dissabte, 15 de desembre de 2012

Balanç 2012

Un any més ha passat i aquest és el sisè cop que faig balanç del meu any el dia 15 de desembre. Els que porteu temps per aquí ja sabeu que no falto mai a aquesta cita.

2012 pot ser considerat un bon any. M'ha portat bons moments i algunes esperances, però lamentablement no acaba com m'agradaria. Va començar amb el meu ascens a la feina per la marxa de la meva companya, i aquí seguim en aquesta posició i amb certa estabilitat econòmica (i que duri). Posteriorment va marxar l'altra companya i acabava de perdre tot el meu equip. Per sort, la noia que em van posar va ser una molt bona substituta.

La primera meitat de l'any va estar marcada per viatges amunt i avall per poder veure la parella. A l'estiu vaig tenir un accident de cotxe; per sort anava sol després d'hores i hores de portar companyia. No em vaig fer res, però el cotxe no en va sortir ben parat i encara en pago la reparació. Aquest fet desafortunat em va fer reflexionar molt sobre la meva vida. Poc després van venir les vacances i el viatge a Eslovènia, l'escapada més notable d'aquest any.

2012 també ha suposat la meva tornada als castells, i ho he pagat amb dues vèrtebres aixafades que veurem si em permetran seguir, però vaig poder fer un dels meus castells somiats, el 5d8. També he entrat al món dels smartphones i hem tingut nou disc d'Antònia Font, molt destacable. Un altre fet remarcable és que es va publicar el primer llibre que incloïa relats meus, el 365 contes.

En conjunt, l'evolució de les amistats ha continuat posant distància amb tothom, però hi ha espai per a l'esperança, potser només caldrà una mica d'empenta perquè algunes relacions tornin a ser com abans. Un apunt pel meu gat Blog, com sempre, més pesat (en tots els sentits) que mai, que segueix aquí al meu costat, literalment, roncant i dictant-me el que he d'escriure.

En part per la situació convulsa que viu el nostre país, i en part per manca de ganes de parlar de mi, el Bona Nit ha derivat una mica en els seus temes i ara sovint parlo d'actualitat i política, encara que sigui des de la meva modesta opinió. Solc dir que he despersonalitzat una mica el blog. Tot i així, continuo tenint sort de comptar amb molts comentaristes fidels, us estic molt agraït. Un any més em vau creure mereixedor del c@t reflexiu, tot un reconeixement després de 5 anys seguits. També el Llibres, i punt! gaudeix de bona salut, el nivell de lectures no ha baixat gaire respecte l'any passat. He participat en diverses iniciatives blogaires a banda de les habituals, i sempre disposat i amb ganes d'unir-me a tot allò que trobi engrescador. Perquè els blogs continuen sent una part fonamental de la meva vida.

Moltes gràcies per ser-hi sempre, us desitjo a tots un magnífic 2013, i que ens puguem trobar aquí mateix d'aquí a un any per poder-ne parlar.

39 comentaris:

  1. Doncs tan de bo el 2013 encara pugui ser millor!!
    Un petó

    ResponElimina
  2. Sembla que aquest any t'ha provat. Felicitats! Esperem que el 2013 encara sigui molt millor,no?

    ResponElimina
  3. Doncs com a mínim, que el 2013 sigui com aquest!doncs el teu balanç és ben positiu. Tot sona molt bé, malgrat hi hagi males experiències, com l'accident de cotxe o la lesió dels castells. Feina, amor, reprendre projectes i aficions,... domcs a seguir.

    I de les coses dolentes, doncs aquestes sempre n'hi haurà. Mai ens van dir que fos fàcil això de viure.

    En quant a les relacions, el que moltes vegades ens hem dit, son canviant i qui potser ara sents lluny, si hi ha esperança, podrà estar més aprop.

    ResponElimina
  4. Un bon balanç, amb coses bones i algunes no tant però està escrit des de l'optimisme. Jo crec que li pots posar molt bona nota. Sempre endavant!!

