dimecres, 12 de desembre de 2012

Ciència realitat

Ahir vaig veure el programa Sense Ficció de TV3, que reconec que no havia vist mai abans. Però el tema era del meu interès, parlaven dels científics que tenim al nostre país, i els que hem tingut des del 1900 fins ara. I quan dic científics, parlo d'homes de ciència en majúscules. Potser els seus noms no són coneguts pel gran públic com ho són altres nascuts a terres llunyanes, però la contribució de la ciència catalana ha estat molt remarcable.

Per la pantalla van desfilar un munt d'eminències de moltes disciplines diferents, i es van veure imatges dels principals centres investigadors del país. Moltes cares conegudes per mi, amb alguns he tingut el plaer de parlar, de treballar o m'han fet classe. Tot un luxe. Potser els noms de Massagué, Esteller, Margalef, Clotet o Guinovart no us sonen tant com Pasteur, Fleming o Curie, però són unes autèntiques bèsties nascudes a la nostra terra i amb reconeixement mundial.

És una llàstima viure en un país que dóna tan poca importància a la recerca, un país que menysté la ciència d'aquesta manera. Un país, recordem-ho, que pensa que els joves investigadors i emprenedors marxen fora perquè els agrada l'aventura. Està clar que hi ha llocs molt pitjors, aquí tenim alguns centres potentíssims, però res comparat amb el que pots trobar per Europa o els Estats Units. Un país sense ciència, sense cultura, és un país pobre i decadent. I aquí a Catalunya, comparat amb la resta de l'estat espanyol, encara anem fent. Potser és per això que de tant en tant apareix una estrella nova en el firmament científic. Una estrella que no brillarà senzillament perquè no la mirarem, però que omplirà pàgines i pàgines d'articles que impressionaran a altres científics molt lluny d'aquí.

26 comentaris:

  1. No miro mai aquest programa, i tampoc he vaig fer ahir. Però bé, sembla que era prou interessant, no? Algun dels noms que anomenes em sonen fins i tot a mi..! Està bé que fem un esforç per conèixer i valorar més el que tenim a casa. I aviam si anem potenciant aquest tema a casa nostra...

    ResponElimina
  2. Home! Tots aquests que ens has posat aquí ens han de sonar per força, sinó és que no estem gaire al dia.^-^
    Quan parlen dels investigadors del nostre país sempre penso, t'imagines si la meitat de diners que inverteixen en el país veí ho invertissin en la investigació? Penso que seríem una gran referència. És una llàstima.

    ResponElimina
  3. Reconec que no miro aquest programa... ara bé, estic seguríssima que les coses són com són... Aquí no som massa d'estimular els nostres propis creadors, de premiar (amb reconeixement) la feina ben feta.. i és una llàstima. I si a això hi afegim tota aquesta manca d'inversió, doncs ja ho veus...
    En fi, no us desanimeu i endavant!! :-)))

    ResponElimina
  4. Jo també el vaig veure i creu que és un orgull quan veus el que s'ha descobert gràcies als Catalans i que se'ns coneis arreu del món per els nostres fets i no per fer el paripé com fan els de l'espanya "profunda"

    ResponElimina
  5. Això ja ve d'antic. "¡Que inventen ellos!" i això ho deia Unamuno...

    ResponElimina
  6. però els catalans no serviem només per inventar coses amb un pal clavat? xD

    ResponElimina
  7. No el vaig veure... suposo que és una llàstima que els joves científics hagin de marxar fora però aquí s'està fent una bona recerca, no en tinc cap dubte. Aquests noms em sonen, he treballat molt de temps a l'IEC i t'asseguro que s'està fent molta recerca en aquesta línia i que la ciència és una de les branques que més s'ha desenvolupat i prestigiat. Es fan centenars d'activitats, conferències, seminaris, treballs de recerca, es potencia la motivació investigadora, premis... així que tampoc no estem tan malament. Ara, com sempre, costa que molt que la gent ho valori o hi participi. La ciència i la cultura són els pilars de qualsevol país i hem de fer els possibles perquè així sigui. Doncs, res, que quan tingui un moment em miraré el Sense ficció ;)

    ResponElimina
  8. Això és el que s'ha de potenciar, el que s'ha d'ensenyar al xiquets i jovents i mirar de treure-hi partit. Els països que saben que entre els seus xiquets hi ha el potencial de la investigació del futur i no volen només cambrers ni paletes són els que se'n van ensortint. Espero que en la futura Catalunya independent tinguem ven clar això.

