dimecres, 26 de desembre de 2012

Ciclops

Fa temps que no trobo les paraules i com ja he comentat, això ha fet que el blog es despersonalitzi una mica. Però si no les trobes en tu mateix, sempre pots anar a buscar-les a altres bandes, per sort sempre hi ha algú que sap dir les coses millor que tu. I això faig, amb una cançó molt senzilla, que són quatre paraules, però no cal dir-ne més. Perquè vull jugar a ciclops, almenys de la manera que interpreto aquesta cançó.

De vegades
te fan ganes
fantasies
complicades.
De vegades
necessites
altres coses més senzilles.
Amor, jo vull
mirar-te sa cara
veure't només un ull
Amor necessit
llorers i corones
i tu m'ho dones.

20 comentaris:

  1. és el que jo penso ...si no trobes les paraules bé està fer servir les dels altres i si és amb música molt millor ! que passis un bon dia !

    ResponElimina
  2. En distàncies curtes les paraules poden passar a un segon pla i només jugar amb les mirades. En la virtualitat no és tant fàcil

    ResponElimina
  3. Doncs benvingudes cançons! Sovint desperten sentiments que no saps que tens i si ajuden, millor que millor.

    ResponElimina
  4. L'altre ull de l'amor no s'hauria d'ignorar... segueix existint, no és cap cíclop!
    No havia prestat massa atenció a aquesta cançó, però mai no és tard, no?

    ResponElimina
  5. Ara què faig? Dissimulo com si hagués entès perfectament el que vol dir la cançó?

    Reflexiono...

    Bé, si ja està, ja ho tinc claríssim... el que passa és que no ho vull dir :-DDD

    ResponElimina
  6. Quan un/a no troba les paraules per transmetre un sentiment, fins i tot un pensament, és una bona opció "adoptar-les" dels que tenen aquesta facilitat per fer-se entendre.

    Molt bona tarda!
    Aferrades.

    ResponElimina
  7. Trobar les paraules és important.... a mi sempre em costa, noto coses, les emocions volen sortir enfora, però no sé com, no sé com transmetre-ho i em fa molta ràbia!!! Les cançons són sovint una via d'escapament, la música i les fotos.

    ResponElimina
  8. Jo sí que ho entenc... només per una raó, perquè jo també he jugat a ciclops...

    Et desitjo que també a tu et donin llorers i corones i sobretot, sobretot, puguis jugar a ciclops o al joc que més t'agradi!

    ResponElimina
  9. El millor d'Antònia Font és que permet que la imaginació faci realitat el joc que més desitges. Són fantàstics i em fascina la seva facilitat per jugar amb les paraules! Uns bons mestres!
    He regalat el cd al meu germà gran i jo fa dies que ja el tinc. :)

    ResponElimina
  10. No sabria molt bé com interpretar la cançó, no se'm construeix cap imatge mental concreta en sentir-la... Però sí un sentiment dolç, de manera que ja m'agrada :)

    ResponElimina
  11. Si el teu amor et dona el que tu necessites, "miel sobre hojuelas" que em deia sempre a mi un vell conegut!
    I si has d'agafar prestades les paraules d'altres, cap problema, també és un art saber-les trobar.
    Ànims!

    ResponElimina
  12. Jo ho trobo magnífic, que algú et digui el que sent escollint amb elegància les paraules d'una cançó, per què, no??? Si són d' Antònia Font, són sublims, almenys al meu parer!!!!
    Per totes les paraules en d'altri i de les que brollen del cor!!!!

    ResponElimina
  13. Una de les grans del darrer disc. Bé. Un dels grans discos d'AF. M'encanta.

    ResponElimina
  14. Doncs jo he descobert aquest útlim disc gràcies a tu. Les paraules sempre hi són, encara que hi hagi èpoques en que s'amaguin o els faci mandra sortir. I tens raó, quan no les trobo també les busco en les cançons o els llibres. Per sort mai s'acaben!

    ResponElimina
  15. Donar-ho,donar-ho tot.
    Vosaltres, els blogaires, m'heu donat moltes coses.

    Gràcies, Xexu.

    ResponElimina

  16. És un plaer enorme identificar-nos en lletres que expressen allò que nosaltres en un moment determinat no podem fer. La música, dins les arts, és la que va directa al cervell més ràpidament. Grans els Antònia Font!

    Petons!

    ResponElimina
  17. Gràcies a tots els que heu comentat aquesta entrada. Les interpretacions són diverses, però jo em quedo la meva, senzilla i maca. Entendre Antònia Font no sempre és fàcil, per això cadascú es fa les cançons a mida. És una sort, no trobeu?

    Pons, ni cal fer això, amb Antònia Font sempre torna la calma.

