dimarts, 4 de desembre de 2012

El primer cate

Vaig arribar a l'institut amb un expedient net com una patena, tot eren bones notes i cap queixa, tret la meva afició a parlar a classe, que no vaig perdre mai, ni a la universitat, fins i tot allà m'ho retreien! No semblava que el primer any a l'institut hagués de suposar cap canvi en el meu currículum, i no va ser així, però hi va haver una taca. Vaig suspendre Català, el primer suspens de la meva vida, al primer trimestre, pam. 

Com? Català? Però com podia ser, si venia d'una escola catalanista, on tot es feia en català. Si a casa sempre hem parlat català. Si la música, la tele, tot era català al meu voltant. Català, jo?  I Notable a Castellà, toca't els ous! Vaig anar a parlar amb el professor, el recordo perfectament, tenia el mateix cognom que un defensa central del Barça que no és en Puyol (no fotem, tampoc es deia Mascherano!). L'examen m'havia anat bé, però el que m'havia fet trontollar era l'ortografia. No te'n passaven ni una a aquell nivell. Em va ensenyar la meva redacció i les faltes que havia comès, greus, gravíssimes, havien estat no posar accent a 'és' i 'però'. Potser alguna altra, però aquestes són les que ell m'assenyalava com a causants de la nota. Li vaig preguntar si realment es pensava que jo no sabia escriure aquestes paraules, no les havia accentuat per deixadesa. Però no va colar, és clar, em va dir que si en sabia, que el proper cop ho faria millor.

No va passar més, mai no vaig tornar a suspendre ortografia catalana, però tinc aquella espineta clavada perquè per mi era important saber català, fer-ho bé, la meva llengua, el meu orgull. I ara ens el volen prendre, com tantes vegades. No se'n sortiran. Perquè ara i sempre molts joves puguin anar a demanar explicacions sobre la seva mala nota de Català, ara i sempre, l'escola en català.

37 comentaris:

  1. Veus? en canvi jo no m'he pogut examinar mai de català... espero que no torni a passar mai més.

    L'escola en català, ara i sempre!!!!

    ResponElimina
  2. si no ho varen aconseguir a trets menys ho faran amb paraules i el que no podran fer és posar un guàrdia civil a cada aula. Tot plegat cortines de fum per amagar els problemes greus que ens envolten i crec que se'ls estan acabant tots els arguments, doncs en veure com responen en tinc prou per saber lo acollonits que estan. Si els nostres d'aquí fessin una bona feina tardaríem poc en veure'ls de genolls, però el problema més greu crec que el tenim a casa nostre, el llop és dins el galliner.

    ResponElimina
  3. Que aquesta expressió que tanca el teu post sigui quelcom normal, en una terra que no demana altra cosa, que poder ser!!!
    Crec que el teu mestre de català, es va excedir, suspendre l'ortografia per dos accents, ho trobo una mica exagerat. Però, de vegades no es pot entrar en el terreny de la docència!!!
    L'espina la tens ben llunyana; cada dia escrius, parles en català, i ho fas amb correcció. Ara només cal esperar que ens deixin d'una vegada!
    Bona nit, XeXu!!!!
    (així que eres dels xerrairots, aix!!!) :)

    ResponElimina
  4. Caram amb el mestre! Bona manera de crear traumes infantils. Els nostres pares no van perdre el català i van créixer en un país on estava prohibit parlar-lo. Som massa tossuts per perdre ara aquesta batalla...

    ResponElimina
  5. Tocar-nos el català és com trepitjar-nos en l'ull de poll. Coll... Culleres quin mal ens fa. N'estic convençuda que no se'n sortiran, però ho van provant. L'Estat (el d'allà, vull dir) té molts mecanismnes per trepitjar-nos l'úll de poll i moltes més coses si s'ho proposa. Ja ho sabíem! No defallim!

    ResponElimina
  6. Jo, com la CARME, tampoc vaig veure mai una nota meva en un examen de català... i potser és per això que el meu catalanisme, nacionalisme o diguem-li com vulguem, va néixer a través de la llengua. Sempre he estat conscient que era el punt que més "mal" em feia... si es ficaven amb el meu idioma, jo em barallava.

    Molt temps abans de ser conscient -ni tan sols de preguntar-me al respecte- sobre si jo era independentista o no, el que ja tenia claríssim que, amb el català no s'hi jugava.

    I ara dic el mateix... El català no es toca! El català és el nostre tresor, la nostra identitat, l'estimem i mai, mai ens el podran prendre: Porten segles intentant-ho i no ho han aconseguit ni ho aconseguiran!

    Visca la llengua catalana!!!
    Visca Catalunya lliure!!!

    ResponElimina
  7. Busquets?

    A mi sempre em va costar el català, i si, els professors sempre m'ho van dir, manca d'atenció. I ara em sap greu.

    Això si, la meva anècdota va ser a la universitat. Per mi va ser una sotregada. Com tu, venia d'una escola íntegrament en català, per la qual els meus pares com molts d'altres, havien lluitat molt. Doncs això, jo tot ho feia en català i arribar a la Universitat de Barcelona, Facultat de Dret, va ser una patacada. De cop i volta, gairebé totes les assignatures en castellà (crec que ara ja no va així)... i un dels primers exàmens me'l van suspendre. Vaig anar a revisió i em va explicar el perquè. I tb em va dir que m'hauria pogut suspendre per l'ortografia i la gramàtica. Que fes el favor d'escriure en català. Que no renunciés a la meva llengua, aquella en la que m'explico i em faig entendre. Aquella conversa em va quedar gravada. Sobretot xq el professor era (o és) madrileny.

