases sobretot quan érem menuts i per exemple ens tiràvem un rot i havies de tocar la front a algú per passar-li la "pesta" dient còfia... hehehe! Ara em sento burra recordant això.... prou, prou. A veure què diu la gent! :DD

    ResponElimina
  2. Al cau normalment són frases que ha dit algú en un mal moment i que després repetim fins a la sacietat i l'avorriment la resta. Per exemple, un cop una noia va demanar que compressin força cocacola perquè ella només veuria aquest refresc. En el moment de la festa, faltava cocacola per fer barreges i ella va dir al noi encarregat de comprar: "T'ho he dit!!!" Doncs exagerat a "TUUU-E-DIT!!" ho hem repetit cinquantamil cops, sempre procurant que ella no ens sentís... A més, amb la seva mateixa entonació!
    Els teus tenen la seva gràcia... al cau segur que en tenim molts més, que ara no venen al cap. Amb els de classe som més moderats, diria. Tot i que també tenim les nostres coses.

    ResponElimina
  3. En el meu cas no passo de reproduir diàlegs dels Simpsons. El més utilizat http://www.youtube.com/watch?v=YKUOB8MN4Kc

    ResponElimina
  4. Una frase que varem cansar d'escoltar era aquella de "si no hay casera, nos vamos" que feia referència a un spot televisiu de Casera i era en castellà, clar.

    ResponElimina
  5. Quan parlàvem d'algú que jo no coneixia sempre els deia: fa molt de temps que no l'havia vist mai.
    I quan feia molt de fred: si glaça cap dins....

    ResponElimina
  6. Una persona propera (sabent que em fa molta por la pel.lícula de "chucky el ninot diabòlic") acostar-se'm pel darrera i xiuxiuejar-me a l'orella, estrafent la veu: 'Quiero ser tu amigo...'
    Aarggggghhhhhh Va haver una època que m'ho deia continuament.

    PD: el xiscles que fea es devien sentir a les antípodes i si rentava plats, n'he trencat més d'un de l'ensurt.
    Ai, quina rucada :D

    ResponElimina
  7. Uiiiiiii quin tema has tocat! Tantes, tantíssimes en tenim amb la colla d'amics del barri que l'any passat, vam fer-nos una samarreta i tot amb un munt de frases que diem cada dos per tres, com petites lletanies. Mira que n'hi ha d'escrites... i encara no les hi vam posar totes!

    Reconec que la majoria d'elles no tenen cap mena de gràcia fora de l'àmbit del grup, però també reconec que, en aquest tema, som una mica malaltissos. A vegades són frases que han estat dites en moments que ens han marcat, d'altres que senzillament les hem començat a repetir sense cap motiu aparent i han acabat fent fortuna... no ho sé, però cada frase té la seva petita història dins del grup.

    En vols algunes? (aviso que podria excedir el límit de caràcters dels comentaris...)

    "Abans de sortir de casa, informa't" (aquesta me la van dir a mi per un fiasco de visita a un Parc Nacional de Sardenya que jo vaig insistir en visitar i que va resultar ser un fracàs).

    "Això no és prou alta muntanya" (hi ha un amic de la colla més muntanyera al que li van les experiències canyeres i va deixar caure aquesta frase que ara ja diem a tort i a dret encara que estem a més de 3.000 metres fent la mona per una cresta).

    I n'hi ha moltes més!

    "Aquí i en directe", "Ho veig i ho doblo", "Amb sense aturador", "A fi i efecte... uh!", "Oh Rubí Vilobí"... de fet aquesta darrera és una cançó i tot!

    ResponElimina
  8. A casa meva... hem fet famoses algunes frases dels fills i nebots quan eren petits que ens feien gràcia i en comptes de dir-ho de manera correcta i convencional ho dèiem a la manera del nen o nena en qüestió.

    El meu nebot, quan era petit, era molt televisiu en diferents llengües i havia après castellà a través dels dibuixos i deia: "De tal palo tal pastilla". El meu fill deia "No tinc ni marmota idea".