    ResponElimina
  5. Sap què? Et copiaré i també faré balanç del 2012! M'ho permets, oi? Si tens alguna queixa ja saps, agafa número

    ResponElimina
  6. Al capdavall un bon balanç XeXu llàstima d'accident i sort que només va rebre el cotxe...t'envio una manyaga pel teu blog ( el gat és clar) dues vertebres aixafades no és per celebrar però si el teu retorn als castells....un altre premi c@ts....tens més premis que el Messi...que puguem celebrar cada any alguna cosa i puguem llegir el teu balanç ! aixi sia!

    ResponElimina
  7. Enhorabona, Xexu...Jo aquest any he perdut més del que he guanyat...o aquesta és la sensació amb la qual acabo...a veure si el 2013 em porta bones notícies.

    Un petó i mil gràcies per compartir...i booooooon 2013!

    ResponElimina
  8. No està del tot malament, i crec que et poden donar l'enhorabona... llàstima de l'accident!

    Jo per sort no tinc costum de fer aquest balanç... ara em faria molt a mandra fer-lo, prefereixo deixar aquest 2012 enrere, sense donar-hi massa voltes.

    Amb el desig que el 2013 sigui millor per a tu, per a mi i per a tots i que ens acosti de veritat cap a la independència!!!

    ResponElimina
  9. El dos mil tretze ha de ser l'últim dels anys dolens....segons els entesos, o caps de burro. Si et surt com aquest podràs dir que tot marxa sobre el previst.
    A veure si es pot millorar encara una mica més. Hi hagi sort

    ResponElimina
  10. Bé, després de la retrospectiva ja només queda superar el proper divendres! la fi del món segons diuen o dèien... Bon 2013!!! A veure si aquest que estrenarem serà molt millor!

    ResponElimina
  11. El teu 2012 sembla que ha estat prou bo, no? :-) Llàstima de les vèrtebres! Fes el favor de no fer el valent, cuidar-te i fer cas del metge... El tema del cotxe, en el fons, no va ser tan dolent: tenir un accident i que només surti perjudicat "ell", ja és per estar ben content :-)

    És una sort que jo no faci aquests resums perquè acabaríem tots plorant i això no és convenient doncs, a part de l'amor (que ja sé que és MOLT important, eh?) No tinc RES que em funcioni bé... Ni salud meva, ni salud de familiars importants, ni diners, ni feina, ni res de res.

    A punt d'arribar a un nou aniversari podria dir que els 50 han estat, sense cap mena de dubte, dins dels pitjors anys de la meva vida. Sempre havia dit que el número 5 no m'agradava, igual que el 8... en canvi m'encanten el 3 el 7 i el 9... Doncs au, de tots els 50... potser 52 i 53 són els que trobo menys horribles (com a números).


    ResponElimina
  12. Déu n'hi dó quan llegeixes tot l'any en un sol post! Encara falta per l'entrada de l'any nou, però desitjo que les coses que s'han torçat (o trencat) es puguin redreçar, i les que pintaven a millora cristal.litzin en una forma més bonica que la del 2012.

    I gràcies a tu per escriure. És un plaer poder començar alguns matins llegint-te.

    ResponElimina
  13. Has fet un bon resum XeXu!! Jo si m'ho hagués de plantejar segur que em deixaria la metiat de coses.... però potser ho provo, ni que solament sigui a nivell personal.
    Veure el Bona nit i tapa't acutalitzat m'agrada molt, és un espai on pots parlar de gairebé tot i opinar sense massa pèls a la llengua i això és gràcies a tu!
    Molt bon any 2013!!!!! Ptons!!