    Tot el de les 24h em té confosa. És un avantprojecte de llei. No està ni en tràmit parlamentari. D'acord, el PP té majoria absoluta i per tant el redactat s'ha de pactar ara. Xò tinguem-ho clar, no és una llei tancada. Ho sento xò hi veig, com alguns insinuen, altres coses. En un primer moment vaig pensar que era per amagar el tema de les pensions i demés .... xò veig que no és només la llengua, si no tot. Des de la privatització de l'educació a la fallida de la Generalitat. Quan li he explicat a la meva companya de feina, el primer que m'ha dit és que un munt de famílies voldran portar els seus fills a la privada i que pagui la Gene. Si no tenim ni un duro, com s'ha de fer. De debó, crec que hi ha molt més. Saben perfectament que amb el català no podran i faran servir aquesta moneda per desgastar lluites.

    Però no sé xq crec que això ens va bé per al procès d'independència. Avui, per primer cop, he tingut la necessitat vital de marxar, això no m'havia passat mai. I el problema amb el català el tenen allà, xò la majoria de gent castellanoparlant mai ha tingut problemes amb l'immersió lingüística.

    ais, quins temps que vivim!!

    ResponElimina
  8. No podran amb nosaltres.
    Si nosaltres no ens quadren els comptes, ells encara estan pitjor que viuen a costa nostra. I l'única manera de fer-nos callar és atacant-nos el que més estimem, la nostra cultura. Aquest paio no sap on s'ha posat.

    ResponElimina
  9. Doncs jo he hagut d'esperar a jubilar-me per poder examinar-me de català.
    De petita,com la Carme i l'Assumpta l'educació era totalment en castellà, per això el parlo tan bé.
    Mal anirem si ara ens volen prendre el que tant ha costat aconseguir.
    Wertgonya els hi hauria de fer!

    ResponElimina
  10. Jo també sóc d'escola catalana i catalanista, on tot era en catalá, menys les assignatures de castellà i anglès, però com que sóc uns anyets més gran que tu, en aquella època començaven aquestes escoles però no eren públiques i de fet ens manifestàvem perquè ho fossin. És surrealista que a aquestes alçades de la democràcia es vulgui tirar enrere, així, pim pam, i potser, com diu la rits, no és només la llengua, bé no és surrealista, és el PP. I la majoria no els hem votat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu cate va ser de mates, a primer de BUP, quin estiu més plasta!

      Elimina
  11. sempre català..si senyor
    i jo soc de les que no ho fa bé..pero aixo no vol dir que no m'ho estimi
    i m'agradi fer-la servir

    encara que per multiplicar de vegades tinc que fer servir *la llengua del imperio*

    ResponElimina
  12. És que la llengua és l'ànima del poble i quan ens la toquen ens fan un mal profund. El que no entenc és com tots aquests sobiranistes no fan res, no surten a cridar al carrer. És una provocació de les grosses i s'ha de denunciar. Ens ha costat molt aconseguir una "normalitat" lingüística, refer-nos després de molts anys de repressió. No ho podem permetre!!! Com el teu professor et va advertir amb un suspens. Ara hem de suspendre tots aquests atacs, que amb la llengua no s'hi juga.

    PS: Se'm fa molt estrany pensar que feies faltes, que xerressis molt no tant ;)

    ResponElimina
  13. Sempre m´han agradat "les llengües", crec que és perquè és el vincle entre pobles, la forma d´entredre´ns millor.
    En canvi mai m'ha agradat la imposició d'una llengua, sigui el castellà o l'anglès. Crec que la riquesa està en els costums de cada lloc i, entre aquests, la seva llengua.
    Com he explicat altres cops, els meus estudis els vaig fer en castellà, no hi havia cap assignatura en català, encara que la meva llengua materna fos el mallorquí (dialecte preciós del català). Per aquest i altres motius vaig voler fer un curs i, encara que fos d'un nivell molt baix, vaig començar a escriure en català. Sé perfectament que el meu nivell només és acceptable i que les expressions no són les correctes (degut a aquest aprenentatge en castellà) però estic satisfeta de fer-la servir cada dia millor.

    El meu primer cate va ser de gimnàstica per no voler botar el poltre. Vaig aprovar perquè competia en carreres de relleus i 100 metres llisos, però el poltre no el vaig botar!! :)

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  14. No puc ni pensar en la possibilitat que l'ensenyament a Catalunya pugui ser en castellà i la nostra llengua quedi silenciada a una simple optativa. Senzillament no puc.

    ResponElimina
  15. Que aquestes alçades encara haguem de patir per l'estatus del català a l'escola catalana demostra, una vegada més, que no vivim en un país normal... i ja n'estem ben farts!!

    ResponElimina
  16. Piqué o Piquer?

    Maaaai de la vida vaig suspendre llengua catalana! Excepte... un exàmen de literatura catalana en el qual, literalment, em vaig quedar en blanc. És l'única vegada que m'ha passat... mai més.