    ResponElimina
  9. Bé, nosaltres a la feina en tenim unes quantes, no explico a qui ni a què, per si les mosques; però el company d'E.Física, ens ha enganxat "ARRASSSSSSSSS"!!!!, o quan una cosa ens fot de mala hòstia "I VIM I VAM"; o "JA HO SAP TON PARE?", i ara no me´n ve cap més, deu ser l'hora!!!!
    Durant una època, ai que em pixo de riure, no paràvem de "Trata de arrancarlo", o "Hasta aquí puedo leer"!!!! (perquè vegin que també n'agafem del castellà!!!)
    Nanit!!!

    ResponElimina
  10. A casa dèiem "tu al·lucines mandarines" i ens fèiem un fart de riure!

    ResponElimina
  11. "HE DICHO CULO", aquesta frase la fem servir molt quan volem acabar amb un tema redundant o enfadós, d'ençà que l'Eugenio la va posar de moda amb l'acudit del buhito.
    El saben aquel que diu...
    El sabeu, no???

    ResponElimina
  12. Ostres!!! Et podria escriure un llibre. Una mena de diccionari, enciclopèdia, recull... no sé. De frases d'aquestes que per una tercera persona són bastant misterioses però que entre amics o família són perfectament interpretables perquè tenen alguna anècdota al darrera ;-))

    En diré unes quantes:

    - "Váyanse poniendo el entrecot" (així, tal com ho he escrit). A casa meva (de Barcelona: mare, germana...) vol dir "Aneu-vos servint vosaltres mateixos" :-))

    - "Callencu", senzillament vol dir "Colònia tal com ho deia la meva germana de petita... Paraula ben rara, eh?

    - "Anémonem" que vol dir "Anem" o "Marxem"... No recordo el seu orígen...

    - "Dospassem", Aquesta és invenció de la meva mare. S'ha d'explicar. Quan va amb algú pel carrer, al moment de travessar, si som tres els que anem, doncs diu "TRESpassem", però si som dos, doncs "DOSpassem" o "QUATREpassem"...
    S'entén? :-) Tu ets a la vorera i, a la que es posa verd i ja es pot creuar, doncs es diu el "TRESpassem" o "DOSpassem"

    - "Mesiversari", També molt freqüent a la meva família. Si els períodes d'UN ANY són ANIversaris, els períodes d'UN MES són MESiversaris (per exemple, quan algú celebra el cinquè aniversari del seu casament, li pots dir que celebra el seu 60è mesiversari.

    - "Santa Maria del Vallès Occidental"... Forma d'anomenar Terrassa :-))
    Té el seu orígen en un principi d'equivocació al que es va donar un final ja buscat... i ara ja és un nom reconegut per tota la família :-)

    - "Parle vosté"... Aquesta frase, real, que s'empra al Tribunal consuetudinari de les aigües de València, és utilitzada moltes vegades a la meva família, quan en una discussió algú es queixa que no l'escolten... :-DDD

    - "La vaca"... Forma en que en Josep Lluís i la meva germana anomenaven a un matalàs blanc, de casa dels meus pares, que alguna vegada havien traslladat d'habitació, tot cargolat, pesava un mort i feia molt de "bulto", així que el van batejar com "La vaca".

    - "Tea time! Tea time" Expressió amb que en Josep Lluís i/o l'Assumpta anuncien -amb gest de majordom o primera donzella- (segons qui l'hagi preparat) que el te és a punt.

    - "El tall britànic", és "El corte inglés, però em sembla que en això no som els únics... Hi ha més gent que ha fet servir aquesta traducció.

    - "Éxame argo", Expressió amb que l'Assumpta pot demanar a en Josep Lluís, en un moment donat, algunes monedes de "suelto" per anar a busca alguna cosa ;-))

    (...tornaré...)

    ResponElimina

  13. Qualsevol frase de l'APM pot acabar sent un clàsic, no???
    Cuuuuuiiiidaaaaaaaaoooooooooooooooo!!!!!!!!!


    Assumpta, Anémonem, o Anemon-hi, també ho dèiem amb els meus companys de facultat, i una de les noies és de Cambrils amb família a Reus. Vols dir que no és autòctona de la zona?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser que fos una forma pròpia d'aquí el Baix Camp, Camp de Tarragona, no sé... el que sí és cert és que no és forma que utilitzem com a pròpia, sinó que quan la fem servir (jo la primera) ho dic com a "cosa que vaig sentir i em va fer gràcia i ara la faig servir jo" :-DDD

      Elimina
    2. Ep! que jo no sóc del Baix Camp ni hi estic a prop ni hi tinc parents a prop i, no sé ben bé per què, tota la vida he dit "Némone" quan hem de marxar. Què estrany.