    ResponElimina
  14. Estan bé aquests apunts anuals, un bon resum per deixar constància del que ha anat passant. Ja saps que jo no els faig tan personals sinó que els dedico només al blog quan el Xarel-10 fa anys, però ja vam dir una vegada que jo no tinc un blog normal només hi faig enigmes i tal. ;-D
    Et desitjo un magnífic 2013 per a tu també!!

    ResponElimina

  15. Penso que ets afortunat. Has construït un blog on molta gent ho ve a parar, perquè els interessa el que hi expliques. Això és un merit completament teu. Segurament es pot extrapolar una mica la teva manera de fer al blog a la feina, a la vida domèstica. Segur que ets molt bona persona i un bon amic per qui arribi a ser-ne.
    Felicitats per les fites aconseguides i pel missatge d'optimisme que ens deixes de cara a seguir fent camí.

    ResponElimina
  16. Feliç 2012+1! no sóc supersticiosa, és per si de cas ;P

    ResponElimina
  17. Molt interessant aquesta iniciativa personal de fer balanç de l'any. Sobretot perquè el veig un exercici de reflexió molt íntim i el fet de compartir-lo deu ser útil per valorar tot allò viscut al llarg del 2012.

    ResponElimina
  18. Enhorabona per aquest any, que malgrat l'accident de cotxe, i la fractura de les dues vèrtebres, pots dir que és un any bo.
    Jo t'he descobert aquest any, i potser d'entrada, no vaig connectar massa; després amb el temps, com totes les coses, he vist que no eres com t'havia imaginat al principi.
    Gràcies per les teves paraules, tant en el blog com en el correu, de vegades han servit per aclarir malentesos.
    Desitjo per a tots, salut, amor i feina!!!
    Una abraçada XeXu!!

    ResponElimina
  19. Té, per començar, una hac per posar a "Un any més Ha passat".
    A part d'això, tiuuuuuuuu un accident? vaja, ja saps que he estat molt desconnectada de tot plegat i a tu t'anava seguint, ja veig que no pas tant com m'hauria agradat.
    Només espero que aquesta línia ascendent pugi una miqueeeeeeeeta més i que després s'estabilitzi perennement.
    Una abraça enorme, maco.

    ResponElimina
  20. Encantada de descobrir-te i de poder llegir el teu bloc. I encara més encantada de trobar-te pel meu. Moltes gràcies a tu i que passis un molt bon any 2013!
    Molts petonets!

    ResponElimina
  21. Doncs ha estat un any variat i interessant. Que el proper sigui millor (i sense accidents si pot ser!).

    ResponElimina
  22. El balanç és positiu, penso que no et pots queixar, més en els temps que ens toca viure.
    Et desitjo que el 2013 sigui encara millor. De tot cor.

    ResponElimina
  23. Qué l'esperança i la il.lusió de viure no ens falti mai...I a poguer ser que el 2013 ens sigui millor!!...I a seguir el nostre dia a dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  24. Un any amb molta varietat pel que veig. Espero que l'acabis de passar bé i el proper molt, molt millor.
    Petons!

    ResponElimina
  25. Com sempre es desitja, espero que el 2013 sigui millor.

    Salut

    ResponElimina
  26. A mi no m'agrada fer massa balanços (ja en faig massa a la feina), sempre que no hi hagi hagut res massa dolent, intento ser positiva i dic que ha estat un bon any.
    Com també tinc feina (tu pel que veig, sempre envoltat de dones) i en el terreny personal també em va bé tot. Crec que no em puc queixar.
    Vas tenir molta sort que no et passes res, malgrat l'ensurt automobilístic i la despesa que això t'ha comportat. Aquestes coses sempre et fan pensar i agrair el que tens.
    Espero que l'any vinent sigui encara millor en tots els sentits.
    Bones festes i bon any!!

    ResponElimina
  27. Felicitats per aquest any, em sembla que t´anat força bé, i espero que sigui així fins l´entrada del nou any, en el que et desitjo que siguis molt, molt feliç.

    Bon Nadal i bon any!