    Ara, vaig suspendre llatí, entoma aquesta! La mare de les llengües i vaig jo i la caldo. Als següents exàmens ja no vaig tornar a cometre el mateix error... anar sense xuletes. Vaig omplir el diccionari que ens deixaven dur de les declinacions i altres històries particulars del llatí!

    Per sort, i parlant més seriosament, sembla que la societat civil (excepte els que ja coneixem de sempre i que són minoria) i la classe política ha reaccionat amb fermesa i contundència. Ja no ens valen mitges tintes. Cal fotre cops a la taula, cops de porta i el que calgui.

    El català no es toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de "quedar-se en blanc" pot passar de veritat o és un mite urbà? :-))

      Jo quan no sabia una resposta era perquè no havia estudiat gens ni mica... Per poc que m'ho hagués mirat, sempre podia dir alguna cosa ("alguna cosa" inclou també errades descomunals, clar) però en blanc... no he tingut mai aquesta sensació... si, de fet, amb una mica d'imaginació a les assignatures de lletres es pot anar fent, no?

      Elimina
  17. ja ho veig a venir, treuran el català, i després les mates, i despres tota la resta fins deixar només religió...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima del català, perquè això que treguin les mates i deixin religió a mi ja m'aniria prou bé :-DDDD

      Elimina
  18. Jo vaig estudiar gairebé tota la vida en Castellà. Quan era petit unes mestres ens ensenyaven català una mica com a extra i després fins a BUP i COU res, molt poc i amb poca qualitat. No vull tornar a aquell punt. I no és només la llengua, és en tot. A mi no hem cansaran, bé, el cansament em donarà més forces per combatre'ls.

    Potser si ells s'haguessin educat en un sistema semblant al d'aquí no serien tant feixistes!!

    ResponElimina
  19. El primer cate va ser a 6è de primària. Vaig suspendre les divisions de dues xifres amb un 4,5. Eren difícils! Me'n recordaré sempre d'aquesta nota!
    I després he suspès alguns exercicis de gimnàstica.
    Però ja m'agradaria que la majoria dels alumnes d'avui dia poguessin arribar a la universitat deixant-se accents del però i l'és esporàdicament i ja està!

    ResponElimina
  20. El meu primer cate va ser a Religió (Déu meu!). Vaig posar que "los hinduistas eran unos señores muy raros" i la monja que ens ensenyava Cultura Religiosa, va dir que "por aquí no pasaba". El meu expedient era fins llavors mooolt brillant. Sort que allò al final era només un toc d'atenció i no el va embrutar. Després tinc moltes altres anècdotes sobre els cates i no cates de l'institut però ensurt amunt, ensurt avall, el meu expedient continuava sent força bo. Quan vaig fer cap a la Uni vaig voler fer Econòmiques. Allò va ser topar amb una altra realitat. És curiós com les coses ja venen precuinades a les famílies, al barri on vius i la teva petita encara motxilla. M'hi vaig trobar fatal allà. Vaig aprobar les asignatures per les quals m'havia atret la carrera: totes les d'anàlisi matemàtic que hi havia i similars, però les de legislació i polítiques divereses, història, dret... eren un penyazo i no sabia d'on venia res del que m'explicàven. En canvi els meus companys estaven puestisimos en tots els ministres, partits, tendències... sobretot en les de la banda de la dreta. Vaig durar dos anys i vaig fugir d'allà amb la cua entre les cames. Vaig anar a Magisteri que era una de les opcions que havia remenat abans i allà si que m'hi vaig trobar més en el meu lloc. Però, ah, nois i noies, allà una de les assignatures durilles era precisament EL CATALÀ! Va ser dur, perquè apretaven mooolt en aquesta matèria. I això que era una assignatura que havies de fer a part de la carrera. Si, sí, eren altres temps també! Quan feies la matrícula hi havia una casella extra en la que havies de posar la creu si volies fer català i en acabar la carrera tenies el títul de mestra i un de català, per poder fer classes en català (si feies especialitat de ciències) o de català i en català (si feies especialitats de lletres i/o socials). Doncs resulta que jo a tercer vaig deixar-me la creueta. Vaig fer tot el curs, vaig anar a classe de català, vaig fer els examens i quan vaig anar a buscar les notes (que ja sabia que era un Notable) no era a les llistes. Ups! Què passa? Vaig a parlar amb la profe i em diu que no surto a les notes oficials, que havia d'anar a veure què passava. I el que havia passat era això, que m'havia deixat la creueta a l'hora de fer la matrícula i no em va servir de res tot aquell any de català. A l'any següent em vaig haver de tornar a matricular només de català per a poder tenir el titol complet. I encara sort de la profe que em va guardar la nota i no vaig haver de tornar a fer tot el curs. Però el català me la va jugar bé! I això no va acabar aquí, però ja no m'allargo més que faré adormir les vaques! És que per molt de ciències que sigui, me va el palique que no vegis. Jo a classe també li donava a la sin hueso! Però ara amb tinc un dilema intern que no em deixa viure amb això del català. En faig un post i us hi convido. Aquí ja no toca. Perdona Xexu, em dones molta corda i...

    ResponElimina
  21. Jo procurava tenir un bon nombre de suspensos en la primera avaluació, de manera que després les coses no podien fer més que anar a millor. Així només decebia els meus pares una vegada per curs. Això sí, tot en una castellà perfecte.