      Elimina
  14. Me n'han vingut dues;
    "Jau, coloma, jauuuuuuu"!!!!
    "No emprenyeu el "matxo" aquesta és exclusiva de ma mare!!!!
    I una en record al meu germà "Vés a cagar a la via"!!!!
    Uf, quin post, m'han vingut tants records!!!!

    ResponElimina
  15. I l'estrellla "CAGA-T'HI LORITO"!!!! apa, marxo a treballar que m'enganxo als blogs, i ja no faria res més!!!

    ResponElimina
  16. Caram! l'Assumpta!!
    Jo en recordo algunes de les que han sortit aquí.
    A les meves filles, ara, quan en diuen alguna amb les amigues els sembla com si elles ho haguessin inventat... Aiii... quins temps!

    ResponElimina
  17. "más buena que el pan"... sense comentaris :DDDD

    ResponElimina
  18. De fet, jo us podria posar una cançó SENCERA que tots a casa (mare, germà, germana, marit i jo... l'haurem d'ensenyar als nebots) sabem de memòria i que no vol dir res, però no tinc forma de "provar" que la sabem de memòria ;-))

    Suquerlai, sutreclai, gualiputdei catafatai, guamelí, gualidublei, funicurei catamatai.

    Sudney din din more din din din
    Sudney din din more din din din
    Sudney din din more din din din

    Gualipud de mataaaaaaaaai

    (La pronunciació és tal qual està posada... Estic disposada a cantar-la davant de qui sigui) :-DDD

    ResponElimina

  19. També és un clàssic (ara no sé de quina pel·li) aquella de: La policia no és tonta

    ResponElimina
  20. De l'estada a València acabàvem una conversa d'una manera concloent dient: ... i txis, pum.
    D'en Nunyes encara hi deixem anar algun pulutant i al sozi no se'l pot enganyar.
    Va Xexu, no fem cagarel·la que la cosa és seriosa.

    ResponElimina
  21. Xexu, m'has fet passar una bona estona, llegint el post i els comentaris, nosaltres hem rigut moltíssim a casa amb la història de PIM, PAM, PIM, PAM. També hem fet molt conya amb un CLAROOOOOO! que ho vam catalanitzar hi deiem CLARUUUUU!. La nit ens ha confós alguna vegada a tots....nosalres amb tota la colla teniem una frase ja que sempre quedaven a una hora i tots apareixiem més tard...i sempre deiem és que m'he deixat les calces i he tingut que recular fins a casa a buscar-les.....

    ResponElimina
  22. Ostres, n'hi ha moltes de frases o expressions que s'instauren en el nostre vocabulari més habitual i que tenen un significat molt més profund que el de la seva primera lectura. Recordo un individu que va venir a treballar a l'empresa on jo treballava i que tenia un morro exagerat. Se li van donar les botes de seguretat com a tothom que havia de feinejar per producció i llavors va demanar el kit de neteja per les botes. El kit de neteja? li va dir el cap. Si, el betum, un raspallet... Li van contestar amb un exabrupte, però ell no va callar i va sentenciar amb un: "Jo ho havia de dir" que vam incorporar tots el del departament en les nostres converses i ens era molt significatiu. En tinc moltes, però no acabariem. Amb una mostra n'hi ha prou.
    Quines pensades tens Xexu, ens fas barrilar d'allò més i el més important, ens fas esbossar un somriure que en aquests dies és prou important.

    ResponElimina
  23. Ostres, és veritat RAFEL!! :-))

    I què dir dels "això no és pot permitir!!"

    ResponElimina
  24. "Sembles un llonguet"-Quan és parla d´algú estirat com els de ciutat(Palma)
    "Femme fatale"- No cal comentari.
    "Xereca com un dia sense pa"- Quan és una mala persona.

    Bon dia!