    ResponElimina
  28. Què carai, ha estat un any força bo, doncs! Si obviem el tema accident, i encara, dins la desgràcia, en vas sortir ben parat, es pot dir que progresses adequadament!

    Gràcies a tu per mantenir-te tan fidel al món blogaire i a la parròquia que hi som dins. És un plaer passar per aquí, però encara et diria que és més plaer veure't arribar a la casa pròpia per deixar-hi les teves impressions que, gairebé sempre, són comentaris amb sentit i reflexionats.

    Acaba de passar bons dies fins a finals d'any i ens seguim trobant per la blogosfera... que jo he reduït el ritme però ni em passa pel cap abandonar!

    ResponElimina
  29. Doncs a seguir mirant endavant amb un bon 2013. Un balanç escrit i reflexionat amb perspectiva positiva, i més després que cotxe i vèrtebres no opinin el mateix.

    ResponElimina
  30. Doncs aquest 2012 no ha estat del tot lleig! Potser l'accident és la nota negativa de l'any, i "coneixent-te", aquest rau-rau de les amistats i la distància també et deu voltar pel cap... Però com qe hi ha ganes de reforçar els vincles altre cop, estic segura que us en sortireu.

    Per un 2013 ple de coses bones, Xexu. Una abraçada!

    ResponElimina
  31. Gràcies a tots aquells que heu llegit i comentat el meu balanç de l’any 2012. Unes quantes coses resumides, agrupades en un sol post per fer resum i recordar el que em queda d’aquest any. Els meus millors desitjos per tots, tant si feu balanços escrits com si no, tothom se’l fa ni que sigui mentalment, i espero que us surtin positius. Ja ens anirem desitjant bones coses quan s’apropi el canvi d’any.

    Lluna, esperem-ho, però per tots!

    Gràcies Yáiza, igualment.

    Mireia, no em queixo, millor que alguns anteriors, però tampoc tiro coets.

    rits, sempre volem que sigui millor, però certament, podria ser pitjor que aquest, és clar. A dia d’avui hi ha algunes coses controlades, però són d’aquelles que poden canviar en qualsevol moment. Però l’estabilitat econòmica és una assegurança. Tampoc s’esperen grans canvis, però ja veurem, l’accident va ser una mica un punt d’inflexió i va canviar la perspectiva, i això que no va ser res. No puc deixar de valorar les coses bones, però hom sempre es queda una mica amb les dolentes, oi? I referent als amics, va com va. Però es comença a veure això de fer-se gran i que cadascú agafi el seu camí, cosa que volia evitar a tota costa, però com que només sóc una personeta com qualsevol altra, miracles a Lourdes.

    Sílvia, és curiós que en l’última lectura que n’he fet no m’ha semblat optimista, tot i que és evident que no tinc massa motius de queixa, sobretot si em comparo amb altra gent, però vosaltres li trobeu el punt més positiu, ja està bé. Si no hi haguessin coses bones i coses no tan bones quina mena de balanç seria?

    Pons, això de fer balanç no m’ho he inventat jo, així que pots fer el que et plagui, naturalment. No em cal agafar número, no...

    Elfreelang, coses bones i dolentes, és clar. La tornada als castells era positiva, però ara m’he fet mal i si continuo no podré fer el que m’agradava, perquè tindré risc de fer-me mal de veritat. El cotxe ja està arreglat, però trigaré a pagar-lo, i faig un esforç estalviador per tornar els diners que si poguessin anar al meu compte d’estalvi ara podria estar molt més tranquil. Però va com va, tu, queixar-me seria posar-me en el sac de gent que ho passa molt pitjor, i en cap moment vull lamentar-me ni autocompadir-me, només faltaria. Si no hi ha res greu, l’any que ve us seguiré donant la tabarra!

    Núria Pujolàs, quan el balanç surt negatiu en coses importants, malament rai. Esperem que, al cap i a la fi, no hagin estat tan greus, però pensa que el 2013 ha de ser millor per força, ara cal anar cap amunt.