    ResponElimina
  9. Un país que no aposta per l'i+D es pot donar per mort si vol intentar estar a l'avantguarda. Catalunya fa la viu-viu, però no ens enganyem, les possibilitats de carrera de la majoria d'investigadors són a l'estranger (no parlaré d'Espanya on la situació ja és dramàtica).

    Ara, després tots a aplaudir pels grans avenços en el món de la tecnologia, de la ciència, de la medicina... amics meus, tot això surt de posar diners en investigació. I no de cap altra banda.

    ResponElimina
  10. Quina llàstima que no es valori, moralment i econòmicament, a aquests científics tal i com es mereixen!...

    ResponElimina
  11. Això és un "vici" nacional, cap eminència és reconeguda al nostre país o molt pocs poden seguir treballant aquí, i ara amb les retallades (malauradament) seran menys. Molts hauran estudiat aquí i desenvoluparan els seus coneixements en altres països, una vergonya, fa pena de veritat!

    Molt bon dia!

    ResponElimina
  12. Fa basarda pensar que tot aquest jovent que marxa algun dia no tornarà. Aquest potencial ha de servir a Catalunya però em temo que ningú els ajuda. Una llàstima aquesta globalització-deslocalització.

    ResponElimina
  13. "los catalanes hacen cosas" (Mariano Rajoy)

    ResponElimina
  14. La gent del carrer se'n riu o se n`ha rigut d'aquells que ens havíem dedicat al tema perquè ells cobraven molt més sense haver estudiat. I amb quin orgull ho deien!!!

    També a dins de la ciència hi ha gent molt intel·ligent en la part científica però autèntics "border lines" en intel·ligència emocional. Donaria per a molt parlar dels esculls dins el mateix món científic.

    ResponElimina
  15. Vaig veure excepcionalment aquest programa per la mateixa raó que ho vas fer tu. Em va agradar saber que conec tantes eminències!!!!!!!!!!!
    Ara, a la majoria els vaig trobar força envellits... ;)

    I tant que se'n fan de coses aquí! i més de les que volen i diuen, com diria en Raimon. A veure quan triguem a veure't a tu en un programa d'aquests, la sort és que segur que no et trobaré gens 'envellit'.

    ResponElimina
  16. I què dir? completament d'acord.
    Alguns dels noms em sonen, i moltes de les teves reflexions tb les comparteixen els amics científics. Tan debò el que va començar el Mas-Colell quan era al DURSI i que ha fet que els darrers anys hi hagi força investigació a BCN perduri. Em van explicar que ara mateix a BCN hi ha 5 centres d'investigació amb no sé quina qualificació,... i que això és molt bo. Hem de pensar que si, que hi ha qui sap que la investigació és un dels motors que ha de versar l'economia del nostre país.

    I si, defensant el Mas-Colell, qui ho diria!!!! xò mira,.... no t'estranya que lo poc que queda del DURSI s'ho hagi quedat precisament el Departament d'Economia i Coneixement?

    ResponElimina
  17. Ai, x cert, si no et fa res, et copio el banner del keep calm and speak catalan,... m'encanta! i no havia pensat en posar-lo al blog!