    ResponElimina
  22. Jo que sóc més gran que tu no vaig tenir el dret de rebre ensenyament en català, ni tan sols català com a assignatura ....va ser de més gran que vaig treure'm el diploma de mestra de català , que contenia llengua i literatura catalanes, geografia , història, didàctica de la llengua ...etc va ser la primera vegada que tenia l'oportunitat d'aprendre la meva pròpia llengua ....i n'estic molt orgullosa ....el que està passant ara és com recular al decret de nova planta del segle XVIII

    ResponElimina
  23. Doncs sí que tens una taca lletja a l'expedient, sí!! Però bé, per molt que alguns vinguin a dir el contrari per aquí (ehem), tots els que et llegim sabem que aquella etapa de deixar-te els accents va quedar superada a l'institut.
    No ens tocaran el català. No podran!

    ResponElimina

  24. No podran anihilar la nostra llengua ni la nostra cultura.
    I ens passarem les seves lleis pel forro dels collons.

    Visca Catalunya lliure. No podem seguir amb aquesta gent retrògrada i antidemocràtica.

    ResponElimina
  25. El que estan fent amb el tema de la llengua no té nom. Com que les coses van maldades van a picar allí on pot fer més mal. El que no saben és que aquest país té molta voluntat i som durs de doblegar. Si ni tan sols ho va aconseguir el Sisquet que ho va intentar de totes totes, però no se'n va sortir pas.

    Ells van provant, entre d'altres coses perquè tot aquest aspecte de la llengua treu importància a altres temes econòmics rellevants que volen amagar o ocultar.

    Juguen amb el nostre país i la nostra cultura perquè creuen que tenen la paella pel mànec. S'equivoquen.

    I, per sort, el temps ens donarà la raó. Només hem de continuar lluitant pel que creiem de debò tots plegats.

    ResponElimina
  26. Jo sempre he estat la reina de les faltes, en Català i en Castella i segurament en tots els idiomes que pogués aprendre... hehe
    Ara que, haurien de preocupar-se de coses més necessàries i deixar-nos escriure, llegir i aprendre en la llengua que parlem.

    ResponElimina
  27. A mi van intentar " espanyolitzar-me" però no ho van aconseguir. Tot el contrari. A COU va ser la primera vegada que em van dir que podia fer l'examen en català. Jo el vaig fer tal com parlava el català però no em van tenir en compte les faltes. A partir de llavors vaig anar estudiant-lo fins al nivell "C".
    Ni un pas enrere si us plau!!!

    ResponElimina
  28. La nostra posició és unànime, no hi ha opció possible. Ens obliden a radicalitzar-nos, no ens deixen cap altre camí, i els més moderats criden ja a la insubmissió i la desobediència. I jo m’hi sumo, ni cas al ministre, ni cas al govern espanyol. Que se’n vagin a tocar els pebrots a una altra banda, que altres problemes tenen, i molt més grossos. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, molt interessants i reveladors, tot un plaer correspondre al vostre esforç.

    Carme, que ens posaven les coses molt difícils, eh! No s’aprovava fàcilment. I encara t’haguessis volgut examinar, tu? Doncs és clar que sí, com van poder negar-nos aquesta tortura durant tant temps!

    Sr. Gasull, jo també ho entenc com una cortina de fum, els dies anteriors només es parlava de pensions, i amb aquest esborrany de llei ja ningú no se’n recorda. I és que som com xais, sempre anem seguint el ramat i la tendència del moment, però ens hem d’aturar a pensar per què es fan les coses d’una determinada manera. T’imagines que haguessin deixat anar aquestes notícies bomba abans de les eleccions catalanes? No, oi? Impossible. Ara que ja està el peix venut ja poden anunciar totes les animalades. Doncs no en farem ni cas, els nostres polítics, els seriosos, van demostrant que potser no són tan dolents com semblava, i crec que aquest punt el lluitaran a mort.

    Dafne, està clar que el post me’l va inspirar la situació que vivim, vaig tenir un flaix d’aquell record i em va semblar molt adient. Pot semblar excessiu el que va fer el meu professor, però almenys em va servir per aprendre la lliçó. Suposo que hi havia altres coses, ja et dic, però recordo perfectament que aquestes errades hi eren i són les que ell em va destacar. Em feia perdre credibilitat que crec que les havia escrit malament més d’una vegada, però era evident que jo sabia com s’escrivien, només faltaria. Bé, a ell no li va semblar tan evident, és clar. Faig el que puc, m’esforço per escriure bé. En part li dec a aquell home, no? Ell em va ensenyar que si volia aprovar, no em podia relaxar. No sé si opto a l’excel•lència, però m’agradaria arribar al notable alt. El català no és una llengua fàcil, i a més està molt influïda per altres.
    Que si sóc dels xerraires? Almenys tres professors universitaris (ja era ganàpia aquí...) m’han cridat l’atenció per parlar a classe... imagina’t quan era més petit.

    Salvador, no crec que sigui un trauma, al contrari, va ser una bona lliçó que em va anar bé aprendre. Tens tota la raó, i així ho veig, ara que precisament hi ha més gent que vol un país lliure, ara que estem en un moment històric, no ens deixarem tocar el català. No tothom vol la independència per aquests símbols, però per mi, i per molts altres, la llengua va implícita en el procés.