    Carme, no em queixo, si ho fes seria injust. Per com ho comentes, no em sembla que 2012 hagi estat massa bon any per tu, em sap greu. Esperarem a aquest 2013 a veure si ens fa millorar. I si ens porta passos ferms cap a la independència, molt millor. Ara, ja saps com van les coses, hem de ser nosaltres els que mantinguem el sentiment. Els que manen no sempre estan per la labor de fer-nos cas.

    Sr. Gasull, a mi els experts me la suen una mica, sincerament. Mentre tingui feina, les coses que destacaré del meu any són com les d’ara, coses més petites i personals, però que són les que m’importen. Si em quedo al carrer, doncs segurament tindré altres preocupacions. De totes maneres, a mort amb el 2013, a veure si ens fa millors.

    Thera, no hi crec massa en les prediccions aquestes. Jo penso que dissabte que ve estarem tan tranquils com ho hem estat sempre. Però bé, això no treu que anem a pel 2013 i el vulguem fer millor any que el 2012.

    ResponElimina
  32. Assumpta, ves a saber si les vèrtebres em van quedar tocades amb l’accident i després em van cedir quan feia castells, no ho sabré mai. No he tingut mai problemes d’ossos, però potser després de dos anys i mig sense fer castells, posar-se tot aquell pes a sobre no era el més assenyat. No pateixis que no em faré el valent, ja he fet prou animalades a la vida. A hores d’ara encara em fa mal l’esquena, sembla que no hagi de curar mai, i és un bon recordatori de que l’edat no perdona i que ja no és moment de fer el cafre.
    Com ja he dit més a munt, jo no em queixo, destaco les coses no tan bones perquè marquen sempre, segurament més que les agradables. Però no puc queixar-me, si destaco aquestes és que tantes altres no han suposat un problema. I sobretot, sóc conscient que hi ha gent que ho passa molt pitjor, per això aquests balanços que faig no són per demostrar que desgraciadet que sóc, només per recordar coses bones i dolentes de l’any que s’acaba, potser per fer una ullada ràpida en un futur i saber com m’anaven les coses en aquells moments. A veure si el teu 2013 millora, encara que sigui difícil. Quan s’està malament, qualsevol millora es nota molt.

    Gerhart, ja t’ho dic jo, capacitat de síntesi! Total, no passen tantes coses interessants al llarg de l’any. Veurem com pinta el 2013. Algunes coses bones les podríem intuir. Per exemple, podem posar la voluntat de veure’ns més sovint i refermar els llaços. Això seria molt positiu. Les coses dolentes no es poden preveure, així que d’aquí un any sabrem quines han estat, perquè hi seran segur.

    Alba, no és que hagi fet una repassada súper exhaustiva al meu any, senzillament hi ha coses que queden molt gravades, que recordo perfectament sense mirar enlloc, i llavors sé quines són les importants. Després miro una mica els posts que he anat fent, però la majoria de coses surten soles. Si proves de pensar una mica enrere, segur que et sortiran algunes que voldries destacar, no falla.
    T’agraeixo molt el que dius després del Bona Nit, perquè és justament el que espero que sigui el meu blog, un lloc on tothom se senti lliure per dir el que pensa sabent que els altres no se li tiraran a sobre. El respecte pels altres comentaristes és l’única norma, per la resta, tothom pot expressar el que sent o pensa. Si això és el que us sembla, em dono per satisfet.

    McAbeu, a mi m’agraden els teus resums de blog, ho tens tot perfectament registrat, i està molt bé. El Xarel-10 ens fa passar-ho molt bé, i a més sabem que la persona que el porta és metòdica i compromesa. No hi fa res que no ens hi expliquis coses més personals, n’hi ha prou amb tot el que fas per nosaltres, que no és poc. A veure si el 2013 és bo per tots, i que ho puguem anar comentant!