    ResponElimina
  18. Jo només conec, i poc, el Massagué i el Margalef, bastant trist, encara que sigui de lletres... Suposo que s'inverteix poc en investigació, en coneixement (a Espanya, pel que veig a Catalunya estem millor) perquè es vol una rendibilitat econòmica immediata, deuen pensar que el coneixement, si cal, ja el compraran, igual com deuen pensar que la cultura és pura distracció (i una mica emprenyadora) i que més val invertir en coses serioses i útils com la Defensa... però bé, són elucubracions, segur que tenen grans raons de pes per no cuidar-ho més.

    ResponElimina
  19. Jo, també vaig veure el programa. Superinteressant. Hem d' intentar que els nostres ,
    "tarros" no marxin fora. Tot i que tinc un nebot que ha fet aeronàutica a Terrassa i va guanyar una beca del govern xinès per investigar dos anys a Beijin amb tot pagat. Crec que hauriem de ser independents per dedicar més recursos en investigació. Ara estem lligats de cap a peus.
    Per cert, la meva germana que és biòloga va tenir la sort de tenir en Margalef de professor; deia que era una eminència però que explicava fatal.

    Salut i ciència!

    ResponElimina
  20. jo sí que el vaig veure. és un programa que miro de tant en tant.
    Un cop també vaig veure un científic que deia que és com si a la masia entrenessin cracs per què després juguessin amb equips europeus i apa a rebre gols per tot arreu!

    ResponElimina
  21. Jo també le vaig veure Xexu, vaig llegir també no fa gaire que som un país de ciència pobre, que trist que tinguin que marxar fora, que trist que no hi hagin inversions en el terreny de la investigació, que trist que no hi hagi finançament, gent ben formada en ganes de treballar marxen, perdre capital humà és el pitjor que pot passar a Catalunya i arreu, i el que em sap més greu és que han de marxar a fora, per manca d'oportunitats en el seu propi país, i la majoria no tornaran, i el capital humà no es recupera!

    ResponElimina
  22. Jo el tinc pendent, tenia algun que altre meravellós examen per atendre. Però m'està esperant al 3alacarta segurament.

    M'ha agradat molt la manera d'acabar el post. Una cosa brilla si la mirem, si hi parem atenció. Però el que considero una mica "trist" també és que si no hi hagués aquesta crisi que obligués a tants i tants científics a emigrar, si aquestes ments brillants es quedessin aquí, no se'n parlaria. Ara diem "quina pena, marxa aquesta gent que té talent!" però a l'hora de la veritat hem de ser conscients que tampoc se'n parla gaire.

    En fi... Ja veurem on acabaré jo (i no per eminència, sinó per necessitat!)

    ResponElimina
  23. Gràcies per comentar aquest post i per compartir la meva preocupació. En els comentaris s’han fet algunes reflexions interessants al voltant de la ciència, el nostre país, i la necessitat de marxar fora per explotar el talent. Una prova més que vivim en un país de pandereta, on només importa la faràndula i el diner fàcil. Què hi farem, oi?

    Yáiza, el programa era interessant per mi, però per qualsevol altre devia ser com qualsevol altre programa d’aquests. Reivindicar els científics que hem tingut i tenim em sembla necessari, i permetre que es segueixi fent bona ciència al nostre país també. Pot semblar escombrar cap a casa, però crec que la ciència també és cultura, i és de país amb bona salut que es tingui en compte.

    Maria, em sorprèn gratament que conegueu aquests referents de la ciència catalana, potser la cosa no està tan malament com pensava. És cert, especialment avui dia ens diuen que no hi ha diners per a res, però per algunes coses, curiosament, sempre n’hi ha. Ja ho sabem, sanitat, ensenyament, ciència, cultura, totes aquestes coses donen personalitat a un país, i justament són sempre els sectors perjudicats.

    Assumpta, tot plegat desanima una mica. El món de la ciència en general, com funciona, és difícil d’entendre si no hi estàs posat. Però per fer-se un nom cal publicar en revistes com més bones millor, i l’accés a les més bones no sempre depèn de la feina ben feta, així com no sempre es pot fer la millor feina si no es tenen els recursos. I als investigadors d’aquí els costa arribar a publicar un article realment reconegut, però quan ho fan és que realment han donat la campanada. Evidentment, els mitjans se’n fan ressò anys més tard.
    Una gran frase de Rajoy, demostra que amb una mica de sort està al límit inferior del coeficient intel•lectual normal.