    Ariadna, té els mecanismes, i a més sembla que sap perfectament on fa mal, i com fer-nos oblidar altres coses, tocant-nos la fibra sensible. Són molt manipuladors i ho fan molt bé. El que potser no calculen bé és que tot això fomenta el radicalisme i l’adhesió a la causa dels que encara no hi estiguin ficats. El que per ells és una eina política i una distracció és també una arma de doble tall, a veure si al final, de tant jugar amb foc, es cremaran.

    Assumpta, em sembla que fora d’aquí, i potser aquí a Catalunya també, molts no acaben d’entendre que ens aferrem tant a la llengua. Jo he tingut la sort d’estudiar-la (no tanta sort d’examinar-me!) i n’estic molt content i orgullós, la trobo una llengua complexa i difícil, i això encara em fa sentir més orgullós. Ens hi aferrem perquè és una cosa que tenim, que no té ningú més, és nostra. Hi ha altres coses, però em sembla que la meva percepció és la mateixa que la teva, sempre he pensat que amb la llengua no s’hi juga, i he vist com una ofensa molt gran qualsevol intent de perjudicar-la. No sé si és obsessiu, però m’és igual, la llengua no es toca. Continua a baix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, crec que tenim una percepció de la nostra llengua molt semblant... Mentre ella visqui, el nostre poble viurà, per tant és quelcom a defensar sempre :-))

      Anècdota: Fa molts anys, molts (jo encara no havia nascut, però els meus pares ja eren casats... Jo vaig tardar gairebé cinc anys a néixer i sóc la gran. La marona també en va perdre un abans que arribés jo) Doncs bé, un dia a casa seva hi havia diverses persones, entre elles la germana gran del meu pare... (posa que som a l'any 59 o 60) i entra el meu cosí (actualment ja jubilat hehe) corrents, preguntant no sé què a la seva mare en català, amb tota la naturalitat del món...

      Automàticament, un convidat que hi havia, un sacerdot basc que estava passant uns dies allí es va quedar parat i va dir "¿Los niños siguen hablando catalán? Esta lengua no se perderá nunca"

      I és que aquesta va ser la gran sort... que malgrat les persecucions i prohibicions, a les famílies la gent mai va perdre el català i, per molt que en començar l'escola la llengua obligatòria en tot i per a tot fos el castellà, els petits hi arribàvem sabent parlar català...

      Recordo una prova meva, a l'escola, de molt petita, haver d'escriure una paraula que desconeixia i preguntar "senyoreta, com es diu forquilla en castellà?"... La senyoreta em va respondre "tenedor" i jo ho vaig escriure i ja està.

      Però aquesta anècdota, que és ben bé així, demostra que jo li vaig preguntar en català a la senyoreta!! I és que tot era en castellà, els llibres, les classes, els deures... però, de tant en tant, en un cas com aquest, s'escapava la primera llengua ;-) i si la senyoreta era catalana, et responia amb un somriure i ja està :-)

      Elimina
  29. I jo que sempre he estat segur, com a mínim, de fluctuar entre l’independentisme i el catalanisme, ara tinc més clar que mai que hem de marxar i separar-nos d’algú que ens vol tan mal. Després tan amics. Però cadascú a casa seva, i com diries tu, i Déu a la de tots.

    rits, no dona, que el Busquets és mig-centre! Molt bona la teva anècdota, d’una manera o altra, als dos ens van marcar els comentaris d’un professor en matèria de llengua, i això que el teu era madrileny! Jo vaig tenir sort que a Bio hi havia molt ensenyament en català, la majoria, crec. També era que venia d’un institut d’un barri més aviat obrer on el català era testimonial, el parlava jo i els professors de català, i diria que no exagero, no recordo ningú més que conservés el català com a llengua habitual del dia a dia, i això que vaig anar-hi amb vuit companys de l’escola que eren del mateix patró que jo, però que van canviar la llengua influïts per l’ambient. Jo era el raret, vaja. Així que en pujar a la facultat, em vaig trobar un munt de professors que feien classe en català i infinitat d’alumnes catalans, i allò era el paradís. També depèn d’on vinguis, és clar, l’institut va ser una època fosca per mi.
    Per mi també és evident que tota aquesta llei amaga altres coses, com si no tinguéssim problemes. Per començar, ja ningú no parla de pensions, i a més saben que amb aquests temes hi ha molts sectors que es revolucionen, i ja saps que si hi ha merder, tot es dilueix. No sé què volen aconseguir, però probablement tinguis raó, volen desgastar el govern d’aquí, que es baralli per unes coses i s’afebleixi en unes altres. El que no tenen en compte és el que t’ha passat a tu i a tants altres. La seva prepotència fa que estableixin una lluita entre governs, jo t’estiro per aquí i tu m’arronses per allà. Però l’efecte sobre el poble no es pot controlar tant. Hi ha molta crispació i no fan més que posar llenya al foc. Resultat: algú com tu que va amb peus de plom i sempre pensant en les conseqüències, per primer cop s’ha sentit ofegada i ha entonat un ‘fotem el camp’. No has estat l’única, t’ho garanteixo. I per aquells que ho tenim més clar, no és altra cosa que una evidència més. I així anem fent.