    Helena Arumi, del que comentes m’ha quedat especialment això de ‘molt bon amic de qui arriba a ser-ne’. Bé, això és una cosa que sempre he dit de mi mateix, arribar a mi no és tan fàcil, però els que hi arriben sempre em tenen, o això espero o m’agrada dir. Si sóc bona persona o no no és una cosa que em toqui jutjar a mi, però m’agrada creure que sí, és clar. No sé què de tot plegat es pot extrapolar per com porto el blog. M’agrada que aquest sigui un espai on vingui tanta gent i se sentin lliures per expressar el que pensen, sense por. Alguns ho aconsegueixen, empesos per l’ambient, i altres no, però m’agrada potenciar això. Si ens respectem, aquí es pot dir qualsevol cosa. I que per molt temps sigui així.

    Clídice, jo tampoc sóc supersticiós, així que desitjaré un feliç 2013 per tots!

    Kuroi, fa temps que ho faig, i generalment en aquest balanç apareixen coses que no s’han dit tan explícitament durant l’any, els que em segueixen més o menys les coneixen, però no totes. És un bon exercici per mi, per posar en molt poc espai les coses que han estat importants aquell any. Un clàssic del blog que espero no perdre mai.

    ResponElimina
  33. Dafne, no em queixo de l’any, ja que si ho fes seria injust. Això no vol dir que no m’agradaria que m’anessin millor les coses, és clar, com tots. Per escrit es poden tenir molts malentesos, m’alegro que la teva opinió inicial canviés. No tinc intenció d’enemistar-me amb ningú de per aquí, quan ho he fet ha estat amb motius justificats. I perquè siguis de la Joves no és motiu suficient per tancar-te la porta, oi? Hehehe, és bromaaaa! Sóc una persona, i com a tal, no puc ni pretenc caure bé a tothom. Mentre m’aguantis, m’agradarà tenir-te per aquí.

    Elur, ja he corregit l’error que em dius, quina patinada. Això de la línia ascendent, no sé, no ha estat un mal any, sobretot si el comparo amb el d’altra gent. Em conformo en estar estable mentalment, que això ajuda molt. Respecte l’accident, no va ser gran cosa, un ensurt, i una mala passada econòmica, però ho superarem. No estàs massa pels blogs, se’t troba a faltar, sort que escrius alguna cosa relativament sovint. No et culpo de no passar per aquí, hi ha coses més interessants que llegir.

    Marion, un plaer mutu. Espero que et quedis per aquí molt temps, i que el 2013 sigui bo per tots.

    Salvador, variat i interessant com qualsevol altre, les petites coses que cadascú destaca del seu any, hi ha qui fa 90 gols, i altres que ens dediquem a fer castells, tenir accidents, etc.

    Glòria, no em queixo, seria injust. Vaig fent, i si l’any que ve és encara millor, penso que puc estar satisfet. Que ho sigui per tots, si pot ser.

    Montse, sempre esperem una mica més de l’any entrant. Però això no ho sabrem fins d’aquí a un any, justament. Així que a segui el dia a dia fins llavors, i a esperar un balanç més positiu.

    Myself, un any com el de qualsevol altra persona. A veure què ens porta el següent, esperem que sigui majoritàriament bo.

    Jordi, doncs que ho sigui, per mi i per tots.

    Jomateixa, miro de fer com tu, ni que sigui per comparació amb altra gent, i no em queixo per queixar-me, encara que de vegades no ho passi bé. A la feina m’envolten dones, per sort, millor tenir un sol gall al galliner. L’accident no va ser gran cosa, francament, una patinada i una volta de baldufa que em va estavellar contra el lateral de l’autopista, de manera lateral i sense massa sotragada. Vaig tenir sort, sí, però em sembla que l’efecte de l’accident va ser just el contrari, el de replantejar-me el que tenia, no de valorar-ho. Va com va, aquestes coses puntuals fan modificacions en la manera de pensar, i no les podem controlar. Bon any per tu també.