    Sr. Gasull, segur que també hi ha bons científics espanyols, però que es reivindiquin ells solets. Farem bé de tenir en compte els nostres, els catalans, i donar-los la importància que es mereixen. És un orgull. Evidentment, mai seran com les estrelles de la faràndula, però estaria bé que fossin persones conegudes i respectades.

    Glòria, doncs aquí a Catalunya ens agrada fer es coses per nosaltres mateixos també. Ens costa perquè no ho tenim fàcil, però l'esforç és un fet.

    Pons, només puc dir que si els catalans posem un pal a qualsevol cosa, és que tenim un bon motiu per fer-ho.

    Sílvia, m'agrada llegir el que expliques. Està molt bé que no es deixi de banda ni la ciència ni la cultura, tot el que sigui fer-ne difusió i cuidar-la és positiu. Falta també que el govern en qüestió posi els mitjans, en gran part econòmics, perquè no ens falti mai l'evolució en aquests camps. En temps de poca solvència és normal que la cosa davalli una mica, no fotem, però no són temes dels que es pugui prescindir. Tot l'esforç que es fa tindrà més premi si li prestem atenció.

    Carquinyol, és el que sembla que vulgui el govern espanyol, com més de dretes és pitjor. Gent poc formada, amb feines que no requereixen formacions extenses, no interessa tenir un poble preparat, perquè llavors no s'ho empassa tot i qüestiona coses. Això de la Catalunya independent ja veurem, ara torno a veure-ho molt lluny. No sé per què penso que serem la Catalunya de la consulta, i poca cosa més. Però si ho aconseguíssim, estaria bé triar un govern que tingués en compte els temes que potencien el desenvolupament d'un país, i no parlo de l'exèrcit o els bancs.

    ResponElimina
  24. Porquet, la feina és després per tornar. Si segueixes la via del doctorat i el post-doctorat, és bo passar un temps fora, aprens i fas currículum. Però els amics que ho han fet han tingut problemes després per tornar. La investigació pública està fatal, i si tens sort ensopegues amb una empresa que aposti pel talent i no per funcionar amb quatre canyes. Com dius tu, els diners s’han de posar on toca, ja siguin públics com privats, però si no incentivem la investigació, en el camp que sigui, estem impossibilitant l’avenç del país, el marcar la tendència de com s’han de fer les coses. Aquí a Catalunya han començat algunes tècniques mèdiques que ara es fan servir a tot el món i són de primer nivell. No podem deixar perdre això, ens estem perjudicant a nosaltres mateixos.

    Núria, se’ls valora en els cercles científics, però els grans noms de la història de la ciència catalana només ens sonen perquè són carrers de la ciutat.

    Sa lluna, és difícil canviar unes tendències que fa molt temps que són així. Evidentment, ara que la cosa està magra, el sector encara està més perjudicat. Però com sempre dic d’altres sectors, la solució als problemes econòmics no passa per retallar en educació, sanitat i ciència. Al contrari, són camps en els que val la pena fer despesa perquè el benefici que n’obtens és important. S’ha d’administrar bé, això sí, però no retallar.

    Joana, molts han de marxar fora per guanyar-se la vida o aprendre coses que aquí no poden aprendre. Són la gent que després han de mantenir el país, futurs professionals i qui sap si més coses. Però la situació els obliga a marxar, i sí, alguns es queden allà on van, i depèn de com, sense massa intencions de tornar.