    Maria, hi ha veus que apunten a que nosaltres també els hauríem d’atacar allà on els fa mal, en allò que més estimen: els nostres diners. Tanquem l’aixeta i veuràs com ploren. O envien els tancs, una de dos.

    Glòria, no passarà, no pot passar. Realment, l’herència que vam rebre era dolenta, però en 30 anys la cosa ha millorat molt. I ara ens volen tornar a tirar pel terra? Doncs que es facin fotre. Som masoquistes, ens volem examinar de català sempre que ens doni la gana!

    Gemma Sara, no dec ser tan més gran que tu, perquè la meva escola era privada quan jo vaig entrar a la guarderia. Els pares van lluitar perquè fos pública, i quan jo vaig pujar a primària, va ser pública i una gran alegria per tothom, per bé que nosaltres no sabíem quina era la diferència, és clar. Guardo un record immillorable de la meva escola, tot i que corria la veu que els nens sortíem molt mal preparats d’allà. A mi no em va anar tan malament, la veritat. Tant com s’ha lluitat perquè això fos el pa de cada dia i ara s’ho volen carregar d’una plomada. Doncs que bé. Però és el que hi ha gràcies a la majoria absoluta que el poble espanyol els va entregar tan feliçment, producte de que el partit socialista no és pas millor gestor que ells. Ni més pro-Catalunya, tristament. Només ens queda la solució de la insubmissió, així que ja s’ho faran.
    Per sort, la part d’ortografia de Català anava per lliure. Si suspenies la part de gramàtica o el que fos, sí que arrossegaves l’assignatura, però l’ortografia anava per avaluació continuada, així que fent-ho bé els dos trimestres següents, vaig passar de curs sense problema.

    ResponElimina
  30. Sargantana, no ho vas fer perquè no t’ho van deixar fer. Ara que la situació està força normalitzada i que el català s’ha establert en molts àmbits, encara que no a tot arreu, ara s’ho volen carregar, que no pot ser que estiguem tan bé. Com si en realitat estiguéssim tan bé...

    Sílvia, em sembla que tots els sobiranistes ja han sortit al carrer i estan protestant per totes les vies possibles. La meva postura és la insubmissió total, si es pensen que ens poden prendre el pèl d’aquesta manera van llestos. Veuen que molts volem marxar i en comptes de convèncer-nos per arribar a un acord, encara ens ataquen més. No vols caldo? Doncs dues tasses. Ara ens toca a nosaltres ensenyar-los com es fa el caldo, i que es quedin ells amb el ‘cocido’ i aquestes martingales.
    De faltes en feia i en faig, eh? Però els correctors (els automàtics, en aquest cas), són de gran ajuda. No puc sofrir veure una paraula subratllada, fins que no la poso bé no paro. Tret que sigui algun col•loquialisme, és clar. I com pot ser que no et sorprengui que xerrés?? Com ho has notat?

    Sa lluna, el problema és que des d’Espanya es ven que aquí imposem el català, confonen imposició amb defensa. I potser ells pensen el mateix de l’espanyol, que nosaltres l’ataquem i l’han de defensar. Però francament, els polítics no sé si són massa intel•ligents, però sí que tenen certa cultura i han viatjat. Volen fer creure al poble que aquí tenim un conflicte amb la llengua perquè arraconem l’espanyol, quan aquí tothom sap que no és veritat, i ells també ho saben perfectament. Som el poble amb més gent que es baixa els pantalons per metre quadrat, una paraula en espanyol i canviem la nostra llengua materna. Això els suposa un problema? No ho sembla, oi? Doncs a mi sí que me’n suposa, i en començo a estar fins els collons. Si volen un conflicte el tindran. Serem independents i, efectivament, l’espanyol es deixarà de parlar aquí, això sí, a força de segles, perquè per més que diguin, està més que arrelat.
    M’encanta el mallorquí, sona molt i molt bé, tot i que de vegades no l’entenc, i sovint tenim alguna confusió dialectal, però de baralla cap. És una llàstima que sigui un dialecte encara més maltractat que el català que parlem per aquí dalt, degut als governs que teniu. Una vergonya, perquè és part del patrimoni, i un parlar que no s’hauria de perdre de cap manera. En aquest blog no som lingüistes (bé, alguns sí, però es porten molt bé!), i a mi el teu català em sembla alguna cosa més que acceptable. A més l’esforç es premia, tant el d’haver estudiat com el que fas cada dia. Els meus pares, que són més grans que tu, però que van patir les mateixes restriccions, no són capaços d’escriure en català, per bé que a casa sempre l’hem parlat, i és una llàstima. Tota la gent que ha fet l’esforç a posteriori es mereixen un aplaudiment i una reverència. Pels blogs hi ha força gent d’edats similars i amb les mateixes restriccions que a dia d’avui tenen un català correctíssim. Pels més joves no és una gran sorpresa, però si penses fredament en com van anar les coses, cal que ho valorem molt i molt.
    Vols creure que jo tampoc botava el poltre? Em feia por! Però a banda d’això mai no vaig tenir problemes a gimnàstica, sempre vaig aprovar bé, que recordi.

    Persona, en el cas molt improbable que acatem aquesta llei, cosa que crec sincerament que no passarà, seria l’optativa més agafada de la història. El català no es perdrà, abans que això hi haurà rius de sang.