    Sa lluna, no em queixo. No crec que les coses canviïn massa d’aquí a final d’any, i el que ve, ja veurem. Que a tots ens vagi millor que aquest.

    Porquet, més mal em vaig fer amb els castells que amb l’accident, almenys aparentment. Però res que m’aturi massa. Per la resta, doncs anar fent, no tinc massa mals de cap, i això ja és alguna cosa. Gràcies pels elogis, m’hi sento molt bé en els blogs i m’agrada llegir i comentar. Faig el que puc, no sempre surten coses decents, però s’intenta, igual que aquí a casa pròpia, on és una sort que em mimeu tant i no em deixeu mai sol. Res d’abandonar, cadascú al ritme que pugui, i d’aquí a un any ens trobem per tornar a veure com ens ha anat.

    Rafel, al cotxe no li he preguntat, però fa uns sorolls que em semblen queixes. Abans no els feia. I les vèrtebres no necessito que facin soroll per saber que es queixen, encara ho estic patint. Esperem que els ensurts es quedin aquí, i que el 2013 sigui tranquil•let i agradable.

    Laia, hi ha un parell de coses dolentes que no passen d’aquí, que són el que la majoria heu destacat, i ben vist que a mi em preocupa el tema de les amistats. Ens en sortirem com puguem, és posar-hi bona voluntat, i em sembla que aquesta no falta. Ara només queda traduir-la en fets. Els millors desitjos i les millors beques per tu en aquest 2013 que s’acosta.

    ResponElimina
  34. al blog potser si que no parles de temes tan personals, però el que si és cert és que tens una veu personalíssima!
    que tinguis un fantàstic any Tretze!!

    ResponElimina
  35. Has tingut un any força mogudet !! A mi en canvi des de que va venir al Micaquet els canvis són més lleus, excepte a la feina però allà són més retallades que una altra cosa. Per sort en Micaquet i les coses del seu creixement sempre aconsegueixen tenir-me un somriure a la cara... i molta son també !!!!

    ResponElimina
  36. sempre que fem valoracions acabem veient que tots els anys són molt moguts, tant per bo com per dolent, i el que hem d'intentar és equilibrar-lo al màxim per començar l'any següent amb saldo positiu. vaja, això és el que intento. i tu saps més que ningú que massa vegades no ho aconsegueixo! tria la millor cosa de totes, aquella que t'ha fet somriure més, i guarda-la. sempre ens fa falta! :) una abraçada, XeXu, i els millors desitjos per un fantàstic any!

    ResponElimina
  37. Lolita, ser com sóc de vegades és una desgràcia, però no vull renunciar a ser jo mateix, al final, és l'únic que ens queda. Si després expliquem més o menys coses, ja és un altre tema.

    Carquinyol, la vida es deu veure des d'un altre angle, i viure a un altre ritme quan tens un fill d'aquesta edat. Ho comprovo amb alguns amics que tenen fills, moltes altres coses passen a segon terme, i per tant no donant-los importància tampoc no ens afecten de la mateixa manera. Gaudeix de l'experiència!

    Aina, tots els anys tenen una mica de tots. El que canvia són els noms o les etiquetes, però en definitiva, tot es pot resumir en 'coses positives' i 'coses negatives'. Com a molt, també 'coses neutres', però aquestes no surten als balanços d'aquest tipus. Prefereixo mirar endavant. Les coses positives m'acompanyen, però malauradament les negatives també. A veure què diu el futur, també et desitjo el millor en aquest nou any.

    ResponElimina
  38. L'última de la fila, només volia dir-te que llegint el balanç he recordat algunes coses que t'han passat de quan les explicaves al blog i he pensat que és maco això d'acompanyar-se virtualment. Et desitjo un fantàstic 13, en bona forma física i anímica!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.