    Jordi, tampoc puc dir que m’hagi trobat amb ningú que es rigui de mi, però sí que es deia que a la privada es cobrava més que a la pública i és cert. I el cas és que si estàs a la pública ningú no et considera treballador. Vull dir quan fas el doctorat. T’hi deixes la pell i cobres a final de mes, però ets estudiant, no es relaciona científic i treballador, ves per on.
    Amb això tens raó, no és el mateix ser molt bo en la teva feina que ser un cap molt bo. Però això passa amb qualsevol feina també, no? Hi ha gent que treballa molt bé, però tracta malament els treballadors, i això es pot fer de múltiples maneres. També diré que ser un bon cap no és tasca fàcil, penso. Com que és tradició que els subordinats esbudellin el cap, qualsevol cosa que facis pot ser presa en la teva contra. I més si els treballadors són uns escurçons, com passa moltes vegades.

    Jo rai!, tu també ets del ram? Ara no ho sé si ho sabia això! No pateixis que a mi no m’hi veuràs, com a molt fent de figurant, però sempre hi ha persones més atractives que jo a darrera del senyor que parla. No cal dir que tota la gent que es veu treballant en aquests vídeos estan fent el ximple, només figurant. Almenys tenen la decència de posar-hi els treballadors i no actors, però crec que és només perquè els actors haurien de cobrar.
    Home, els anys passen per tots, i justament pensava mirant el vídeo que els caps visibles de la facultat a dia d’avui deuen ser uns altres que quan jo estudiava. Quins professors jovenets de la meva època són ara els que tallen el bacallà per allà? Són coses que m’agradaria saber.

    rits, no congeniar amb la majoria de polítiques d’un partit no significa que ho facin tot malament. Barcelona és un lloc de referència, això està clar, però ho és des de fa pocs anys. No sé quins són els centres més reconeguts, però és fàcil pensar que el Parc Científic, el PRBB i l’IDIBABS estan entre aquests. Són llocs potents i s’hi ha invertit. Però potser el que no es diu és que són llocs amb molt de dèficit també, com a mínim el Parc, que és el que jo conec. Sé que no passen el millor moment, però de diners en segueixen arribant. Ara, allò és immens, mantenir-ho no pot ser fàcil. Continua a baix

    ResponElimina
  25. Malgrat que som uns privilegiats comparats amb la resta de l’estat espanyol, tots els centres que hi ha estan saturats. Si busques feina, no n’hi ha. Les beques són les que són, i si no s’accepten projectes, si no hi ha finançament, no pot entrar gent nova. Es fa molta feina, però de la facultat cada any surten moltíssims llicenciats que no tenen lloc, no hi ha renovació. Van bojos per trobar alguna cosa, i no els volen enlloc, tampoc en el sector privat, que està en fase d’acomiadament més que de contractació. Cal dir que quan jo vaig entrar a l’empresa, fa just quatre anys, em van oferir un contracte indefinit molt alegrament. Vaig ser dels últims. A partir de llavors tot va anar cap avall. Els que estem dins el sistema, tant privat com públic, en principi ja ho tenim fet. Ara el problema és entrar, i això és tasca impossible.
    Ah, el rètol no és meu, que l’agafi qui vulgui, l’hem d’exposar el màxim possible.

    Gemma Sara, no em sembla pas trist que coneguis aquests dos, són dues institucions que han de rebre el reconeixement que es mereixen. De moment van posar el nom d’Edifici Margalef a l’edifici central de la Facultat de Biologia, després de la seva mort. A en Massagué encara li queda camp per córrer, però caldrà fer-li justícia. La teva reflexió em sembla immediata, i m’ha sonat a la manera de funcionar del Real Madrid. Vols resultats immediats? Omple el país de cracks pagant una milionada. El que passa és que els resultats que es poden aconseguir a nivell de país, afavoreixen només a uns quants, és clar. És millor potenciar el planter, posar les bases perquè aquest planter pugi preparat (educació), culte i amb amplitud de mires (cultura) i si es vol dedicar a la ciència o la tecnologia, permetre que tingui les eines per fer-ho, perquè seran també en benefici del país. Què, em votes com a president? M’ha sonat molt a campanya electoral això que deia...