    ResponElimina
  25. Buf, jo en tinc moltes. Però tantes que necessitaries un diccionari Marcel-Català, Català-Marcel. El que passa amb aquestes expressions és que fan molta gràcia amb aquells qui et fas però fora del grup o de la família o del què sigui la peden tota. En fin, (mira, te n'acabo de dir una), te'n deixo un parell i prou: amb els amics, "hola" és "mellon" (pronunciat "mèl·lon) per una història molt llarga i divertida, i, a casa, la cocacola es diu "cocuela".

    ResponElimina
  26. Moltíssimes gràcies a tots els que heu contestat la meva proposta, la veritat és que m’ho he passat molt bé llegint les vostres frases, algunes m’han semblat perfectament entenedores amb l’explicació pertinent, encara que siguin d’aquestes bromes privades, i algunes són molt divertides. Ei, si us en venen més al cap, no us n’esteu de dir-les, en aquest post o qualsevol altre, que és molt divertit, em sembla que aquells que heu anat llegint els comentaris ho heu pogut comprovar.

    Alba, bons records, valen, és clar que sí. D’expressions de canalla tots en tenim al cap, i quan s’enganxaven, no hi havia manera de treure-se-les del cap. I això de ‘tonto l’últim’ no està malament, ho has aplicat perfectament sent la primera!

    Yáiza, aquesta és de les que volia dir! Com les frases de la tele que se’ns enganxen, un bon dia algú diu alguna cosa i aquesta frase fa fortuna. De fet és aquesta la manera, però sobretot preguntava per aquestes com la teva de ‘tuuu-ee-diiit!’, més personals, més de l’entorn de cadascú, encara que pels altres no tingui la mateixa gràcia, però explicant la situació ens fem una idea. Però com es pot fer una festa sense prou coca-cola?? Això sí que no m’ho explico. La noia tenia raó!

    Pons, home, el ‘excelente!’ d’en Burns. Tot un clàssic, jo també el faig servir sovint, però no acabo d’entendre com hi ha gent que no ho agafa...

    Miquel Àngel, sí sí, i tant, una frase molt coneguda. Els anuncis són una font inesgotable d’afegitons que la gent fa servir, molts eslògans es poden aplicar en alguns moments de la vida. Si se’ns queden gravats és que els publicistes van fer bona feina, oi?

    Sr. Gasull, molt bones, i molt personals. Segur que amb aquest post us he fet recordar algunes coses que teníeu oblidades, i que sempre va bé refrescar, ja era això!

    Helena Arumi, que simpàtic el teu amic, no? Amic, amiga o el que sigui. Ja és tenir mala llet. És clar que recordo que un cop al meu amic i company de pis, en un laboratori d’alta seguretat, mentre ell feia una feina molt dedicada, li vaig xiuxiuejar a l’orella la frase de ‘El silenci dels anyells’: ‘estoy pensando seriamente en comerme a su esposa’. I mira que no he vist la pel•li que em fa por, però em va fer gràcia fer-ho, i una mica més i tenim una desgràcia de seguretat biològica... sort que puc explicar-ho, senyal que no va acabar passant res... crec que en vaig fer un post i tot, temps després!
    Ostres, la frase de ‘la policia no és tonta’ a mi no em sona de res!

    Porquet, nosaltres també havíem considerat fer-nos una samarreta amb la frase que dóna nom al post. En el seu moment va ser molt gran. I què dir de les teves? Justament això és el que demanava, frases d’aquestes que no són famoses, que es diuen amb els nostres. Si poses les frases sense explicació no volen dir res. Però com que t’has portat molt bé i has fet exactament el que volia que féssiu, m’he posat en la situació i m’he imaginat perfectament fent-les servir. Quants milions de vegades t’han repetit això d’informar-te abans de sortir? I quantes vegades l’has dita tu a algú, fent mofa de tu mateix, i encara hi ha hagut més riures? Incomptables, segur. I aquesta de no ser prou alta muntanya és de manual. La típica cosa que hom diu un dia, i després s’aplica a tot. Per exemple, el record de gols que ha fet el Messi no deuen ser prou alta muntanya, oi? Les altres també m’agraden, però les hauries d’explicar! En aquest blog no se supera mai el límit de caràcters, i menys si és per riure una estona!