    McAbeu, tan tranquils que estàvem i ara han de venir a tocar-nos les pilotes. Total, com a cortina de fum per amagar altres misèries. La idea brillant del govern PP és sortir de la crisi fent una reforma educativa per aconseguir nens més ignorants. Sí, sí, segur que aquests ens trauran de la crisi. Si no fotem el camp, acabarà prenent mal algú.

    ResponElimina
  31. Porquet, home, per fi algú que l’encerta, ni en Mac ha participat d’aquest enigma taaaan difícil. No hagués estat millor que et quedessis en blau-grana? T’hagués anat molt millor. Sobre això de quedar-se en blanc en podríem parlar un altre dia, que és prou interessant. Jo no hi creia, com diu l’Assumpta, però crec que també em va passar un cop, a Genètica Molecular... sort que el meu company en sabia molt...
    Llatí? Jo sempre treia excel•lent! Era tan absurd que no podia anar malament. I mira que anava clarament cap a ciències, però les llengües, mortes i vives, em solien anar bé. Hahaha, m’ha fet gràcia el comentari de les xuletes. Jo era molt bon nen i no en portava, només preguntava a algun company proper i de confiança.
    El problema de tot això és que els cops que ens ve de gust donar són d’una altra mena, però hem de mantenir el seny. Qualsevol persona mínimament catalanista, i els partits majoritaris que tenim ho són, s’alçarà per demanar que aquesta llei no tiri endavant. I si fóssim intel•ligents, no només denunciaríem el tema de la ‘llengua regional’, sinó també que ciència desaparegui del programa. Un país sense científics no anirà enlloc, i la població sense uns coneixements bàsics, ni que sigui molta bàsics de ciència, és una població inculta. I que ningú no s’ofengui, crec que aquí tots tenim les nocions bàsiques, com a mínim.

    Pons, dins d’aquest projecte de llei ja s’inclou la reducció de la ciència, i això és una vergonya descomunal, com si no hi hagués prou amb deixar pelades les universitats i els pobres becaris. No hi ha diners per la ciència, sí per helicòpters militars, però per la ciència no, ni per ensenyar-la. Pel que fa a la religió, ja sé que hi ha gent que li semblarà molt bé, per exemple l’Assumpta, però a mi no em fa ni fred ni calor. En la vida he estudiat ni una paraula de religió i estic perfectament content. En canvi, si no hagués estudiat català o ciències perquè no m’haguessin deixat, voldria matar algú. Oh wait, si ja vull matar algú...

    Jordi, molta gent ho està dient ja, aplicar aquesta llei és tornar 30 anys enrere, però a alguns això ja els està bé, quanta més incultura millor. Si no poden entendre que com més s’aprengui millor, és que no mereixen tenir un ministeri de cultura, i menys amb un capsigrany expert en cortines de fum al capdavant. Senzillament, això no passarà, perquè no deixarem que passi. Molt hem hagut de lluitar per arribar a la situació que tenim avui en molts àmbits, i ara s’ho volen carregar tot en una mísera legislatura de 4 anys. Qui s’han cregut que són?

    Myself, home, en cursos posteriors no tot van ser flors i violes, eh? Tothom té un límit, o aquell punt que ha de començar a posar-se les piles de veritat. A mi em va arribar i vaig suspendre assignatures més complicades, com Física i Matemàtiques, i finalment vaig repetir COU, hagués pogut intentar aprovar a darrera hora, però vaig considerar que em mereixia repetir perquè havia fet molt el dropo. No em va anar malament, i amb un any de retard, després a la universitat les coses van anar fent més o menys al ritme previst. Com sempre dic, no sóc cap exemple de res, jo.

    Laura T, encara que la frase que tenia posada va quedar situada a baix de tot dels comentaris, no heu de demanar disculpes per escriure molt aquí, jo llegeixo els comentaris amb molt interès, perquè la majoria de vegades són molt interessants, en especial els llargs. Quan algú s’esforça a escriure tant és que té alguna cosa a dir. Això ho pots preguntar a l’Assumpta, que és una experta del meu blog, i no només escriu tant com vol, sinó que contesta els comentaris ella mateixa, hehehe. Jo encantat sempre. Continua a baix

    ResponElimina
  32. En aquest cas he llegit i comentat el teu post abans de llegir aquest comentari, que m’he guardat per l’hora de contestar. A mi no calia que m’hi convidessis que hi hagués anat igualment. Veig els teus dubtes, ja n’hem parlat allà, les coses no són tan simples com es veuen, i sobretot com les veiem els que no estem ficats en el món de l’educació. Però si em permets, centrem-nos en el comentari d’aquí, que si no no acabarem. M’ha sorprès això de la casella del català (no pas tant el tema de la burocràcia universitària, que això ja és tot un tema per ell mateix). No tenia ni idea, sembla que el català estava marginat fins i tot en això. S’ensenyava, però com una cosa a part, com si no el volguessin barrejar amb la resta d’assignatures. Quines coses, oi? Sí que eren altres temps.
    Has fet tot un historial del teu passat acadèmic, no hagués dit mai que hauries començat a Econòmiques, però crec que entenc el que dius. Jo estava per sota de la diagonal, i crec que a un cantó i l’altre l’ambient era molt diferent. Només calia creuar, i de vegades feia falta perquè, per exemple, a Econòmiques hi havia la seu de l’EIM, per adonar-te que allà no encaixaves si venies de la part de baix. També a Dret et senties com un pop en un garatge. Encara que et sembli mentida, em sembla que no deus ser l’única a qui ha passat alguna cosa així. De totes maneres, ara t’agrada la teva feina, n’estic segur, així que el canvi va valer la pena, i de parlar de política sempre hi som a temps.
    Saps, jo no vaig fer mai Religió. La meva escola era laica, i en pujar a l’institut podies triar Ètica o Religió, i jo em vaig quedar la primera. No és que s’ho prenguessin massa seriosament, però a mi m’encanta la filosofia, així que la tria era lògica, i no permetré que ningú m’ho retregui.