    Elfreelang, jo generalment prefereixo servir-me de paraules meves, però hi ha artistes que sempre sembla que sàpiguen dir allò que tu voldries.

    Sr. Gasull, encara que sembli mentida, Antònia Font en moments molt concrets de la vida ha revifat moltes coses i m’ha fet sentir molt bé. Hi ha cançonetes que se t’enganxen sota la pell, i sense menystenir això que dius, és clar, si la cançó acompanya tot pot ser molt millor. Però en directe, és clar.

    rits, sembla mentida com una cosa tan externa com una cançó pugui completar tan bé un moment molt íntim. La música és màgica.

    Yáiza, a mi aquesta cançó m’agrada molt, potser no la que més, però és tan senzilla i diu coses tan certes... No sé si entenem igual això dels ciclops, em sembla que la meva interpretació és molt més simple, però també és maca.

    Assumpta, ja fas com el Jo rai! a casa en Mac, eh? Amb Antònia Font la interpretació sempre és molt personal. Que cadascú es faci la seva, perquè em sembla que ja n’hi ha de diferents. La meva és molt simple, molt maca, i sobretot molt senzilla, perquè les millors coses han de ser les més senzilles també.

    Sa lluna, personalment m’agrada dir les coses amb paraules pròpies, quan em surten són les millors. Però de vegades algú ja ha escrit allò que tu voldries dir, i també es pot aprofitar. A més, els teus veïns d’Antònia Font a mi sempre em meravellen.

    Alba, jo si puc sempre em serveixo de les meves pròpies paraules, però com deia més amunt, de vegades algú ja ha escrit allò que tu volies dir, tan simple com el que diu la cançó, però alhora tan cert i tan màgic.

    Carme, ara sí que m’has mort. Jo faig la meva interpretació de la cançó, especialment del que significa això dels ciclops, però no sé si es refereix a això. Et demano que m’expliquis la teva versió, si no és aquí, per una altra via, a veure què entenem per jugar a ciclops. I per llorers i corones entenc que et facin sentir com un rei, per l’amor que et professen, no sé si tu també interpretes això. A veure si la interpretació de la cançoneta encara portarà cua...

    Marion, en Joan Miquel Oliver és un geni, sempre sorprèn. I mira que aquest disc parla de coses molt senzilles, quotidianes, però és fantàstic, als meus amics i a mi ens encanta i pensem que és dels millors que tenen. En som molt fans. El millor del cas és que l’autor sempre diu que no se li han de buscar interpretacions, que ell escriu el que li surt, però això permet que cadascú es faci la cançó a mida, i pel que vull expressar aquesta em va que ni pintada. El problema és que m’aniria bé que no l’entengués només jo així!

    Laia, ja ho té Antònia Font això. Potser sentiries la següent del disc i et fascinaria, i a mi seria de les que m’agraden menys, mai se sap. A mi aquesta m’encanta per la dolçor i la senzillesa. En faig una interpretació personal, però segur que n’hi ha moltes d’altres.

    Laura T, l’art és d’aquell que les va escriure, jo ensopego amb elles i me les faig meves, agraint molt que algú les hagi escrites per mi. El que interpreto de la cançó, que no vol dir que sigui el que diu realment, és com jo crec que han de ser les coses, així de senzilles. Ens podem fer molts castells, però al final el que importa és allò tangible que ens fa feliç.

    Dafne, des del 2006 que la meva vida és indissoluble d’Antònia Font, són genials. La seva música ha aportat molt a la meva vida, i no és el primer cop que em valc de les seves paraules per explicar alguna cosa. I així seguirà sent, perquè m’arriba molt la seva música. Però tot i això, per dir certes coses jo prefereixo que les paraules brollin del cor.

    ResponElimina
  18. Porquet, el disc està ple de detalls. Aquesta cançó, més que cançó, és un detall, i el trobo preciós. És un disc per descobrir escoltada rere escoltada.

    Sílvia, espero que hagi estat un bon descobriment, perquè no accepto reclamacions... De paraules n’hi ha per donar i per vendre, però hi ha qui les sap combinar en la justa mesura per dir allò que no som capaços de dir, o que no ens surt. Hem d’agrair moltes coses a músics i poetes, oi?

    Jordi Dorca, tots ens aportem coses aquí. Fora s’ha de fer encara un esforç més gran.

    Helena Arumi, en part deu ser per això que triomfen més alguns artistes que altres, aquells que saben fer arribar un missatge ja tenen molt de guanyat. Sentir-se identificat no és difícil, sobretot si la cançó no és especialment concreta, però ens les sabem portar sempre al nostre terreny. M’encanten, i s’han superat amb l’últim disc.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.