    ResponElimina
  27. Carme, boníssimes!! Com m’estic divertint amb aquests comentaris. Esperava frases com les del Porquet, aquesta era la primera idea, però les que dius tu també són molt mítiques! Em sembla que a totes les cases n’hi deu haver, i perduren en el temps, és la broma privada de la família. M’agraden molt i molt les que has dit, quin riure. Ara mateix només em ve al cap que a casa dèiem ‘cacola’ per dir coca-cola, i no sé quin dels quatre d’aquella generació ho va dir, però va perdurar molt temps, i em sembla que 30 anys després encara se sent de tant en tant. A veure si en recordo més!

    Dafne, algunes de les que dius són famoses, frases de la tele o de l’esport que han fet fortuna, se n’ha fet tanta broma que s’han incorporat al costumari. Mítica la de l’Un Dos Tres, i les del copilot Moya també, és clar. Però em quedo amb aquesta de ‘ja ho sap ton pare?’ és molt gràfica, no et dic que no te la manllevi!
    Ja era això, a través de les frases es desperten molts records. Encara que no tinguis aquestes persones en ment en aquest moment, busques frases repetides a la memòria i inevitablement recordes qui les deia. No està malament com a experiment, altres s’hi han viciat tant com tu!

    Sílvia, també m’has fet riure a mi! També la tinc sentida, però quan es converteix en una broma privada, la cosa millora molt!

    Glòria, i tant si el sé, i estic segur que molta gent d’aquí també. Un mestre l’Eugenio, tenia un estil tan peculiar que feia riure només veure’l. Ben emprada aquesta frase, doncs, no cal dir res més quan es pronuncia.

    Assumpta, quin munt, i en promets encara més! Si em posés a pensar segur que a mi me’n sortirien moltes també, però vaig escriure les que em van venir així d’una revolada. No sabria què dir de les teves, però gràcies per posar-les tan bé i amb explicació inclosa. El que veig és que a ca teva tot és un joc continu! M’agrada això de Santa Maria del Vallès Occidental, això sí que em sona a broma d’un dia, encara que fos un mig error, que després perdura al llarg del temps i gairebé substitueix el nom real. Pregunta a en Pere Navarro si no li aniria bé canviar el nom de la seva ciutat, qui sap! Això de ‘el tall britànic’ sí que ho he sentit dir a altres persones, certament. Ah, i el ‘anémonem’ deu venir de terres valencianes, això ho deia la meva companya del Delta i feia molta gràcia. Bé, deia tantes coses estranyes...
    Respecte a la cançó inventada, jo personalment no necessito cap més prova per creure que us la sabeu tots i la canteu sense problema, per mi és un fet. Això sí, em confirma una cosa, que esteu fins i tot pitjor del que em pensava...

    MaryMoon, l’APM és font d’un munt de frases, com tants altres programes de la tele, però em referia a frases més pròpies de cadascú, del grup d’amics o familiars, que es va dir un dia i va fer fortuna. Segur que també en teniu alguna d’aquestes. I això d’anémonem ja li deia a l’Assumpta que ho tenia sentit d’una noia del Delta, desconec en quines zones es fa servir exactament, però ella ho deia amb tota normalitat.

    Jomateixa, a l’Assumpta només li has de donar un tema d’aquests, una proposta, i no hi ha qui la pari, li dónes el micro i et canta el disc sencer! Sempre m’anima aquests posts. Les frases es reciclen, és cert. Suposo que això ja ens passava a tots quan érem jovenets, però no ens n’adonàvem. Ara que veus la nova generació fent-ho, t’adones del seu error... però també del nostre!

    Jordi, que estàs parlant d’un paté, eh! Les frases d’anuncis són pitjors que les paparres.

    Rafel, em sorprendria que en Núñez pogués apostrofar bé els pronoms febles de la frase del soci, jo crec que deia ‘no se li pot enganyar’. De totes maneres, era una bona font de frases que han quedat per la història. També està bé el comiat valencià, però això de la cagarel•la no sé per què ho dius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu; i quin paté... "pata negra" tú!!!