    Jpmerch, la teva estratègia em sembla una mica agosarada, jo mirava de no decebre mai, i si ho vaig fer, ells no m’ho van mostrar. A la teva terra segueixen ensenyant en un perfecte espanyol, i seguiran fent-ho fins que no es planti cara, però és molt difícil perquè la majoria de la població hi està d’acord.

    Elfreelang, com ja he dit en una altra resposta, la gent que vau patir aquestes restriccions tan bèsties i a dia d’avui teniu un bon català i el feu servir, teniu tota la meva admiració. I no estic dient el parlat, que aquí tots l’hem fet servir a casa, es pogués o no, sinó l’escrit, que com deia, els meus pares no han après mai. L’esforç i la tossuderia d’aprendre crec que s’ha de valorar molt. Ja pots estar orgullosa, és clar que sí! Demostres que si vols, pots. Avui tu jugues amb les paraules com ningú, segur que poc t’ho pensaves quan estudiaves a l’escola en una llengua que no era la teva.

    Yáiza, no et pensis, mentre escrivia el post per un moment vaig imaginar un comentari del personatge que recordes dient alguna cosa com ‘ja ho deia jo’... Sí que és una taca, m’ho vaig prendre com una ofensa en aquell moment, però vaig aprendre la lliçó i no va tornar a passar. Molta gent de la classe havia aprovat i segur que no tenien el meu nivell (recordem que venia d’una escola on tot es feia en català), així que no podia ser que jo suspengués. La meva escola era un magnífic model, els meus pares em van portar allà precisament perquè aprengués en català. I ara que és molt més comú ens ho volen prendre? No els deixarem ni de conya.

    Helena Arumi, més clar no es podia dir, així que no puc afegir res més. Només que comentaris com el teu, o com he deixat jo en altres blogs, molt semblants, són prova de que la vena se’ns comença a inflar, s’estan passant.

    ResponElimina
  33. Marion, el català ha sobreviscut nombrosíssims atacs i no ha desaparegut mai. No ho aconseguirà pas un poca pena com aquest ministre. Però quan el català encara no està totalment normalitzat i hi ha àmbits en els que ni s’ensuma, és una vergonya que ens el vulguin atacar allà on sí que gaudeix de bona salut i on no molesta ningú. I si molesta a algú, són unes poques famílies de tots els milions de persones que viuen al nostre país. Totalment injust. Però pitjor és el cas valencià, on s’ensenya només en espanyol i un bon nombre de gent voldria estudiar en català i no pot. Són molts més que no pas els que no volen fer-ho a Catalunya. Altre cop doble raser?
    Evidentment, ara ens tenen distrets amb aquests tema i ens obliguen a defensar-nos, i mentrestant les coses segueixen empitjorant. Segueixen amb les seves polítiques d’ultra-dreta i desviant l’atenció. El pitjor del cas és que, amb els mitjans manipulats, gran part dels espanyols els creuen.
    Del que no estic segur és de que no tenen la paella pel mànec. De moment la tenen, i haurem de ser molt valents per capgirar la truita. De moment no ens en veuen capaços, és evident, es dediquen a atacar. Però d’aquí a que comencin les súpliques, no hauria de faltar tant. De fet sí, perquè encara ens poden atacar molt i molt. Dependrà del que aguantem per aconseguir el nostre objectiu. Serà una guerra de desgast, hem de tenir molta paciència.

    Joma, tu i tots, està clar. De faltes en fem, i certament jo sóc molt més patata en espanyol que en català, però és que porto mamant gairebé 35 anys una llengua, que és la que estimo i miro de cuidar-la. I l’altra sempre he sentit que me l’imposaven, però tot i així puc parlar perfectament i escriure-la amb decència, i probablement millor que la mitjana dels espanyols, mal m’està de dir-ho. Ser bilingües és una bona cosa, mentre coneguem bé l’espanyol no hauria de suposar cap problema, i ells saben prou bé que és així, però no en tenen prou.

    Joana, per la meva part, ni un ni mig pas enrere. Vaig tenir la sort d’estudiar català des de ben petit, i n’estic molt content. Planyo a tots els que sou una mica o molt més grans que jo i us van prohibir la possibilitat d’escolaritzar-vos en català, però aplaudeixo a tots aquells valents que heu lluitat després per recuperar el temps perdut, i per aquí als blogs en sou uns quants, tota la meva admiració per vosaltres. No deixarem que torni a passar. Si algun dia arribo a tenir fills, estudiaran en català, no considero cap altra opció.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.