    Helena Arumi, això que expliques del teu nebot no és estrany. Hi ha països emergents que compren talent, i s’estalvien haver-lo format. La gràcia és que posen molts diners per poder-lo comprar, i és difícil rebutjar-los. Saps que aquí no et menjaries un torrat, i que a la Xina, per exemple, seràs un semi-Déu. Què tries? Aquí ni es cuida el planter ni es paga perquè vingui talent, primer perquè no hi ha diners, i segon perquè els que són bons de veritat no trien un país en el que no hi ha diners ni ganes de gastar-los.
    No sé si una Catalunya independent milloraria la situació, tot i que he de dir que els recursos els tenim. Només faria falta apostar molt clarament pels centres investigadors que ja tenim i vendre’ls com una cosa atractiva per investigadors de fora. Importar talent estranger i permetre que els que acaben la carrera aquí puguin aprendre amb garanties. Tenim les instal•lacions, però cal injecció econòmica, i no sé si el futur govern estaria per la labor, o si hi hauria diners.
    Ja se sap, ser una eminència investigadora no implica saber explicar tots els teus coneixements. Jo també m’hi he trobat, i el contrari també. Només recordo un cas d’un paio que era un crack, amb un grup investigador potentíssim, i que et queia la bava com feia les classes. I a més humil i proper amb els alumnes. Un entre un milió, és clar.

    Jomateixa, aquest símil futbolístic l’he fet una mica més amunt. Entrenem jugadors potencialment molt bons que després marxen a explotar el talent a fora, i fitxem mitjanies que no aporten res que no pugui aportar algú d’aquí.

    ResponElimina
  26. Marta, el problema avui és que tota la investigació està molt saturada. Pel lloc que hi ha, i pels diners disponibles, no es pot assumir l’entrada de més gent. Els alumnes que acaben la carrera se les veuen negres per trobar una feina, tant a la privada com a la pública, i l’opció sol ser marxar. Hi ha llocs i llocs, és clar, però molts acaben molt contents del lloc d’acollida, es munten la seva vida allà, troben parella i una nova llar. Qui vol tornar després al lloc d’on han hagut de fugir? I en cas que vulguin tornar, que també passa, no troben lloc per fer-ho, i si el troben seria cobrant menys i amb pitjors condicions de les que tenen. A més, troba un pis que puguis pagar i tota la pesca. Ara pensa, què faries tu? No, no estaríem en un país que tingui massa en compte el capital humà. Manant l’ultra dreta, l’únic capital que els importa ja saps quin és. I la ciència és molt necessària, però tampoc no és massa rendible.

    Laia, no parlo de crisi jo, per mi això de la crisi és una pantomima i una excusa perfecte per dir-nos que l’aixeta està tancada. Jo parlava del país en general, ni es potencia ni es fa cas dels científics, ni de tants altres col•lectius, perquè sempre, sempre, ha interessat tenir un país inculte i curt de mires. No t’estranyi que alguna ment pensant proposi restringir les xarxes socials perquè no interessa que la comunicació flueixi, i encara menys que la gent tingui manera d’associar-se contra el poder establert. Així és el nostre país, una mala còpia de ‘Un món feliç’, però només amb deltes i èpsilons. Això no treu que sigui una pena que el talent es vegi obligat a emigrar perquè aquí ara mateix no hi ha lloc per encabir tota la gent que acabeu la carrera. La situació ara és més complicada, certament, però com saps, hi ha diners per comprar dos helicòpters per l’exèrcit, ja que tots els enemics ens estan atacant i cal defensar-nos. Fal•làcies, i poca voluntat de que el poble tiri endavant i que les coses que donen prestigi a la gent d’un país tinguin volada.
    Espero que tu tinguis sort i puguis fer carrera aquí, en un dels múltiples i bons centres investigadors que tenim, i que els diners arribin perquè tu puguis desplegar el talent que tinguis, sigui quin sigui.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.