      Elimina
  28. Marta, a mi m’ha fet molta gràcia llegir les vostres frases, que les meves les tinc molt vistes, ho he passat bé amb aquest post. Aquesta de les calces té tela, eh? Però és just el que demanava, frases així, espontànies de la gent que acaben establint-se en el grup i es repeteixen sovint per diversió de tots. Les de la tele s’enganxen com una mala cosa, però no són tan autèntiques!

    Laura T, per mi en pots dir tantes com vulguis, ho he passat molt bé amb les vostres frases, la veritat, les explicacions són molt bones en alguns casos, i fins i tot absurdes, però s’entén que la frase fes fortuna. Aquesta frase vostra és la precursora del famós ‘perdoneu, però algú ho havia de dir!’, oi? Hehehe. Va dona, alguna més!

    Sa lluna, molt illenques les teves frases! Però tenen algun significat especial, a banda del que volen dir? Alguna broma privada entre amics, alguna picadeta d’ull? La paraula ‘xerec’ la vaig sentir als Antònia Font i vaig passar molt temps sense saber què volia dir, fins que per casualitat la vaig sentir explicada en un programa de TV3!

    MBosch, per mi en pots dir les que vulguis, amb una mica d’explicació algunes es fan molt entenedores. Com he explicat més amunt, a casa meva es va popularitzar el ‘cacola’ per la coca-cola, semblant semblant. I això de ‘mellon’ no s’hauria de fer servir per dir precisament ‘amic’?? Segur que tu entendràs per què.

    ResponElimina
  29. M'encanten aquest tipus de posts... m'ho passo bé escrivint "la meva" part i llegint tots els altres comentaris, són divertits!! :-))

    Nosaltres el que fem moltíssim és canviar lletres de cançons, si no les sabem ens les inventem i, sobre la marxa, intentem que rimin i tot!! :-DD

    I ara que no ens llegeix ningú, et diré que jo tinc moltes cançons dedicades per en Josep Lluís hehehe... tipus "l'Assumpteta és de Barcelona / i és una nena molt mona" o "l'Assumpteta és com una nina / perquè és barcelonina" (és obvi que el noi necessita canvi d'ulleres, però de moment no es pot) :-DD

    Un altre costum és, quan una paraula no ens surt, dir la primera que ens passi pel cap, encara que no tingui res a veure en absolut i confiar que l'altre t'entengui... Per exemple, a taula, vols que algú et passi el pa i demanes "em passes aquells bolígrafs"... i, apa, al dir "aquells" ho indiques amb el cap i... si hi ha sort, et passen el pa ;-))

    Anècdota real (aquesta sembla de bojos, però és completament certa):

    Un dia ma germana i en Josep Lluís, deu fer ja més de deu o dotze anys, buscant no sé què en un mapa, van trobar un poblet anomenat Retuerta de Bullaque (a Ciudad Real). La qüestió és que érem a Barcelona i en Josep Lluís havia baixat a comprar croissants per esmorzar tots (ai, quins temps!) i van agafar un senzill i deliciós croissant de crema i van dir que era un postre típic de "Retuerta de Bullaque" i que s'anomenava "Bullaquina" (nom totalment inventat, clar)

    Llavors, a un croissant de crema ja li va quedar per sempre "Bullaquina"... però el més gros del cas és que un dia que van baixar tots dos a comprar-ne, demanen uns brioixos, uns croissants normals i en Josep Ll. demana una bullaquina!!!! Ma germana s'aguantava el riure i la dependenta va preguntar "què?" i ell, senyalant amb el dit el que volia, va repetir "la bullaquina" :-DDD

    En senyalar-ho, la noia va saber què era i els ho va posar... Aquesta fita ha passat a la història :-DDD

    ResponElimina
  30. Doncs va, et regalo una altra perla. En la mateixa feina i en el mateix departament (Quality Department, un divendres, haviem parat un moment abans de dinar per a fer-li un regalet a un company que es casava aquell cap de setmana. Teniem un cap en que sabia molt de la seva feina però gens de la gestió del personal que tenia al seu càrrec i quan alguna cosa al respecte se li escapava de les mans sortia sempre amb alguna cosa per peteneres. Quan va considerar que ja haviem "perdut" prou el temps (no van ser més de 10 minuts) va i ens diu enfadat: ¡A trabajar, coño!.
    Ens vam quedar tan parats del seu poc tacte que ens va agafar un atac de riure i vam tornar cadascú al seu lloc partint-nos el pit. Evidentment el "¡A trabajar, coño!" no va ser la última vegada que la vam fer servir i amb tot el catxondeito que l'envoltava. Quan teniem alguna estona d'esbarjo ens autorenyavem amb aquesta frase i el to del dire.

    ResponElimina
  31. mmm, ostres, vaig molt tard....
    i la veritat és que no en tinc masses, una que és sosilla!

    xò a la feina sempre diem, amb exclamació SI HOME! quan alguna cosa ens sorpren i estem de broma. O tb l'ESTÀS FATAAAAL! Totes dues expressions les faig servir molt sovint en altres àmbits i és clar, no sempre s'entenen de manera carinyosa o guasona que tenen (sobretot l'estàs fatal).

    De la uni, no en recordo masses. Només una. Un dia, en un descans entre classe i classe estavem a fora al passadís fumant (xq si, llavors es fumava als passadisos!!! que fuerte, que fuerte, que fuerte!!! mira, una altra expressió que diem sovint !) i un noi d'erasmus salta i crida ben fort COMO QUE NO TE GUSTA HOLANDA? així, amb accent estranger. Des de llavors, quan tenim alguna conversa delirant o de riure acabem dient-nos la ditxosa frase i rient encara més. No té sentit, xò sempre ens recorda allò.

    ResponElimina
  32. Assumpta, a mi també m'agraden, sempre surten coses interessants i divertides. Estàs fent tot un manual de casa teva, com es nota que porteu anys i anys jugant. Canviar o inventar cançons és molt propi també. Nosaltres canviàvem algunes coses de les cançons d'Antònia Font i en els concerts sempre les cantàvem a la nostra manera, eren els nostres rituals, i sempre els fèiem amb complicitat. A mi encara em surten quan canto les cançons.
    Això de dir una altra paraula quan no et surt la que toca també té tela. M'ha fet molta gràcia com ho has explicat, l'afegitó de 'si hi ha sort' és molt bo, hehehe.
    I sobre la bullaquina, entenc que en Josep Lluís ho va fer sense adonar-se que estava fent servir el nom que vosaltres li havíeu donat, almenys al principi, oi? Tan acostumat a dir-li d'aquella manera, que a l'hora de demanar-ho li va sortir així. M'has fet pensar en el cas d'un malnom que tenia un professor de l'institut, era conegut per tots encara que no el tinguessis, tothom li deia així. Però no a ell, és clar. I un cop un alumne es va plantar a la sala de professors i va demanar pel professor en qüestió fent servir el malnom, ni se'n va adonar, o qui sap si pensava que era el cognom de veritat! Vaja, l'anècdota ens va fer morir de riure una bona temporada.

    Laura T, déu n'hi do amb aquesta! Molt bon exemple, és del tipus de situacions que generen una frase que després es repetirà i repetirà en ocasions que s'hi escaigui, i tots els implicats faran la relació d'idees i la diversió està assegurada. Sona a guàrdia civil aquesta frase, eh!

    rits, la d'Holanda em sembla un exemple perfecte! És justament de la mena de frases que buscava. La gràcia d'aquest post és que amb les explicacions que heu donat d'algunes frases em puc imaginar perfectament la situació d'origen i les posteriors ocasions en que es pot fer servir la frase, i em fa molta gràcia. Bromes privades que ara hem compartit una mica. Les altres que dius són més aviat expressions pròpies com algunes de les que deia al post, però em fan més gràcia aquestes tan espontànies que han fet fortuna!

    ResponElimina
  33. No, no, XEXU, en Josep Lluís va demanar la bullaquina essent perfectament conscient que era impossible que la noia sabés de què es tractava... I és súper graciós perquè en Josep Lluís és força tímid, normalment no les fa coses així. Ma germana i jo sí, però ell no... Llavors, que tingués la sortida de demanar una "bullaquina" com si fos el més normal i, quan la noia li va preguntar "què?" ho repetís senyalant el croissant, és una cosa d'aquelles que no s'obliden mai :-DDD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.